Tema 5. El cas espanyol (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Perspectiva històrica del món contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 05/12/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Tema 5. El cas espanyol: Dictadures de Primo de Rivera i Francisco Franco En l’etapa d’entreguerres Espanya pateix un cop d’estat encapçalat per Primo de Rivera el setembre de 1923, el pronunciamiento, de caràcter fonamentalment militar. L’objectiu era salvaguardar la monarquia d’Alfons XIII a través de la persecució del moviment obrer i la suspensió de la vida política, en aquell moment basat en el bipartidisme, és a dir, en l’alternança del poder entre dos partits dinàstics: el partit conservador i el partit liberal, i a un sistema corrupte i manipulador (caciquisme, ministre de la governació...).
José Calvo Sotelo, un col·laborador civil de la dictadura, intentà portar a Espanya alguns dels elements característics de la dictadura Italiana, per exemple en temes de política i administració. Això farà que aquesta dictadura militar sigui més complexa i ajudarà a que el pensament feixista europeu entri al país.
Primo de Rivera esgotà el seu projecte el 1930 i entre 1930-1931 es donà la Dictablanda, és a dir, el període en que la dictadura de Miguel Primo de Rivera es substitueix per la Segona República Espanyola.
S'hi van succeir dos governs, presidits, successivament, pel general Dámaso Berenguer i l'almirall Aznar, el qual va preparar les eleccions del 12 d'abril de 1931.
En aquestes guanyen les forces republicanes i d’esquerres i aquesta victòria és ràpidament reconeguda.
El 14 d’abril de 1931 el rei Alfons XIII, conscient de que el seu regnat s’ha esgotat, abdica i es proclama la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA. Aquesta fou el gran intent de modernització de l’Espanya del segle XX. S’intentaria situarla en el nucli general dels grans països europeus i es faria a partir del projecte reformista del govern presidit per Manuel Azaña.
- REFORMA AGRÀRIA. Posar fi al latifundisme d’Espanya i millorar les condicions de vida dels agricultors pobres va ser el problema més greu al que es va enfrontar el govern.
1 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona La llei de Reforma Agrària permetia expropiar sense indemnització les terres dels grans d’Espanya (Andalusia i Extremadura). Es va protegir els arrendataris, els terratinents estaven obligats a donar feina preferentment als jornalers dels municipis on hi havia latifundis i es van instal·lar les jornades laborals de 8 hores i uns salaris mínims.
- REFORMA EXÈRCIT. La República va trobar un exèrcit monàrquic, mal armat, amb molta burocràcia i massa oficials. Azaña pretenia crear un exèrcit professional democràtic i amb la llei de retir de l’oficialitat, oferia a tots els oficials que no volguessin jurar fidelitat a la República, retirar-se de la vida civil amb el sou íntegre.
Així creà la Guàrdia d’Assalt, la força d’ordre públic fidel a la república.
- QÜESTIÓ RELIGIOSA. Els partits de govern eren anticlericals; volien restablir la separació església-estat i disminuir la influència social de l’estat.
No podien tenir tant poder en l’ensenyament, es va establir el matrimoni civil i el divorci, es van secularitzar els cementiris...
Els dos grans enemics d’aquest bienni seran l’extrema esquerra revolucionaria on té un pes específic anarquisme (FAI i CNT) i els sectors aristocràtics i nuclis militars més lligats a la monarquia. Aquests últims intenten un primer cop contra la república l’agost de 1932.
El novembre de 1933 hi ha eleccions generals i en sortiran victoriosos els grups de centre-dreta, encapçalats per dos grans partits: - Partit Republicà Radical - CEDA (Confederación Espanyola de Derechas Autonomas). Antirepublicà.
Aquests obren EL BIENNI NEGRE 1933-1936, dos anys de retrocés en les polítiques reformistes. Creix la sensació que la república està en perill i sobretot que darrere d’aquests grups de centra-dreta s’amaguen forces totalment antirepublicanes, algunes connectades amb el feixismes italià.
Es generarà una gran crisi social que desembocaria en dos episodis molt importants: Revolució d’Astúries, la qual fou una revolució social minera, i la Crisi Catalana (6 d’octubre), quan el president de la generalitat Lluis Companys, va proclamar des del balcó de la Generalitat l’Estat Català dins la República Federal Espanyola.
2 PERSPECTIVA HISTÒRICA DEL MÓN CONTEMPORANI Núria Bentoldrà Boladeres Amb Francesc Vilanova. Universitat Autònoma Barcelona Aquestes dues crisis demostren que la segona república espanyola corre el perill entre unes esquerres revolucionaries que exigeixen aprofundir en els programes reformistes, un republicanisme català que percep que l’autonomia catalana està en perill i unes dretes espanyoles relativament connectades amb els grups feixistes europeus, els quals veuen que la república espanyola està derivant ràpidament cap a un país de caràcter comunista. Totes aquestes tensions internes faran que les eleccions de febrer de 1936, siguin vistes com les eleccions entre la defensa de la república reformista o la darrera oportunitat per evitar que Espanya caigui en mans d’una mena de revolució comunista.
El 16 de febrer les esquerres del front popular guanyen les eleccions i intenten recuperar el programa reformista de l’any 1931. Així es posa en marxa la conspiració definitiva contra la república. Inicialment aquesta conspiració està pensada com un cop d’estat extremadament violent amb l’objectiu bàsic d’ocupar el poder, perseguir les esquerres i imposar alguna mena de dictadura.
D’això se n’encarregarien majoritàriament els comandaments africanistes, especialment durs i intransigents, alguns d’ells notablement cruels. Amb diferencia d’altres ocasions, en aquest cop d’estat hi ha una complexitat notable d’elements civils, fonamentalment de l’extrema dreta espanyola però també de nuclis d’inspiració feixista com és el cas de la FALANGE ESPAÑOLA.
El general Francisco Franco (que estava a Canàries) prendrà el càrrec de l’exèrcit.
Abans, però, demanà garanties personals: que si la conspiració fracassa i s’ha d’exiliar se’l mantingui econòmicament, i que si el detenen i l’afusellen algú es faci càrrec de la seva dona i la seva filla.
El 12 de juliol es produí un assassinat polític: pistolers falangistes van matar al tinent Castillo, líder republicà dels Guàrdies d’Assalt, i els seus companys van respondre amb l’assassinat de José Calvo Sotelo, polític monàrquic ultradretà. La tensió era molt gran.
Després d’això el 16 de juliol s’inicia el cop d’estat, però aquest fracassa a causa de la resistència popular i el que havia de ser un cop d’estat relativament ràpid es converteix, sense haver-ho previst, en una Guerra Civil. Aquí Espanya comença a prendre una certa importància en el conjunt europeu, ja que es començarà a buscar ajuda a Europa (Itàlia i Alemanya).
3 ...