L'infinitiu (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 1º curso
Asignatura Llengua Catalana
Año del apunte 2013
Páginas 3
Fecha de subida 17/12/2014
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

L'infinitiu L'INFINITIU VALORS BÀSICS 1. S. i CD (De opcional) Convé (de) repetir cada lliçó. M'agrada (de) fer exercici.
2. Modals (voler, poder, saber, gosar, soler), no prep. de i no es poden substituir per pronoms febles. (tret de saber) No vol cosir-se els botons. No, no vol / No ho vol fer No sap cosir-se els botons. No, no en sap / No ho sap fer.
3. Amb fer i deixar. El S. ocupa la posició de CD: Han fet / deixat que ella corri massa.
Sempre la deixen córrer massa.
(!) Si el V infinitiu és un VT, el seu S. ocuparà la posició de CI: Han deixat que ella corri la marató Sempre li deixen córrer la marató.
4. Complement de noms i adjectius: res a fer, bo per a llençar, útil de fer.
5. Només de + Inf. (temporal) Només d'entrar els va dir que fotessin el camp.
* Només entrar va fotre un crit.
6. * Al + Inf. (incorrecte) > En + Inf. (temporal) En veure el mar per primera vegada...
* Al no tenir els papers en regla... > Com que no tenia...
En sortir veuràs una paperera a mà dreta.
1 L'infinitiu CONSTRUCCIONS INCORRECTES 1. Infinitiu independent: * Remarcar que... * Dir, en primer lloc, que...
2. Infinitiu imperatiu: * No fumar, Pagar a la caixa, Entrar per l'altra porta...
3. Art. + Inf. en funció verbal: * El tenir massa bona consciència ens ha perdut.
4. Pronom interrogatiu + Infinitiu: Admissibles (S. correlacionats): No sé què fer ni com fer-ho. No tenim on anar.
Incorrectes (S impersonal o no S): * No ens han explicat com fer-ho. (com es fa) 5. Condicionals amb les prep. a i de: * A no ser que > A menys que / Si no és que.
* A ser possible > Si és possible * De no tenir altre remei > Si no tenim altre remei * De (no) ser així > Si (no) és així 6. * Acabar per + inf.
> Acabar + gerundi / Al final + V personal * Si hi insistim, acabaran per cedir (acabaran cedint / al final cediran) 7. * És de + inf.
* És de suposar > Cal suposar que * No és d'estranyar > No és gens estrany que (!) Però: És de plànyer.
8. * Semble ser que > Sembla que PERÍFRASIS D'INFINITIU 1. D'OBLIGACIÓ Haver de + inf.
Haig / He de prendre una decisió.
S'ha de prendre una decisió Caldre + inf. (Caldre que + V) (!) Diferència: Calgué prendre molta paciència. No calia que vinguéssis Aquesta vegada cal que no ho facis Aquesta vegada no cal que ho facis 2 L'infinitiu Deure + inf. Només admissible en correlació amb poder: Els bons escriptors poden i deuen prescindir dels gramàtics.
* Tenir que + inf. / * no tenir perquè + inf.
> Tenir de + inf. (col.) Sóc el teu germà gran i no tinc de fer-te cas.
* Ésser de + inf.
> Caldre.
* És d'esperar que el campió continuï tan àgil > Cal esperar que...
2. SENTIT HIPOTÈTIC Deure + inf. (NO prep de) Deu fer fred al carrer, quan tothom va tan abrigat. (*Farà, *deu de fer) (!) * Demà igual plou.
3. IMMINÈNCIA * Anar a + inf.
*Anem a veure, ... > A veure, ...
* Estar al + inf.
> Estar a punt de / Estar si cau no cau Estar per + inf.
• Pendent de realització: Aquell pis està per vendre. Estava per dir-te que...
• Ser partidari / Tenir el propòsit de fer alguna cosa: L'assemblea està per exigir...
4. ALTRES * Acabar per + inf. > Acabar + gerundi: ? Venir a + inf.
Si hi insisteixes, acabarà cedint Això ve a costar 50 euros > Això costa uns 50 euros.
Sembla + inf. El V semblar és copulatiu i per tant no regeix infinitiu. No obstant, el seu us modal és admissible. (no amb ser): Els meus mals no semblen tenir aturador.
3 ...