TEMA 5.2.PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT (2016)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Fonaments de la psicologia criminal
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 07/05/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

María Aperador Montoya maperadormontoya Psicologia criminal FONAMENTS DE LA PSICOLOGIA CRIMINAL TEMA 5.2: HISTORIA DE LA PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT EN CRIMINOLOGIA ORÍGENS Com s’estudiava la genètica a l’antiga Grècia? Per exemple amb els fluxos sanguinis es podia comprovar el temperament d’algú. La personalitat, a part de tenir un component biològic i un psicològic important, esta la part sobrenatural, és a dir, la part espiritual. Per què afecta a la personalitat? Perquè la teva religió fa que modifiquis la conducta. La religió al llarg de la historia ha influenciat molt a la personalitat, l’estudi de la personalitat ha estat molt vinculat amb la religió (sobre-natura). Per tant, al llarg de la historia a la perosnalitat sempre se l’ha relacionat amb una part biològica, una part psicològica, i en ocasions, amb una part sobrenatural Perquè és important l’interès de l’estudi de la personalitat en criminologia? “la personalitat ha de servir per explicar, predir la conducta individual i per aquest motiu el nostre interès ha de radicar en conèixer la personalitat de cada individu en particular” (J.M. Tous, 1995) Al llarg de la historia a la personalitat sempre se l’ha relacionat amb una part biològica, una part psicològica i, en ocasions, amb una part sobre natural. A l’antiga Grècia, primer Hipòcrates (400 a.c) i després Galeno (150 a.c.) ja van parlar sobre els tipus de persones. Galeno va establir quatre tipus de persones: 1.
2.
3.
4.
Sanguinis (optimistes) Colèrics (irritables) Melancòlics (depressius) Falgmatics (Tranquils) També Galeno, és el primer en associar funcions complexes com el parlar amb el cervell. Estableix que hi ha parlar de tres tipus d’esperits /motor de canvi: 1.
2.
3.
Spiritus natrual (amor-odi) Sipiritus vital (ira) Spiritus animal (funcions complexes) BASE DE LA CONDUCTA DELICTIVA Base biològica. Durant molt de temps les persones amb patrons delictius estaven relacionats amb anomalies i trastorns de la persona. Hi havia científics que buscaven raons per les quals persones amb anomalies podien tenir comportaments delictius (Franz Joseph gall, Lombroso...). segons aquesta base, s’intenta relacionar els patrons de conducta delictiva amb una sèrie de característiques físiques i/o biològiques. En quant a l’aparença física s’estableixi una relació entre delinquir i uns trets físics, basats en anomalies. Aquesta teoria tenia molt poc suport científica ja que no existeixen proves evidencials ni cap investigació al respecte.
Franz Joseph Gall(1858-1828) va ser un anatomista que va comparar cranis de presos i de persones “normals” i va trobar irregularitats en els dels criminals. Posteriorment, Cesare Lombroso (1835-1909): va fer estudis comparatius de la població. Vol dir que el comportament delictiu és innat i genètic. Si el comportament delictiu estigues en la genètica, ja fa anys que els científics haurien trobat el gen que crea aquest comportament i l’haurien suprimit i no hi hauria delinqüents . Va dir que les asimetries cranals, tipus de mandíbules, orelles, tenen a veure amb conducta delictiva. El comportament criminal, NO és una conseqüència del mon és una disposició natural. No hi ha remei ni tractament. Aquests varen ser els únics en fer estudis d’aquest tipus Després de les teories de Lombroso van començar a arribar les teories que es basaven en el cos. Emest Krestchemr (1888-1965). Al 1921 fa estudi de 4000 subjectes, 3 tipus corporals: - Leptosomàtic/astènic: prim, poc musculós  furt i estafes, esquizofrènia Atlètic: Musculós  delictes violents i reincidència. Epilèpsia Pícnic. Obès  fraudós, mania/depressió Va fer que es despollessin els nois de la universitat i els va fotografiar. Va establir tres tipus de cossos (somatotips, i temperaments): - Endomorfo (gras i feble): viscerotonic Ectomorfo (prim i fràgil): cerebrotonic Mesomorfo (musculós i fort): somatònic KRETSCHMER Lepsomàtic Atlètic Pícnic CARACTERISTIQES Introvertit, tímid i intel·lectual Energètic, assertiu i optimista Simpàtic, amable i afectuós SHELDOM Ectomorf (cerebrotonic) Mesomorf (somatonic) Endomorf (viscerotomic) Bull, l’any 1979, va comprovar que la fisionomia anormal es relacionava amb conductes inadequades presentant onze fotografies d’adults a tres grups d’universitaris. Va trobar diferències en l’opinió que les mereixia la mateixa persona en funció del número de cicatrius. Els estudiants consideraven mes deshonestes les persones amb més cicatrius.
La indumentària també condiciona en el pensament dels testimonis. Ja que, en general, la roba negra produeix mes impressions negatives. Un delinqüent vestit amb roba fosca produeix major irritació als testimonis i dona més sensació d’agressivitat, inclòs és vist com a més culpable.
Bull & Green, 1980, van mostrar 10 cares fotografiades a 58 subjectes (10 eren policies).
Per cada cara havien d’escollir entre 11 delictes, segons pensaven que havia comès la persona de la fotografia.
En els delictes d’incendi provocat, violació i violació de domicili, cap de les deus cares eren significativament més escollida que les altres.
En canvi, pels delictes d’assalt, robatori amb violència, segrest, prostitució, possessió il·legal de drogues, estafa i abús contra la moral, una de les cares va ser més escollida amb molta més freqüència que les demés.
S’atribueixen la realització de conductes anormals a persones amb fisonomia anormals a persones amb fisonomia anormal i a ser més condescendents amb persones atractives “lo bello es Bueno”. Els policies tenen les mateixes concepcions estereotipades sobre els presumptes delinqüents: la majoria de les persones independentment de la seva professió utilitzen estereotips semblants per percebre cares de possibles delinqüents Incendi provocat, Violació Violació de domicili Robatori amb violència Segrest, frau, prostitució i possessió il·legal i abús.
No hi ha consens. No existeixen diferències significatives.
Hi ha Consens en estereotips. Existeixen diferències significatives Problemes que presenta la perspectiva biològica: - - Hi ha poca rugositat en els mètodes. Hem vist que en funció de uns fluïts, tenim un temperament, en funció d’unes protuberàncies en el cap, tenim un altre, en funció de si estem gresos, primetes, tenim una altra.
Té limitacions.
No es innat. Què és pot fer si tot es innat? Que fem amb el criminal si tot es innat? Quin tipus de seguretat aplicarem? La conseqüència de que tot sigui innat només ens cap una solució, tancar a totes les persones.
Tot el tema de la prevenció del delicte, a nivell d’educació, no serveix per res si tot es innat.
Base evolutiva. Edward Osbome Wilson, entomòleg va parlar respecte de l’evolució del crim com a herència ancestral. L’esser humà té una naturalesa biològica: el conjunt de gens. Tot els essers humans compartim les mateixes necessitats, impulsos i desitjos, com els animals. Defensa que els humans continuem evolucionant biològicament i son els gens els que ens predisposen a un determinat comportament o altre. Però aquesta herència genètica esta lligada amb la xarxa cultura, que s’adquireix amb l’aprenentatge assolit. L’agressivitat és adaptativa, passant a ser violència. L’esser humà es mes actiu en activitats de supervivència. Però es la violència humana ? existeixen molts interrogants al respecte: - - La violència és adaptativa per a l’espècie? Segons Wilson si, hi ha violència que ens fa adaptar-nos al medi ambient, parla de violència en grup, parla de persones que son altruistes i individualistes, i arriba a la conclusió de que la violència es adaptativa per a l’espècie.
Guerres, armes químiques i terrorisme Tota la delinqüència es adaptativa? Base genètica. Dins d’aquesta vesant ens podem plantejar algunes preguntes inicials: - Existeix el gen de la delinquencia? Per a que tanta controvèrsia? Que busquen els investigadors? Per que és important estudiar el gen de la delinqüència? Perquè seria una manera de controlar la delinqüència, però també el comportament humà, si es pogués eradicar el gen de la delinqüència aquesta acabaria, i a més es podrien controlar a les persones. Durant la segona guerra mundial els nazis volien controlar les persones i aquest era un dels gens que analitzaven. Per aprofundir en la conducta delictiva fonamentada en la genètica cal recorre als estudis genètics. S’han fet molts estudis en: - - Familiars: proximitat  conducta més semblant Bessons univitel·lins (iguals genèticament): conducta semblant  gens/ambient compartit? en molts estudis es separaven els bessons en néixer per veure si es desenvolupaven de manera semblant en àmbits diferents, per saber si la genètica es un factor rellevant en el desenvolupament en el cas dels bessons Bessons bivitel·lins (50% genèticament iguals): conducta menys semblant que idèntics Adopcions: comparteixen amb pares biològics esquizofrènia, abús tòxics i trastorns de personalita Tom Bouchard va ser un científic que es va dedicar a l’estudi de bessons idèntics que van ser separats al néixer.
Va comparar les diferències i similituds físiques i psicològiques.
Estudi de Cambridge (Farrington et altres, 1996): - 411 joves londinencs, homes, blancs, classe treballadora, origen britànic i d’entorn urbà Estudi longitudinal: seguiment 8 40 anys (8 entrevistes) El 20 % dels joves van ser condemnats. Motius: Treballs poc qualificats, Provenien de famílies de baixos ingressos, Tenien pares amb un historial laboral deficient.
Conclusions: El delinqüent comú tendeix a néixer en una família problemàtica, de baixos ingressos, nombrosa i amb pares delinqüents. Estudi de Caspi et al. (2002). Estudi longitudinal de nens que tenen el gen Monoamina Oxidasa A (MAOA) més curt i han patit maltractaments de petits, tendeixen a reincidir més.
Què fan els gens? Els gens no causen delictes, sinó que contribueixen a factors de risc per a certs comportaments, com a l’agressivitat i la impulsivitat. Aquestes conductes son les que poden portar a delinquir Què és l’Areousal? És un sistema cerebral orgànic que ens ajuda a reaccionar davant un estímul. És la reacció fisiològica i psicològica d’un cos. És un concepte hipotètic que regula l’activació fisiològica i psicològica d’un cos. Controla l’alerta, la vigília i l’activació, varia des de la son profunda i l’excitació intensa.
Els individus amb un baix aurousal tendeixen a la recerca d’excitació i son relativament insensibles a certs estímuls externs. El baix aurousal és comú en trastorns antisocials. Es mesura mesurant el ritme cardíac, la sudoració, etc. (nivell d’activació d’una persona).
...