Tema 3.2. L'expansió per Occitània (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 28/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

22/04/16 L'expansió per Occitània Catalunya interès pel passat occità per ser propers a nivell geogràfic (Salrach).
Occitània és un terme contemporània que es forja entre una França que parla el francès i una França de Llenguadoc. No existia com una unitat políticament unificada, dividit en diversos comtats, molts dels quals sorgits de la integració de l'Imperi Carolingi.
Tolosa s'erigeix com el principal poder autòcton a Occitània, tot i això, és un territori que pateix molt de la feudelització, procés de recuperació de poder dels comtes no es dóna a Tolosa. Haurà de fer múltiples cavalcades per oposar-se als seus nobles rebels. Suposarà una certa debilitat comtal, a més d'una forta influència de l'Església. Panorama molt fragmentat, amb un territori molt dinàmic, a nivell cultural amb molta esplendor, però territori políticament dèbil. Això propiciarà la intervenció dels comtats veïns, com el comtat de Barcelona i després, juntament amb Aragó i més tard França amb la dinastia dels capets.
Relacions entre les dues bandes del pirineus comencen durant el comtat de Ramon Berenguer I que compra els comtats de Carcassona i Rases, amb l'objectiu de tenir terres per cedir-les als membres menors de la seva família.
En l'expansió de Barcelona, pertany a Ramon Berenguer III que es casa amb …. i aconsegueix el territori de Provença, amb Marsella port comercial de primer ordre, es va articulant una gran influència del comtat de Barcelona envers la Occitània, va arribar al seu límit amb Pere el Catòlic.
Desenvolupen una estratègia de domini de bona part del territori d'Occitània mitjançant pactes de vassallatge (relació de vassallatge).
Política expansiva amb períodes d'enfrontaments intensos amb Tolosa, es parla d'una gran guerra meridional entre Tolosa i els seus aliats envers Barcelona i els seus aliats.
Relació també cultural, ja que culturalment eren molt propers. Alfons I expandirà la cultura trobadoresca (d'origen occità).
Importància dinàmiques locals d’Occitània.
França Durant gran part de l'edat mitjana Occitània no interessa a la monarquia francesa, és culturalment llunyana, això canviarà amb la croada, amb l'expansió del catarisme i del papat, que obrirà la porta a la intervenció francesa.
Catarisme Postura tradicional del catarisme s'inicia després de la corada, a partir d'autors catòlics que intenten justificar la intervenció del papa en la croada, parlen del catarisme com una heretgia d'Orient oposat a les bases del cristianisme. Postures més modernes (anys 60)defensen un origen autòcton del catarisme, incidint en les dinàmiques del món espiritual que viu Europa en aquest moment, intenta connectar el catarisme amb tots aquesta canvis espirituals.
Tercera escola que arriba a plantejar la no existència del catarisme, parla d'un catarisme extremadament minoritària, catarisme que és patrimoni exclusiu d'unes elits molt concretes, que desapareixen per la seva pròpia debilitat com a grup, ha estat bastant criticada perquè consideren que volen passar per alt el caràcter repressiu de la croada i de l'acció del papat.
La Croada Papat intenta reforçar el seu poder envers els poders temporals, mirarà de combatre aquesta heretgia amb la predica, però tradicionalment s'ha acceptat que aquest predicadors no van ser acceptats i van ser assassinats, el Papa culpa al comte de Tolosa del seu assassinat i comença una croada contra el càtars i el propi comte de Tolosa. El Papa aconsegueix reunir un exèrcit del nord (francs) comandats sota Simón de Monfort. No s’atreveixen a atacar Tolosa i ataquen al territori de Carcassona. El 1810 es produeix un aixecament occità contra aquesta amenaça de croada que buscarà el lideratge de Tolosa i sobretot del comtat de Barcelona. Demanem ajut al seu senyor, Pere el Catòlic, és la gran referència dels senyors occitans. Dilema entra la seva concordança amb l'església catòlica i les seves obligacions com a senyor feudal (pel pacte feudal està obligat a defensar-los), acaba defensant i marxa amb un exèrcit a Tolosa, on rebrà per part dels principals nobles de Tolosa el seu vassallatge. Això portarà a la batalla de Muret (1213). Va generar molta literatura romànica molt influïda pel llibre dels fets de Jaume I. Conseqüències mort de Pere el Catòlic, els territoris occitans perden el seu senyor, Montfort s'estableix com a principal força. Acabaran expulsant a Montfort dels territoris que havia conquerit i acabarà morint al setge de Tolosa al 1218. Aquesta empenta per part dels càtars donarà peu a que entri França per tal d'expandir-se cap el sud. Arrasarà amb tot i acabarà subjugant al comtat de Tolosa, que acabarà passant a mans de la monarquia francesa, amb l'excepció de Montpeller, que es mantindrà a la Corona d'Aragó.
Té continuïtat perquè té unes causes immediates, deixa un llinatge afeblit, amb un fill menor capturat pel seu enemic (Simon de Montfort). El papa pressiona perquè torni a Jaume I a la corona d'Aragó, i passa estar sota “tutela” de l'Orde del Temple, és educat per aquesta orde. S'ha parlat d'unes conseqüències més globals, que és la fi d'una unitat catalano-occitana, per una banda una sèrie d’historiadors defensen la idea d'aquesta unitat, destinada a crear una base de poder sòlida, una altra banda d'historiadors diuen que no hi ha l'objectiu o la destinació de crear aquesta unitat/base sòlida, sinó tenir territoris per donar sortida als membres menors. No hem de confondre la idea d'un estat dinàstic amb un estat territorial.
Jaume I després de la mort del seu pare haurà d'enfrontar-se als seus propis noblesa, ja que degut a la seva minoria d'edat (quan mor el seu pare és només un nen de 4 anys), els nobles intenten arrabassar poder reial per aconseguir un benefici personal, i Jaume I haurà d’enfrontar-se a aquests nobles per restablir tot el control i el poder reial. Tracta de Corbeil al 1258.
Cultura La lírica trobadoresca és l'expressió literària més important de l’Europa del s.XII-XII, escrita en llengua vulgar, poesia que es mou en un llenguatge molt influït de l'amor cortès, poesia cortesana, propulsada per les corts, que reflecteix aquest món feudal, cavalleresc. El tema central és l'amor, no vol dir que no hi hagi altres tipus, però l'amor dóna un llenguatge comú, uns valors, aquests valors són: 1. Pretz, fa referència al mèrit.
2. Valor, és la vàlua personal.
3. Largueza, que s'equipara a la generositat.
4. Mezura, la prudència, l'equilibri.
5. Joven, s'equipara amb unes virtuts de joventut.
6. Humiltat Aquests valors són la base d'aquesta idea cavalleresca, d'aquesta cort feudal on brilla aquest esperit personal.
La poesia trobadoresca té una vessant política a través del sirventès, el trobador adopta una posició política i fan poesia política, parlen de temes d'actualitat, sobre croades de guerra santa, enfrontaments personals entre dos nobles etc...
En el s.XIII diversos autors occitans utilitzaran el sirventès per expressar aquesta idea d'un front noble occità unit contra uns invasors (els croats, els francs).
1) Contra els francesos i els croats Anònim, Canso de la crozada Ez ieu ai auzit dire c'aisi·s deu avenir Si, per homes aucirre ni per sanc espandir E per mals cosselhs creire e per focs abrandir E per baros destruire e per Paratge aunir E per las terras toldre e per Orgolh suffrir E per los mals escendre e pels bes escantir E per donas aucirre e per enfans delir, Pot hom en aquest segle Jhesu Crist c omquerir, El deu portar Corona e e·l cel resplandir.
E los Filhs de la Verge, que fa·ls dreitz abelir, E dec carn en sanc digna per Orgolh destruzir, Gart Razo e Dreitura, li cal devon perir, Qu'en las doas partidas fassa·l dreg esclazir.
1 I jo he sentit a dir que així s'esdevindria si un home pogués, en aquest món, conquerir Jesucrist, i tenir el dret a dur corona i al cel resplendir, matant homes i escampant sang, fent perdre ànimes i consentit els assassinats, seguint els mals consells i atiant els focs, fent abatre els barons i deshonrant el Paratge, rapinyant terres i mantenint l'Orgull, abrandant els mals i ofegant els béns, matant dones i delint infants. I que el fill de la verge, que fa triomfar el dret , Aquell qui va donar la carn i la sang per destruir l'Orgull, salvi la Raó i el Dret, car són en perill, i faci, entre ambdós bàndols, brillar el just!1 Poesia pro occitana, està en contra de la corada albeginesa. Fa un doble joc entre els valors positius (mèrit, valor) enfront d’un valor negatiu l’orgull. Atribueix els valors positius als occitans mentre que el negatiu l’atribueix als croats (als francs).
Tomier i Palazi, De chantar farai Ric socors aurem, en Deu n'ai fianza, dont gazagnarem sobre cels de Franza: d'ost que Deu no tem pren Deus tost venjanza.
Segur estem, seignors, e ferm de ric socors Tals cuja venir ab falsa croisada, que·l n'er a fogir sens fog d'albergada...
Tindrem un ferm auxili -en Déu confiopel qual vencerem als francesos: d'un exèrcit que no tem a Déu, Déu aviat se'n venja. Estiguem tranquils, senyors, ja que comptem amb un ferm auxili. Aquells qui gosen venir sota pretext de falsa croada, els tocarà fugir sense temps d'encendre el foc del campament...2 2) Temes religiosos i morals Guilhem Figueira, D'un sirventés fair No·m meravilh ges, Roma, si la gens erra Que·l segle avetz mes en trebalh et en guerra, E pretz e merces mor per vos e sosterra Roma enganairitz, Qu'etz de totz mals guitz...
No em sorprèn gens, Roma, si la gent erra, perquè heu ficat el món en turments i en guerres, i per vós són morts i enterrats el mèrit i la mercè, Roma falsa, que sou de tot mala guia…3 Peire Cardinal, Li clerc si fan pastor Li clergue si fan pastor e son aucizedor, e par de gran sanctor qui lo vei revestir (...) Rei e emperador, duc, comte e comtor e cavalier ab lor solon lo mon regir; ara vei possezir a clers la seinhoria ab tolre e ab trair e ab ypocrezia.
2 Els clergues es fan passar per pastors i són assassins sota el semblant de la santedat… Reis i emperadors, ducs, comtes, comtors, juntament amb cavallers, solien regir el món; ara veig que la capellaneria posseeix el senyoriu amb el furt, la traïció i la hipocresia.4 Poesia pro occitana, recorda a l’ideal de l’evangeli, utilitzada per donar forces i valor a les tropes occitanes, en vers un exèrcit «que no tem a Déu».
3 Poesia pro occitana, crítica l’Església de Roma, també recorda a l’ideal de l’evangeli. Associa l’Església de Roma amb el poder temporal.
4 Poesia en contra de que l’ordre eclesiàstic cada cop estigui més lligat al poder temporal, establint-se fins i tot com a propis senyors feudals.
3) Les cases de Barcelona i Tolosa: referents polítics contra la croada Guilhem de Montanhagol, Bel m’es quan d’armatz aug refrim Si'l reys Jacmes, cuy no mentim, complis so qu'elh e nos plevim, segon qu'auzim, en gran dolor foran ab plor Frances, qui qu'o desvuelha; e quar defalh qu'ades no salh, totz lo mons lo'n reiruelha Si el rei Jaume, a qui som lleials, complís el que entre nosaltres havíem pactat, pel que sabem, els francesos es veurien enmig de dolors i plors -encara que això no agradés a molts-, però com que ara es fa enrere i no entra en campanya, tot el món el mira amb menyspreu5 Bernat de Rovenac, Ja no voil dir esmenda Reis D’Arago ses contenda deu ben nom aver Jacme, car trop vol jazer.
E qui sa terra·s prenda, el es tan flacs e chausitz que sol res no·i contraditz El rei d’Aragó sense discussió ha de tenir el nom Jaume [Jac me = m’ajec] perquè vol ajeure’s massa. I si qualsevol li pren la terra, és tan feble i indulgent que no el contradiu en res.6 Guilhem Montanhagol, Bel m'es quan d'armatz aug refrim Coms de Tolza, on plus esprim los ricx, vos vey de Pretz al cim e vuelh qu'aissi'm don Dieus s'amor cum part l'aussor vostre ricx Pretz capduelha; sol qu'a una talh qui ara us falh may ab vos no s'acuelha Comte de Tolosa, com més critico els poderosos, més us veig al cim del mèrit; i voldria que Déu em donés el seu amor tal com el vostre noble mèrit s'eleva pel damunt del més alt: que qui ara us falla no sigui ja mai acollit per vós.7 Guilhem Montanhagol, Bel m'es quan d'armatz aug refrim 5 Poesia en contra de la no acció de Jaume I envers els seus antics aliats i vassalls (Occitània).
Poesia en contra de la no acció de Jaume I.
7 Lloança al comte de Tolosa, ja que va ser ell el que va protegir i defensar Occitània desprès de la mort de Pere el Catòlic.
6 A Tolosa a tal Raimon, lo comte cui Dieus guia, c'aissi com nais aiga de fon nais d'el cavalaria, car dels peiors homes que son si defen e de tot lo mon, que frances ni clerguia ni las autras gens no·l am fron, mai als bons s'umelia e·ls mals confon.
E pos sa valors per lo mon sobremonta tant sobrenom la soa seignoria, que de comte duc a renom, que·l noms ho significa que di: Rai-mon 8 Poesia lloant al comte de Tolosa.
A Tolosa hi ha un tal Raimon -el comte, que Déu el guardi!- que, així com neix aigua de la font, d'ell en neix la cavalleria, perquè es defensa dels pitjors homes que hi ha, i del món sencer, de tal manera que ni els francesos ni els clergues ni ningú més no li planta cara. Amb els bons és respectuós i destrueix els dolents. El seu valor alça tan enlaire la seva senyoria, que té fama de comte duc, i el seu nom mateix ho diu: Rai-mon (Raig del món)8 ...

Comprar Previsualizar