Tema 9 - Conductisme (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Historia i epistemologia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 17/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 9. CONDUCTISME Antecedents 9.1 J. B Watson i el seu impacte 9.2 Neopositivisme I neoconductisme 9.3 La crisi dels anys 60 les seves conseqüències ANTECEDENTS Inici a EUA, Principis del S.XX J.B. Watson va ser considerat el fundador,mb la conferencia realitzada a la Univ. De Columbia al 1913 amb el títol: La Psicologia vista per un Va significar un canvi radical Es passa d’estudiar amb una metodologia introspectiva a una metodologia experimental. Un del objectius dels conductistes és donar un estatus més científic a la psicologia DEFINICIÓ, OBJECTE D’ESTUDI I MÈTODE La Psicologia és una ciència natural, que es proposa establir les lleis que regeixen la conducta Objecte d’estudi: la conducta observable (vs. Consciencia).
Objectiu: predicció i control de la conducta El mètode de la psicologia és el propi de les ciències naturals, és a dir, l’observació sistemàtica i el mètode experimental (vs. Introspecció) Antecedents més importants:  El funcionalisme (Escola de Chicago)  La Psicologia comparada (Psicologia animal)  L’empirisme associacionista: connexions regulars entre observables: associacions estímul – resposta (E-R)  La Reflexologia Russa: el condicionament de Pavlov PAVLOV Va començar estudiant el procés digestiu. A partir d’aquests estudis va començar a observar i estudiar el condicionament clàssic.
CONDICIONAMENT CLÀSSIC Definició: transformar un estímul neutre en un estímul condicionat, perquè provoqui una resposta condicionada Els reflexes condicionats es podien explicar per principis associatius de contigüitat i freqüència, també en termes de circuits neuronals i fisiologia cerebral.
Tota la conducta és reflexiva (originada per estímuls).
Components Reflex incondicionat (innat, automàtic) Reflex condicionat (deriva de l’experiència) Estímul condicionat (EC). Comença sent un estímul Fenòmens del condicionament Condicionament inhibitori: a través de l’experiència aprenem a inhibir la conducta reflexiva No mostra conducta. Eliminem la conducta amb l’extinció.
Extinció: EC present sense EI: RC desapareixerà.
Recuperació espontània: passat un temps després de la extinció es presenta EC. Despertarà una RC. Pavlov considerava que la recuperació espontània mostrava que no elimina la RC sinó que la inhibeix.
Neurosi experimental: podem crear al laboratori una conducta anormal (conflicte inhibició i excitació). Va observar dos respostes: una més agressiva i una altra inhibitòria. Va determinar que el tipus de resposta davant dels conflictes en els animals (també humans) determinava el sistema nerviós que tenien.
9.1 J.B. WATSON I EL SEU IMPACTE John Broadus Watson (1878 – 1958) Prové d’una família complicada. La seva mare era molt religiosa i el seu pare tot el contrari.
Aquest els va abandonar quan Watson tenia 13 anys. Watson va tenir una adolescència complicada però es va tornar a encarrilar.
Va estudiar a la Universitat de Chicago (funcionalisme) Va començar a tenir les primeres idees conductistes, però no ho va acabar de dir del tot per por a la reacció dels seus companys.
El 1913 a una conferència de la Univ. De Columbia va exposar per primera vegada la seva teoria, la primera conductista. Va oposar-se a la psicologia que es feia fins aquell moment.
Proposta: Psicologia vista per un conductista (1913)  Psicologia: ciència de la conducta  Mètode: experimental i observació sistemàtica  Objectiu: predir i controlar la conducta  Conducta: connexions Estímul – Resposta  Hipòtesi continuista: animal = humà  Ciència pràctica, útil per a al societat Ofereix teoria, metodologia i tècnica que eren adequats per obtenir un estatus de ciència PSICOLOGIA OBJECTIVA DE WATSON 1. Objecte d’estudi, tasca i mètode Nou objecte d’estudi: la conducta (E –R) Podem conèixer R a partir de d’E.
Podem conèixer E a partir de l’observació d’R.
Resposta: tot allò que feia l’organisme Estímul: podia ser qualsevol situació general de l’entorn o una condició interna de l’organisme Classificació de les respostes (o actes):  Apresa explícita (manifesta): parlar, escriure, jugar a futbol...
 Apresa implícita (encoberta): augment batecs cardíacs en veure el dentista...
 No-apresa explícita: esternudar, pestanyejar  No-apresa implícita: secrecions glandulars, canvis circulatoris...
Segons Watson, tot el que fa una persona, es pot incloure dins d’una d’aquestes categories.
Mètode d’estudi:  Observació sistemàtica  Experimentació: no només observem el que hi ha sinó que introduïm també tasques per provocar situacions i observar les conducta  Mètode del reflex condicionat  Informes verbals: considerats com qualsevol altre tipus de conducta manifesta (no per estudiar consciència)  Tests 2. Els instints 1914: important rol en les seves teories 1919: sents en els nens, però els hàbits els desplacen 1925: ambientalista radical (l’experiència és el que fa a les persones com són i no l’herència) 3. Llenguatge (no important) 4. Les emocions (reaccions emocional) Por  Sorgeix de: sorolls forts i de falta d’equilibri  Respostes associades: retenir respiració, plor, etc.
Ràbia  Sorgeix de: immobilització o restricció de la llibertat  Respostes associades: tensió corporal, crits, patades, etc.
Amor  Sorgeix de: carícies  Respostes assocades: somriure, extensió braços, etc.
Cada una té un patró característic de resposta visceral i glandular quan s’activa d’una manera apropiada.
Els tres aspectes importants de les emocions són:  Estímul que la desperta  Reacció interna  Reacció externa A través de l’aprenentatge aquestes emocions sorgeixen de diferents estímuls situacions que no provoquen una resposta emocional ho podem començar a fer a partir dels hàbits.
Experiment amb el petit Albert (9 mesos)  Molt criticat  Establiment d’una resposta emocional condicionada de por a rata blanca  Generalització de les respostes emocionals a altres estímuls Considera que totes les reaccions emocionals dels adults es desenvolupaven per aquest sistema. És a dir: contigüitat. Un cop demostrat això, vol veure si es pot utilitzar aquest sistema de manera inversa, és a dir, eliminar pors.
El petit Peter Por a les rates, conills, abrics de pell, granotes, ocs mecànics, etc.
 Modelatge: observació d’altres nens jugant o interactuant amb allò que tenia por.
Veure com individus amb els que et pots identificar interactuen amb allò que provoca por i veure que no passa res.
 Contracondicionament i dessensibilització sistemàtica: acostament progressiu del nen amb els objectes temuts.
Ara: teràpia de modificació de conducta.
Influència de Watson: Teories que va ser finament acceptades, però al principi hi havia moltes reticències.
2 efectes duradors: Canvi objecte estudi en la psicologia: de la descripció i explicació dels estats de a consciencia a la predicció i control de la conducta.
Va fer de la conducta manifesta el contingut quasi exclusiu de la psicologia.
TIPUS DE CONDUCTISME  RADICAL: considera que no es pot explicar una conducta en funció de successos interns no observables.
 METODOLÒGIC: no considera que sigui erroni considerar els successos cognitius o fisiològics però insisteix en que aquests s’han de validar mitjançant l’estudi de les seves manifestacions a la conducta.
9.2 NEOPOSITIVISME I NEOCONDUCTISME Positivisme (p. ex. Compte)  Ciència basada en l’observació (empirisme radical)  Tot el que es pot observar amb certesa sobre les persones és la conducta: La conducta és el resultat dels productes de la ment.
 Importància de les dades objectives, evitar o minimitzar l’especulació teòrica.
 Watson i reflexologia russa: positivistes Neopositivisme  Que la ciència només es basi en dades observables és poc realista.
 Ciències al principi s. XX: nous conceptes no observables.
Positivisme lògic: unió de l’empirisme amb el racionalisme  Termes observables de la ciència: successos empíric.
 Termes teòrics: explicar el que s’observava, coneixement empíric. Una teoria només era útil si explicava dades observables.
Operacionisme  Poder operativitzar tot allò que estudiem, poder-ho mesurar. Unió dels termes teòrics amb els fenòmens observats.
 Definir els conceptes (força, energia) de forma mesurable, que es pugui operar sobre ells. No ambigüitat.
 Definicions operacionals (exemple):  Aprenentatge: número determinat d’execucions correctes.
 Intel·ligència: puntuació de determinat test.
 Si un concepte no es definia operacionalment, aquest no tenia significat científic.
Neoconductisme  Si s’utilitza la teoria ha de ser a la manera del positivisme lògic.
 Tots els termes teòrics en forma de definicions operacionals.
 Investigació amb animals perquè:  Control més fàcil que amb humans  Percepció i aprenentatge: diferències de grau entre els humans, és possible la generalització  Èmfasi en l’aprenentatge com a mecanisme d’adaptació.
EDWAD CHACE TOLMAN La conducta (exceptuant el cas dels reflexos més simples) no està regida per simples connexions, sinó per grups de patrons d’ajustament, configurats dins de l’individu, que el porten a finalitats específiques. Aquests patrons eren el que anomenaria successos cognitius. Eren variables intervinents, és a dir, intervenien entre els successos de l’entorn i la conducta.
Variables intervinents: sèrie d’hipòtesis expectatives i creences que nosaltres generem que ens fan comportar-nos d’una manera o altra.
S’havien de definir operacionalment i havien d’estar unides sistemàticament als successos observables.
Variables independents (successos de l’entorn) → Variables intervinents (conceptes teòrics) → Variables dependents (conducta) // L’experiència de l’entorn fa sorgir successos interns no observables que causen la conducta. // Variables intervinents responsables del desenvolupament de Mapes cognitius:  Laberint amb recompensa  Animal fa hipòtesis (dreta menjar/esquerra no menjar)  Expectatives del que pot passar (quan vagi cap a la dreta)  Si l’expectativa es confirma consistentment es desenvoluparà la creença.
 Desenvolupament del mapa cognitiu (coneixement de totes les possibilitats de la situació) L’aprenentatge latent (Tolman i Honzik, 1930) Aprenentatge vs. Execució No expressen el seu aprenentatge fins que hi ha algun motiu per expressar-ho. Aquest motiu és el reforç.
L’aprenentatge  L’organisme aprèn constantment a mesura que observa el seu entorn.
 S’utilitzarà allò après només en el cas que hi hagi una motivació en l’organisme.
 La motivació influeix en l’execució, i no en l’aprenentatge.
 El reforç millora l’execució, però no determina l’aprenentatge.
 Pot existir aprenentatge latent. Diferència entre aprenentatge i execució (experiment Tolman i Honzik al 1930) INFLUÈNCIA DE TOLMAN  La conducta no pot reduir-se a rígids esquemes E-R  Va ajudar a preservar i formar la tradició de la psicologia cognitiva.
 Considera els organismes processadors actius de la informació (com en la psicologia cognitiva contemporània).
CRÍTIQUES  Connotacions mentalistes.
 Falta de rigor formal, definicions poc clares sense especificació quantitativa.
Les teories de Tolman van començar a perdre popularitat. Es va obrir pas un altre cop el conductisme radical, en aquest cas conduït per Skinner. Desprès de la 2ª GM, la versió del conductisme de Skinner va desplaçar definitivament totes les altres versions.
BURRHUS FREDERIC SKINNER (1904-1990) Condicionament operant: El subjecte opera sobre l’entorn per obtenir quelcom.
Watson: Conducta reflexiva (E-R): deriva de Pavlov (importa la causa).
Skinner: Conducta operant (ènfasi en les conseqüències) àderiva de Thorndike (no és important conèixer la causa).
Watson i Skinner: Expliquen la conducta totalment per factors externs a l’organisme.
Positivisme:  Observació dels fets empírics (no teoria), demostracions, no suposicions ni especulacions.
 El científic ha de descriure i predir (per exemple, si es dona X després es dona Y), però no interpretar el perquè de l’existència d’aquestes relacions empíriques.
 DESCRIURE, NO EXPLICAR.
Anàlisi funcional de la conducta  Nega l’existència de la ment o la vida mental.
 Tot són fenòmens neurofisiològics.
 Encara que els successos mentals existissin, res es podria obtenir a partir del seu estudi.
 Si els successos de l’entorn fan sorgir successos mentals que a la vegada originen la conducta, es millor limitar-se a realitzar un anàlisi funcional.
El reforç Reforç: qualsevol cosa que canvia la proporció amb la que es realitza una resposta.
 Si una resposta condueix al reforç, el percentatge d’aquesta resposta augmenta.
 La conducta es controla mitjançant les seves conseqüències.
 El reforç només es pot identificar a través dels seus efectes sobre la conducta. (dif.
Inter i entre individus).
Control positiu de la conducta Efectes del reforç i del càstig no són simètrics (igual que Thorndike):  El reforç enforteix la conducta  El càstig NO la debilita (és possible que la conducta castigada reaparegui després d’eliminar el càstig o sigui substituïda per una altra) APLICACIONS DELS PRINCIPIS DE SKINNER Teràpia de modificació conducta  Les persones aprenen la conducta anormal de la mateixa manera que aprenen la conducta normal: El tractament ha d’eliminar els reforços positius de la conducta indesitjable i reforçar la conducta desitjable.
Economia de fitxes  Sobretot en hospitals, presons: establiments on els procediments de càstig poden ocasionar abusos.
Tecnologia de la conducta  Aprenentatge programat: El material es presenta en una sèrie de petits passos, el nen respon a preguntes al seu ritme i sap immediatament si la resposta és correcte.
 Crítica a l’educació dels Estat Units (visita aula de la seva filla): S’utilitzava l’amenaça del càstig per a forçar als alumnes a aprendre i a comportar-se.
APORTACIONS:  Moltes aplicacions a la clínica, la indústria i l’ensenyament.
 Desafia els modes de pensament tradicional.
 Eleva la categoria de la Psicologia i augmenta el coneixement d’aquesta entre la població.
CRÍTIQUES  Determinisme radical.
 No accepta les variables internes.
 Concepció de l’organisme només com a emissor de respostes causades pel medi.
9.3 LA CRISI DELS ANYS 60 I LES SEVES CONSEQÜÈNCIES Postulats del conductisme criticats 1. La major part de la conducta és apresa → La conducta determinada genèticament és Mínima (Part de la conducta heretada) 2. El llenguatge només és un tipus més de Conducta apresa → Es regeix pels principis de l’aprenentatge (Chomsky: afirmació de que el llenguatge té una forta influència genètica) 3. L’aprenentatge humà i no humà es regeix pels mateixos principis → Podem estudiar els animals per aprendre (Fals: hi ha grans diferències) 4. Els successos mentals poden ignorar-se o minimitzar-se com a causants de la conducta → Els obviem en l’anàlisi (I tot el que justament ens fa humans? Pensament, consciència, coneixement, imatges, sentiments...) 5. Totes les R que l’animal realitza poden modificar-se mitjançant els principis de l’aprenentatge → No és cert: l’evidència demostra que la conducta animal tendeix cap a la determinada genèticament 6. Els mateixos principis governen la conducta del nen i la de l’adult → No és del tot cert Ha deixat un gran llegat  Els psicòlegs en general estan d’acord en afirmar que gran part del contingut de la psicologia és la conducta manifesta  Inclús psicòlegs cognitius utilitzen la conducta per classificar aquests successos.
 Gran part dels psicòlegs experimentals són conductistes.
...

Tags: