Tema 6-Mecanismes d'acció (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 3º curso
Asignatura Farmacologia en fisioteràpia
Año del apunte 2016
Páginas 5
Fecha de subida 17/03/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 6: MECANISMES D'ACCIÓ: LLOCS D’ACCIÓ DELS FÀRMACS: Tenim diverses dianes farmacològiques on poden actuar els fàrmacs. Les diferenciem amb específiques i inespecífiques: ESPECÍFICS INESPECÍFICS:  Enzims  Osmòtic  Transportadors (carriers)  Tensoactiu  Canals iònics  Augment fluïdesa membrana  Receptors: 4 tipus  Altres (tubulina, immunofilines) Un enzim és molt semblant a un receptor però un receptor l'estimulo, mentre que habitualment un enzim el freno.
També tenim els transportadors, que agafen una substància de un lloc i la porten a un altre. Els canals iònics per la seva banda no estan lligats a receptors.
Un exemple de inespecífics seria la fibra vegetal, que és un compost que reté aigua. La femta pot viatjar per l’intestí sense unir-se a cap receptor, enzim ni res, la fibra l’únic que fa és proporcionar-li una acció de manera inespecífica.
La majoria de medicaments actuen sobre els receptors, enzims, ADN, molts antineoplàstics ADN de les cancerígenes o també normals.
ELS ENZIMS: Un enzim té una forma 3D que requereix una similitud estructural al medicament que s’hi vol unir i posteriorment aquest es metabolitzarà. Tenim diversos tipus d’enzims:     Inhibidors: Diferenciem o Inhibició competitiva (inhibidors colinesterasa: neostigmina). Si poso molt agonista puc desplaçar l’inhibidor.
o Inhibició reversible (Inhibidor COX: AASS). L’aspirina es col·loca a aquell enzim i no es mourà més. Aquest enzim doncs queda tocat i ja no podrà metabolitzar productes.
Fals substrat: (Dopa descarboxilasa: alfametidopa) Activadors enzimàtics (fibrinolítics: increment plasmina). Són els encarregats d’augmentar l’activitat enzimàtica.
Enzims usats com medicaments (pancreassa).
El fàrmac inhibidor fa que no hi hagi la reacció anòmala o bona de l’enzim.
TRANSPORTADORS: El transportador s’encarrega de passar les substàncies a través de la membrana. Els transportadors fan una coaptació dels substrats o recaptació dels neurotransmissors: transportadors monoaminas: dopamina, noradrenalina i serotonina). El pas de fàrmacs a traves de la membrana es fa de manera activa amb proteïnes transporadores o bombes tipus ATPasa H/K; ATPasa H/Na. Hi ha diverses substàncies que afecten als transportadors. Podem diferenciar: 1   INHIBIDORS: Un inhibidor es col·loca al transportador i fa que la substància no pugui passar.
o Bomba ATPasa H/K: Omeprazol. Canvia els hidrogenions i el potassi fent que aquesta bomba no pugi actuar amb normalitat.
o Transportador NA/DA: Cocaïna.
FALS SUBSTRAT: Producció d’una substància anòmala.
o Transportador NA/DA: Anfetamina: Quan s’allibera noradrenalina, serotonina o dopamina el nostre organisme té un transportador que l’agafa per poder fer així sinapsis i estalviar energia. Quan hi ha un bloqueig, aquest mecanisme no pot actuar incrementant el nivell de dopamina i la transmissió dopaminèrgica que provoca: augment de la FC, eufòria etc... que pot acabar amb infart agut de miocardi. Un exemple de substància que provoca que no hi hagi aquesta absorció és la cocaïna.
CANALS IÒNICS: Tenim diversos tipus de canals iònics:    Canals depenents de voltatge (voltatge-depenents) o S’activen per canvis en el potencial de membrana o Canals de Na+, Ca2+ o K+.
o Acció per bloqueig simple: Canal de Na+: anestèsics locals.
o Acció per modulació augment o disminució d’obertura: Canal de calci L: deshiropiridines (Antagonistes calci) Canals depenent dels receptors. Estimulen i obren canal.
Canals voltatge depenents: Canals de Na+, Ca2+ o K+.
Potencial de membrana: quan hi ha un canal, una entrada i sortida. S’obren espontàniament (cèl·lula molt rica en potassi excracel·luar, ric en sodi) quan arriba la senyal elèctrica: obertura, entra sodi i surt potassi. Dins la cèl·lula hi ha doncs un increment iònic.
RECEPTORS: RECEPTORS TIPUS 1: ASSOCIATS A UN CANAL IÒNIC (IONOTROP): Estan situats a la membrana i son receptors per neutransmissió ràpida (milisegons). Estan acoblats directament a un canal iònic que normalment sol ser central i regula l’entrada d’ions. La fixació del lligant altera la conformació el receptor-canal i modifica el flux d’ions.
Normalment és la peremabiltiat de la membrana la que fa que s’obri i tanqui un canal iònic, però en aquest cas ho fa un receptor. Un exemple d’aquest serien la proeina G, insulina o els entramats cel·lulars.
El canal iònic es pot unir a un receptor i incrementar la possibilitat que entri un medicament. Quan l’acetilcolina s’allibera, s’uneix a un receptor i el canal fa que s’obri o es tanqui.
GABA: està lligat a un canal de clor.
2 RECEPTORS TIPUS 2: ACOBLATS A LA PROTEINA G (METABOTROP) Es troba a la membrana. Són receptors per a hormones i transmissors lents acoblats a sistemes de proteïnes G (enzim o bé canal). El lloc d’unió d’aquest és dins la membrana i activa segments d’aquesta Hi ha un receptor que s’uneix a una substància que provoca canvis en la proteïna G, que fa que estimuli la resposta posterior. S’allibera la proteïna G i fa que hi hagi un segon missatger (la proteïna G no té activitat enzimàtica) que és una proteïna que actua sobre l’enzim. Els segons missatgers solen ser AMPc, IP3 i els receptors són els més abundants: muscarínic, noradrenèrgic...
RECEPTORS TIPUS 3: ACTIVITAT ENZIMÀTICA PRÒPIA: Aquets receptors estan a la membrana i son receptors per a pèptids (isnulina) i factors de creixement. Estan acoblats directament a la tirosina cinasa, serina/teronina-cinasa, receptors de citicines. Controlen el creixement i la diferenciació cel·luar.
Són molt importants ja que estan directament acoblats a les cel·lules normals i cancerígenes. Actuen molts de ells a la membrana, bloquegen les respostes o bé actuen sobre la part interna del enzim i bloquegen l’activitat enzimàtica.
El propi receptor és un enzim que ja pot actuar.
3 TIPUS 4: RECEPTORS INTRACEL·LUARS: Aquest receptors a diferència dels altres 3 es troben al nucli cel·lular. El que fan és augmentar o disminuir la transcripció gènica per a activar o disminuir la síntesis de proteïnes de forma gènica. Són receptors per hormones esteroïdals o tiroïdals. És l’únic mecanisme que és una mica més lent ja que depèn de la prescripció gènica, ha de formar les proteïnes i han de ser suficients. Totes les proteïnes actuen d’aquesta manera menys la insulina.
REGULACIÓ DELS RECEP TORS: DESENSIBILITZACIÓ (DOWN-REGULATION): És una resposta a una concentració d’un agonista que es redueix amb el temps (Segons, minuts, dies...). És reversible. La down regulation és la regulació per disminució.
   Si és aguda o ràpida provoca una desesndibiltzació aguda o taqufilàxia.
Si és lenta (dosis repetides)= tolerància.
Es produeix per: disminució afinitat, menys quantitat de receptors.
HIPERSENSIBILITZACIÓ (UP REGULATION): La resposta a un agonista està augmentada després de dosis repetides. S’observa moltes vegades desprès de l’adiminstració repetida d’un antagonista o la denervació.
La up regulation augmenta la densitat dels receptors (Síntesis o reducció de la seva destrucció) provocant un augment d’afinitat per agonista.
ACTUACIÓ FARMACÒLÒGI CA SOBRE SISTEMES DE NEUROTRANSMISSIÓ: INHIBICIÓ SOBRE  Síntesis  Emmagatzematge  Alliberació  Receptors  Recaptació  Metabolisme ACTIVACIÓ SOBRE  Receptors  Síntesis 4 Així com pots triar si actuar sobre un receptor, un enzim o transportador alhora d’administrar un fàrmac, les proteïnes no es pot escollir, sempre actuaran pels receptors tipus 4.
El resultat d’aquesta interacció es que del enzim i l’inhibidor hi hagi un increment fisiològic per estimular el receptor de manera natural. Alhora d’escollir un medicament es basa en l’eficàcia, ja que per una mateixa malaltia hi ha diversos mecanismes d’acció.
Un fàrmac modula els nostres gens de forma indirecta. Fa canvis que provoquen un augment o disminució de les nostres proteïnes, ja que actuen sobre enzims i substàncies que fan que provoqui això. Podem retirar el receptor en cas de que s’estimuli molt. Un medicament pot produir sobreresposta per efecte tolerància.
En la hipersensibilització provoca que un dia determinat el receptor s’expressi més o menys.
Les intoxicacions es produeixen quan prens sempre la mateixa dosis i un dia et senta molt malament i no es sap perque. No es sap quin fenomen és i es desconeix.
5 ...