EVO Tema 4.- Història geològica de la Terra (classe I) (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Evolución
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 24/02/2015
Descargas 33
Subido por

Descripción

FECHA: 19-02-2015 11:00 - 12:00 H ANTROPOLOGÍA (ASSUMPCIÓ MALGOSA)
Contexto físico de la evolución: geografia y clima. La influencia de la tectónica de placas. Cambio climático. Métodos de datación: datación relativa y datación absoluta

Vista previa del texto

EVOLUCIÓ arokargomez 3r Biologia UAB Tema 4.- Historia geológica de la tierra I FECHA: 19-02-2015 11:00 - 12:00 H ANTROPOLOGÍA (ASSUMPCIÓ MALGOSA) Contexto físico de la evolución: geografia y clima. La influencia de la tectónica de placas. Cambio climático. Métodos de datación: dataci ón relativa y datación absoluta Història de la Terra Quan parlem d’evolució biològica no podem deixar de pensar que succeeix en l’espai en un moment determinat que inlfueix en com es produeixin els processos evolutius. La formació de la Terra es datauna mica per sota dels 4500 Ma. Podem dividir els periodes en eons, eres, periodes i altres subdivisions.
Analitzant la historia de la terra es pot veure la datació de cadascun d’aquests periodes per poder situar els esdeveniments. Cada subdivisió està caracteritzada per l’aparició o exapnsio d’algun tipus d’organisme. També es poden anar analitzant els canvis en la temperatura, la qual cosa comporta continues extincions i aparicions dels nous grups.
Dos grans eons: precàmbric i fanerozoic. El precambric agafa un 87% del temps de durada de la terra.
Actualment aquest eó s’ha convertit en un super eó perque s’ha dividit en tres eons diferents.
El primer es diu hadeà, que va des que va originar-se la terra fins als 3800 aproximadament. En aquesta època no hi ha formes de vida, sino que es comencen a trobar en l’Arcaic, quan es comencen a trobar les primeres cianofícies que formen els primers estromatolits. Es una etapa amb molt poca variabilitat. De forma contrària, quan entrem al proterozoic trobem algues i animals pluricel·lulars.
El següent eó és el fanerozoic , que se subdivideix en moltes eres. És un moment en que la vida ja es visible.
Tradicionalment aquest eó es dividia en quatre etapes, però actualment s’utilitza la divisió en Paleozoic, Mesozoic i Cenozoic.
 El PALEOZOIC està dividit en sis eres, comença amb l’explosió de formes al càmbric (on hi ha l’explosió dels trilobites) i acaba al pèrmic (marcat per les grans existions pèrmiques).
 El MESOZOIC és la època habitada pels grans rèptils, que son els grans dominadors tot i que també es el moment en que comencen a apareixer les aus i els mamífers.
 El CENOZOIC s’inicia amb la gran extinció del cretàcic. Es dona un canvi molt important que està relacionat amb unes grans transgressions marines. Està dividit en paleògen i neògen.
Nosaltres estem al cenozoic, concretament dins el neogen. Si utilitzem la terminologia antiga es pot dir que nosaltres estem en el quaternari, concretament a l’holocè.
Totes aquestes etapes han estat relacionades amb els canvis que han anat succeïnt a la Terra al llarg de milers d’anys. Abans de Pangea hi ha hagut altres supercontinents molt menys coneguts, però Pangea és l’ultim gran supercontinent i aquest està establert a final del paleozoic, en el pèrmic.
EVOLUCIÓ arokargomez 3r Biologia UAB En aquest procès trobem que al principi hi han moltes més terres emergides. Això fa que sigui més facil que es desenvolupin els organismes terrestres.
Quan s’arriba al mesozoic tornem a tenir el procès contrari de separació entre el continent sud (Gondwana) del continent nord (lauràsia). En el mateix moment en que comença a trencar-se, la Lauràssia també comença a dividir-se. A mida que esva separant comença la divisió de la Gondwana.
Quan arribem al cretaci, al límit entre el mesozoic i el cenozoic és el moment en que tenim una altra vegada menys terra emergida. Tots aquests canvis suposen a nivell del mesozoic que hi hagi molts organismes ocupant la terra, i que les relacions que puguin tenir entre ells varrin moltíssim.
Al començament del zenoic hi ha primats. Son els inicis de la epoca en que estaria unida l’antàrtida, el continent Nord Americà, Groenlàndia i Europa. Això significa que els primats de Nord America podrien passar a Eurpa a traves de Groenlandia. Quan es dona la separació els primats que queden a cada cantó no tenen possibilitat de fluxe genètic.
La separació de continents comporta canvis importantíssims en les temperatures, terres emergides, etc. Les corrents fredes van voltant del continent de l’antàrtida i provoquen les baixades de temperatures que desenvocaran en les ultimes glaciacions del cenozoic.
A partir d’aquesta pangea de finals del pèrmic arribem a la situació contrària, en que tots els continents tornin a unir-se fins arribar a una futura pangea d’aqui a uns 250 Ma.
Aquests canvis en la posicio dels continents impliquen canvis climàtics importants que significaran en cada un d’aquests moments grans extincions.
Significaran que els territoris seran mes o menys ocupats per efecte de les temperatures.
Fòssils Per estudiar l’evolució es molt important tenir present com la podem demostrar i què ens diu. Aquest registre fòssil també ens permet fer datacions i parlar de patrons de diversitat al llarg del temps i ens servira per calibrar el rellotge molecular i analitzar com han estat aquests esdeveniments. També permetran comprendre processos de macroevolució.
Amb tot això es podran construir arbres filogenètics, i veure com s’han adaptat en l’ambient (reconstruir l’ambient), com les estructures van canviant i la diversitat a la que s’arriba en determinats moments.
Els fòssils donen coordenades de temps, d’espai i de forma. Ens refereixen informació temporal (es poden utilitzar com a mètodes de datació), ens ofereixen informació espacial (permet coneixer l’habitat ecologic i inferir questions genètiques com possibilitats de fluxe genètic) i tota la informació sobre la forma, que parla de l’estructura i funció de l’organisme (creixement, desenvoulpament, canvis periodics en l’alimentacio, reconstruccio de teixits espatllats, funcions fisiologiques, etc).
EVOLUCIÓ 3r Biologia UAB arokargomez Els fòssils no sempre son organismes sencers fossilitzats, sino que son “restes o traces fetes pels organismes enterrats en els sediments despres de la mort”. És a dir podem trobar un organisme complert, part d’aquest o simplement traces que indiquin la seva activitat biològica (estudi de la paleoicnologia).
Els fòssils guia son caracteristics d’una època. Per exemple el càmbric es marca molt per l’aparició dels trilobits. Aquests trilobits es consideren fossils guia perque tenien una àmplia dispersió horitzontal (repartits arreu del planeta), poca dispersió vertical (es troba nomes en una època concreta) i van existir en gran nombre. Aquesta utilització avui dia deixa pas a considerar associacions i comunitats d’organismes més que per datar.
Els estromatolits son estructures estratificades formades per la captura i fixació de partícules carbonatades per part dels cianobacteris. Son un dels indicis mes antics de vida a la terra i també es poden considerar fòssils guia.
Petjades fòssils del Laetoli.
És el cas de traces que deixen els organismes. El Laetoli es un jaciment de tanzània datat en 3.5 Ma. El primer que es van plantejar en trobar-se les petjades era si es tractava d’un homínin o no. Els hominins es el grup al qual nosaltres pertanyem, separat d’altres hominids com goril·les o ximpanzes. Mitjançant una petjada es pot saber si l’individu caminava dret o no. Se sap que hi ha tres rastres, cada un d’elles mostra un taló arrodonit amb un arc alçat i a més el dit gros no està separat dels altres. Això significa que si que caminaven drets.
Però no només això, aquests tres rastres estan diferenciats també perque tenen mides diferents.
Segurament dos adults i un infantil. Si utilitzem la mida actual del peu per calcular l’alçada dels individus podriem fer una bona aproximació. La mida del peu es aproximadament un 15% de l’alçada, a partir d’aqusta fòrmula trobem un individu de 120 cm, un altre de 140 cm i la ultima no es pot saber perque se solapa amb les altres. Això fa pensar que el nen trepitjava les petjades que havien deixat els altres dos, ja sigui perque s’estava cremant o perque estava jugant.
A Laetoli hi ha moltissimes altres petjades d’altres animals, tots fugint de les cendres del volcà.
Tipus de fossilització Els fòssils es poden classificar en funció del seu grau de transformacio i conservacio en:  Preservació: conservació de la carn i altres teixits tous que queden inhibits de l’acció bacteriana i la putrefacció. Es un tipus de fossilitzacio molt estrany perque es molt dificil EVOLUCIÓ 3r Biologia UAB arokargomez apartar qualsevol resta biologica de l’accio bacteriana. On s’han conservat una mica mes ha sigut en freds àrtics, alguns mamuts.
 Petrificacions: existeixen diferents tipus.
o Permineralització: els fossils es transformen en roca a traves d’omplir tots aquells espais que deixa buits la materia organica per materia mineral donant una consistencia molt forta a la resta.
o Substitució: hi ha un canvi de tots els components minerals i orgànics per un altre mineral, es disol l’organisme inicial i es substituit per altres minerals.
o Destilament: la presencia d’elements volatils de material orgànic deixen un residu al voltant i marca com era l’organisme.
 Motlles: l’organisme desapareix i nomes queda el buidat i queda omplert per un altre tipus de substancia.
 Lapidificacions: conservació en ambre, per exemple els insectes atrapats en resina.
 Coprolits: són excrements fossilitzats que comunment tenen fragments sense digerir de varis fossils.
Les substancies que poden formar part de les substitucions dependran molt del lloc en que es trobi l’organisme. El mes comú son les carbonatacions, poden ser carbonificacions, silificacions (son frequents sobretot en plantes i permet la conservacio de detalls molt bé), la pirititzacio es oc frequent i necessita un ambient molt inert, i la fosfatacio es la que es dona mes en el cas de restes de mamífers i està molt relacionada en la conservacio de dents i ossos).
Els determinants del registre fòssil  Destrucció biològica: els agents biològics estan presents en gairebé tots els àmbits. Alguns exemples son depredadors, carronyaires, sapròfits, bacteris...
 Destrucció mecànica: segons l’energia de l’ambient. Els ambients d’alta energia, amb erosió i/o destrucció afavoreixen la destrucció de les restes.
 Destrucció química: fa referència a la dissolució química. Depèn de la composició química de l’organisme i les característiques fisico-químiques de les aigües.
A la imatge es poden apreciar les diferents restes fòssils segons els diferents tipus de conservació i destrucció que es poden donar.
Ambients que afavoreixen la conservació de fòssils Hi ha estrctures biològiques que són més faciment conservables que d’altres. Els esquelets son un exemple de resta que es pot conservar amb facilitat. Hi influeixen principalment la composició química del material i l’ambient (que actua sobre la fossilització i conservació).
L’ambient pot ser molt variable: inundacions, pantans, dipòsits bituminosos, coves i cavernes subterrànies, pluges de cendres volcàniques, sediments marins, etc. Malgrat totes les diferencies que poden haver, el denominador comú és un ambient biològicament inert.
EVOLUCIÓ 3r Biologia UAB arokargomez Registre parcial: no es coneixen la majoria d’espècies del passat. Es coneixen 250.000 espècies a partir de fòssils marins que podrien represetar entre un 2 i un 4% del total. Això significa que hi ha entre 75 i 2500 milions d’espècies que haurien viscut i que ja han desaparegut.
Les petjades fòssils de Laetoli s’han pogut encara es poden estudiar gracies a una conservació i producció excepcional de la zona.
1.- Terra especial: tou però compacte. Molt ric en carbonatita, un materiar igni bastant rar.
2.- Enterrament ràpid però suau, ja que hi havia fines pluges de centres a intervals freqüents fins que tots els organismes van quedar enterrats.
3.- El material que cobreix s’ha de separar netament de les empreptes perque s’ha donat meteorització per plans d’estratificació.
4.- Els problemes que presenta aquesta conservació son la meteorització i problemes de caire biològic.
...