Estética (2013)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estética
Año del apunte 2013
Páginas 36
Fecha de subida 12/06/2014
Descargas 18

Descripción

Apuntes del bloque general de Estética

Vista previa del texto

ESTÈTICA 0 ESTÈTICA - ELS SEUS SIGNIFICATS 06.02.13 Estètica: 1. L'art 2. Aquest edifici té una estètica antiga (estil/look/aspecte desw d'un punt de vista formal) 3. Àmbit actual, el culte del cos. El valor de conceptes com la bellesa, aconseguir mantenir-la a través de tota una sèrie de tractaments (cirugia estètica/fotodepilació - indústria del consum - clínica dental). Àmbit cada cop més estés. Això és pot veure en anuncis a revistes, imatges molt ben compostes.
La estètica està lligada a la bellesa (element central en el segle XVIII en la Ilustració. A partir d'aquest segle apareix altres aspectes de la bellesa que van més enllà de l'art.
Elements formals que creen un estil visual (estètica). Exemples: • • • • -Fotografies com Venus per tractaments de bellesa.
-Nois de l'anunci de Abercrombie and Fitch: En blanc i negre, depilats, musculació punt just - busquen el punt mig, tots fibrats, les mans sónj visibles, les fan presents gràcies als gestos -Figura grega (Michaelangelo), els pels del pubis es veuen ben modelats, postura , la mà que cau a l'esquerra és més gran (hi ha un refusament a les mans). La augmenta per donar-li més expressivitat - Figura sense cap ni cames (Policlet) Ortland (nom artístic) - ha fet moltes performances. Es fa moltes operacions d'estètica i sempre està somrient tot i que l'estan operant. Això és perquè li agrada experimentar el dolor perquè el que no vol és que el dolor no li deixi transmetre el que està passant. Critica aquesta postura protestant que amb el dolor s'apren. El que no vol és que el dolor la obligui a estar inconscient.
Aquí també busca el punt mig a l'hora de patir el dolor. Li dona la volta a aspectes del cos. Com a estètica, parla de: -lletjor -bellesa -Kitsch -provocació (quan parla del feminisme. Es contradeiex perquè diu que no és ni una cosa ni l'altra i després afirma que l'home sempre va davant i que és feminista (no radical, sinó que és feminista en el sentit que defensa les diferències). Les imatges de la operació es poden considerar una provocació perquè és desagradable a la vista.
-Elements de transgressió (normes establertes/explícites). Per exemple retransmetre la operació 11.02.13 Segons el diccionari, la estètica és: Ladoctrina sobre la bellesa = acota la estètica a la època clàssica quan la bellesa era l'únic terme central de la estètica. No considera tota la incorporació que es va fer més tard al SXVI o SXVIII Segons el llibre "·tribut a LadyGaga": La ciència del coneixement a través del fenomen (tot allò que captem) sensible (la manera en que ho fem - vista, tacte, olor).
3 branques de la filosofia: • Lògica 1 • • ètica estètica -En l'estètica és molt important el concepte del gust: capacitat de discemir racionalment sobre el que agrada o el que desagrada (el per què i treobar si hi ha punts de coincidència amb el que agrada i desagrada.) -El gust dins de l'estètica tracta de dotar d'arguments el gust -La estètica és subjectiva perquè es basa en les suspicions de l'individu Contradicció fonamental a l'estètica: Una ciència sujectiva que té com a ciència d'estudi el gust que és una experiència subjectivitat Contradicció entre objectivitat i subjectivitat (el gust, l'estudi).
-Al segle XVIII-XIX l'eix de l'estètica passa de l'objecte a l'experiència. Això suposa una contradicció entre objectivitat (és una ciència) i subjectivitat (l'objecte d'estudi: el gust). Aquesta contradicció comporta dues teories: Teories objectivistes: Reprenen el discurs de la època clàssica. Tornen a donar el valor estètic a l'objecte. A partir d'aquí apareixen els cànons: un conjunt de normes que fan que aquell fenomen sensible pugui ser estètic. Hi ha cànons específics per a cada doctrina i també n'hi ha de generals (com la unitat, s'han de donar en tota l'experiència estètica) -Teories subjectivistes: Es centren en l'observador. El valor estètic entre l'objecte i observador. Les propietats estètiques ja no formen part de l'objecte sinó que formen part de les reaccions dels observadors davant dels objectes que provoquen experiències estètiques. Això comporta una impossibilitat d'una estètica objectiva.
Introducció - Historia de seis ideas - W. Tatarkiewicz -BÉ -BELLESA -VERITAT (Plató) -BONUM (bo) -PULCHRUM (bell) -VERUM (cert) (Edat mitjana) -ACCIÓ (actitud) -CREATIVITAT (creació) -TEORIA (reflexió) (Aristòtil) -LA CRÍTICA -LA CRÍTICA DE -LA CRÍTICA DE (Kant) DE LA RAZÓN JUICIO LA RAZÓN PURA PRÁCTICA -MORALITAT -ART -CIÈNCIA -ÈTICA -ESTÈTICA -LÒGICA (s.XIX) -VOLUNTAT -SENTIMENT -PENSAMENT _____________________________________________________________________ -BO -BELL - CERT IMPULSIU EMOTIU RACIONAL 13.02.13 ORÍGEN ETIMOLÒGIC DE LA ESTÈTICA Grec: -aiszetiqué (allò percebut) -nontá (allò conegut) -aesthesis (impressions sensorials) -gnosis (pensament) -estètic (sensitiu) -gnòsic (intel.lectual) 2 Llatí medieval: -sensatio -intellectus -sensitivus - intellectivus 1/2 segle XVIII: Alexander Baumgarten (tractat escrit entre 1750-1758 - mateixa època en que es publica l'Enciclopedia): defineix dos tipus de coneixement: el coneixement intel.lectual (cognitio intellectiva) i coneixement sensible com el coneixement de la bellesa (cognitio aesthetica) Els simplifica en els termes Estètica i Estètic Kant l'incorpora definitivament segle XIX, l'estètica és una de les tres branques de la filosofia (juntament amb la lògica i l'etica) ORÍGEN HISTÒRIC DE LA ESTÈTICA 1- PERÍODE CLÀSSIC, EDAT MITJANA I RENAIXEMENT/BARROC Tota la reflexió d'estètica es centrava en el coincepte de bellesa. L'antecedent sel plaqnteja Pitagoras (estructura tot el pensament filosòfic en les matemàtiques i la geometria.) Pel que fa a la bellesa, la defineix com a l'ordre i la simetria. Per contra, defineix la lletjor com a desodre i assimetria.
Comença a introduir l'observador ja que diu que experimentar la bellesa és simplement percebre-la, observar-la i concentrar-se en els sentits (la vista i la oïda) Armonia: equilibri entre les parts Ex: Secció àurea: manera de distribuir les parts en una proporció que sempre crea armonia Plató (pensament grec de l'estètic) -ja tracta sistemàticament tots els problemes estètics ("Mite de la caverna"), el que apreciem no és la realitat, sinó les seves formes i el seu reflex. El que és bàsic és el coneixement intel.lectual a través de la raó per arribar a aquest món ideal. Plató defensa únicament allò conegut (arquetips) i no el coneixement sensible que prové dels sentits. Hi ha una forma de bellesa absoluta i eterna.
L'home té la capacitat d'extreure de les percepcions aquests indicis (una bellesa parcial, que fa que connecti amb la bellesa del món ideal). Existeix en tot la bellesa ideal, i l'home percebeix la bellesa parcials, en el sentit que algun reflex d'aquest món ideal sí que té alguna relació.
El plaer : la contemplació de la bellesa a través dels sentis produeix un gran plaer. Aquest plaer es basa en les regles de la bellesa, en l'armonia - el plaer de trobar aquests elements en l'objecte (els que confromen la bellesa) El pensament està dominat per l'Església catòlica i en principi hi ha poc interés pel que fa a tot al coneixement sensible, que es considera herència del pagans.
Sant Tomás d'Arquino reflexiona sobre la bellesa. Fa una relació important entre bellesa i la bondat (ètica amb estètica): la bellesa és un dels elements de la bondat. El plaer és el descans amb allò que desitges. Defineix la bellesa com allò agradable a la vista però ho acaba estenent a tos els sentits i arriba a dir que la percepció de la bellesa és una mena de coneixement al extreure del objecte la seva essència = arribar a la seva essència.
Defineix 3 condicions perquè es doni la bellesa 1.
2.
3.
Integritat o perfecció (el concepte d'unitat de Pitagores) - allà trencat o incomplert és lleig Deguda percepció o harmonia - com es veu l'objecte per l'espectador Iluminositat o claredat - intensitat en què la forma es manifesta en l'objecte (en quina mida s'acosta l'objecte en la bellesa ideal) BARROC Revitalització del platonisme: Neoplatonisme (necessitat d'una facultat mental (actitud) per experimentar la bellesa Marsili Ficino (1433-1499): fundador de l'Acadèmia (1462), protegit de Lorenzo Medicci. La seva filosofia està en la base de les obres de Botticcelli (La primavera, El naixement de Venus) 3 Contemplació: consciència purament racional de les formes platòniques Concentració: necessària per a la creació artística i per a l'experiència de la bellesa L.B. Alberti (1404-1472): "lentezza d'animo": submissió de l'ànima a la bellesa (es relaciona amb la teoria de la contemplació) G.V. Gravina (1664-1718): Funda l'Acadèmia de l'Arcàdia de Roma (inici neoclàssic. Per fluir la bellesa s'ha d'entrar en un estat de Deliri: es percep la bellesa en un estat d'eufòria o frenesí (anticipa romanticisme) Ex: Altar Barroc d'una església: s'independitza com a imatge.
Església: Molt de frenesí (cargolament d'elements) Catedral de Barcelona - Sant Marc 18.02.2013 2.IL.LUSTRACIÓ (Dos corrents paral.lels: racionalisme (francès - continental) i empirisme (anglès). La diferència és la manera de fer front a la realitat.
El racionalisme Cartesià R.Descartes (1496-1650) percursor Mètode cartesià: bases de l'estètica racionalista (bases del mètode Cartesià): • • • claredat rigor deductiu certesa intuïtiva dels pricnipis bàsics S'han de seguir les NORMES de la naturalesa i de la raó La enciclopèdia (1751-72)- intent de recuperar tot el coneixement en una sèrie de llibres. L'esperit de la Il.lustració: racionalisme sistemàtic, concepte de projecte (disseny : idea) i realització (materialització : objecte) Exemples del que es podien trobar a les enciclopèdies Ex 1: (gravats d'enciclopèdia) : la enciclopèdia es situava sobre unes làmines. Per exemple, la d'extracció dfe minerals. Surt una mina Romana en explotació al sud de Polònia. Les convencions que van introduint per mostrar la esturctura interna: parteixen d'un paissatge però tallen el terra per poder veure l'interio de la mina i les comunicacions (comencen a buscar els punts de vista que onin el màxim d'informació per mostrar l'estructura interna/el funciuonalkent Ex 2: Una altra mina: seccions per mostrar tota la ximeneia per on baixen/pujen el material, les galeries internes i tot el mercat en una visió realista.
Ex 3: aquí trobem els tipus emirada bàscia. El punt de vista realista mostra el context: és una fàbrica amb boles de canó. En la vista general, este és el context. Les dues parts, el mollo, la polvera, etc. Abaix està tots els instruments trets des del punt de vista que milor es veu visualment. Una sèrie de referències: F1, F2...
Ex 4: La fàbrica de pòlvora: una vista realista on veiem el taulell Ex 5: Un pont penjant, la vista frontal amb secció per veure com s'ha estrucural i una altra vista per veure la planta. Es van estructurant els punts de vista bàsics Ex 6: Tipus de reprodfucció científica on hi ha el m´nim nombre d'elements per donar la màxima informació - planta (vista zenital) Leeibniz (1646-1716) - Autor de l'inici del segle XVIII: el problema de les normes Conflicte entre la Raó i l'Experiència Defineix per primera vegada el terme de: Sensacions: barreges confuses d'infinites harmonies, que l'ànima compara amb la raó matemàtica i obté l'harmonia 4 -Quan dedueixes que allò és tal, ho veus, i a partir de llavors només penses que és tal. Harmonia= interpretació de la sensació.
Harmonies que el pensament compara amb dades concretes (CIÈNCIA) i finalment obtenim la interpretació de la sensació.
A.G.Baumgarten (1714-1762): Aesthetica (1750-89 Base: divisió que estableix la Il.lustració entre: Pensament i Món fenomenològic (món subjectiu i món objectiu) Descartes: Pensament: idees clares i senzilles Leibniz: Sensacions: idees fosques i confuses: lloc de trobada entre el subjectei el món objectiu Sentit inicial del terme inventat per Baumgarten: parlar de la sensació Objectiu: demostrar la relació entre: • • • Bellesa: definida per les normes de bon gust que ha elaborat l'antiguitat: la bellesa clàssica és objectiva: aplicació de les normes Art: tota activitat social no directament productiva, sinó destinada a l'embelliment i l'ornament de la vida Sensibilitat: novetat que incorpora Baumgarten Definició d'Estètica: ciència del coneixement sensible a) sensació: la bellesa: no és una qualitat de la cosa (del món fenomenològic o objectiu) pertany a la nostra intuïció sensible, a la sensibilitat del subjecte humà. La intuïció de la bellesa és superior a la raó perquè és immediata b) coneixement sensible: L'experiència estètica és coneixement del món. Podem conèixer el món a través de la intuïció sensible, igual que el coneixement a través de la raó: allò bell és igual a allò veritable (cert) Conseqüències del racionalisme de Baumgarten Primera conseqüència: el plaer estètic Les sensacions serveixen també per allò que ofereixen en si mateixes: gràcia, delit, plaer.
Cultiu del plaer dels sentits com a justificació de l'art (inclòs l'art de la vida).
Nova definició de plaer: exercici lliurement consentit del gust particular Segona conseqüència: la sensació com a via d'accés al món: especialment les arts visuals Tercera conseqüència: el "judici de gust" com a intuïció - el plaer que se sent en contemplar amb els sentits té una arrel "espiritual": innata i alhora socialitzada: el gust El gust és alhora instintiu i educable: és un fet social - El plaer és innat però el compartim en societat i aquest es pot educar socialment L'empirisme Anglès: tradició empirista Baconiana. Màxim exponent D.Hume (a mitjans del s.XVIII- Psicologia de l'art: procés creador i efecte sobre l'observador: La imaginació i el gust. A través de casos, treiem conclusions. La manera més clara està en l'art, se centren en la psicologia de l'art. Comporta estudiar dos fenòmens el fet d'estudiar aquesta psicologia en l'art. Tant en el cas d'imaginació/gust serà Hume qui defrinirà i treurà conclusions de la psicologia en l'estètica.
2 aspectes de l'empirisme: imaginació i gust a) La imaginació: teoria d'associacions Bacon (1605): Imaginació (=fantasia) : facultat al mateix nivell que la memòria i la raó.
Hobbes (1651) Se centra en saber quins tipus d'imaginació hi ha i troba dos tipologies: Imaginació simple: "sentit decadent": "fantasmes" (imatges) - allò que experimentem quan s'ha acabat la sensació (ens imaginem unes imatges que ja no hi són però que de certa manera ens enrecordem). Ex: al finalitzar una posta de sol Imaginació composta: crea noves imatges ordenant les velles: principi general d'associació - Ex. veus una posta de sol i els records fan que ho relacionis amb una flor - creativa.
5 Hume (1740): les idees sorgeixen per associació: -relació per semblança, proximitat o vinculació causal -explicació del plaer causat per l'art i la bellesa Les idees s'associen a partir de determinades característiques perquè s'assemblen, estan a prop o perquè tenen una relació causal.
El plaer estètic és intelectual perquè és el plaer de relacionar experiències per crear una de nova. Establim relacions que ens ajuden a crear una sensació/ una idea nova davant una obra d'art b) El gust : Definició: facultat per distingir el bell del lleig Shaftesbury (1709): "Sentit moral": ull interior: capta l'harmonia ètica i estètica Desinterés Inici del sublim Addison (1712): el gust és la capacitat de distingir les tres qualitats: grandesa (sublimitat), singularitat (innovació) i bellesa Hume (1740): Bellesa: ordre i disposició de les parts que, per constitució, per costum o per caprici procura plaer i satisfacció a l'ànima -L'argumentació i la reflexió modifiquen el judici: busquem patrons o estàndards del gust 6 sentits interiors de l'ànima: innovació, imaginació, harmonia, ridícul, sublimitat i virtut En una societat anglesa que està en ple auge econòmic i polític. Aquests conceptes dels quals parla Hume són conceptes que estan a la realitat de la societat anglesa (creixement espectaculart) u està creant les seves noirmes i costums. Tot aixo son poblemes de la societat: William Hogart HOGART és contemporani de hume 1750 la seba obra. Es pintor satíric, fa una crítica d'aquesta societat burgesa que està buscant normes, models, i alhora és arbitrària.
quadre: La visita del candidaac. Inici del desenvolupament de la democràcia anglesa. El candidat és votat. El candidat està visitant el poble. Es mostra la realitat quotidiana del moment.
Exemples: Ex 1 . quadre que mostra la realitat quotidiana Ex 2: quadre amb gravat crític: la part satírica es fa en gravat per a poder imprimir. Es diu "El matrimoni a la moda" - la disbauxa que hi ha en el matrimoni burgés amb la casa totalment decorada a la moda de la epoca pero amb un dfesordre de la vida total Ex 3: Una reflexió que fa sobre el concepte de caricatura "Caracters i caricatura" - aquí abaix hi han uns retrats els de l'esquerra que són de caràcters concrets però en canvi a la dreta fa la generalització de la caricatura (exagera trets del caràcter) Ex 4: És d'una sère (4 moments del dia" - aquest és la nit. Una senyora que cuida l'orinal sobre les que van al carrer. La barricada que hi ha al mig Ex 5: Una sèrie "The rake's progress" que descriu la vida d'un jove que vol triunfar en aquesta nova societat. Un trepa de la societat de la època Ex 6: Howart també reflexiona sobre quetions filosòfiques, ètiques i estètiques. Un gravat que es diu "el temps fumant una pintura" Ex 7: "Anàlisi de la bellesa" - introdueix els elements del gust. Tots els elements de la part central de la imatge són referències de la estètica, però al voltant va colocant una serie d'elements que introdueixen els aspectes de3l gust, per exemple l'evolucio dee les cotilles de les dones 20.02.2013 6 3.S.XIX I XX Segle XIX - L'Idealisme Alemany Immanuel Kant (1724-1804) Síntesi de racionalisme i empirisme: culmina la il.lustració i inicia l'idealisme Llibres: 1781: "Crítica de la Raó Pura"; 1787: "Crítica de la Raó Pràctica" 1790: 3a Crítica: "Crítica del Judici": la teoria estètica s'integra en un sistema filosòfic Característiques del judici de la bellesa: 1.
2.
3.
4.
5.
Desinterés No conceptual Formal Plaer mental (no només és físic sinó també intelectual que s'experimenta en el judici de la bellesa) Universal sense regles (no hi ha regles concretes que puguin demostrar per què és així. Tots tenim el judici de la bellesa però no hi ha regles concretres per poder-ho unificar) Coneixement empíric: facultat de la imaginació Harmonia entre: • Imaginació (síntesi de diferents representacions, sensacions recollides a la memòriai a través d'això es fa una síntesi que é una cosa nova i que la produïm a la imaginació -lliure capacitat sintetitzadora de representacions) i...
• Enteniment ( raonament que parteix de la legitimat a priori) • El plaer desinteressat: consciència de l'harmonia entre les dues facultats cognoscitives Universalitat "possible" del judici estètic: Tot ésser racional té la capacitat de sentir l'harmonia. Aquesta capacitat la tenim tots. Si a una pesona li agrada, li agradarà a altres. CULTURA BIEDERMEIER Exemple: Kant i les seves obres al segle XVIII, però obra el corrent de l'Idealisme Alemany i dóna pas a nivell cultural a una cultura molt concreta anomenada CULTURA BIEDERMEIER. Aquesta cultura predomina a Alemanya entre 1800 i 1898 són els anys de la formació de la burgesia alemanya que és molt particular. Alemanya eren estats independents petits; té moltes tipologies polítiques des de regles, repúbliques, ciutats estats... I no s'unifica fins al final del s19. No hi ha estat unificat fins al s.19. En aquest ambient va sorgir la burgesia comercial, industrial, poc integrada en aquestes estructures politiques antiques que hi havia a Alemanya. La cultura BIEDERMEIER d'aquesta burgesia petita va posant en marxa. És una burgesia que s'ho ha de guanyar. És una burgesia ouritana, senzilla, que valora la via apartada i que promou un art utilitari molt lligat a la vida quotidiana, a la manera de vestir de decorar els estis immobiliaris de la casa i molt urbana. Aquest estil Biedermeier tindrà influència en el s.20 per 7 aquestes condicions de puritat, senzillesa.. i respon a aquest pensament idealista que s'està imposant (a nivell filosòfic) a Alemanya. En aquest estil es veu la síntesi (que fa Kant) dels dos corrents de la il·lustració.
Exemples de quadres que representen l'idealisme Exemple 1: quadre: senzillesa de l'espai. un quadre, tapissat de la pared i el remat el sostre. També els mobles i cadires són senzilles de líni, només el problema és una mica de daurat. formes molt rectes. Concepte de claredat, senzillesa, de l'estil Bedermeier.
Exemple 2: secuencia quotiia - dos bruesos a cabal. moda molt senizlla per ser principis del s.19 - tall e3dls abrics i barret Exemple 3. una renui de burgesos - senillesa- element fonamental classic i re, la llum son espelmes molt senzilles Exemple 4: vista duna ciurtart - senzill, edificis molt simples Al segle 19 ésu n segle incindit. Dues correntss: idealisme (hem vist la ilustracio, la idea de progres) i a mitjans de segle surgeix el Romanticisme Són contradictoris tant en filosofia com en altres expressions de la cultura - l'art és molñt clara - clacisisme: projecte/idea (com ilustracio - e el dibuix I predomina la linia) - el romanticisme eés expressio (domina el color matèric). Contaposicio entre cultura intelectual (idealisme i clacisime) i cultura emocional/individualista (romanticista) Primera meitat de segle domina l'idealisme llgat a la inteligencia (disseny, idea, projecte) i a la segon atot el genere romàntic que seria la rebelio del sentiment (formules k marquen la manera de fer el projecte) i fins i tot te un reflex social i politck k es la lluita de les classesnaixents dels progressistes, més vitalista contra tot lesperit dels conservadors que defensen el convencionalisme A nivell historic i politic (gueres napoleoniques) - a nivell politic es l mateix tota loa metafora de napoeo - volia imposar en europa el projecte ilustrat idealista sense tenir en compte la realitat concreta deuropa a nivell cutural/social dfestas culturasracionalista/idealista/ el projecte de crear una Europa basada en el progrés El gran fracas de napoleo es justament aixo, no tenir en compte k es una ueropa de motlesclture si voler crear una europa ideal a parti dun projecte tots elsindependentismes de finals del segle 19 i les construccions anionsals dalmeay i italia son jsutament la lluita romatntica contra la oprssio dfe les normes que volia imposar napoleo i defensar la vitalitat dels diferent spobles europeus El Romanticisme Alemany (segona meitat del segle) Imaginació: Facultat immediatament captadora de la veritat - creadora i reveladora de la naturalesa - facultat que té tothom, creadora d'una manera vital, que manipula la naturalesa i crea coses noves - les fa al moment intuïtivament. No és l'artista que ho pensa i dspre sh fa, sino un impuls vital al moment Teoria de la Contemplació (Schopenhauer 1788-1860) -Pessimisme i intuïcionisme romàntc: "el moin coma voluntat de represnetacio".
L'experiència estètica és simplement contemplkació: l'home: espectador, no pensament racional i ni personalitat pròpia Contemplació: estat de carència de voluntat: perdem individualitat i dolor 8 Quin és aquest està de contemplació per l'home ha de ser exclusivament espectador - no ha de tenir cap personalitat pròpia ni tampoc cap reflexió pròpia, sinó només obert a allò que li arriba pels sentits. La estricta contemplació sense interferències emocionals. Prescindir de tot el que és personal i deixar-se pels sentits Estat de carència de voluntat.
Per ell, la vida és aquesta voluntat de representació. El que té és la voluntat de fer coses i en això es defineix la seva existència. La experiència estètica és la contradicció. Deixar enrera això per deixar-se iluminar per la realitat que li aporten els sentits Nietzche Repudia l'art romàntic com a evasiu: entronca amb Scshopenhauer 2 fases a la seva vida 1. "L'orígen de la tragèdia (1872) impulsos apol.lini i dionisíac: Impuls dionisíac: accepetació de l'existència amb goig (viure el moment amb alegria Impuls apol.lini: necessitat d'ordre i proporció i estructura (tot allò que és idea i projecte) Aquests dos impulsos plasmen les contradicico dabans s19. impuls apol.lini és idealista i dionisiac es el romantic.
2. "la voluntat de poder" (1901): s'imposa l'impuls dionisíac: L'experiència estètica és afirmacio de la vida en totes les seves afirmacions Aqui afirma ue limpulks basic de lhome es el dionisiac - lexperiencia estetica és viure la vida a fons, implicar-te en a realitat, en el que estas visquent, en el moment. afdirtmaio de la vida en totes les sevesw afeccions-. la experiencia estetica esta en una vivencia agradable o dolortos.a tote el k vivim es experiencia estetica i com a tal ho hem d'assolir.
Amb aquesta .. de Nietcxhe obra la porta a totes les carcateristiqes que soposen a laaccpetacio e la bellesa - k avien estat - amb akesta psotura tot el k no es bell - el k es lleig, sincirporoen a l'estètica.
passem deel plaer estetic dallo bell al desagradale erk es coexiccisu per lindividu perk el posa en perill, el ple de viure al limit Exemple frankenstein i altre autors k estan dins dakesta literatura d0horrir romantic Exemple 1 1- kines senswacions o sentiments ens porovca el visonatr 2- si establim algun tipus de relacio amb alguna alktra cosa o vivecia peronal o experiencia enconcreta o fins itot un altre autor 25.02.2013 MODERNITAT/MODERN S.XX -modernisme què és per nosaltr5es - modernitat - adjectiu modern (edat moderna) Històric 1.
2.
3.
4.
Edat antiga Edat medieval (art romànic i gòtic) acaba amb el Renaixement i descoberta d'Amèrica 1492 Edat moderna (revolució francesa) 1789 Edat contemporània Entre la moderna i la contemporània 9 Quan es parla d'art modern es parla del S.XX - l'adjectiu modern depen de l'àmbit en que s'apliqui (històric, artístic) canvia de referència L'edat moderna com a històric no té res a veure amb el modernisme Modernisme: corrent artístic - A França = art nouveau. H= Modern Style. Estil urbà i capital i és un estil basat en els conceptes de3 la modernitat pero molt lligat a una clase social (buirgesia mitja alta, enriquida) que volofer ostentació i vol definir el seu propi estil de vida que és el modernisme.
Per últim estaria la modernitat: Centrada en la innovació i en la època - moviment de pensament i cultural que parteix dels principis de la Ilustració (1789-1756) que concideix amb les revolucions francesa i americana. Concepte de la ilustració que esw van implantant rgims democràtics La modernitat com a pensament a mitjans segle 18 però com a estètica i art hi ha diverses opinions entre els investigadors i els acadèmics. Hi ha qui parla d'art modern des de la Ilustració, hi ha qui parla d'art modern a partir del S.XX avantguardes, que és diríem la idea dominant (l'art modern neix a finals del S.XIX principis S.XX amb les priemres avntguardesw. Molts autors consideren a Baudelaire com el primer artista modern. Considerant que ocmença la lustracio o principis segle 20, l'important són les característiques Afegeix els principis de la ilustració un aspecte que es tot el que es cultura urbana tecnològica i innovadora El que possibilita aquests tres principis és la cultura de masses.
La modernitat està lligada a la cultura de masses (=consumisme) Característiques de la Modernitat La modernitat defensa uns valors universals (que tothom pugui accedir i que siguin compartits. És el punt més alt d'aquesta idea de progrés que neix amb la Ilustració).
Aquesta modernitat en el camp de la estètica comporta l'estètica moderna del S.XX.
Amb la Ilustració canvia el referent de la estètica (de la cosa vella a l'observador - l'experiènca estètica que té el que observa la realitat a partir dels sentits). Llavors amb la estètica moderna és el triomf aboslut del subjectivisme i se centra tota la estètica del S.XX dóna una base científica a la experiència estètica, al subjectivisme en l'estètica. Evidentment si la experiència estètica (la base) són els sentits, l'analisi científic fdesdel punt de vista estètic sse centrarà en la percepció (com funcionen enls nostres sentits? Com es porodeix la experiència estètica?). La estètica moderna se centrarà en la psciologia de la percepció. = 1. Psicologia de la percepció - GESALT -estudiar l'individu en un tot i en un context (tot influencia). Estudiar les característiques de la percepció. Els primers investigadors se centren en la percepció visual (com veiem, quins són els processos formals, com s'organitzan les informacions al cervell). Totes aquestes característiques formals s'apliquen a l'art. Principis S.XX=investigació pràctica Tos els avantguardes construeixen un model estètic. Tots els artistes reflexionen, escriuen i estan connectats amb la científica.
Des del punt de vista filosòfic, el filòsof és Heidegger (1889-1976). Al 1936 escriu L'orígen de l'obra d'art. Afrma que la experiència estètica descansa en la forma, en el sentit que es dóna en l'idioma Alemany.
L'experiènca estètica descansa en la forma (no aparent) - GESTALT (forma) vol dir la estructura interna (essència que fa que poguem reconèixer cadires en objectes diferents - no s'assemblen res en laf orma, però en canvi tots la reocneixem per cadires tot i que sigui diferents, El gran autor en quant a la percepció visual és R. Arnheim - resumeix totes les investigacions i escriu dos textos bàsics. El primer: Art i percepció visual (1954) El segon (és més bàsic): El llenguatge bàsic. Més endavant escriu El pensament visual (l'escriu pocs anys abans de morirm al 1969).
10 - percebre visualment la realitat és una manera de pensar.
Això marcarà l'estèticva a partir de la segona guerra mundial i també l'art. En el moment actua tota la cultura visual. Tot el llenguatge cultural com una manera de pensar, transmetre idees que permet comuniucacions.
2. La fragmentació del discurs estètic - Multiplicitat teories avanguardes La fragmentació del discurs estètic. Al S.XX ja no hi ha una teoria d'estètica única. Cada moviment avantguarda elabora la seva teoria estètica (podem parlar ara de moltes estètiques però totes volen ser universals - la bona) Aquests models de la vanguardia neixen a partir de la crítica de la societat. Neixen durant o després de la primera guerra mundial la estructura de la societat burgersa, l'imperialisme, capitalisme, consumisme) - neixen com a crítica d'aquesta societat. Proposen una societat de futur basada en uns valors que impideixin aquestes confrontacions (guerres) contínues sent progressistes, basades en el model de la ilsutració.
Característiques dels avantguardes Els avanguardes són un moviment que projecten o dissenyen el futur. Les primeres avantuardes al s anys 10 20 30. Són progressites pequè creuen en un progrés i futur millor.Volen crear un llenguatge artístic i propi per representar aquest moó (tenen un caràcter representacional) - mostra a través de l'art un model de món, de la societat ideal.
Aquesta fragmentacio de teoria que volen ser úniques, dominants i volen mostrar un model de futur 3. Positivisme de la vida urbana Modernitat que es plasma e la vida urbana. aquesta confiança en el progrés i futur per modernitat és metàfora de la vida urbana.
Per aconseguir el progrés i futur millor ha d'haver sacrifici, ha d'haver deures i ha de ser un treball col.lectiu. És a dir, aquest positivisme de la modernitat té un sentit moral. És a dir, resumint, sacrificar-nos per a aconseguir encara que tu no ho puguis disfrutar, com és una -comunitària, ho disfrutaran els demés.
4. La privacia/domini de la creativitat El progrés i el futur exigeixen crear coses noves (innovar i originalitat) - res de l'antic serveix. S'han de crear coses per la vida nova. Priman la creativitat. Innovació i originalitat Baudelaire ("primer artista/poeta/autor literari" modern.
• • • • Conflicte que el té amb la societat antiga/burgesa i la del moment Llibertat que li fa no acceptar cap norma pel que respecte l'art (poder triar qualsevol tema - tracta aspectes que podíen considerar-se repugnants o morbosos) Les seves obres se centren en les experiències de la vida urbana El valor de la subjectivitat (del seu punt de vista, les seves emocions) 27.02.2013 POST-MODERNITAT Precedent 1: Videoclip a la seva estètica fragmentada i l'orígen publicitari qe té que fa que sigu un produte destinat a un consum ràpid i eficaç 11 Precedent 2: la moda (metàfora de la post-modernitat). Si en la mnodernitat hem vist que hi ha uns valors permanents i referents estables, en el postmodernisme tot és caduc, efímer´tot passa de seguida (és el que diu el llibre de De Plató a Lady Gaga el consum és caduc - caducitat que caracteritza la modernitat).
A partir d'aqusts dos conceptes, les conclusions que treuen del llibre DPALG: - l'estètica ha perdut el sentit original que és el coneixement (estètica com a ciècia del conexemet) - ha perdut aquest sentit de saber i conèixer i ara només és allò que es diu "performativitat".
- No té un valor en si mateix sinó que l'únic valor que té en l'àmbit de la post-modernitat és d'us, fer-lo servir i llençar-lo quan ja no el necessites (performativitat).
La post-modernitat neix a finals del SXX amb canvis socials i culturals importants.
Socials: la societat post-industrial que a través de dues coses: 1. Pas de una societat de masses - la dominant) a 2. una societat de consum individualitzat/personalitzat. Aquest canvi ve amb la aparició de les noves tecnologies (de la informació i de la comunicació). Aquí veiem com la modernitat passa a ser post-mdoernitat.
El primer autor que utilitza el terme "post-modern" - Jean François Lyotard. Al 1979 escriu La condició post-moderna on explica el concepte bàsic del pensaqment de la post-modernitat, que és segons ell la pèrdua de sentit de lo que ell li diu "els grans relats de la modernitat" = aquells conceptes que estructuren el pensament de la Post-modernitat. La PM gira entorn uns conceptes (la veritat, la racionalitat, la llibertat, la justícia) hereus de la il·lustració.
Aquests grans relats, els diu "metarelats" = relats que estructuren la societat, són concretant • • 1. el discurs de la emancpació de la societat com a colectiu mitjançant aquests valors (raó, llibertat, justícia, treball) 2. L'altra relat del metarelat és la possibilitat d'enriquiment a partir del progrés que possibilita tota la tecno-ciència Aquests meta-relats entren en crisi amb la post-modernitat Exemple 1: Anunci de Chanel 5 - una noia vestida de caperutxeta. Aquest spot es basa en un conte popular, el de la Caputxeta. El transforma i l'utilitza d'una altra manera (agafa materials de la cultura en general d'altres èpoques = apropiacionisme) i presentar-lo amb un punt de vista propi, transemeten una cosa diferent a través de la parodia o ironia que canvia el sentit general de les peces apropiades.
Exemple 2: Pel·lícula Moulin Rouge (la part del tango de Roxanne). El que més destaca és la cançó de Stink, dels anys vuitanta. Fa el mateix: s'apropia la cançó, després la canvia d'estil (la converteix en tango) i la contextualitza en una situació. Fa el mateix joc: apropiar-se els materials del passat de la cultura i utilitzar-los, re-construir-los des d'un punt de vista diferent i des d'un context diferent. Pel que fa a la pel·lícula, a nivell visual destacaríem. No ho explica de manera lineal, sinó que hi ha planols paraleres: 1.
el ball, 2. el noi passejant per la sala de ball 3. Nicole Kidman a la habitació amb aquell home 4. Un moment en que ella es troba amb el jove. Una de les característiqes de la postmodernitat és la fragmentació: L'home de color està darrera la habitació però com va saltant d'una situació a una altra´també el podem trobar contemplant el ball. Això genera un dubte en l'espectador ja que es difícil veure qui està en cada espai Les principals característiques de l'estètica postmoderna • La PM critica la concepció moderna del progrés, el "metarelat" que diu Lyotard que defensa el progrés lineal que sempre va a millor. La PM considera que el progrés es únic i constant, no és lineal, és repetitiu (pot anar endavant, endarrere, interrelacionarse), també està relacionat amb el canvi científic com la teoria cuàntica - no hi ha progrés linial, tot són inter-dependències = tot és relatiu. L'estètica postmoderna relativitza els valors. Hi ha una plularitat de valorts. Època on paraeixen moviments com el feminisme (la defensa d'un porularisme cultural) 12 • • • • La desaparició dels límits que mantenen la realitat entre una alta cultura i una cultura popular o de masses. Hi ha una cultura global amb diferents graus i nivells segons la postmodernitat, i no es poden separar perquè en el fons, tot producte cultural procedeix d'un mateix àmbit. No hi ha una diferència entre ells, no hi ha característiques estètiques que opuguin separar un àmbit de l'altre, ja que la diferència és de nivell, de grau.
La postmodernitat renuncia a la innovació i a la originalitat. Eclecticisme- pastix (anar barrejant diferents materials historics per utilitzarlos i contrurir una obra o un objecte) - canvi constant, tot interrelacionat. L'espectador s'adapta i accepta tot el que hi ha a la seva disposició a nivell cultural i social. Actualitza i transforma coses del passat. Agafa com a materials que ell manipula i transforma i li dóna una nova intenció. És lo que es diu el eclecticisme.
Un ciment en aquest conflicte (s'accepta un conflicte concpetual). Oposant-se als valors positivistes i d'unitat moderns i formalista, en canvi la pm defensa una estètica derivada del conflicte, que es basa en la fragmentació (ex. peli) i en la bellesa disonant (pastix - barrejar coses que no lliguen, sense armonia). Concepte de construcció: ve de la lingüística, que estudia com el llenguatge és una eina de poder, de transmetre valors concrets i llavors aquest llenguatge per arribar alhora essència del que transemt, s'ha de construir (fragmentar i analitzar per veure quin és el sentit ideològic que transmet, quins són els valors ocults dins la estructura de llenguatge que ha creat el poder). És un element important la construccio els discursos en general Desplaçament de la creació a l'observador/interpretació. És a dir, qui dóna sentit al discurs o a la obra és l'espectador, i no el creador. Qui reb és l 'observador, per tant el que això vol dir és que hi ha tants discursos com observadors hi ha (cada observador fa una interpretació que és un discurs). A partir duna obra/pel·lícula podfem dir que hi ha tantes d'elles com hi ha d'espectadors que han creat un propi discurs. Aquí surt un concepte important en l'art postmodern que és la doble codificació . Els discursos post-moderns sempre hi ha més d'un codi (Ex. peli: cançó d'època determinada que remet a unes questions concretes i alhora hi ha un altre discurs que és l'acció que està passat i alhora està passant una altra codificació que és transformar-lo en tango. Hi ha un ús de diferents instruments per a donar una DIFERENTA lectura - s'utilitza la contradicció, la ironia, la metàfora, la ambiguitat, = diferents discursos per barrejar codis i deixar en mans de l'espectador la interpreatció Hi ha dos vies: una crítica i una altra que se li diu hedonista.
Crítica: lligada a les últimes dues característiques. Tracta de construir els discursos, les obres per mostrar la ideologia que comporta. Fer conscient a l'espectador o a l'oservador o consumidor de quin és el discurs/ideologia per sota del que està consumint a nivell de profuctes culturals. Ho fa através del conflicte conceptual amb la construcció els dicursos i d'utilitzar la doble codificació (ironia, ambigüitat) per fer que l'observador es planteji qüestions al davant d'allò que esta obsrevant o consumint. Posar en evidència aquest missatge subyacent/estructura interna/ del productre cultural Hedonista= lligada a la indústria cultural i al que diríem a una societat lligada al consum- al món lligada al consum. Reforça la idea comercial del consum Estan sortint autors que estan matissant la oposicio que hi ha entre modernitat i post-modernitat 3 autors: 1. Moderniat líquida la defensa Bauman - unicista, linial, creu en el progrés, valors mantinguts. En canvi la societat actual, tots aquest valors estructrurats es difonen, no hi ha cap referència estable com passava a la modernitat. Aquesta és la unica diferència que hi ha entre modernitat i post-modernitat. Tot és canviant, però no és un canvi de paradgime, sinó d'estat (d'estar sòlid a ser líquid) 2. Hipermodernitat la defensa Lipovetsky que diu que la única diferència amb la modernitat és que s'han exacervat, pujat de to, resaltat tervat certes característiques com el consumisme, el modernisme, l'hedonisme (satisfacció en un mateix) i la fragmentació,o de l'espai i del temps. Diu que correspon a una tercera fase de consum, a hiperconsum (consum en aquesta epoa està orientat a la satisfacció privada i personal. Hi ha uns nivells molt directes sensorials i corporals que et crean satisfaccions. El culte a la novetat: canviar per canviar és una experipencia positiva, és igual si comporta millores o no. Finalment, el consum creador= la persona/consumidor es construeix com a individu a través del que consumeix. Això crea el retromarketing - orientat a la nostalgia, als arrels de cada persona o grup, als mites. El cívic marketing s'orienta a la ecologia, al mediamibent que s'orienta a un perfil de consumidor i després al marketing sensorial, crear ambients de consum sensibles 13 3. Sobre modernitat la defensa Marc Augé antropòleg francés, 1935, Sobremodernitat. Del món d'avui al món de demà - relació nova amb els espais el planeta (globalització)` - saturació d'edeveniments a través de la televisió, i dels mitjans d'informació: sensació 'estar dins de la Història sense epoder controlar-la -ideologia del present: per què el present se'n va ràpidament i el futur no s'imagina aquest present està canviant -El pas de la modernitat al que anomenarem la sobremodernitat: present canviant (temps) -El pas dels llocs al que anomenaré no-llocs (espai): de circulació (autopites, àrees de serveis); de consum (hipermercats, galeries d'oci); de la comunicació (pantalles): espai de l'anonimat -El pas del real al virtual (imatge): iguala esdeveniments i persones, esborra diferenciació real-virtual En resum: comporta un no temps (el present), no llocs (espais sense significat, tots iguals) Exemples del que Augé anomena no-llocs: 1. Aeroport: zona de facturació.
2. Andana del metro 3. Cintes transportadores dels aeroports 4. Escales mecàniques del metro 5. Galeries 6. Oficines Pessimisme romanticisme, Alfred Cubic. Va fer un llibre que es deia en un altra lloc. Vídeo que està inspirat en aquesta novela (país imaginari Àfrica) : país que s'està desfent tant físicament com moralment. La gent dia a dia va perdenr les ganes de viure, tot es va deteriorant, la memòria, el físic, la realitat, les sensacions que té l'europeu quan arriba a aquest país, els sons de la realitat, els objectes, els pensaments. Vídeo de Dominik Klome la parla i els sons també es deterioren (El vídeo mostra imatges d'una casa deteriorada, amb graffitis a la pared. Una veu de fons que parla en francés. Pareds amb humitat, mobles en mal estat. Plànolos d'ulls. Ruta per la casa, pels passadissos. Desenfocament de la càmara. Llum que entra per les finestres. Terra brut Els no-llocs que crea la societat actualment (autopistes, aeroports) creen uns espais marginals, que són reals però han quedat abandonats i per tant també perden identitat (es deterioren). En certa manera, els no-llocs esdevenen espais virtuals, espais iguals a tot arreu que no tenen cap característica que els faci determinats. La realitat queda marginada.
05.03.13 1 Practica: - reflexió sobre els corrents estètics que veiem, situar-lo en un corrent, veure si té influència de més d'un - analitzar les característiques estètiques que té en relació amb els corrents que hem vist 11.03.2013 TEMA 2 Resum del Tema 1 Les categories estètiques A partir de la Ilustració, la estètica se centra en el receptor, l'observador, el que experimenta la observació estètica. El que se centraven la psicologia de la percepció, experiència estètica (a través dels sentits ens produeix un plaer mental). Per fruit d'aquesta experiència estetica, lobservador ha de tenir una actitud mental oberta, obrirse a la experiencia estetica.
14 A parti de la ilustracio, la experiència estetica es converteiz en una manera de coneixer el mon (experiencia estetica) Qui va estudiar aixo va ser Aristotil, al segle 4 a.C Ètica a Eulemo explica quins son els drets de l'observador.
Observacions que fa Aristòtil 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Primera que identifica la experiència estètica: sentir un plaer intens del qual és difícil apartar-se Aquesta experiència és fugàs, però roman en el record, no és efímera per tant per Aristòtil Aquest plaer no redueix allo que es agradable com la bellesa, sino que a més pot provocar aquest plaer estètic Aquest plaer és exclusivamnet humà, perque a part dimplicar els sentits ajuda a coneixer mentalment Es contraposa a les altres actituds bàsiques de l'home ( a la pràctica perquè no serveix per res la experiència estètica). La BE busca l'Eros (plaer vital, allò que ens fa viure intensament). A part de la pràctica tambe a la cognitiva, ja que es considerat, un deixar-se anar desinteressadament per fluir aquella experiència Requereix contemplació (un deixar-se anar, prescindir de tot i fins i tot d'un mateix, de la individualitat). Summissió de l'ànima Depenent del nostre estat d'ànim, la actitud estètica pot ser diferent.
Altres condicionants comuns a tots en la manera de tenir una experiència estètica • • Culturals Sociològica Exemple dones del món àrab Còmic: Zeina Abirached El joc de les orenetes = portada: hi ha una acumulació d'elements que té molt a veure amb la tradició àrab oriental. Hi ha el concepte de la perspectiva, sinó que queda tot en termes sobreposats. Pel punt de vista occidental, sembla que els cotxes estiguin l'un sobre l'altre que no corculant pel carrer. La pàgina és oriental. Per exemple, vinyetes repitides i el que canvia és qui parla i qui no. En unes altres vinyetes, el que canvia és el tamany dels personatges.
Fotos: Shirin Neshat = reflexiona sobre la situació de la dona en ciutats musulmanes i barreja conceptes que en la seva societat són molt cau.
1. Una dona per exemple, amb la cara plena d'escriptura àrab, amb el costummde les dones de tatuarse amb gena i la violència que implica el fusil certical que parteix la cara de la dona en dues parts.
2. Una altra foto, les mans pintades i la pistola que surt per dalt apuntant a la dona que surt.
3Una altra que té a veure amb el silenci, li parla la mà que està escrita.
Videoclip: Dos cantants. Ella no té públic i són crits. L'home sí té públic i parla. Evidencia la situació de la dona.
Spot: síndrome de Stendal - del plaer intens de la estètica, algú es va marejar. El que ha marcat són normes socials de cada època que entenem com Gust, a partir de Kant (la base del judici estètic). És particular, individual però alhora social ja que es comparteix en grup. El gust com a fet social està mediatitzat per: la història cultural, per l'estatus (el gust depen en gent d'estatus alt a estatus baix), base ideològica 15 Hi ha atistes que han reflexionat sobre certes normes que socialment imposen el bon gust i el mal gust. La publicitat ja va marcant un bon gust un mal guat. Fronteres en el gust. Socialment el terme claseix sa det servir en deparar unes pbrws : de von gust en altres no tan bones Exemple artista que posa en evidència els gustos socials Peter Jackson - vídeo fastigós, sierra, parts del cos, sang Exemple Bañuel - El fantasma de la libertad - Òpera, dona amb un vestit vermell maco, cantant de nit Exemple peli Le Corbusier - El lavabo i el menjador canviats de lloc Categories estètiques La primera categoria estètica: la bellesa (centra totels rles reflexions estètiques.
-De tota manera, l'intent de definir-la, no han acabat de cuallar perquè és molt difícil definir la bellea perquè està en funció de normes, acords socials de cada època i amb el temps van canviant.
-Oscar Wilde "la veritable bellesa acaba on comença una expressió intel.lectual).
-Al segle XX els corrents positivistes (s'aplica a l'estudi de la percepció) agafen popularitat.
-Els estudis tracten d'analitzar la percepcio visual sense tenir en compte el context ni cultural ni educativa (és com l'ull d'un nen innocent que acaba de nèixer).
-Aquesta mirada infantil, també Baudelaire la explica "el nen sempre bo veu tot com a novetat". = l'art naïve, a l'inici de les avantguardes, de l'impresionisme, pintem a partir de les taques de color, intenten dmeostrar sense filtres culturals que facin reestructurar el que veiem (ingenuitat òptica) = anàlisi òptic -Els estudis de la percepció lligats al camp científic. Hugo Magnos estudia el densenvolupament històric de la humanitat de copsae el color. Amb investigacions, s'han adonat que l'home en orígen veia en blanc i negre (els simis). Al segle XIX són capaços de captar el violeta, lila, etc. El color evolucionarà en el futur. Tracten d'aplicar a les seves obres aquets coneixement científic de la visió.
-La bellesa és una experiència estètica que es pot analitzar analitzant el procés visual.
-On més s'apliquen aquestes teories és en l'arquitectura. Le Corbusier li encarguen el pavelló Philips, i ell crea un espai poema electrònic, amb música i tant les formes del pavelló que es basa en la secció àurea com la experiència interior d'imatges i so està basat en una experiència estètica.
13.03.2013 Al llibre De plató a Lady Gaga= Com sentir-se sorprés davant una obra d'art Exemple: Spor d'un cotxe al deesert, carrera contra els núvols. Transemt una sensació de comprés.
Sublim= allò que suscita una emoció pregona per la seva inmesa grandesa. Sensació enorme que va més enllà de la capacitat humana. Terme que s'utilitza en una era antiga. Sensacions: sorprenent, meravellosa, grandiosa (tot allò que et sedueix i t'eleva l'ànima) Pregona= D'una dimensió gran i cap a dins, penetra, interna. Una emoció gran i profonda (tenir el cor près, agafat).
Exemple: Chillida, arquitecte = Chillida tenia un projecte de fer en una montanya, fer run espai excavat a dins de la montanya, un cub amb una entrada i unes ximneneies per a que entrés la llum i anés canviant a medida que passava el sol amb unes dimensions enormes.
Documental= La pieza de arte más cara del planeta. La sensació de grandiesa, sublim 16 L'otígn clàssic al S1 a.C, apareix un tractat: Pseudo Longino = tracta sobre la retòrica (l'art de convèncer amb la paraula). Analitza les obres del poeta grec i tracta e desocbrir com s'expressa allò que és admirable, grandiós, allò que causa respecte fins i tot temor. Com el poeta aconsegueix sorprendre al lector que es troba davant d'una cosa gloriosa. Estableix dos estils de retòrica: 1.
2.
Estil sublim: estil grandiós que transmet aquestes sensacions de cosa admirable, o terrible Estil subtil: estil inferior, utilitzant un to suau De la retòrica passa a la filosofia i es considera que el sublim és la elevació (allò que permet que l'esperit humà s'elevi i s'acosti a la divinitat). El caràcter d'elevació, superioritat Aquest tractat s'oblida i al S.XVII un francés, Boileau (1674) el tradueix al francés el Pseudo Longino i defineix allò sublim com una cosa gran, i estableix com a límit l'èxtasi místic i considera el sublim com ya una categoria estètica.
L'empirisme angles després utilitzsa molt el terme de sublim.
Kant sistemititza i defineix el que és el sublim en comparació a la bellesa.
Per ell, la bellesa està en les coses petites i dóna un plaer agradable Ell sublim en les grans i la sensació va més enllà del plaer.
Kant defineix dos tipus de sublim: 1.
2.
Matemàtic= tot allò que ens sobrepasa perquè és absolutament gran. Ex: les piràmides, la Vasílica Dinàmic= la incommesurabilitat (no es pot mesurar) d'una força natural. Ex: una tempesa, un tsunami. Una experiència natural qe provoca una sensació de sublim A partir d'aquí, el sublim com a categoria estètica es desenvolupa dins l'art (finals del SXVIII I SXX) - neix en la terra la poètica del sublim i l'autor d'aquesta poètica del sublim: William Blake.
Alhora, a Alemanya hi ha un altre corrent artístic que es diu sturm und drang que també té aquesta estètica semblant a la poètica del sublim. L'artista principal és J.H. Fussli Exemple de Blake: quadre amb crist: sensació de elevació Exemple Fussli: obra de la escena de l'obra de Shakespeare, Macbeth L'aparició de Déu a algú A Anglaterra, el terme de sublim ocbra molta força. Al 1725 es tradueix en anglés el Pseudo Longino i els anglesos es fixen en tot el que és psicològic en el tractat (experi`pencia del oient, què experimenta davant d'una imatge sublim).
Els anglesos diferencien a part de la bellesa (es basa en la proporció), altres dos categories estètiques: 1.
2.
El pintoresc: allò nou i singular. Sorpresa agradable que estimula la curiositat, allò que et crida la atenció perquè és diferent. La variació sobtada, la irregularitat que ens provoca un plaer agradable però que no és bell. Més que contemplació com demana la bellesa, el pintoresc demana imaginació. Té una vessan artística que és el paissatgisme.
Una naturalesa/planificació humana. En canvi, l'anglés aprofita la naturalesa, la potencia i la humanitza. És un plaer agradable, la irregularitat, el desperfecte, desordre. Com a posició de l'home davant la bellesa, segons els anglesos: el pintoresc considera la naturalesa com un ambient acollidor i propici a -l'home i que fins i tot desperta els sentiments socials. Ajuda acrear grups socials a la societat. Una posta de sol o quan vas pel camp et crea una sensació agradable.
El sublim segons l'estètica anglesa de l'Empirisme, el sublim és un plaer negatiu que desperta. temor. Un plaer on hi ha la intuició del terror. Hi ha un punt d'inquietud que ens fa por però que no acaba de concretar-se. La naturalesa és hostil, és molt difícil per l'home= desenvolupa més l'esperit de la individualitat. A la nit per exemple, temor al veure una tempesta. Saps que no passarà res a casa teva però la sensació de veure fora la tempesta et fa crear temor.
17 La contemplació de la bellesa demana tranquilitat d'ànim. En canvi, el pintoresc necessita de la imaginació que sorprén.
El concepte de pintoresc en pintura: La naturalesa no idealitzada i habitada (rural) Al SXIX= 2 pintors: J.Constable més el concepte de pintoresc.
W. Turner més de sublim K.D.Friedrich : més de sublim també. Paissatgista alemany Exemples Exemple de pintoresc de Constable (crec) : senyora, ànecs. Color verd, una casa al camp. Agradable, social Exemple de sublim dinàmic de Turner: de nit, el mar, un barco. Un naufragi davant la costa d'Anglaterra Exemple de Fredrich: 1. un quadre ple romanticisme, la grandiositat d'un arc gòtic enmig d'un bosc a l'hivern. Per reforçar la grandiositat dels espais, sempre hi ha una figura humana davant la inmensitat 2. Posta de sol plàcida però la inquietdu de veure als dos perosnatges petits dfavant una posta tan gran hi ha una certa sensació d'inquietud Exemple de sublim de Picasso: el tractament de la composició de les imatges. El que podria ser sublim al SXX Exemple del Guernica de Picasso: animació que permet veure cada detall de la pintura 18.03.2013 Aquesta estètica de la lletjor comporta un moviment artístic: la poètica de la lletjor La valoració de la lletjor valorada com una experiència estètica, obra la porta a altres categories estètiques: • Kitsch (agata ruiz de la parada): estil popular (d'alta estètica) de mal gust d'aquestes classes de petita burgesia que vol aparentar i apropiar-se d'una cultura i tracten d'imitar d'aquesta cultura (=distincció social) La lletjor és el contrari de la bellesa (=anti estètica) - allò que és desagradable als sentits i fins i tot allò que és ofensiu i repulsiu Des del punt de vista de l'art, el concepte de lleig se centra en un concepte més tècnic= la dissonància= juntant coses on manca l'armonia, descomformitat, falta d'acord La incorporació de la lletjor a la estètica, és un procés que comença amb la Il·lustració i acaba amb el Romanticisme En la Illustracio s'inclueix el lleig com un element que dins d'una obra artística dóna contrapunts per apreciar més la bellesa s'introdueix com un instrument per fer contrast per donar més bellesa. El introduir elements de lletjor en una obram, crea una composició més viva i conseqüentment. Estàtic En l'Idealisme, segons Hegel, la lletjor no només ajuda a l'equilibri per aconseguir la bellesa, sinó que crea una tensió a la obra artística que fa madurar la obra. Una composició dinàmica. El que continua valorant-se és la bellesa 18 En el Romanticisme es reivindica el lleig com un valor estètic - el lleig en sí també és una categoria estètica i a més el Romaticisme pensa que aquesta categoria/estètica és necessària : Victor Hugo. Critica la bellesa falsa del clacicisme de la època perquè diu que amaga la complexitat de la realitat. Per mostrar la complexitat del món, ha d'haver-hi una estètica de la complementarietat.
Exemple: els trobem en les seves obres, com el de la Notre Dame - la bella i la bèstia Exemple 2: Rimbaud en el llibre Las iluminaciones = són poesies curtes dedicades a la bellesa Adorno (el filòsof) descriu una teoria de la estètica on defineix ja la estètica de la lletjor. Lllaavors la defensa com superior a la bellesa perquè és autèntica, tal com és la realitat i mostra les realitat ocultes darrere el vel de la bellesa.
Defineix el terme lletjor positiva= la expressió del que provoca l'home la realitat (l'angoixa, el sofriment, el pànic) Recupere el concepte de catàrsi : veient les coses desagradables, et fa patir per tenir empatia amb el que està passant. Aquest patiment indirecte et fa reaccionar davant d'aquests exemples. Et predisposa a no arribar ales situacions que porovoquen el sofriment. Aristòtil va ser qui va utilitzar aquesta definició: a través de la catàrsi, el públic apren a discernir (el que està bé/malament) a no caure en les actituds que comporten arribar a això (angoixa, horror) Per Adorno, aquesta lletjor positiva opera en un terme de catàrsi ens permet construir la nostra realitat basant-se en la realitat = viure la realitat tal i com és A partir d'aquestes reflexions, el gran moviement artístic dela lletjor positiva: Expressionisme Alemany: Evolució del romanticisme pessiomista. De tots els avanguardes, la única negativa és aquesta, l'Expressionisme. El món és un desastre, etc. Aquest neix amb la crisi que portarà la primera Guerra Mundial. La únca part de l'expressionisme que és posterior és el cinema - del 19 al 24. La literatura i pintura són del 1900 al 14/15. Expressa tota la degradació de la època.
Per l'Expressionisme Alemany considera que això és un caos, un desordre. El poeta/artista el que ha def er és expressar/poetitzar aquesta exeriència i vivència de la realitat. Això comporta que tot el que fins ara s'havia considerat "ART" l'Expressionisme ho critica. Per exemple: escriure bé - EA defensa poemes mal escrits. La base d'aquesta lletjor és la distorsió, degradació.
Exemple: La lletjor en l'art ha existit com un element dins del discurs d'una obra.
1. Les pintures del bosc, aquesta del tríptic del purgatori i de l'infern 2. Quadre de l'infenr - formes i elements que el pintor s'inventa. Per tant hi ha una poètica de la lletjor 3. Goya podria entrar - quadre de Saturn devorant el seu fill 4. H.Daumier: fa caricatures: per mostrar la part lletja 5. G.Grosz mostra la crisi de l'Alemanya. Es centra en Berlin i en la degradació de les classes mitjanes. Fa retrats de la societat del moment. Mostra la degradació no només pel tema, però per la tècnica (formes, colors) El cinema expressionista El gran director: Wilfred Murnau Exemple de pel·lícula: Nosferatu - amb les ombres avança el terror. Mostra molt poc els personatges Exemple de pel·lícula: L'últim - Després d'una actuació/borratxera Exemple de l'estètica més propers, dels anys 40: Z.Music - Un artista que va estar en un camp de concetració deportat - fa quadres angoixants Exemple d'escultura: Jakometi - quadres que parlen de gent que ha passat per aquests camps Exemple de pintura: F.Bacon fa quadres on deforma les cares per exemple per mostrar la realitat Allò lleig és allò que té un aspecte o provoca un plaer desagradable. Directament, vol ser desagradable En canvi, el Kitsch és mancat de gràcia, de distincció, d'art. Vol ser bell però no arriba (li manca qualitats) 19 Orígens= Quan els Angelsos no volien despensar molts diners, demanaven un 'sketch'. Uns altres diuen que ve de l'Alemany, de la paraula 'kitschen' - a pobles nous donar-lis més categories. Mobles nous a pobles vells El Kitsch ara és sinònim de mal gust. L'orígen és d'aquestes classes populars que amb totes les revolucions i el progrés del segle 19 arriben a la petita burgesia i vol adquirir una cultura de referència (clàssica).
Això va unit al desenvoulpament Industrial per a aquest públic. El Kitsch serveix a la petita burgesia còpies a millor preu.
El concepte de Kitsch el defineix H.Broch al 1930, però fins al 60 no serà un terme admès i serà més gràcies al Pop. El Kitsch no és art, sinó una actitud de l'observador ( l'home Kitsch que estima la obra Kitsch). Diu que aquesta actitud suposa un excés de necessitat (quan la estètica s'imposa als sentiments personals. Se centra molt més en els sentiments que en la contemplació.
La disposició a deixar-se conmoure sobre qualsevol cosa en qualsevol moment = desapareix la distància necessària per la contemplació Dreschner diu que la característica bàsica del Kitsch és que és fals - troba motius fins i tot on no hi ha. Ho compara amb reality shows on qualsevol fet és exagerat, provoca emocions. 2 vies contraposades de l actitud: Transofrmar situacions límit en la vida en emocions fins i tot agradables El contrari: convertir situacions quotidianes agradables en situacions límit (Gran Hermano) Reflexions sobre la actitud falsa del Kitsch per altres Nietszhe sobre la actitud falsa del Kitsch li diu "sentiments petits".
Sarte li diu que és mala fe Jaspers li diu "la mentira existencial" Exemples del Kitsch: Papers pintats en la fusta Souvenirs Quadre daurat amb un chihuahua 20.03.2013 El freak és una transgressió i es relaicxona mab la llletjor perquè al tansgredir del bon gust passa al mal gust Orígen del terme freak Ve del teatre de Shakespeare al S.XVII i és el nm que li donaven a un actor (a una persona deforme que sortia en certes escenes que es donaven en les obres de la època. Ex. en El Mesón o La Posada Als 1840-1940 als Estats Units hi ha un inic de la indústia de l'espectacle que eren fires anmbulants que anaven de poble en poble i mostraven freaks (des de noies barbudes, contorsionistes, gent deformada - una sèrie de persones que tenien un pount d'extravagant per deforme o monstruós). Eren fires amb molt d'èxit i d'aquí salta al cinema que és quan el Kitsch es divulga, amb la pel·lícula Freaks del director T.Browning.
20 A partir d'aquí sorgeix cap als anys 50 o 60 el freak contracultural : ser fan dels errors, buscar-los en cinema (buscar els error d'imatge) - culte al error i al mal gust Un autor de referència del Kitsch contracultural: E. Wood (feia pel·lícules molt barates plenes d'errors i va tenir un públic que disfrutava d'aquests errors El freak contracultural arriba a totes les arts, fins i tot a la música: F.Zappa "The mothers of..." 1966, i treu un disc Freak Out on té melodies amb canvis de ritme (actitud de fer música malament conscientment) ascompanyat a un vestuari extravagant En la post-modernitatm, el freak dóna lloc a la cultura trash: és ridiculitzar i parodiar qualsevol tema "seriós" i arribar a l'absurd de que tot és possible (qualsevol tema pot ser girat i egirat fins portar-lo a l'absurd). A més, per reforçar el sentit de parrodia utilitza personatges maginals com a protagonistes star sistem freak - són personatges que són més una màscara que un actor Ex. Pocholo o "Por qué no te callas" del Rey, al ser fora de lloc, també és un exemple Exemples de l'estètica freak: 1. Un cartell que mostra el protagonista (home) vestit de dona 2. Cartell on veiem la transformació de l'home en la dona 3. Fotograma en blanc i negre on apareix un home amb una perruca de dona, com si no volgués amagar que és un home L'estètica Camp És una estètica que neix en l'ambient de la contracultura gay als anys 60 a California i és com la alternativa irònica gay al bon gust de la classe mitja Americana.
La etimologia ve de camper : presentar-se de manera exagerada. Aquest origen del món gay d'exagerar la manera d'actuar i vestir (agafar les normes del bon gust i fer-ne una exhibició) genera una actitud post-moderna que lliga amb el neo-barroc (exagerar les tendències fins a un límit.
La actitud Camp el que fa és convertir en frívol el que és seriós. La línia més crítica de la societat dins el Camp afirma que el camp és una mentida que atreveix a dir la veritat : a través de la exageració es trenca el bon gust i es mostra la realitat Carme Miranda va començar fet shows com a cantant i ballarines i va acabar fent pel.lícules com Bananas is my business - la seva marca distinctiva era el barret ple de fruites. Fins i tot va arribar a fer una pel·lícula amb els germans Marx.
Als anys 60, els còmics amb un punt d'eròtica sexual exagerada - la pel.lícula Barbarela de Vadim (1968) - es basa en un còmic francés on per primera vegada, el protagonista heroi és una noia: heroïna amb la Jane Fonda L'estètica camp també la podem trobar en fotogrames de la pel·lícula Els artistes més reconeguts en aquest àmbit d'estètica camp gay (exageració): parella artística i en la vida real Pierre et Gille Un altre referent a partir del 2005 és David Lachapelle - també treballa fotografia manipulada Exemple: parodia del darrer sopar de Jesucrist cartell d'un anunci sobre una beguda cartell de Miranda on s'utilitzen elements Kitsch per fer una paròdia de la realitat Una de les línies que més han treballat són les imatges religioses Exemple: una monja en caball, amb faldilla curta i mitjes, en un ambient molt Kitsch 2 conceptes relacionats: Transgressió i provocació Transgressió: una manera de relacionar-se amb algú. Creuar uns límits - anar més enllà del que està permés. Sempre hi haurà referència de llei i norma per a que hi hagi transgressió. El primer ús històric és religiós teològic (d'ofensa) - des de la Bíblia (la història del paradís perdut és una transgressió).
21 Sant Pau deixa molt clar que on no hi ha llei no hi ha transgressió ja que no hi ha límit que traspassar. Llavors la relfexió lògica que fa és que quan hi ha una llei i ha transgressió. El sentit de transgressió té 4 punts segons Anthony Julius: Transgresiones: el arte como provocación: • • • • negar les veritats doctrinals infracció de regles posades per la societat La comissió d'una ofensa greu a una altra - ofendre a alguna persona és transgredir les normes La eliminació/desordre dels límits físics o conceptuals (que és la base de la modernitat - diluir els límits) Un autor del segle XX que va analitzar molt a fons el concepte de transgressió és J.Batalle (mor a l'any 62)- escriu una sèrie d'obres en torn els tabús (marquen els límits que un home en una societat concreta no pot traspassar: La mort, la sexualitat i la violència). Segons ell, en l'home sempre hi ha un impuls transgressor i que les ciutats funcionen amb certes transgressions que duren poc - la societat crea uns límits i permet certes transgressions puntuals. Primer com a vàlvula d'escapament i d'altra perquè la transgressió limitada permet conèixer els límits (saber on es pot arribar i on no). Transgressió: Carnaval (et permet escapar pe després tornar) - és una transgressió pactada. No permet abolir les regles sinó reafirmar els límits, perquè el transgressor després torna.
Aquestes transgressions puntuals pactades permeten a l'individu tenir la experiència de la transgressió (què provoca? que et fa sentir? - l'èxtasi o clímax aquests límits socials (por + terror i a la vegada emoció).
Centrant-nos en l'estètica, des del Romanticisme presenta a l'artista com un geni. El geni romàntic és un transgressor, un violador de normes. Dins de la seva actitud, està: • • La estrictament romàntica (heroi, un ésser anàrquic, ha de violar les conviccions siguio com sigui. El seu deig és trencar les regles perquè cohibeixen la seva creativitat). És transgressor pel bé de la humanitat, això permet anar més enlla i ser més creatiu - la del GENI - PECADOR Utòpica (Moltes normes socials són immorals, mantenen a la societat en un esta d'esclavatge, de sumissió. Al trencarles, millora la vida de la gent. A tarvés de la creativitat artística transgressora es trenquen normes socials i s'arriba a una vida millor - la del SALVADOR - SANT En el fons, tots dos són transgressors perquè estan per sobre de la moralitat de la societat.
Tipus de transgressió en l'art • • Transgressions de les normes d'un gènere artístic (trencament de normes artístiques). Intenta provocar a l'espectador per posar-lo en evidència davant una obra que trenca les regles. L'objectiu de la transgressió és provocar Transgressions de tabús. Els tabús preferents, vam veure com Buñuel va treure aquella escena en que es reunien per cagar i anaven a menjar amagats. Això és un exdemple de trencament de tabú. L'objectiu és transmetre tabús per fer-lo reaccionar front la societat Exemples: 1. quadre que obra el llibre que ens ha donat de la transgressió. En principi és un crucifix en un líquid daurat.
Estèticament sembla agradable. Quan es llegeix el títol "Crist orina" - la transgressió apareix en el títol - el tabú religiós fa reaccionar a l'espectador i li planteja "si m'ha semblat estèticament agradable, com pot ser que tingui aquest rebuig? - sensació contradictòria que proposa 2. Quadre d com desplegar lña bandera americana, feta per l'artista Scott - la obra transgressora provoca i posa en contradicció a l'espectador TEMA 2: ART I IMATGE 22 2.1 -L'estètica s'ha centrat en l'art perquè és la experiència conscient - Ens pode trobar fenomens que ens provoquin una escxperiència estètica però és només quan l'home s'implica que la crea i entrem a l'art Filosofia de l'art= branca que s'ocupa de l'art Problema d'entrada: l'art, un intent de definició - Han canviat: l'art de cada època. Hi ha tantes definicions com èpoques estètiques o estils artístics - A Grècia, la definició és simple (art= tot allò que fa l'home - ARS llatí= THEKNÉ romà - destresa que té l'home en fer qualsevol cosa. La cosa ben feta (la construcció) és la que segueix les normes/regles (sinònim d'art) - la tecnologia Època clàssica: bellesa regida per normes Avantguardes segle XX: el concepte d'art és una recreació. Ex: Font Turinari de Dishá A parti del segle XVIII la bellesa se centra en la experiència estètica (art= allò fet per l'home amb la intenció de despertar una experiència artística en l'espectador) - és llavors quan apareix la figura de l'artista Sentit específic: de tot aquest ambit de què tracta l'art? Els Grecs: l'art tracta de les coses que fa l'home (la naturalesa no sap, la naturalesa necessita de la interacció de l'home) André Gid "Qualsevol cosa no natural en el món és art" "La vida és art" - la fa l'home Exemple: Marina Abramovic - Arte de la performance - òpera apareixien gats i monstres. Després sortia un teulat estava una senyora. Tot junt, la imatge en conjunt ens recorda a un paissatge amb una casa, unes palmeres i el gatet passejant 08.04.2013 Art és el que cada societat pensa que és L'estètica en general estudia allò que pot ser contemplat estèticament (que produeix una experiència estètica) Art el fa algú amb alguna intenció (per provocar una experiència) ART: Tot allò creat per l'home que provoca una experiència estètica i té bellesa (una acció conscient) L'art clàssic és aquell que comporta una obra artística que per ser estètica a de seguir unes normes La bellesa s'aconsegueix seguint les normes = el que és lleig és allò que no segueix les normes Si està ben feta l'obra, és art En l'època clàssica, la imaginació i la fantasia no eren considerats art. Al no seguir les nmormes, no crea bellesa, per tant, no és art. SDubte de si la poesia era art (NO, no ho era) En el renaixement: Conceptes d'invenció i creació. La creació la fa l'artista i crea coses belles. En cavim, l'inversió la fa l'artesà i crea coses útils. Diferènca entre art i poesia, s'inicia el renaixement però és una evolució = dicotomia entre art i artesania. Però si ens fixem en Leonardo Da Vinci és creador i inversor a la vegada L'artista provoca 23 Al segle XVIII és quan més es crea unes normes de classificació (entre belles arts i arts útils/aplicades que correspon). La diferència que estableixz la academia és que les belles arts són obres creades per ser percebudes estèticament i en canvi les arts aplicades/útils tenen una altra finalitat (també segons com per ser percebudes, però la finalitat principal és una altra, servir per alguna cosa). D'aquí sortiran les acadèmies de belles arts. De totes maneres, els mateixos de la il·lustració van tenir problemes.
Una de les belles arts és la arquitectura que també és útil. Fins i tot al segle XVIII van tenir Problemes en classificar els arts.
Al segle XX es divideixen les arts: -Les arts de l'espai (es construeixen en l'espai trimensional- el necessiten per crear-se). Ex. Escultura, pintura, arquitectura VISUALS ·Arts plàstiques -Les arts del temps (Ex. Música, poesia, literatura- necessita un temps per sentir-se.) - AUDITIVES · -Les arts Espai i Temps - híbrides- Ex. Teatre, cinema, performance, dansa) - Arts de l'espectacle En el llibre Historia de seis ideas, Tatarkiewicz parla d'aquestes dues teories: 1. TEORIA EMOCIONAL/EXPRESSIVA -Estètica de l'expressió (B. Croce): defensa que l'art ha d'exporessar una emoció, per tant el que s'implica és la emoció (és intern).
-Simbolistes. "L'art és explosió d'emocions" -'iportant són les emocions que l'artista vol transmetre. Això comporta que l'especadort ha de tenir empatia, s'ha d'emocionar "Los perfumes, los olores, los colores se corresponden" (sinestesia - percepcions de diferents òrgans)C. Baudelaire 2. TEORIA FORMALISTA- Està dins de la que se centra en els valors formals de l'experiència estètca, que són propis i que per tant tots els poden experimentar. Són generals, formals de com es desenvolupa la experiència estètica - se centra en l'anàlisi objectiu de com tenir una experiència estètica L'estètica de la contemplació (Shopenhauer) Per tenir una experiència estètica, El subjecte ha de renunciar de les seves emocions i obrir-se a l'exterior a travésw de la contemplació. és una actitud passiva per contemplar a través dels sentits la realitat i així podfer tenir la experiècia estètica.
L'important és que la experiència estètica està en la realitat.
Teoria de la Gestalt (psicologia de la percepció) Molts autors consideren que hi ha un tercer grup de teoria: 3. LES TEORIES SIMBÒLIQUES/DE LA SIGNIFICACIÓ- es basen en l'art com a signe (sobretot de sentiments i d'emocions) - Ex. la música té un ritme, i aquest ritme s'assembla a un ritme vital com al bateg del cor 2.2 - Aïllacionisme i contextualisme Ens remet a l'òpera de la teulada, senyora, gat...
L'aïllacionisme considera: -L'obra d'art no necessita més informació: s'ha de construir i transmetre/comunicar per ella mateixa -Si necessitem alguna cosa més per entendre l'obra d'art, vol dir que com experiència estètica està malament.
-L'obra artística és autosuficient -Si no la disfrutem exclusivament a través la visaulització i necessitem algun element extern per entendre-la, està malament -Quanta més informació extrerna necesitem, més ens distreurem i menys podrem arribar a la experiència estètica ja que estarem condicionats -Si coneixem el que l'artista vol provocar amb la obra, mai tindre la experiencia estètica ja que abans que flueixi ja la tenim al cap 24 El contextualisme considera: - Per gaudir de l'obra d'art, quant més coneixem el context, més la podrem entendre -El coneixement enriqueix la experiència estètica -Sense conèixer el context, l'entendiment de l'obra d'art és defectuós ja que no tens prou informació per gaudir de l'experiència estètica -3 contextualismes: El context bàsic per poder fluir d'una obra és primer conèixer d'altres obres (tant de l'artista com d'altres artistes per poder veure quina es la aportació concret.
Història de l'art es contextualitza les intencions, la vida de l'artista (és biogràfica), sempre en el creador, no tant en l'obra.
Finalment, en l'àmbit de la recepció , en la descodificació de l'obra d'art (la semiòtica de l'art) - com funciona la comunicació en l'art, de quèt racta l'assumpte, com es mostra En l'aïllacionisme domina la modernitat. En el contextualisme és bàsicament la post-modernitat.
Hi ha èpoques en que les obres s'entenen per sí soles i hi ha obres que necessites conèixer els referents Ex. Quadre de l'últim sopar de Da Vinci i la similitud amb un quadre de Buñuel - la gent a la taula estan repartits de la mateixa manera. D. Chapel també recrea el mateix, i també treballa el grup de 3 10.04.2013 2.3 Art crítica i canvi funcional L'art passa de tenir una funció d'envelliment dels espais i de la realitat a tenir un paper en la societat (rellevant) Es pot millorar la societat a parti de l'art (projectar una realitat millor) - punt culminant amb el Romanticisme : (l'artista genial és aquell que té la capacitat d'imaginar, visionarun bon frutur millor i mostrar-lo a partir de l'art). A partir d'aquí, l'art es converteix en crítica dfel mment per mostrar una societat millor - té la funció de proposar un bon model Amb la Modernitat s'introdeixen dos instruments que donen molta força a la crítica social de l'art (per sacsejar i obrir els ulls): • • La transgressió: (herència/volució del concepte de Geni del Romanticisme (està per sobre de les regles, les trenca, les trasngreeix. És indiferent a les regles de l'art). En la post-modernitat, la transgressió arriba a ser un punt de partida de l'art. Va molt lligada a la provocació. Frederich Schiller- "El genio supera las trampas" "las reglas son muletas de la realidad" La provocació: L'evolució de l'artista geni en el Romanticisme evoluciona cap a un artista provocador. El bon artista primer amb les avantguardes "epanter le bourgois" - aquesta provocació ve a ser una medalla. L'objectiu d el'experiència estètica ja no és despertar el plaer o el horror en l'espectador, sinó conmocionar-lo (un schock). Arriba un moment que aquestes tècniques perden les seves foces perquè esdesvenen un formalisme més, transgredir per transgredir.
Dos corrents en l'art post-modern Art crític: s'sforça en utilitzar aquests per mostrar la realitat, posar en evidència aquestsprocesos i estructures socials (fer crítica) Art post-modern conservador: fa una utilització acrítica, frívola de la transgressió i provocació que no apoorta res més que la provocació momentània de l'espectador en el moment (és un recurs per impressionar en el moment a l'espectador). Hi ha un grup d'artistes anglesos, Young British Artist van sorgir als anys 80, organitzats a partir d'una exposició "Sesnation" al Museu de 25 Brooklyn al 98. L'èxit d'aquest grup va ser la provocació, que una obra va agredir tant les emocions que la policia la van haver de protegir amb anitbales. La obra es deia Holy Virgin. L'obra estava feta amb escrements d'elefant i retalls de culs de dones trets de revistes pornogfiques. Aquesta manera de treballar és un costum típic de les costums africanes. Aquest artista va agafar els procediments normals que s'utilitzen en certes tribus africanes. Aquest incident va ser el que va llençar a la fama a aquests artistes de Londres a Nova York.
Ex 1: Un dels components, Damien Hizt va fer una obra coneguda, d'un lleó.
Una altra d'un tauró - semblen 3 cubs on hi ha un tauró que ho atravessa.
Després una altra d'una vaca seccionada en cubs també.
Ex 2: Chapman Ex 3. Un altra artista alemany, G. Von Hagen treballa diseccionant animals. Té una malaltia i aplica la tècnica. Un galerista li proposa fer una exposició i té un èxit impressionant. Tècnica: plastincació: fibres muculars queden plastificades (obra on surt un home jugant a les cartes en una taula acompanyat de 3 cossos dissecat.
Plastifica qualsevol organ del cos =Provocació estètica Ex 4: Mauricio Cattelan - "La obra nona" - Representa a Joan Pau II que li cau un meteorit.
"Ave Maria" - referència al feixisme i a la religió En l'art post-modern hi ha un tercer element: La apropiació on s'utilitzen elements del passat - recuperar el passat. Utilitzant altres coses per construir la teva obra.
En art té un objectiu: Posar en qüestió/mostrar com els fets socials (l'estructura) determinen el que és art i la seva funció. En certa manera és evidenciar a través de l'apropiació quin és el paper de l'art en la nostra cultura. Se centra olt en la recepció de l'art (com acondiconen l'art per part de l'espectador). L'obra artística està en funció del context social del moment, dels processos culturals. Els artistes apropiacionistes se centren jjsutament en això, en evidenciar els processos que hi ha en la recepció i com les estructures socals marquen aquest procés de recepci´.éS A DIRM, QUAN MIRem una obra dart, hi ha un determinat marc social que fa que te la miris duna manera.
2 vies que utilitza la apropiació Context històric (apropiacionisme històric): com influeixen en la recepcio tota la carga històrica el que és art. Discursos sobre la història de l'art Estructures de l'obra d'art: el fet que l'obra estigui en un museu o en una galeira, en unes determinades condicions implica/influeix en la visió de la obra. Els discursos sobre la exposició de l'obra d'art.
L'apropianisme i aquestes dues vies vénen de la modernitat.
Disham és considerat el primer apropionista.
Ex: utilitza un moment de la quotifionitat (un urinari) exposat en un museu com si fos una obra d'art. Per fer pensar què li dona categoria a l'art: la obra si les propietats estètiques/experiència estètica o que estigui cosiderada obra d'art.
També ell inicia l'altra via l'apropianisme històric .
Ex: 1919, li pinta bigoti a la Mona Lisa (s'apropia d'una estampa de la obra i li afegeix aquelles inicials L.H.O.O.Q (llegides en francés "ella té..." - referència a un "cotilleo" dels historiadors que semblava ser que el mdoel per fer la mona lisa era una amant de Da Vinci = Disham fa una broma sobre això. APROPIANISME HISTÒRIC Als EEUU als anys 80 surt un grup/corrent que es diu Apropiation Art . Es centra en la via d'espais. Fa una crítica en - a través d'una manera en concreta d'exposar converteix les coses en art.
26 Utilitza/posa en evidència els sistemes d'exhibicio. D'una banda utilitzant espais normatius per mostrar activitats no artístiques .
L'altre es treure l'art d'aquests circuits expositius (museus/ galeries) i inscriure'l en la quotidianitat. Per msotrar com aquests mecanismes d'exposició ens condicionen la percepció de què és art i del que no.
Actualment l'apropianisme segueix les dues tendencies que em vist.
• • Crític Conservador : apropiar-se sobretot d'obres històriques per pur plaer (kitsch o Kamp). Entraria en el corrent Neobarroc 15.04.2013 Relació entre estètica i ètica La primera persona que en parlar va ser Aristòtil. Deia que l’actitud estètica es contraposava a l’actitud pràctica (base de l’ètica i la moralitat) com a l’actitud compositiva. És a dir, segons Aristòtil l’estètica es contraposa a l’ètica i també a l’actitud cognoscitiva; al coneixement del món a través dels sentits. Tot això no es produeix si l’estètica es desinteressada. No vol conèixer el món ni establir uns calors pràctics d’acció.
La filosofia de l’art respecte aquesta relació entre l’estètica i l’ètica hi ha dos corrents : •Concepció esteticista : defensa que l’experiència estètica a través de l’art no pot estar lligada a cap pràctica o utilitat. És l’experiència suprema. El coneixement a través d’aquesta experiència estètica. El concepte de l’art per l’art diu que el màxim que pot arribar a convertir l’art en el centre de la vida de l’home.
•Concepció moralista : l’art és un instrument per viure millor, perquè permet ensenyar la veritat (allò cert) i la moralitat (allò bo), també permet rebutjar el mal. Defineixen la mimesi i la catarsi La relació de l’art amb la mimesi (imitació), és un eix central en tot l’art occidental. L’art ha d’imitar la realitat o ha de construir coses noves. Defensa la imitació perquè és la manera de mostrar la realitat. L’art quan aplica la mimesi mostra la realitat, ensenya com és, i per tant, fa a l’home conèixer la realitat. Aristòtil defineix com a tracés de les conductes humanes transgressores, les obres de teatre mostren les conseqüències de fer el mal. El corrent moralista defensa la mimesi perquè és la manera de mostrar la realitat.
La catarsi és la reacció que té l’espectador, té empatia i viu el patiment. Amb la qual cosa, sense haver fet el mal experimenta les conseqüències d’haver-lo fet. L’individu aprèn mitjançant l’art.
Aristòtil estudia com funcionen les tragèdies gregues i és aleshores quan explica aquest concepte. Diu que les tragèdies gregues a partir de la representació d'accions humanes mostra on pot dur el no seguir les normes, el transgredir la moralitat del moment, l'horror que pot significar el mal. La catarsi és la reacció que té l'espectador d'aquestes tragèdies (que es basen en la mimesi).
Aquest patiment fa que l'espectador visqui la tragèdia, amb la qual cosa sense haver fet el mal experienta les seves conseqüències. Al viure tot aquest patiment l'espectador queda "vacunat", es suposa que ja no farà el mal.
La concepció moralista utilitza aquests dos conceptes per ensenyar la moralitat i concepció del món a través de l'art.
La relació entre art i poder La concepció moralista és una eina per educar la societat i imposar-li unes normes a través de l'experiència estètica. El poder ha fet servir l'art per transmetre els seus valors i normes i establir el que està bé i el que està malament. Bàsicament a través de l'art el poder aconsegueix tres coses: seduir als individus a través de l'experiència estètica (conmoció, plaer, etc.),construir un model de realitat, la censura (control de l'ús crític de l'art).
L'Esglèsia sedueix a través de l'experiència estètica (ostentació del poder, recreació dedl món que imposa a l'individu).
L'art s'utilitza en el moment de les primeres revolucions per proposar el nou món que pretenen aconseguir. Bgullée - Monument a Newton.
El monumentalisme és molt típic dels feixismes dels anys 30.
La relació entre art i poder 27 La concepció moralista és una einaper educat la societat. Imosa unes normes a través de l'experiència estètica. Des de sempre, el poder ha fet servir l'art per transmetre el poder i definit què està bé i què està malament. Utilitza l'art per adequar la societat als seus interessos.
El poder amb l'experiència estètica aconsegueix tres coses: • • • Seduir els individus a través de l'experiència estètica Construcció d'un model de realitat social dins dels esquemes que li interessa La censura: control de l'ús crític de l'art i només ensenya el que li convé 17.04.2013 Tema 3: Antropologia, il·lusió i percepció Iconoesfera - imatge en moviment Dins d'aquest context, la imatge és comunicació. Per tant, lesimatges són signesd'uin sistema de comunicació que transmet idees, conceptes, experi`pencies, senitments i amb una característica molt epeical que té la imatge que és més que un signe, una imatge és uns istema de significació perquè significa a travéscom del significant. És a dir, d'un signe hi ha un siginificat (la pau) que és el concepte que es transmet (mental): Per representar aquest concepte (la pau) hi ha un suport (un dibuix d'un colom). En imatge, el significant (el grafisme/dibuix del colom) és el suport Iconologia: estudia els significats (els conceptes associats al grafisme) Iconografia: estudia els grafismes en sí La imatge en Occident ha tingut un component Ilusori.
Imatge: IMAGO (imatge però també ombra/aparença). Per tantl ,aimatge no és tant objecte en sí. IMAGO és lka taducció de la paraule grega EIDOS (en grec és aparença però també idea/projecte/model) Un altra aspecte important és que la imatge és tabú en molts contextos. Plató ja deia que la imatge era un engany S'utilitza les imatges per explicar històries de manera ràpida El Cristianisme aposta per la imatge i la imatge coma espectacle (gòtic) - espectacle a través de l'espai, de la llum i del ritual.
Image: escenografia a través de la llum, del so, de la imatge Romà Gubern - La mirada opulenta Les primeres matges són relacionades amb rituals màgics per tal daconseguir una sèrie de coses. Són rituals de representació de coses que pasaran. Representa una escena des del momentq eu estpa representaa només ha de sortir.
Ex: un ritual de fertilizació Té el sentit de màgia, de provocar la realitat. La imatge és d'exist`pencia i si existeix, ha de passar perquè ja està pinta i representaqt (aquest és el sentit màgic tant de l'espectacle com el de la imatge).
En aquesta fase màgica de la imatge, la imatge susbitiuteix la realitat i la invoca, la fa present Ex: Budú (li claves coses al ninot i li passen coses a la persona) Fins i tot el la època greca i romana encara es manté elritualç. La protecció que fan les esculturres . A grècia hi havia estatues dels hereus a les cases perquè les protegien i encara en societats rurals caròliques, encara es anté aquesta protecció envers les imatges. TRambé es manté la fotografia dopcumetnal, que per nosaltres són el pare que ha mrot (les representa) - té aqust punt màgic 22.04.2013 El símbol La percepció visual 28 Alusions visuals Des del punt de vista de la teoria de l'art Antropologia: tota la informacio li arriba al'home pels ulls Imatge com a símbol: en la imatge hi havia com una doble manera de significar (concepte de símbol) Tant el significat com el significant comuniquen.
Significant: dibuix Significat: "pau" que transemt el dibuix Aquesta inmatge transmet per les dues vies, com a dibuix i com lligat a un concepte (un altre missatge) Els grafismes es diuen iconografia que estudia el significat (significant) La iconologia estudia els conceptes que van afegits (significat) Des del punt de vista de la imatge com a símbol, des de la Semiòtica Estudia la imatge com un sistema de comunicació La semiòtica es divideix en dos branques: • • Fenotetext (com laimatge significa només a partir de la forma, del grafisme del diibuix. S'estudia en la iconografia) Genotext (estudia la estructura- tots els conceptes associats a aquell grafisme/dibuix. S'estudia en la iconologia) El concepte de símbol és justament aquest conjunt de maneres de comunicar que té la imatge. El símbol té un funcionament comunicatiu. És un sistema molt complex i dens perquè té una dualitat important (comuncia per la pròpia imatge com conceptes mentals) i a sobre estan interrelacionats - polisèmica Aquest concepte/realitat comunicativa està en la imatge des dels incis i precisament l'origen de la imatge com a nivell històric com a nivell de persona, la imatge neix més com a símbol que com a representació de la realitat.
Ex: dibuixos del nen: ell representa el que coneix, no el que hi ha Ex. peix vermell = significant Lligat al cristianisme = significat Als còmics hi ha molts elements visuals que treballen com a símbols Ex: Pintures rupestres: representacions en pintura per provocar -La creació de les imatges es basa en el que veiem. La manera en que funciona el nostre sistema de percepció visual es estructura per crear la imatge de manera visual -La percepció és un procés mental -Veure és una manera de pensar -El procés visual estructura la realitat i la ment. Conforma una manera de pensar -Qui ha estudiar mésl a percepció cisual des del punt de vista psicològic són els teorics de la Gestalt (forma en el sentit d'estructura interna del que veiem) -Segons la Gestalt, la percepcioó visual es basa en una economia psicològica. Tendem a organitzar la informació que ens arriben as ulls de la manera que sigui més fàcil d'entendre psicològicament.
Ex: dibuixos típis de la Gestalt. Ex: Hi ha una frana vertical (arbre) que ens tapen dos als que estan creuats, però no té per què ser la realitat. Igual darrere l'arbre hi ha dos elements en forma de valla. Però psicoloògicament és més facil pensar que continuen, encomptes de ser una cosa creuada. Aquesta manera de simplificar pot crear falses alusions òptiques.
La teoria de la Gestalt analitza una sèrie de principis bàsics que estructuren el procés de percepció visual.
29 Principis • Principi d'articulacio de figura fons / principi de discriminació - Per percebre necessitem una cosa que faci de fons i una altra de figuras • Principi d'agrupació: - 1. de semblança - aquells elements que visualment s'assemblen i tendim a unir-los en una sola forma 2. de proximitat - els elements que estan a prop tendeixen a organitzar-se d'una forma conjunta • 24.04.2013 La il·lusió Ve de la paraula llatina "Illudere" (enganyar, jugar amb algú). Aquest concepte comporta sempre l'engany visual.
El primer en fer servir aquest concepte es Plató perquè diu que la imatge és un engany.
L'il·lusionisme és una constant en l'art occidental des del renaixement. Consisteix en crear unes imatges tan ben fetes que enganyen la percepció visual. Exemple: l'engany de la profunditat (perspectiva).
El punt culminant d'aquesta evolució és la sobremodernitat (Marc Augé): la fusió entre realitat i la virtualitat.
El cinema es basa també en la il·lusió de moviment.
Segons Régis Debray, l'evolució de la imatge passaria per tres fases: La voluntat de projectar la realitat visual en un pla (des de les pintures rupestres).
La il·lusió de moviment (cinema, tires còmiques). S'aconsegueix amb el cinema però és una búsqueda que ja existia en l'època dels egipcis (jerogrífics).
La il·lusió d'entrar en la imatge. A aquest concepte Debray li diu videosfera, cada cop ens permet interactuar més amb la imatge (tècniques 3D, ciberespai). Antecedents: llibre Carroll - Alicia en el país de les meravelles, pel·lícula Cocteau - "La sang d'un poeta". Els protagonistes entren en un món oníric travessant un mirall.
Dos grups d'imatges aprofiten el caràcter de la percepció per crear il·lusions: 1. Les il·lusions perceptives: - El triangle de Kanitza: aprofita una característica de la percepció: el procés de percepció visual completa el que veu. Fa suposicions i arriba a crear visualment coses que no hi són.
- La contra imatge: fruit del cansament de fixar la visió. Apareix l'efecte contrari al que hi ha. (Exemple: algunes rodones les veiem negres van canviant constantment) - La il·lusió de Hering. (Exemple: sembla que a la part central les línies es separin) - Sensació de moviment.
- Vasarely-Op art: sensació d'espai i profunditat.
30 2. Manipulacions perspectives: - Trompe-l'oeil (trampantojo): consisteix en utilitzar la persepctiva en espais reals tridimensionls a través de pintures per crear efectes d'ampliació o manipulació de l'espai.
- Anamorfosi: serveix per deformar i crear la il·lusió d'objectes en un espai buit. (Exemple: t'has de posar en un determinat punt de vista per saber què és la deformació) - Falsa perspectiva: es va començar a utilitzar als teatres (renaixement) per ampliar l'espai.
- Habitació D'ames: pel disseny de l'habitació en falsa perspectiva fa que dues persones, objectes semblants semblin un molt gran i l'altre molt petit.
- El triangle de Penrose. (Exemple: quan arribem al punt de vista que coincideixen les puntes sembla que visualment es toqui).
29.04.2013 2.2. Reproductibilitat: de la fotografia a l’espot La imatge té dues necessitats: la primera és explicar una història. La narrativitat és aquesta necessitat d’explicar amb imatges uns fets que es desenvolupant amb el temps provoca la voluntat de captar la imatge en moviment. La imatge com a narració i la captació de la imatge en moviment; s’aconsegueix a través del cinema.
Com la imatge aconsegueix explicar històries que tenen una durada? La imatge com a narració ja estava gairebé en els orígens del temps. Apareix la primera estructura narrativa amb la serialitat (a partir dels jeroglífics egipcis). Segueix amb els retaules medievals i el punt culminant d’aquesta estructura narrativa en sèrie és el còmic (com a partir d’una sèrie d’imatges fixes es pot explicar una història). El primer còmic és del mateix any en que apareix el cinema.
En els orígens del temps, l’escriptura i la imatge no es diferenciaven. Amb el pas del temps, l’escriptura va anar separant-se de la representació gràfica. La cultura grega és la que fa una separació clara entre la imatge i les paraules.
Amb els còmics es crea un ritme amb l’espai i amb la mida. La segona amb la introducció d’elements gràfics que per convenció donen característiques d’estats emocionals (coses que són difícils d’expressar amb la imatge).
1885 : The yellow kid and his new phonograph va ser el primer còmic.
El còmic té tres tendències: •L’Americana •La belga / francesa : estructura les vinyetes d’una manera semblant al cinema. Als anys 60 apareix la primera heroïna Barbarella de Jean-Claude Forest, i reivindica temes com el feminisme o la sexualitat. Es va fer una adaptació cinematogràfica al 1967 dirigida per Roger Vadim i protagonitzada per Jane Fonda.
•La japonesa La fotografia te una sèrie de fonaments o bases: •Base teòrica : La perspectiva renaixentista. Al renaixement creen una manera de dissenyar l’espai a partir d’un punt fixe, a partir de la posició del pintor. Per tant tenien l’enquadrament i el punt de vista fixe.
•Base tècnica : La cambra fosca. Dins d’una cambra fosca amb només un forat per on entrava la llum. La imatge aconseguida són llums i ombres.
•Base química: Emulsió fotosensible. Gelatina utilitzada ens els papar fotogràfics, feta amb sals de plata que on hi havia llum s’oxidava i es tornava negre i on no hi havia es quedava blanca.
La fotografia revoluciona la història de la imatge per tres grans aportacions •La visió instantània : fins l’aparició de la fotografia no s’havia pogut capturar l’instant. Aquest congelament de l’instant també esta molt relacionat amb la velocitat. L’aparició de la fotografia al segle XIX coincideix amb el canvi de la velocitat social (apareixen vehicles que permetien moure’s amb més velocitat). La velocitat canvia la percepció de la realitat. La deformació de la visió a partir de la velocitat i la captació d’un instant. Però potser que no reconeguem la imatge de la fotografia, depenent de quin instant agafis.
oEl model realista creu que la realitat mostra millor la realitat de maner millor que l’ull humà.
oLa fotografia és imperfecte i per tant necessita recolzar-se en les regles i normes de la pintura per fer bones imatges. Es diu fotografia acadèmica o pictorialista (organitza la realitat perquè al fotografiar-la quedi composada segons les normes de la imatge i la pintura, i pugui expressar correctament). Es creen dos models.
31 •L’automatisme de la llum : La fotografia suposa que aquest procés de captar la imatge (realitat visual) es faci automàticament.
És a dir que no depengui de la traça que tingui qui fa la imatge, sinó que és una màquina que fixa la llum directament en un suport. Això permet una democratització de la imatge, ja que qualsevol pot crear una imatge.
• Orígens en la litografia. L’origen és la tècnica del gravat. S’aconsegueix fixar directament la imatge. El primer fou Niepce, qui aconsegueix gravar en la pedra però no aconsegueix mantenir-la (daguerreotip és la primera imatge aconseguida amb l’automatisme de la llum però no es podia reproduir indefinidament).
• Convencions de la fotografia.
-La primera convenció : L’escala de lluminositat de la realitat es converteix en una escala de grisos en la imatge. La fotografia transforma la llum en un altre codi. Traducció de la intensitat lluminosa en escala de grisos -La segona convenció : Quan no reconeixem el que mostra sempre suposem que la llum ve de dalt, ja que és la situació més normal. Suposició de que la llum sempre ve de dalt. Això produeix errors visuals.
• MAREY i MUYBRIDGE : feien cronofotografia, imatges que seguien el moviment.
06.05.2013 •La reproductibilitat de la imatge : Això s’aconsegueix després dels primers intents, l’anglès Fox-Talbot. Aplica la tècnica del motllo (utilitzada en escultura) o negatiu fotogràfic (s’utilitza un cel·luloide transparent gelatinós). Suposa la democratització total de la imatge, qualsevol pot tenir qualsevol imatge i a un preu molt barat.
-Walter Benjamin creu que l’aura és aquell valor intangible que té una obra única, independent de la seva qualitat artística o tècnica. Per tant, la fotografia i altres mitjans de reproductibilitat fan perdre aquesta aura. Creu que la fotografia és el punt de partida de la cultura de masses (tothom té accés a la cultura, ja no hi ha diferències).
L’espot publicitari és un producte destinat al consumidor (a un target molt diferent), ha passat a ser un transmissor cultural de valors, estils de vida i actituds. És una mena de mirall de la societat o dels mites de la nostra societat. En principi, la publicitat en general i el espot en concret, tenia un objectiu informatiu. Informar del que era el producte i les avantatges que podia tenir el producte. A partir del 60 passa d’informatiu a persuasiu. Desenvolupa estratègies de seducció, oferint un plus. Aquesta estratègia de seducció, passa a la provocació de sentiment i emocions. L’espot utilitza tota l’estètica postmoderna per seduir al espectador.
•Rapidesa audiovisual : ha provocat un canvi perceptiu. Comunicar més coses en menys temps.
•Els espots de perfums són els primers en oferir vivències que van més enllà de la realitat. La marca de Paul Poiret fou la primera en treure un perfum, Rose de Rosine, al 1912.
2.3. Mimesi i convenció: el cinema com a art de masses El cinema es basa en la tècnica fotogràfica; assumeix els elements bàsics que vàrem veure a la fotografia. Aquestes característiques són: • • La reproductibilitat : primer espectacle de masses perquè es pot projectar en qualsevol moment i lloc. Es fan copies i aquestes poden ser visionades on es vulguin i quan es vulgui. Es pot reproduir indefinidament.
Documentalisme o posada en escena : el cinema heretà aquesta polèmica i per tant, aquests dos corrents també es donen en el cinema. Aquest neix com a documental (com a plasmació de la realitat, amb la mínima intervenció de l’equip de rodatge) i la ficció (construeix una realitat, fent una posada en escena, per explicar una història).
o Cinema documental : basa en la mimesi, reproducció fidel de la realitat.
o Cinema de ficció : es basa en les convencions artístiques de la imatge i narratives de la història.
 Tradició literària : En el cinema de ficció, les estructures són una evolució narrativa d’una novel·la. A nivell narratiu, el model és la literatura.
32 Tradició teatral: El cinema és espectacle, pel que fa a la posada en escena (com organitza aquella realitat que desprès ha d’organitzar) segueix les convencions de l’espectacle, del teatre (convencions de posada en escena i organitzar la realitat davant la càmera).
• Western (tragèdia) : • Slpastick (comèdia) : Gags basats en accions curtes que fan riure per l’absurd de les situacions.
La tècnica cinematogràfica capta la realitat, i per tant, sempre té part de documental (a causa de la tècnica de rodatge)..
 Hi ha dos fases en la història del cinema : • Fase del cinema primitiu (1895 – 1910 o 1915) : El cinema neix com una investigació científica, i el resultat el converteix en un element d’atracció popular. A partir d’aquí, comença a mostrar-se en les fires d’atraccions molt populars a principis del segle XX. Aquest origen popular de distracció i evasió, provoca que el cinema sigui rebutjat per l’alta cultura, fins i tot considerat com una aberració que educa malament. Llavors hi ha intents d’elevar a l’alta cultura, de fer del cinema un art, i aquests intents es basaran sobretot en seguir l’estructura del teatre o fins i tot en enregistrar una obra. Per això aquesta primera fase també s’anomenava : screenplay o photoplay. Normalment eren comèdies burgesos o melodrames. Aquestes obres feien servir tots els elements i estructura tècnica del teatre.
o Fase del cinema (19010 o 1915) : El cinema es basa en les seves noves perspectives i comencen a utilitzar-se diferents plans per anar explicant la història. Quan ja comença a fer-se aquesta estructura i es sistematitza l’ús de plans i moviments de càmera. El primer en fer-ho va ser Griffith. Es creen tota mena de relacions per tal que la gent no es perdés durant els salts de càmera, i per això s’estructuren una sèrie de convencions narratives: narració bàsica o muntatge de plans bàsics.
o Personatges coneguts :  Georges Méliès fou un dels primers en treballar el cinema de ciència ficció. El seu estudi tenia l’estructura d’un teatre, i al costat un taller on construïen els decorats.
 Germans Pathé realitzaven molts vodevils o melodrames burgesos, utilitzaven un decorat fals.
 Segundo de Chomón va ser un dels editors espanyols més famosos.
08.05.2013 Els dos estils cinematogràfics són : • Western : No acaba de ser un gènere novel·lístic, i per això és un dels gèneres cinematogràfics més importants. La primera pel·lícula fou Assalt i robatori d’un tren de E.S.Porter (1903) la qual ja tenia l’estructura bàsica d’aquest gènere. El western té unes característiques molt especials : o Caràcter documental : Primer per la proximitat dels fets (la conquesta americana feia trenta anys que havia passat, testimonis que es feien servir com a documentalistes). I després les localitzacions són els espais físics reals.
o Caràcter convencional : En quant a la posada en escena i la narrativitat molt fermes.
33 Convencions narratives : Temes molt concrets (aventura dels territoris nous i problemes amb els que hi viuen, la terra sense poder, la figura del sheriff, etc.), i estructura narrativa sempre semblant (personatge solitari, clímax del enfrontament o duel).
 Convencions espectaculars : Hi ha personatges totalment arquetips o tipificats, que sempre es repeteixen. A més d’una estètica molt estereotipada, amb elements de vestuari molt típic d’aquests personatges. Els espais són sempre els mateixos.
Model literari : Pels americans són llegendes èpiques que construeixen els valors nacionals, en aquest cas, americana. La batalla entre un món salvatge i una societat industrial. L’individualisme salvador amb l’ús de la violència.
Estructura de tragèdia : Com a estructura d’espectacle i sobretot la posada en escena del personatge segueix les línies de la tragèdia grega.
 o o 13.05.2013 El gènere de la comèdia La primera tipologia de pel·lícules fins als anys 20 El cinema s'exhibeix a les fires com una atracció més, dins de la línia dels espectacles.
És un dels primers gèneres que neix. És del prmer any que es va inventar el cinema, 1895. Pel·lícula El regador regat És la primera pel·lícula de ficció A partir del segle IV Al Renaixement té una perifada que com tot el que passa en aquella època, intentant recuperar la cultura clàssica, el que fa ,es inventar-se una comèdia nova que no té res a veure amb la clàssica grega: comèdia de l'art.
Comèdia de l'art al segle XVI és un espectacle que no te text, els actors improvisen davant una situació, i la desenvolupen de manera d'escena improvisadament. Estan molt fixats els personatges (sempre els mateixos), molt estereotipats i també a nivell de vestuari. A partir d'aquí creaven una trama El cinema hereda les convencions de la comèdia i el canvi que fa el cinema és que el personatge (característiques típiques) les assumeixen els actors.
John Wayne La comèdia està encarnada per actors que són arquetips.Quan apareix el sonor, la comèdia es basa en gags - una sèrie de gags curts enganxats un rere l'altre amb un ritme bastant ràpida. Quan el só apareix, el diàleg agafa molta força i el públic demana històries més construides. La comèdia primitiva llavors es perd.
Slapstick - un dels creadors mes importants és Mack Sennet -- actor, productor, director i es forma com a actor secundari en Nova York en el teatre, en l'àmbit musical i teatre ambiental. Apren tota la estructura del teatre popular. Aquest musical a NYC es basa en l'humor, en fer broma de tot i alhora una burgesia puritana molt rígida - el music hall l'explota molt. No hi ha un fil conductor. Elll se'n va a California i funda una productora de cinema, Keystone i aplica trot el que ha après a la producció cinematogràfica. No només se centra en fer pel·lícules sinó en una campanya de màrketing per a que les pel·lícules produides per la seva productora tinguin un èxit.
Nickelodeons: sales de cinema apopular d'Estats Units als annys 20/30 fins la crisi del crack i de la Guerra En aquest context, Sennet crea aquest tipus de comèdia, slapstick - pel·lícules molt curtes, improvisades a partir d'una situació inicial (còmica que desencadena una sèrie de gags i el tractament és molt exagerat) i que sempre acaba amb una persecusió molt elaborada. Incorpora tots els recursos típics del music hall o fires d'atracció (caigudes, acorbàcies, efectes impossibles...). El fil conductor és un personate arquetípic, ex. Charlotte.
34 Exemple 1: Regador regat - primera pel·lícula de comèdia pels germans Lumière - un senyor amb una manguera i el fill apretantla al terra per a que no surti aigua. És cinema de ficció (història amb actors i una posada en escena) Exemple 2 de slapstick: cotxes - un home empenyta uns cotxes per a que caiguin - després es monta en una espècie de cuet petit que es mou pel magnetisme Exemple 3: Sennet - aparició de les "beauties" 35 ...