Tema 11 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Fonaments del Dret Privat i de l'Empresa
Año del apunte 2017
Páginas 11
Fecha de subida 24/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 11: PERSONES JURÍDIQUES EN EL DRET PRIVAT 1. IDEA BÀSICA DE PERSONA JURÍDICA En el nostre ordenament no hi ha un concepte legal de persona jurídica. Amb caràcter doctrinal/conceptual, una persona jurídica és: Ficció legal instrumental consistent en dotar de capacitat jurídica i d’obrar a grups de persones o masses de béns diferents de la de les persones que les componen, amb l’objectiu de facilitar els fins que li son propis.
Persona jurídica= fruit legal. És l’ordenament qui reconeix aquesta condició a determinats subjectes.
Una persona jurídica molt freqüent o la més coneguda és la societat.
Art. 35 del Codi Civil, distingeix o fa aquesta primera distinció entre 2 tipus de persones jurídiques: a) Persones jurídiques d’interès públic: Dividides en 3 grans grups 1) Corporacions de dret públic= ajuntaments + diputacions + consells (entitats que integren l’administració pública i les autònomes).
2) De tipus associatiu= associacions + societats.
>>Associacions, tenen un element d’interès general >>Societats, clarament d’interès privat 3) Persones jurídiques de tipus fundacional= les fundacions Quan es parla de fundacions i associacions, NO DE SOCIETATS, la competència per a regular-les tant és de l’Estat com de les Comunitats Autònomes (que tinguin com a àmbit d’actuació la Comunitat Autònoma). Per això quan parlem d’elles, s’ha de tenir en compte les 2 normatives.
En el cas de les societats, són de competència exclusiva de l’Estat (amb alguna petita excepció) però es considera legislació mercantil, i per tant, competència exclusiva de l’Estat.
Ex: societat anònima/limitada = competència exclusiva de l’estat.
Dintre de les societats, hi ha algun tipus de societat, que per les seves característiques peculiars es considera que no és legislació mercantil i, per tant, no és competència exclusiva de l’Estat. Les Comunitats Autònomes doncs, han entrat a regular-les. Un exemple és el cas de les cooperatives.
b) Persones jurídiques d’interès privat o particular: associacions d’interès particular ja siguin civils, mercantils o industrials.
2. SOCIETATS Concepte que es troba en el Codi Civil, és el concepte de Societat Civil.
Concepte que es troba en el Codi de Comerç, és el concepte de Societat Mercantil 2.1 Societat Civil És un contracte pel qual dos o més persones s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb ànim de partir entre sí els guanys.
2.2 Societat Mercantil Contracte de companyia, pel qual dos o més persones s’obliguen a posar en fons comú béns, indústria o alguna d’aquestes coses, per a obtenir un lucre, serà mercantil, qualsevol sigui la seva classe, sempre que s’hagi constituït segons les disposicions d’aquest Codi.
1 Com distingim una societat civil, d’una de mercantil? La societat és civil si es constitueix sobre les regles del Codi Civil.
La societat és mercantil si es constitueix sobre les regles del Codi Mercantil.
-Per tant la cosa s’inclina sobre els requisits que s’han de seguir.
4 idees/elements importants de les dos: (alguns aspectes han evolucionat) - Quantes persones poden constituir una societat? 2 o més persones - Què fan aquestes 2 o més persones? Posen en comú una sèrie de béns, que s’anomena= aportació.
- Ànim de lucre.
-Per què posem aquests béns en comú? Per què volen crear la societat? Per desenvolupar una activitat econòmica, empresarial...
*D’aquests 4 elements, n’hi ha algun que ha quedat totalment desfessat (com el fet de ser 2 o més persones, ja que actualment es permeten les societats unipersonals). O d’altres que son qüestionats, com ara l’ànim de lucre.
2.3 Tres conceptes diferents de societat a) Societat en sentit estricte (aquell que ens donen en el Codi Civil i Mercantil): contracte celebrat per dos o més persones per a desenvolupar una activitat amb ànim de lucre.
b) Societat en sentit ampli: agrupació voluntari de persones per a complir amb qualsevol fi comú, caracteritzada no pel fi o acusa sinó per l’organització corporativa. És a dir, es caracteritza pel fet de que t’agrupes amb persones. Ex: societats, cooperatives, mútues, associacions...
c) Societat en sentit amplíssim: qualsevol entitat jurídica privada. Se sol utilitzar el concepte comunitari de societat que està en l’article 48 del Tractat de la Unió Europea.
EL QUE ENS IMPORTA ÉS EL CONCEPTE JURÍDIC DE SOCIETAT.
3. ASSOCIACIONS Concepte legal molt més modern. A nivell estatal i a nivell de Comunitat Autònoma (Catalunya).
3.1 Concepte estatal Es constitueixen de 3 o més persones físiques o jurídiques legalment constituïdes, que es comprometen a posar en comú coneixements, medis i activitats per aconseguir unes finalitats lícites, comuns, d’interès general o particular i es doten dels Estatuts que regeixen el funcionament de l’associació.
-Art. 22.1 CE: «Se reconoce el derecho de ascociación» -Totes les persones tenen dret a associar-se lliurement per la consecució de fins lícits -Les associacions constituïdes al ampare d’aquest article hauran d’insciure’s en un registre als sols efectes de publicitat.
3.2 Concepte català Entitats sense ànim de lucre, constituïdes voluntàriament per tres o més persones per a complir una finalitat d’interès general o particular, mitjançant la posada en comú de recursos personals o patrimonials amb caràcter temporal o indefinit.
-Les associacions poden realitzar activitats econòmiques accessòries o subordinades a la seva finalitat si els rendiments que en deriven es destinen exclusivament al compliment d’aquesta.
2 -El patrimoni de les associacions no pot repartir-se en cap cas entre els associats ni pot cedir-se gratuïtament a persones físiques determinades o a entitats amb ànim de lucre (encara que poden haver-hi aportacions subjectes a reembossament).
Diferència clau entre associacions i societat: D’acord amb la normativa, una associació no té ànim de lucre. No es reparteixen els guanys entre els associats. Quan marxes de l’associació, no tens dret a la quota de liquidació (no pots emportar-te el que havies aportat a l’associació).
4. FUNDACIONS 4.1 Normativa estatal Organitzacions constituïdes sense fi de lucre que, per voluntat dels seus creadors, tenen afectada de manera duradora el seu patrimoni a la realització de fins d’interès general.
-Una fundació tampoc te ànim de lucre -Els interessos de la fundació, sempre són de caràcter general. No particular ni privat.
Ex: fundació d’ajuda pels més necessitats -Diferència molt important respecte a les altres dos: les fundacions no tenen socis ni associats.
Hi ha unes persones que son fundadors, que el que fan és agafar un patrimoni, l'adscriuen a la voluntat general i no hi ha socis que ho regulin. El patronat de la fundació, integrat per entitats o persones, que regeixen la fundació (interès públic de la fundació). =Representants vinculats al caràcter general de la fundació. Per exemple: si és una fundació per a malalts d’alzheimer, serà un metge de l’hospital de Barna.
Les fundacions s’han d’inscriure un Registre de Fundacions. Amb la inscripció, adquireixen la personalitat jurídica.
4.2 Normativa catalana Entitats sense ànim de lucre, constituïdes per un o varis fundadors, mitjançant l’afectació d’uns béns o d’uns drets de contingut econòmic i el destí dels seus rendiments o dels recursos obtinguts per altres mitjans al compliment de finalitats d’interès general.
-A més, les fundacions estan subjectes a supervisió pública (degut a l’interès general que tenen).
Per tant posseeixen uns avantatges fiscals importants, i aquests s’han de supervisar per l’administració pública.
5. ALTRES ENTITATS Entitats que no tenen personalitat jurídica però si que tenen una certa capacitat d’actuació (a través de representants) a més tenen capacitat processal (poden ser denunciats i poden denunciar).
Els tres més rellevants són: a) Comunitats de béns (regulat pel Codi Civil): copropietat de varies persones sobre un mateix objecte. També regula la relació entre les persones que hi intervenen. A vegades, s’utilitza per exercir activitats econòmiques. Però hi ha una línia molt petita entre això i una societat.
b) Comunitat de propietaris: (=comunitat de veïns). Tenen un president, un administrador...
c) Herències jacents : hereus més o menys determinats però encara no han acceptat l’herència. Per tant no han assumit la titularitat i capacitat de posseir i gestionar els béns.
3 6. CONTRACTE DE SOCIETAT Quatre idees importants 1) Hi ha dos conceptes diferenciats de societat (el civil i el mercantil) 2) La societat és un contracte. Les parts quan volen constituir una societat, celebren un contracte.
Sol tenir 2 peces essencials: a) Escriptura pública de constitució b) Estatuts 3) El contracte de societat és un contracte de convergència. És un contracte en el qual les parts tenen una mateixa finalitat i un mateix objectiu. Tots anem cap a la mateixa direcció, no hi ha una contraposició (on una part guanya i l’altra perd).
4) La societat crea una organització = Aspecte corporatiu. Una vegada creada, la societat te vida pròpia. Aquesta organització, com que te personalitat jurídica, és independent dels socis. Que te vida pròpia es veu amb un element que es contraposa molt amb els contractes: si tu vols modificar un contracte, no el pots modificar sense el consentiment de l’altra part (unilateralment). Si volem canviar els estatuts (un dels elements del contracte), no necessitem el consentiment de tots els socis, n’hi ha prou normalment amb la majoria. Qui no hi estigui d’acord, es fot. Per majoria es poden modificar parts del contracte i imposar-les damunt aquelles minories que no hi estigui d’acord.
6.1 Condicions del contracte a)Consentiment: *Com vam dir, els conceptes de societat, han quedat desfessats en alguns aspectes. Un d’ells és que actualment no és necessària la presència de «dos o més persones» per a constituir-la. Les societats limitades i anònimes poden estar formades per una sola persona, l’anomenem Societat Unipersonal (SLU, on la U significa unipersonal).
>Només les societats anònimes i limitades poden ser unipersonals, les altres no.
Especialitats de l’estructura plurilateral: 1) Vici del consentiment d’un soci o varis socis, no suposa la nul·litat del contracte o la dissolució de la societat MENTRE QUEDI 1 SOCI QUE VAGI PRESTAR EL CONSENTIMENT VÀLID. (seguint amb el principi de conservació de les societats).
2) L’incompliment d’un dels socis, no causa la resolució del contracte. Si un incompleix, els altres no poden demanar la resolució del contracte.
**Principal obligació dels socis en una societat= fer l’aportació. En el cas en que un dels socis incompleixi aquesta obligació, els altres no tenen dret a resoldre el contracte. Evidentment hi ha mesures per resoldre aquest incompliment, però el contracte ES MANTÉ. Mesures= sancionar al soci de tal forma que no pot exercir els seus drets dintre de la societat (no pot votar, no pot intervenir...).
Capacitat per prestar el consentiment: 1) Un menor emancipat pot prestar el seu consentiment a la constitució d’una societat (com a regla, sí). Però aquest «sí» dependrà dels béns que aporti a la societat. En alguns casos no n’hi ha prou amb aquest consentiment del emancipat sinó que serà necessari el consentiment del seu representant legal, és l’exemple de si aporta béns immobles.
2) Menor o incapaç pot ser soci d’una societat i pot constituir-la (un dels socis fundadors). Sempre hauran d’actuar, però, a través del seu representat legal. Però realment el soci és el menor o incapaç i per tant les conseqüències cauran sobre seu.
3) Els cònjuges poden celebrar entre ells un contracte de societat. El risc està quan crees una societat paritària i llavors hi ha una separació conflictiva.
privat.
El consentiment pot donar-se de qualsevol forma (principi de llibertat de forma) 1) Societat civil: escriptura pública si s’aporten béns immobles. Si no és així, es pot fer en document 2) Societat mercantil: escriptura pública sempre.
4 b)Objecte Es parlen de dos afeccions diferents: Les aportacions dels socis.
-Aportació de béns. Pot ser dinerària o no dinerària. Dinerària és aquella que es fa amb euros. No dinerària és aquella que es fa amb un altre tipus de bé (diferent dels euros, susceptible de valoració econòmica). No dinerària= un cotxe, un terreny, accions...Aportació d’un dret de crèdit= no dinerària. El problema de les aportacions no dineràries és el valor. La llei dóna pautes sobre com s’ha de fer aquesta valoració.
*Aquesta valoració la poden fer els mateixos socis o nomenar un expert.
-Aportació de treball o indústria (Socis industrials). És a dir, la teva aportació a la societat és la teva força de treball. Ets un soci i hi treballes, però aquesta aportació la comptes com a aportació al capital. Així que cobres en funció dels beneficis d’aquesta aportació. Per exemple una societat col·lectiva. Aquesta aportació de treball de capital, està totalment prohibida en les societats anònimes i limitades.
-Creació de patrimoni social. És una conseqüència de la personalitat jurídica. Els béns dels socis passen a ser propietat de la societat, formen part del patrimoni de la societat (patrimoni diferent del patrimoni dels socis). Aportació dels béns= efecte translatiu. Aquesta societat adquireix propietat jurídiques independents.
Activitat econòmica de la societat (=objecte social d’una societat) - L’activitat que realitzi la societat ha de ser lícita, possible i determinada (objecte concret).
- Qualsevol societat societat es pot dedicar a qualsevol tipus d’activitat? No, (encara que la regla general digui que sí). Hi ha alguns tipus d’activitats que estan reservats a certs tipus d’empresaris /certs tipus de societats. Per exemple: activitats financeres= una entitat de crèdit, ha d’agafar una de les 3 formes següents: s. anònima, caixa d’estalvis (fundació) o una cooperativa de crèdit. Per tant no puc fer-ho a partir d’una societat limitada.
-L’objecte ha de venir inclòs en els estatuts (de la societat). Pot haver-hi una o més activitats.
*Principi de determinació= s’aplica a les societats de capital. L’objecte ha d’estar específicament comprès en l’estatut. Ha de fer referència en una o més activitats i no pot ser redactat d’una forma tant genèrica que no es sàpiga de què es tracta.
-Possibilitat de desenvolupar l’objecte social de manera directa i indirecta (=fer l’objecte participant en altres societats que es dediquin al mateix que la que tu hi ets). Indirecta= societat holding.
Per exemple: l’objecte de la meva societat és la venta de roba. La meva societat pot tenir tot el referent a la venta de roba. O pot ser que la meva societat tingui només accions (de la societat Z que es dedica a la venta de roba i de la societat C que es dedica també a la venta de roba). Així la meva societat també es dedica a la venta de roba, però l’únic patrimoni que te la meva societat són les accions de les altres societats. Problemàtica de caràcter fiscal.
c)Causa Els problemes de determinació de quina és la causa del contracte de societat són molt grans.
Quan es parla de causa, es poden distingir 2 qüestions: Interès de la societat: -Sobretot: Equival als interessos dels socis? De la majoria? -No pot ser identificat amb l’interès de la majoria (ha de tenir també rellevància la minoria).
-L’elecció de l’interès social correspon a la majoria, però aquesta elecció ha de respectar uns límits.
Ànim de lucre: -La societat ha de tenir ànim de lucre o no? -Hi ha una opinió de caràcter jurisprudencial on es considera que l’ànim de lucre és essencial pel contracte de societat (sentències del Tribunal Suprem).
-Hi ha qui distingeix entre lucre objectiu (=pretensió d’aconseguir el màxim de beneficis possibles) i lucre subjectiu (d’aquests beneficis obtinguts, quants en reparteixo?).
5 *Aquesta diferència dóna lloc a una sèrie de preguntes? -Pot destinar-se tot el benefici a dividends? Per regla general no. S’ha de disposar d’uns mínims de reserva, anomenada reserva legal (20% del capital).
-Pot no repartir-se cap benefici? Pot el soci decidir que no es reparteixi? Sí, però el soci minoritari pot emprendre certes mesures contra la societat. Si se sent perjudicat per la negació dels beneficis, por prendre certes mesures per protegir el seu dret.
-Qui decideix el repartiment? Els socis -Cada quan es reparteixen? Cada any, excepte en el primer any de constitució que es pot reduir.
-Puc utilitzar les reserves voluntàries per a repartir-les un any que tinc pèrdues? Sí.
-La societat pot donar béns a tercers? S’han plantejat 3 casos: -Per donar béns a tercers, la societat necessita la unanimitat dels socis (resolució RDGRN).
-Admet clàusula dels estatuts d’una societat on s’especificava que un 5% dels beneficis anirien destinats a una fundació. En aquest cas el registrador va dir que no, però la direcció general de registradors la va admetre.
-STS 29-7-2007: Una societat va dir que liquidava la societat, pagava els socis i el que li quedava no ho destinava als socis sinó a una fundació. Un soci presenta demanda perquè es desolgui aquest acord ja que atempta contra els drets dels socis de rebre una part del patrimoni. En aquest cas, anul·la l’acord (contrari al ordre públic).
-Responsabilitat social corporativa. En els últims anys s’ha extés aquesta idea. Es tracta del fet de que una societat hi ha una part de la creació de valors que va més enllà dels accionistes i que ha de beneficiar en l’entorn i en la societat en la qual operen. Per exemple: fent que el medi ambient sigui més sostenible. Aquesta gent que no són socis i en reben els beneficis, s’anomenen Stakeholders.
7. ASPECTES DE LES SOCIETATS 7.1 Personalitat jurídica Tècnica jurídica d’organització unitària d’un patrimoni o d’un grup de persones mitjançant el reconeixement per l’ordenament positiu de la titularitat de drets subjectius així com d’obligacions. (concepte doctrinal).
-En el cas de les agrupacions voluntàries de persones, significa el reconeixement del principi de separació entre el patrimoni social i el patrimoni dels socis.
7.2 Conseqüències de la personalitat jurídica 1)Patrimoni de la societat separat del patrimoni dels socis 2) La societat te una denominació social, domicili i nacionalitat pròpia. Diferent dels socis. La societat pot ser espanyola i els socis son francesos.
3) Estatut legal propi, integrat per drets i obligacions 4) Capacitat d’obrar pròpia 5) Titular d’una empresa = d’un patrimoni 6) Legitimació i capacitat processal 7) Titular d’una comptabilitat 8) Titular registral de drets 9) Subjecte passiu de sancions administratives i penals.
6 7.3 Personalitat jurídica general i personalitat jurídica en el tipus especial(específica).
Una societat adquireix la personalitat jurídica en el moment en que s’inscriu. Fins aquest moment, no es pot parlar de societat anònima o limitada.
Ara bé, abans de la inscripció, tenim alguna societat? Sí.
La inscripció al Registre fa que el caràcter bàsic s’acaba transformant en el tipus concret.
a) Personalitat jurídica general: quan la societat es manifesta al exterior, contractant els socis en nom de la societat. (=societat civil i societats no inscrites= personalitat bàsica).
b) Personalitat jurídica específica del tipus social: inscripció al Registre Mercantil (societats de capital, especialitats d’alguns tipus socials com les cooperatives i societat en formació i societat irregular).
7.4 Utilització de la personalitat jurídica a) Es presumeix de que s'utilitza la personalitat jurídica per a fins lícits.
b) L’abús de la personalitat jurídica ha de ser sempre declarada pels tribunals.
Aquest abús com es combat? quan es demostra que s’ha abusat, la manera de combatre-ho és mitjançant: L’aixecament del vel societari= si es demostra que s’ha utilitzat de manera fraudulenta, el que s’ha de fer és ignorar la personalitat jurídica de la societat.
c) Les sentències que hi hagut, permeten ser classificades en determinats grups de casos, els quals els tribunals han considerat convenient o necessari aixecar el vel de la personalitat jurídica. (NO CAL ESTUDIAR) -Unitat d’empresa: varies societats però existeix una identitat unida que confon els patrimonis.
-Infracapitalització: la societat no ha sigut dotada del capital o fons propis adequats als riscs empresarials assumits.
-Control o direcció externa efectiva: situacions especials de control per a les societats dominants.
-ús fraudulent de la personalitat jurídica: en frau de llei o en frau de creditors 7.5 Aspecte corporatiu de les societats La societat te una vessant contractual, però en te una altra que anomenem institucional(del contracte de societat, en surt una nova persona/institució = la societat).
La societat tot i que és una persona jurídica, necessita persones que prenguin decisions per la persona jurídica. Aquestes persones formen el que s’anomena «Òrgans de la societat». Essencialment la societat te dos òrgans diferents: -Socis, reunits en junta (Junta General dels Socis) -L’òrgan d’administració Aquests prenen decisions, i si tenen atribuïda la representació, actuen en nom de la societat.
En el cas de les societats, qui executa les decisions dels socis, són els administradors (també poden fer-ho, en el seu cas, els apoderats). Aquesta representació de la societat per part dels administradors, rep el nom de : Representació orgànica.
La regla de la societat és que actua a través del principi majoritari. És a dir, les decisions i acords es prenguin per majoria. Per tant, a l’hora de decidir quelcom a la societat no s’exigeix que els socis estiguin d’acord de manera unànime, sinó que n’hi ha prou amb la majoria (hi ha límits).
-Un sol soci amb la majoria de capital, domina la presa de decisions.
-Les decisions son de capital, no de socis.
7 8. TIPOLOGIA DE LES SOCIETATS 8.1 Distinció entre societats civils i societats mercantils Hi ha una bipartició bàsica (una mica conflictiva) que és: -Societat civil -Societats mercantils Com les distingim? Hi ha 2 criteris: a) Criteri de la forma= Hi ha societats que per la forma jurídica que tenen son sempre mercantils.
Ex: societats de capital (anònimes i limitades) sempre, es dediquin al que es dediquin.
b) Criteri de l’objecte o mercantilitat per l’objecte= s’ha de tenir en compte tant l’activitat de la societat com la forma de constitució d’aquesta. 4 idees principals: -És igual la qualificació que les parts donin a les societats.
- La societat que es constitueix com a col·lectiva o comanditaria simple és mercantil si ho és la seva activitat o objecte.
-La societat que es constitueix com a col·lectiva o comanditaria simple tenen objecte civil, serà societat civil.
Civils: artesans, agrícoles i professionals liberals (altres com: artistes, periodistes, mineria...) -La societat constituïda com a civil, però d’objecte mercantil, realment no serà una societat civil, sinó mercantil. Se li aplicarà doncs el règim de societat col·lectiva.
>>El criteri de la forma sempre guanya al del objecte. Quan una societat anònima es dedica a l’artesania (que és objecte civil i per tant hauria de ser societat civil) igualment serà societat mercantil. << Tipus bàsics de mercantil son 5: col·lectiva, comanditaria simple, comanditaria per accions, de responsabilitat limitada i anònima. A les 3 últimes no tenim cap problema ja que son mercantils per forma (és a dir, sempre ho son). El problema se’ns pot presentar a les 2 primeres.
Diferències de regulació de les societats civils: -CC vs CCComerç.
-Obligacions registrals -Obligacions comptables: Les societats civils a partir de l’exercici 2016 han de tributar per impost de societats, cosa que abans no havien de fer (abans imputació de renta= cada soci tributava a partir de cada percentatge que li tocava). Al estar les societats civils a pagar l’impost de societats, han de portar comptabilitat de manera similar a les societats mercantils.
8.2 Distinció entre societats personalistes vs societats capitalistes a) Societats personalistes: aquella en que es dóna molta importància a la figura dels socis. Els socis son importants i no fungibles, és a dir, que no es poden intercanviar fàcilment.
-Ex: no és el mateix que el soci sigui la Victòria a que sigui l’Anna.
b) Societats capitalistes: el soci no importa gents. L’important és el capital que aporten.
-Ex: m’ésigual si el soci és la Victòria, la Indira o l’Anna, el que m’importa són els diners que m’aporten.
-La majoria de societats es situen en un punt mig. Això són els dos extrems i en la realitat és molt difícil que una empresa s’hi situï.
8.3 Distinció entre grans empreses y PYMES (PYME y microempresa) 8.4 Privades vs públiques 8 a)Privades: tenen capital privat b) públiques: dominades per una adminsitració pública, te com a mínim el 50% del capital c) mixtes: hi ha una participació pública però no és majoritària.
8.5 Empreses mutualistes Creades per a satisfer les necessitats dels socis. Operen únicament o preferentment amb i per els socis. El prototip de societat mutualista és la cooperativa.
.
-Ex: recollir la seva producció i comercialitzar-la 8.6 Tipus i subtipus a) Tipus bàsics de societats mercantils 1) Societat col·lectiva: extrem personalisme d ela societat. Els socis responen de forma il·limitada dels deutes de la societat.
2) Societat comanditaria simple: molt residual. El que tenen és dos tipus de socis: els col·lectius (respon dels deutes) i els comanditaris (no respon dels deutes, només està obligat a fer una aportació i només respon d’acord amb aquesta).
3) Societat comanditaria per accions: Igual que la comanditaria simple.
4) Societat de responsabilitat limitada: Només s’obliguen fins al limit que s’han obligat a aportar o que han aportat.
5) Societat anònima: Igual que en la de responsabilitat limitada.
-Obeeixen a raons històriques.
b) Subtipus -Quan parlem de subtipus, parlem de subtipus de societats anònimes i societats limitades.
Subtipus amb activitat especial o amb característiques especials que el que fan és que tinguin una legislació particular i específica que fa que reguli l’especialitat d’aquestes.
Amb tot allò que aquest règim especial no reguli, estarà regulat per la norma general.
1) SAL = Societat anònima laboral= com a mínim el 51% (la majoria) del capital social està en mans dels treballadors de la societat.
2) SLL = Societat limitada laboral = igual que en la societat anònima.
3) SAD = Societat anònima deportiva = forma que han d’assumir per imperatiu legal els clubs de futbol de primera divisió i segona divisió A i els de bàsquet de la lliga ACB. Amb dues excepcions: -Futbol Club Barcelona -Real Madrid Club de Futbol 4) SAP= Societat anònima professional= societats que realitzen una activitats per la qual es necessita escolarització (per exemple: advocats, metges...).
5) SLP= Societat limitada professional=igual que les anònimes professionals.
6) SLNE= Societat limitada a nova empresa= societat que es crea l’any 2003 i la seva avantatge al seu moment és que es podia constituir de manera molt ràpida (en 48 hores).
c) Altres tipus de societats Idea: hi ha altres tipus de societats diferents, per exemple les cooperatives, les caixes d’estalvis...
d) Societats europees Societats pensades per exercir la seva activitat a nivell europeu. Es regeixen per la regulació comunitària, tot i que tenen el domicili en un país. Però tenen un cert element que fa que puguin operar per la Unió Europea 9 de manera més simple i més senzilla. Componen transaccional.
Cada any, el Registre Mercantil Central elabora una estadística societària.
9. CONSTITUCIÓ REGULAR Escriptura pública notarial + Inscripció en el Registre Mercantil Escriptura pública -Societats de capital -Societat civil sempre que s’aportin béns immobles o drets reals -Societats cooperatives (al Registre de Societats Cooperatives).
-Acord de constitució, on s’inclou l’aprovació dels estauts, s’haurà de formalitzar mitjançant acte fundacional, en document públic o privat.
-Constitució de la fundació per acte «inter vivos».
Inscripció general -Constitutiva per la plena personalitat jurídica -Amb la inscripció la societat ad Constitutiva para la plena personalidad jurídica.
 Artículo 33 LSC: «Con la inscripción la sociedad adquirirá la personalidad jurídica que corresponda al tipo social elegido».
10. SOCIETAT EN FORMACIÓ Quan queda regularment constituïda? Quan s’inscriu al Registre Mercantil.
Abans de la inscripció es poden produir 2 situacions a) «Normal» per la qual passen totes les societats= societats en formació (la societat està fent els passos necessaris per a crear-se de manera regular).
-Com que la societat no està formada totalment a la llei li preocupa qui pot fer contractes en nom de la formació i qui respon dels actes celebrats en nom d’aquesta societat? 4 regles 1) Regla general: qui pot actuar en nom de la societat en formació, respon personalment. Excepte que en el contracte es difereixi a la situació normal. Pot actuar qualsevol. Els actes duts a terme no tindran eficàcia fins que no estigui inscrit.
2) Regla nº 2: Hi ha determinats actes dels quals la llei fa respondre del patrimoni de la societat amb formació= aquell patrimoni que els socis s’han compromès a aportar. S’han compromès a un document privat o a l’escriptura pública. Actes: -Actes per la inscripció de la societat -Actes realitzats pels administradors -Actes en virtut del mandat específic per les persones a tal fi designat per tots els socis.
-regla òbviament preferent a l’anterior. Necessitem delimitar l’acte o contracte que es realitza.
3) Regla nº 3: Clàusula bastant habitual de les escriptures. Parteix de 3 condicions bàsiques: 1= ja tenim escriptura pública de constitució 2) l’escriptura ha de dir que quan comencem les operacions de la societat és al mateix dia de la inscripció 3) no s’ha d’haver exclòs la regla de l’escriptura Des del moment de l’escriptura qui actuara en nom de la societat seran els administradors i el patrimoni que respondrà serà aquell delimitat expressament. Si no volem aquesta regla, l’haurem d’excloure. Si s’exclou aquesta 3 a regla no s’aplica. Si s’exclou, apliquem la regla 2 i la 1, i en qualsevol cas aquestes 2 s’aplicaran quan encara no hi hagi l’escriptura.
4) Regla nº 4: Regla postinscripció. La societat una vegada inscrita, queda obligada als actes i 10 contractes de les segona i tercera regles. La societat només respon dels actes de la regla 1 si la societat accepta dins del termini de 3 mesos, expressament, aquests actes que s’han celebrat.
b) «Patològica» situació que no s’hauria de donar= societat irregular (es produeix quan no s’ha volgut inscriure la societat, els socis no ho volen).
-La norma ens diu que es considera irregular quan es donen qualsevol d’aquestes 2 circumstàncies: 1) Quan es demostri que hi ha la voluntat de no inscriure la societat (és difícil) 2) Transcorregut un any des de que s’ha fet l’escriptura sense que s’hagi sol·licitat la inscripció.
-Els efectes sobre els socis: 1) Instar la dissolució de la societat irregular 2) Exigir la restitució de les aportacions i prèvia liquidació del patrimoni social >>Si la societat ha començat les activitats pot ser que hagi generat pèrdues, el soci no te dret a rebre allò que va aportar sinó de la liquidació d’aquestes pèrdues. Pot ser que rebi menys del que va aportar.
-Els efectes sobre tercers: 1) Si la societat ha començat les operacions, la societat està exercint una activitat com a tal, però no tenim una societat anònima ni limitada ja que no està regularment inscrita. Tot i això estem actuant com a societat, i per tant la llei ens diu que alguna norma com a societat li haurem d’aplicar. S’aplicaran les normes de la societat col·lectiva o, en el seu cas, l’aplicació de les normes de la societat civil.
-El desavantatge és que al tractar-se de una societat col·lectiva, els socis responen.
Si hi ha pèrdues, hauran de posar més diners.
-Ens podem inscriure després d’un any? Sí, però la societat limitada, no començarà fins que estigui inscrita. Ara, la inscripció no esborra la responsabilitat personal dels socis anterior. Només tindran, doncs, responsabilitat limitada a partir de quan estigui inscrita.
11 ...