Tema 7 - Trastorns de la Consciència i de l'Atenció (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 7
Subido por

Descripción

Apunts tema 7 - Roser Pueyo

Vista previa del texto

asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com TEMA 7: TRASTORNS DE LA CONSCIÈNCIA I DE L’ATENCIÓ 7.1.
TRASTORNS DE LA CONSCIÈNCIA: Són trastorns especialment prevalents en els TCs, l’hemorràgia intracerebral, subaracnoïdal i la isquèmia cerebral global per aturada cardíaca, com ara el coma. Hem de diferenciar dos components de la consciència: • “L’estar conscient” (wakefulness): implica “estar despert” (arousal/vigília), propi de la formació reticular. • I el “ser conscient” (awareness): implica ser conscient del món, d’allò que ens envolta mitjançant els sentits (consciència externa), dut a terme per les parts laterals fronto-parieto-temporal i ser conscient d’un mateix (consciència interna), a partir de les zones medials frontoparietals. En absència de trastorn, la relació entre la vigília i la consciència és lineal (un alt estat d’alerta implica un alt estat de consciència). Quan ens entra la son, disminueix l’alerta/vigília, i per tant, progressivament també la consciència (també de forma lineal), però no totalment, perquè sinó parlaríem de coma. En el cas del coma, doncs, hi ha una absència de vigília i de consciència. Pot no sortir-se’n, però la gent que en surt, si bé pot ser que mantingui una relació més o menys lineal, sol passar en molts casos que hi ha un augment de vigília sense augment de consciència (ex: estat vegetatiu), és a dir, es troben en estat de mínima consciència. Quatre trastorns de la consciència: • Coma: vigília absent i inconsciència. Cap funció auditiva, visual, comunicativa ni emocional. La persona no reacciona davant d’estímuls i no té el cicle son-vigília. No té pensaments interns ni consciència externa. Pot durar d’hores a anys i la persona pot acabar morint o restablint-se passant pels següents estats normalment. - Estat vegetatiu o síndrome de vigília sense resposta (Vegetative/Unresponsive Wakefulness Syndrome or VS/UWS): vigília present i inconsciència. A l’estar desperts, pot tenir resposta a algun estímul extern estrident o nociu, però a nivell reflex, ja que en realitat no està connectat (no està processant) el què passa ni té intenció de moure’s de manera conscient. La persona pot tenir també plor i somriure reflexos. - Estat de mínima consciència (Minimally Conscious State or MCS): vigília present i consciència parcial. L’estat de son-vigília i la resposta conscient són parcials, ja que esporàdicament poden emetre respostes voluntàries. Ja són capaços de no només reaccionar davant l’estímul de forma reflex, sinó també seguint-lo amb la mirada (localitzant estímuls nocius). Pot tocar o intentar abastar objectes acomodant-se a la mida i forma, i tenint alguna acció de verbalitzar o gestualitzar de manera inconsistent però intel·ligible. El plor i el somriure són contingents. N’hi ha que responen només a nivell verbal, altres a nivell només visual. - Pseudocoma / síndrome d’enclaustrament (Locked-in Syndrome or LIS): al sortir del coma, la persona degut a uns problemes motors molt greus, està desperta (alta vigília i consciència) però no asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com pot expressar-ho degut a la incapacitat de moure’s (tot i que solen preservar la capacitat de moure, per exemple, les parpelles). Per tant, no és pròpiament un trastorn de la consciència. A partir del moviment de les parpelles és com aconsegueixen comunicar-se. En casos molt estranys, la comunicació s’ha establert a través de neuroimatge: la persona respon a les preguntes activant unes àrees concretes, i llegint l’activació hem vist que està conscient. En resum, doncs, la vigília i consciència estan presents, la persona té les funcions auditives i visuals i emocionals preservades, i parpelleig usualment intacte tot i la tetraplegia. L’esquema general és que la persona al sortir del coma passi a UWS, d’aquest a MCS (en un grau molt baix -seguiment visual- o alt -seguiment d’ordres-) i d’aquí a la recuperació de la consciència. Una altra via molt menys freqüent seria passar del coma al LIS. La neuroimatge mostra en UWS una activació molt baixa del cingulat anterior, i en MCS, major activació d’aquest, i també una mica parietal posterior. L’escala de Glasgow (GCS) ens permet seguir l’evolució del coma. Tot i així, per diferenciar entre els diferents estats, es queda una mica pobre, per això recorrem a l’escala Coma Recovery Scale-Revised (CRS-R), una ampliació de la GCS, que permet donar un diagnòstic de coma i de estat vegetatiu o de mínima consciència, per la qual cosa permet veure la progressió del pacient i si millora d’un estat a l’altre. Valora més aspectes que no la de Glasgow, que és mes genèrica. 7.2. DELIRI: El deliri o síndrome confusional representa [Vegis tema 5]: 1. Una alteració de l’atenció (capacitat de dirigir, focalitzar, mantenir i canviar l'atenció reduïdes) i la consciència (orientació a l’entorn reduïda). 2. L'alteració es presenta en un curt període de temps (habitualment en hores o pocs dies), constitueix un canvi respecte a l’atenció i consciència inicials, i tendeix a fluctuar en severitat durant el curs d'un dia. 3. Una alteració cognitiva addicional (dèficit de memòria, d’orientació*, de llenguatge, de la capacitat visuoespacial o de la percepció) s’ha de presentar a més a més. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 4. Les alteracions 1 i 3 no s'expliquen per un altre trastorn neurocognitiu preexistent (Alzheimer, per exemple) i no es produeixen en el context d'un nivell severament reduït d'excitació, com ara el coma. 5. Conseqüència fisiològica directa d'una altra afecció mèdica, intoxicació o abstinència de substàncies (per exemple, a causa d’abús d'una droga o un medicament), o l'exposició a una toxina, o és causa de múltiples etiologies. * La desorientació pot ser en el temps (dia de la setmana, dia del mes, mes o any), lloc (tipus de centre i ciutat) o persona (nom, edat, estat civil). Si només es presenta un, el més habitual es el de temps, seguit del de lloc i finalment el de persona. La podem mesurar mitjançant escales com la Weschler o el MiniMental. La desorientació en sí és molt inespecífica, cal fer una exploració per veure si es produeix per falta d’atenció, per problemes de memòria, de percepció, etc. 7.3.
ALTERACIÓ DE L’ATENCIÓ SELECTIVA, SOSTINGUDA O DIVIDIDA I LA SEVA AVALUACIÓ: Es tracta dels tres tipus d’atenció que des del punt de vista clínic tenen més rellevància, ja que segueixen circuits diferents. Les vies de l’atenció són molt generals i àmplies, i tant poden quedar tocades en afectació cortical com subcortical. Algunes patologies i condicions que solen afectar l’atenció són els TCs, patologia vascular, demències subcorticals, esquizofrènia, depressió i trastorn bipolar, ansietat i trastorn obsessiucompulsiu, TDAH, apatia, fatiga i envelliment. L’atenció selectiva o focal es pot avaluar mitjançant la clau de números del WAIS, on s’han de repetir durant un minut i mig els dibuixos que corresponen a cada numero (inconvenient: amb problemes motors, la prova no es pot realitzar del tot bé, però no seria per dèficit d’atenció), el Symbol Digit Modalities Test o SDMT (soluciona l’inconvenient del WAIS invertint l’ordre), el Trail Making Test part A (anar unint els números per ordre fent una línia sense aixecar el llapis. Es compta quant temps es tarda). L’atenció sostinguda o mantinguda s’avalua mitjançant el CPT (Continuous Performance Test), on van apareixent un seguit de lletres i cada vegada que surten s’ha de clicar la barra d’espai, menys quan surt la X. En aquest cas, l’atenció s’avaluaria mitjançant els errors d’omissió (si cliquem la barra a l’aparèixer la X). L’atenció dividida s’avalua mitjançant el Trail Making Test - part B, on també s’han d’anar unint els punts consecutius, sense aixecar el llapis del paper, però alternant les lletres i els nombres (1A → 2B → 3C, etc.). En el cas d’aquest tipus d’atenció, parlarem també del concepte de memòria de treball. Les mateixes proves que fem servir per mesurar l’atenció, ens serveixen també per avaluar la velocitat de processament. El TEA (Test of Everyday Attention) és una avaluació de l’atenció, amb major validesa ecològica (és a dir, avaluant l’atenció en tasques properes a la vida diària). 7.4.
NEGLIGÈNCIES: asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com Les negligències són dificultats a l’hora de detectar l’entrada d’informació d’una part de l’espai, actuar envers aquesta informació i inclús pensar-hi. No es deu a un dèficit sensorial primari o motor. Afecta també a la imaginació de l’espai. Generalment la lesió afecta a l’hemisferi dret (concretament el lòbul parietal dret), fet que comporta que s’ignori l’hemiespai contralateral esquerre. El parietal dret controla tant l’hemiespai esquerre com el dret, i això només passa en aquest parietal (l’esquerre només controla el seu espai contralateral). Una lesió al parietal esquerre, conseqüentment, afectarà a l’atenció de l’espai dret, però quedarà compensada perquè el parietal dret també controla una part de l’hemisespai dret. Per això, no són tan freqüents les heminegligències de l’espai dret. Una persona pot tenir ceguesa en una part del camp visual i tot i així tenir negligència. Per exemple, doncs, la persona llegiria només la meitat dreta d’una pàgina, no es menjaria la part esquerra del plat de menjar, es deixaria d’afaitar la part esquerra de la cara, o recordaria la part dreta d’un paisatge. Tipus: - Personal vs. Extrapersonal: la personal queda limitada al cos, és a dir, s’ignora generalment el teu hemicos esquerre (ex: quan s’apropa a una taula, posa la mà dreta sobre la taula i l’altra no perquè la ignora, intenta senyalar-se el braç i no el troba o li toquen i no el reconeix). L’extrapersonal negligeix estímuls externs (objectes). El més normal és que es trobin ambdues. - Perceptiva vs. Motora: es negligeix perceptivament quan no es perceben (s’ignoren) els estímuls, i a nivell motor quan no es respon a aquests. - Representació centrada en persona vs. Objecte: ex: davant la imatge d’un paisatge, negligim tota la part esquerra de la imatge (rep. cent. en persona) o negligim la part esquerra de tots els elements que apareixen, com mig arbre, mitja casa, etc. (rep. cent. en objecte). Aquests diferents tipus es poden donar i de fet es donen moltes vegades conjuntament (ex: persona amb negligència perceptiva i motora, personal i extrapersonal, etc.). Hi ha negligents conscients i negligents anosognòsics (anosognòsia), que no són conscients del dèficit. Aquests són més complicats de tractar i més greus, perquè no perceben un problema, i això dificulta el tractament. L’observació és el primer pas de l’avaluació, perquè quan la negligència és prou greu, la pròpia família ja observa que, per exemple, s’afaiten la part dreta de la cara o es deixen la part esquerra del plat. Depenent de la gravetat, hi ha tasques d’avaluació que es fallaran i altres que no. Tasques d’avaluació neuropsicològica: 1. Si es té una negligència important/greu, la tasca de bisecció de línies (tallar per la meitat una línia llarga) es realitzarà de manera incorrecta, i ja ens permetrà veure que es tracta de negligència. 2. Si no és una negligència tan greu i se supera la tasca de bisecció, s’apliquen les tasques de cancel·lació, on la persona ha d’anar tatxant tots els estímuls que troba al paper (tatxar ratlles, senyalar els triangles, etc.). La persona amb negligència només tatxarà les d'aquella part no afectada. asouto4 – Unybook Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com 3. Si amb la tasca de cancel·lació tampoc s’observa una mala execució (indicatiu de negligència lleu), s’apliquen finalment les tasques d’extinció davant d’estímuls simultanis: es presenten estímuls sensorials simultàniament (com pessigar o tocar a cada costat dels dos braços) i es mira a quin dels dos respon. La gent amb negligència negligirà quan hi hagi estímuls en competència a la part dreta i esquerra, guanyant com a resultat els de la dreta si té una negligència real (si se li pessiguen les dues galtes alhora, dirà que se li està pessigant la dreta només). Aquesta es la més discriminativa pels casos lleus, ja que les altres dues les pot arribar a fer bé una persona amb negligència lleu. Si sospitem una negligència lleu, comencem per extinció, seguim per cancel·lació i finalment per bisecció. La negligència és un problema relatiu a l’atenció que, per tant, té repercussions en les diverses modalitats sensorials, però la persona no té problemes pròpiament sensorials. Conseqüentment, una persona negligent, hauria de negligir tant visualment, com tàctil com auditiva per la part del camp que negligeix. ...