Tema 22 (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Genética - 1º curso
Asignatura Microbiologia
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 24/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema  22:  Domini  Bacterià   TEMA 22: DOMINI BACTERIÀ Són organismes procariotes. En l’arbre, la distància en centímetres es suposa que es proporcional al temps evolutiu.
De bactèries hi ha molts grups (o phylums) però nomes presentarem els més importants.
PHYLUM 5: Plantomyces Són bacteris que presenten una prosteca proteica, com un perúncle proteic que a l’interior no té citoplasma (no és una prolongació de la membrana!). El peruncle serveix als microorganismes de fixació. Els plantomyces solen ser bacteris aquàtics, per tant, gràcies al perúncle es podrà unir a nutrients, superfícies.
És un bacteri sense peptidoglicà a la paret.
El cicle vital d’aquests bacteris és per gemmació, en el cicle hi pot haver la forma en perucle i l’altra flagel·lada, que és el resultat de la gemmació de la cèl·lula amb peruncle que allibera una cèl·lula amb flagel que en algun moment es diferencia i genera un peruncle.
Dins de la cèl·lula hi ha una membrana interior que és un sistema de compartimentalització intracel·lular que els permet emmagatzemar-hi el genoma (no és un nucli!).
Aquestes bactèries poden ser quimioorganòtrofes o fer la respiració o la fermentació.
PHYLUM 10: Espiroquetes Són gramnegatives, la característica més important és que malgrat que són gramnegatives de forma bacilar tenen una forma com de molla. Dins d’aquestes espiroquetes hi ha diferents grups en funció de la serva relació amb l’oxigen (leptospira, treponema, borrelia) Tenen un filament axial que es pot interpretar com un flagel que té al voltant del cos cel·lular (està embolicant la cèl·lula), aquest flagel està recobert per membrana, és com un endoflagel. Aquesta espiroqueta té moviment i el seu moviment és característic, té un moviment de contracció .
Sobre la cèl·lula hi ha diferents filaments que envolten al cos (cilindre protoplasmàtic i endoflagels) i sobre de tot això una beina de membrana plasmàtica que ho recobreix tot.
El grup és molt variat, estan dispersos pel món i poden ser patògens, Tenen hàbitats diversos (fangs, aigües, cavitat bucal...) i alguns poden fer simbiosi amb protozous i tèrmits. La treponema pallidum causa la sífilis i nómes es pot veure en microscòpia òptica de camp fosc, la treponema saccharophilum no causa maltalties, la borrelia té un genoma lineal i causa malalties en humans, i la leptospira interrogans infecta a humans i gossos.
PHYLUM 11: Deinococcus Té forma de coc, es presenta en parelles o dobles parelles (tètrades). És grampositiu i la seva característica principal és la gran tolerància a la radiació. Malgrat que és 1     Tema  22:  Domini  Bacterià   grampositiu, té una capa molt gruixuda de peptidoglicà: vàries capes de paret i a sobre una membrana externa. Això els fa resistents a les radiacions (fins 5 milions de rads).
A més a més, tenen una elevada capacitat de reparació de DNA. L’espècie mes coneguda és denioccoccus radiodurans.
PHYLUM 11: Thermus És un bactèria aquàtica i termòfila. La thermus aquatica ésla bactèria d’on obtenim la Taq polimerasa per fer les tècniques de PCR (pot actuar a 95ºC). És gramnegativa i té un peptodoglicà amb ornitina. També és aeròbica.
BACTERIS FOTOSINTÈTICS Són bacteris que poden utilitzar la llum com a font d’energia (fototròfics), d’una banda hi ha els cianobacteris (phylum 3) per l’altra els bacteris verds (pertanyen a dos phylum diferents: 9 i 12) i finalment els bacteris vermells (són proteobacteris).
CIANOBACTERIS Fan la fotosíntesi oxigènica (en presència d’oxigen). Fan la fosforilació cíclica i no cíclica, per captar la llum fan servir clorofil·la i biliproteïnes (especialment la ficiocianina i ficoeritrina).
Els cianobacteris presenten replegaments de membranes (membranes lamel·lars) on s’acumulen els pigments. S’especula que van ser els primers fototròfics oxigènics.
Els cianobacteris tenen molta diversitat morfològica (unicel·lulars, filaments, altres que fan vesícules de gas-aquàtrics normalment) Exemples: Sprirulina, Oscillatoria, Nostoc, Synechococcus.
En els cianobacteris també hi ha diferenciació cel·lular, en els que fan filaments i hi ha cèl·lules anomenades heterocists que poden fixar nitrogen. L’heterocist en el seu interior té condicions anaeròbiques, té impermeabilitat a l’oxigen, Encara que a l’exterior hi hagi oxigen. El nitrogen fixat és passat a les altres cèl·lules.
Els cianobacteris tenen una àmplia distribució en els hàbitats terrestres i aquàtics, solen ser molt resistents a les temperatures i a les sals.
BACTERIS VERDS Tenen totes les formes cel·lulars, els filaments es mouen per lliscament. Fa fotosíntesis anoxigènica (en absència d’oxigen), els compostos donadors d’electrons són orgànics i inorgànics. Fan la fotofosforilació cíclica o transport invers d’electrons. Tenen bacterioclorofil·la a la membrana plasmàtica (c, d o e) i clorosomes.
BACTERIS VERDS DEL SOFRE Son anaeròbics estrictes i fototròfics obligats. El seu hàbitat ha de ser un lloc amb llum però sense oxigen. Produeixen sofre inorgànic i ho dipositen en dipòsits extracel·lulars de sofre. Exemple: chlorobium. Estan en ambients aquàtics il·luminats, sense oxigen i rics en sulfur. Alguns fan una mena de simbiosi (consorcis).
BACTERIS VERDS DEL NO SOFRE 2     Tema  22:  Domini  Bacterià   Són anaeròbics facultatius, poden ser aeròbics o anaeròbics. Són filamentosos. Són fototròfics en condicions anaeròbiques però en condicions aeròbiques són quimioheteròtrofics (a la foscor).
No resisteixen elevades concentracions de sulfur d’hidrogen. Tenen bacterioclorofil·la (a i c) i clorosomes. El seu hàbitat són ambients aquàtics il·luminats, pobres en sulfur.
BACTERIS VERMELLS (Proteobacteris) Tenen formes de bacil, coc o espiril. Les espècies que són mòbils és perquà tenen flagels, poden fixar nitrogen en condicions anaeròbiques. Tenen pigments carotenoides (per això els anomenem vermells), i bacterioclorofil·les. Fan fotosíntesi anoxigènica, i la fotosoforilació cíclica. Tenen invaginacions de membrana on s’acumulen els pigments.
BACTERIS VERMELLS DEL SOFRE Son anaeròbics estrictes i fototròfics obligats. Utilitzen intermediaris del sofre però els productes del sofre s’acumulen a l’interior cel·lular.
El seu hàbitat és igual que el dels bacteris verds del sofre.
BACTERIS VERMELLS NO DEL SOFRE Anaeròbics facultatius, fototròfics, quimioheterotròfics, o quimiolitotròfics. No resisteixen elevades concentracions de sulfur d’hidrogen però el poden utilitzar, també poden fixar nitrogen.
Dels bacteris vermells se n’utilitzen els pigments.
IMPORTÀNCIA PRÀCTICA DELS BACTERIS Els bacteris han tingut diferent importàncies: -Els bacteris vermells no del sofre i cianobacteris s’han utilitzat com a fixadors de nitrogen.
-La cianobactèria spirulina s’ha utilitzat com a font de matèria orgànica i producció de la vitamina B12.
-Els bacteris vermells i verds del sofre s’han utilitzat per produïr sofre i per eliminar sulfur s’hidrogen dels conreus.
-Els bacteris vermells s’han utilitzat en la indústria aprofitant els seus pigments.
3     ...