Fonaments del discurs visual (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals
Profesor M.G.
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 22/03/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Fonaments del discurs visual 2014-2015 Unitats narratives Pla Pla com a realitat espacial delimitada pels marges de la pantalla.
Pla = Enquadrament Pla a apartir dels seus límits temporals (unitat mínima de muntatge) Pla = Part seleccionada d’una presa Pot (con)tenir molts enquadraments Escena Concepte heretat del teatre Fragment que es desenvolupa en continuïtat i en un mateix escenari.
Ha de complir les dues unitats de temps i d’espai.
Tot i que té sentit propi, només adquireix un sentit complet amb el muntatge total.
Seqüencia Resultat de la unió d’un conjunt de plans relacionats entre sí.
Ha de tenir un sentit complet sense que hagi d’haver unitat de temps ni d’espai.
Una seqüencia pot tenir una o diverses escenes i un o diversos plans.
Pla seqüencia L’acció completa d’una seqüencia es realitza en un sol pla.
L’absència de muntatge es veu substituida per una imatge plena de moviment i acció. Sol ser important la música que l’acompanya.
De vegade, imposat per la necessitat de recollir la continuïtat sonora d’un esdeveniment i només es disposa d’una càmera (màster de so).
Transicions visuals La trasició entre dues unitats narratives fa que s’estableixin relacions conceptuals entre elles.
El tall (“cut”) Assoaciació instantània de dues imatges.
Obliga l’espectador a relocalitzar i interpretar cada nova imatge.
Ha de tenir un motiu.
La relació entre dos plans molt diferents es pot reforçar mitjançant: - Diàleg/paraula - Acció - Punts de referència comuns - Continuïtat en el so Quan fer un tall? El tall s’ha de fer entre acció i reacció.
- Tall entre imatges en moviment.
- Tall entre imatges estàtiques i en moviment. Ajuda a mantenir l’atenció de l’audiencia perquè canvia el ritme.
- Tall en la relació música/imatge.
Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals Alberto del Arco García Fonaments del discurs visual 2014-2015 L’encadenat (“mix”) Atenuar una imatge de sortida al temps que n’apareix una altra.
Transició suau.
Ràpid, implica que l’acció de les dues imatges és concorrent.
Lent, suggereix diferències de temps o d’espai (es comparatiu).
Encadenat entre moviments.
Encadenat en la relació música/imatge.
La fosa (“fade”) Equivalent a un encadenat entre una imatge i un negre (o blanc).
Hi ha diferents tipus de fosa: - Fosa d’entrada = introducció tranquil·la a l’acció.
- Fosa de sortida = acabament tranquil d’una acció.
- Fosa de sortida/entrada (entre seqüencies) = pausa en el curs de l’acció.
- A la resolució d’una música li correpon, normalment, una fosa d’imatge.
La cortineta (“wipe”) Transició decorativa.
Les taules de mescla incorporen molts efectes de cortineta.
Dita entre realitzadors: “Si tienes claro el Norte, por corte Si da pena, encadena.
Si es malo del copón, usa postproducción”.
Continuïtat (“Raccord”) Entre dos plans consecutius es dóna una relació d’espai i una relació de temps.
El muntatge/realització ha de tenir en compte relacions per orientar l’espectador.
Continuïtat (raccord) d’aparença: - Mantenint la qualitat de la imatge i el so Temporalitat Vestuari i mobiliari Condicions ambientals… Continuïtat (raccord) d’acció: - Acció - Velocitat - Direcció i posició en el quadre d’una figura en plans successius.
Regles de continuitat Totes les regle de posicions de camera per aconseguir una continuïtat espacial entre dos plans prenent com a base l’eix de càmera.
Eix de càmera: (Eix òptic) Línea imaginaria que coincideix amb l’eix òptic de l’objectiu de la càmera.
Marca la direcció en que la càmera mira i passa pel centre de l’enquadrament.
Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals Alberto del Arco García Fonaments del discurs visual 2014-2015 Eix d’acció Línea imaginaria que estableix la interrelacio espacial entre els subjectes o objectes de l’escena.
Eix d’acció i càmera coincidents Quan un personatge centrat en el quare camina o mira a l’objectiu de la càmera.
Regla dels 180 graus Establet l’eix d’accio, totes les posicions de càmera que l’enregistrin han de situar-se en un dels costats en què queda dividit l’espai per aquest eix.
Salt d’eix Una de les càmeres se situa a l’altra banda de l’eix d’acció = canvi en el sentit de la direccionalitat.
El personatge modifica el sentit de la seva direcció mentre la càmera enregistra.
Movem la càmera sobre l’escena mentre es travessa l’eix d’acció.
Regla dels 30 graus En dos plans consecutius d’un mateix subjecte, un canvi d’eixos inferior a 30º no produeix la sensació d’un canvi de punt de vista sino un salt injustificat sobre el mateix eix.
“Raccord” en l’eix Quan el punt de vista de plans consecutius correspon posicions situades en el mateix eix de càmera, la discontinuïtat entre els plans s’ha de notar perquè es vegi que el canvi ha sigut intencionat.
Gradació d’escala A un Gran pla general (GPG/GPL) no li pot seguir un PPP. Han d’intercalar-se plans d’escala intermèdia perquè el salt no sigui massa brusc.
Entrades i sortides de camp El personatge que surt de camp per un costat de l’enquadrament ha d’entrar en el pla següent pel cantó contrari.
Direcció de mirades El que indica el nóm.
Llenguatges Comunicatius Escrits i Audiovisuals Alberto del Arco García ...