TEMA 1. cultius cel·lulars (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura ampliiació biologia cel·lular
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 30
Subido por

Descripción

Apunts realitzats amb el suport de classe i les anotacions del docent.

Vista previa del texto

AMPLIACIÓ BIOLOGIA CELULAR Tania Mesa González 2º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 1: CULTIU CEL·LULAR INTRODUCCIÓ Els cultius de teixits són un gran avanç i són molt utilitzats en la recerca, ja que d’ells s’obtenen grans quantitats de cèl·lules. No obstant amb cultius només podem treballar i estudiar un sol tipus de cèl·lules. Tot i que si es poden veure cèl·lules per separat i el seu desenvolupament.
 També permeten fer estudis de farmacologia, hormonals, GF, etc sense posar en perill un individu.
 A més en ells es pot estudiar la majoria de les activitats cel·lulars.
AVANTATGES: 1. Pots controlar l’ambient cel·lular:  Factors fisicoquímics: pH, osmolaritat, temperatura  Factors microambientals: interaccions cèl·lules /matriu  Factors fisiològics: requeriments nutrició 2. La preservació de les cèl·lules  es pot fer si es congelen amb el N2 líquid, cosa que amb animals no es pot fer. D’aquesta forma també hi ha un estalvi econòmic important.
3. Estalvi econòmic  Automatització i menys [reactius].
4. Les consideracions ètiques  per tant només s’utilitzaran essers vius (però minimitzant al màxim), ja que només s’utilitzaran animals en el cas de que l’estudi no sigui eficient en cultiu.
LIMITACIONS: 1. Sensibilitat a la contaminació  Son molt sensibles a l’efecte de fongs, bacteris, etc, per això requereix personal qualificat i instal·lacions adients.
2. Cost i producció:  Equipament costós.
 Consumibles: medi, sèrum, material un sol ús.
3. Inestabilitat genòmica i fenotípica  no hi ha ni variació ni diferenciació celular.
- Variabilitat 4. Diferències respecte a les condicions in vivo:  Pèrdua estructura 3  Pèrdua interaccions cel·lulars i amb la matriu  Pèrdua dels sistemes de regulació de l’organisme TIPUS DE CULTIUS 1. Cultiu d’òrgans  s’intenta mantenir l’estructura 3d, agafant fragments d’òrgans o òrgans sencers, si són de fetus. Els poses a cultivar i son capaços d’obtenir òrgans madurs, capaços de sintetitzar fins i tot substancies químiques pròpies.
 Es posen sobre una reixeta en un ambient en interfase gas-líquid, que és el que ens permet mantenir les estructures histològiques 3D.
2. Cultius primari o de cèl·lules  cultius de cèl·lules que provenen directament d’un òrgan, teixit o fetus. Els obtenim per biòpsia de qualsevol part d’una persona.
 Normalment s’esmicola en fragments visuals. Aquests fragments (explant) es posen a cultivar. S’espera que una cèl·lula surti de l’explant i a partir d’aquí es comenci a desenvolupar.
 També es pot fer per dissociació, llavors s’afegeixen enzims que trenquen cèl·lula a cèl·lula o cèl·lula matriu i s’individualitzen les cèl·lules.
 Característiques: - Selecció cel·lular  En el teixit hi ha una barreja de cèl·lules, per tant s’ha de fer una selecció de cèl·lules explant, que són les que són capaces de migrar i reproduir-se. Sinó és així s’agafen aquelles que sobrevisquin a l’enzim.
Aquestes cèl·lules s’han d’adaptar al nou ambient.
- Diferents tipus de cèl·lules  En el cultiu hi ha cels que moriran, altres que sobreviuran però no proliferaran i aquelles que sobreviuen i proliferen.
- Final cultiu primari  En un període de dies, les cèl·lules proliferen fins que finalment cobreixen tot el fons del cultiu i formen una monocapa cel·lular. Un cop hagi aconseguit la monocapa haig de subcultivar per a que no morin. En aquest moment passa a ser una línea cel·lular.
 Un cop formada tota la monocapa, si no es tracta aquest cultiu entra en senescència i mor.
 El creixement cel·lular també es pot veure inhibit per contacte entre elles.
3. Cultiu secundari  es un cultiu de cèl·lules que neix de subcultivar, per tant pot provenir d’un cultiu primari o d’una línea cel·lular. El subcultiu es fa dividint la monocapa en diversos flascons.
Si les cèl·lules son lentes es fa 1:4 si son més rapides es fa de 1:10.
 Obtenció per subcultiu: 1. Eliminació medi cultiu rentat en solució salina  El medi de cultiu conté sèrum i l’hem de treure.
 La solució salina es per a que no explotin les cèl·lules. Es una solució sense calci ni magnesi per a no trencar les unions cel·lulars.
2. Adició enzim proteolític (Tripsina)  trenca les unions cèl-cèl o cèl-substrat. S’afegeix a una temperatura de 37 graus.
 L’enzim protolitics no es pot deixar gaire perquè sinó també trenca les proteïnes de membrana.
3. Neutralització enzims  S’afegeix un nou sèrum am inhibidors de proteases, per a inhibir els enzims.
4. Dilució i repartiment cèl·lules  Dilució 1:4, 1:10  Fases del cultiu secundari  Els subcultius tenen un ritme de cultiu. A les primeres 24 hores no hi ha proliferació, ja que algunes moren. Les que ho superen, si que proliferen fins a que no hi caven perquè es toquen entre elles  Inhibició per contacte. Per això normalment es subcultiva abans de d’arribar a la inhibició per contacte.
- Aquest creixement es dona cada cop que separo.
1. Lag  superació del procés enzimàtic (no hi ha augment cel·lular) 2. Log  creixement exponencial 3. Plateau  estadi de confluència i inhibició per contacte.
LÍNIES CEL·LULARS S’aconsegueixen des de un cultiu primaris o d’un suvcultiu. Poden ser finites o continues i infinites.
1. Línies cel·lular finita: - Provinent de cultius primaris - Nº finit de subcultius (de 50 a 100 passes) fina a la senescència  mort cel·lular 2. Línies cel·lular infinita o contínua: Hi ha una mutació espontània que permet que es segueixin dividint sense morir. Solen ser teixits tumorals de cèl·lules somàtiques.
- Provinents de cultius de teixits normals o tumorals - Es poden subcultivar tantes vegades com es vulgui  Immortals  transformació = a proliferació infinita.
TRANSFORMACIÓ La transformació es una mutació que es pot donar de forma espontània o no en els cultius cel·lulars de línies infinites. Hi ha diferents tipus de transformacions: 1. Espontània  es molt baixa en humans, però molt alta per exemple en ratolins.
2. Induïda  agents químic o virus, dels que podem destacar alguns.
- SV40 - HPV (human papilloma virus) - EBV (Epstein Barr virus) Inestabilitat genètica  es dona en els cultius quan la taxa de mutació és elevada i no s’eliminen aquestes cèl·lules mutant.
DESDIFERENCIACIÓ CEL·LULAR:  Pèrdua de propietats especialitzades del tipus cel·lular a) Selecció precursors d’indiferenciació b) Mancança d’inductors necessaris i.
Hormones ii.
Interacció matriu ...