LLIÇÓ 8 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Diferencias Individuales
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 20/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

efecte de validació personal. La gent accepta descripcions vagues i generals com a excepcionalment aplicables a ells. Són molt genèriques i imprecises. Per exemple: astrologia Quan descrivim la personalitat d'una persona, en el nostre dia a dia, utilitzem categories. Utilitzem aquestes constantment i no només per descriure, sinó també per anticipar el que es pot esperar d'una determinada persona.
Hi ha una qüestió que ha generat molta recerca psicològica en l'àmbit de les DDI i és la de quines són les dimensions bàsiques per descriure la personalitat, quines són les característiques principals que ens permeten comparar-nos psicològicament.
Hi ha diversos models definits sense que ningú hagi intentat contrastar-los empíricament, són els models racionals. Per exemple, fenomenològics, psicodinàmics...
N'hi ha d'altres que tenen una base empírica i fan un estudi molt més científic de la personalitat dels individus. Per descriure els trets en primer lloc trobem els models biològico-factorials originats en la tradició mèdico-psiquiàtrica, que usen l'observació. Els models lèxico-factorials estan basats en la descripció de la personalitat que trobem en el llenguatge natural.
MODELS LÈXICO-FACTORIALS     Originats en la tradició psicològica (s. XX) Trets: identificables a través del lèxic (llenguatge: substantius, adjectius...) A partir de les qualificacions verbals auto/hetero informes Allport, Cattel, McCrae i Costa L.R.GOLDBERG (1981): L’ENFOCAMENT LÈXIC   Axioma: aquelles diferències individuals que siguin més significatives en les relacions quotidianes entre persones seran codificades en el seu llenguatge Corol·lari: com més significativa sigui una diferència individual en les transaccions humanes, més llengües tindran un mot per expressar-la Si hi ha un patró consistent i estable de comportament, és a dir trets de personalitat, aquest tindrà un nom en el llenguatge corrent. Parteix de la base que aquelles DDII que siguin més importants per descriure com són els individus han d'estar recollides en el llenguatge.
Hipòtesi lèxica: si existeix un patró consistent i estable de comportar-se tindrà un nom en el llenguatge corrent. A la pràctica es seleccionen tots adjectius que descriuen formes de comportament en un diccionari, s'eliminen els sinònims i adjectius poc coneguts o poc freqüents. A partir d'aquí et quedes amb una quantitat d'adjectius més manejable.
GORDON ALLPORTI HENRY ODBERT (1936) Van ser els primers que van buidar un diccionari anglès (Webster’s New International Dictionary, 1934) que contenia unes 400.00 paraules aproximadament. Van trobar 17.953 paraules que descrivien comportaments, de les quals, 4.505 podien er considerades trets psicològics.
RAYMOND B.CATTELL Psicòleg d'origen anglès però que va treballar sempre als EUA. Expert en matemàtiques, genètica i psicologia experimental. Va fer aportacions en metodològica (anàlisi factorial), bàsiques: intel·ligència, personalitat, genètica, aprenentatge... i aplicades.
Va reprendre la tasca dels autors anteriors recuperant 4.504 descriptors de personalitat i en va eliminar els sinònims evidents, quedant-se amb 171 termes referents a temperament, emocions, caràcter, personalitat, aptituds o interessos personals. Aquesta reducció era necessària perquè en aquella època no hi havia ordinadors per fer càlculs amb tantes variables. A través de l'anàlisi factorial va determinar els diferents factors en què es podien agrupar els descriptors de personalitats analitzats. També va obtenir dades de personalitat provinents de qüestionaris d'autorregistre i d'observacions objectives de conductes de la vida quotidiana: aproximació multivariant. Partia de la idea de que els trets només es podien inferir amb la mesura de la conducta oberta. D'entre tots els tipus de dades que poden reflectir la personalitat els va agrupar entre tres: 1. Dades L (Life): aspectes de la vida diària de la persona, la conducta real de la persona en situacions quotidianes. S'usa l'observació sistemàtica del comportament d'una persona en diferents situacions durant un determinat període de temps (3 mesos com a mínim) i per part de varis observadors per tal d'augmentar-ne la fiabilitat. Desavantatges: lentitud, risc de que l'observació influeixi en la conducta del participant, baixa fiabilitat interobservadors, biaixos en la percepció dels observadors que els pot portar a generalitzar.
2. Dades Q (Questionnaire): provenen de respostes a qüestionaris o tests, un subjecte informa sobre sí mateix (per exemple, qüestionari 16-PF). Desavantatges: possibilitat que la persona distorsioni, que no sigui precís en la introspecció o s'autoenganyi, que respongui de manera socialment desitjable o que tendeixi a l'aquiescència (estar d'acord amb el que es proposar independentment dels continguts).
3. Dades T (Test): s'obtenen de l'observació de la conducta i la resposta de l'individu de situacions creades per l'investigador, on el subjecte no coneix allò que es vol mesurar. Desavantatges: artificialitat de les situacions creades, que afecta la validesa ecològica, manca de validesa aparent, és a dir, que a vegades no està clar el que s'està avaluant.
Cattell, després de l'anàlisi factorial, va proposar que la personalitat pot ser entesa segons 16 dimensions (Inventari 16-Personality Factor o 16-PF). D'aquests factors, 12 són factors de primer ordre i 4 de segon ordre. Amb les dades T va obtenir 20 factors anomenats índex universal, que representen factors de personalitat lliures d'influència o convencions socials, tot i que aquests han acabat tenint una repercussió menor en el seu model. Cattell diu que els trets causen la conducta, aquests es troben darrera de l'acció i la dirigeixen.
El model que es repeteix més en les investigacions d'arreu del món en aquests darrers anys és el de 5 factors (Digman, 1990). Cattell, en la darrera versió del seu qüestionari, inclou 5 factors de segon ordre que es deriven dels 16 del model inicial. El primer en posar de manifesta aquesta troballa va ser D. W. Fiske (1949) en no poder replicar el model de 16 factors proposat per Cattell. Altres autors, W. Norman i E.F.
Borgatta van arribar a la mateixa conclusió que Fiske.
HISTÒRIA En els anys 60 diversos estudis havien replicat la solució de 5 factors, però sempre partint dels trets de Cattell.
   Norman (1967) va reduir els 4.504 trets d’Allport i Odberg a 2.800 però mai els va analitzar.
Goldberg als anys 70 i 80 els va reduir a 1.700 . Encara eren massa en aquella època i es va quedar amb 75.
Utilitzant AF, Goldberg va obtenir els 5 factors, independentment de quins 75 termes utilitzava. Va obtenir les mateixes solucions amb autoavaluacions que heteroavaluacions Als anys 80 la majoria d'investigadors arriben al consens en el model de 5 factors, sent considerat actualment el model més plausible per descriure i comprendre la personalitat humana. Tot i això, hi ha alguns autors que parlen des Cinc Grans (The Big Five), mentre que d'altres parlen del Model dels Cinc Factors (Five-Factor Model). Hi ha algunes diferències en el desenvolupament i en la concepció de tret.
Cal recordar que el mètode de l'anàlisi factorial obliga a anomenar els diferents factors que apareixen basant-se en els diferents descriptors de personalitat que en formen part, les paraules tenen múltiples connotacions. També trobem que els descriptors que apareguin en cada factor dependran de les proves utilitzades. Si una característica no és tinguda en compte o no està ben representada, no apareixerà en el factor.
Tots són bipolars, és a dir, que per cada pol n'existeix un altre d'oposat. Tot i l'assumpció que els factors són independents entre ells, aquesta idea no es compleix, ja que hi ha similituds entre alguns descriptors que formen part dels diferents factors, per exemple, adjectius cooperatiu.
Inicialment les dades provenien d'heteroavaluacions, en els darrers anys s'ha replicat l'estructura factorial també amb dades d'autoinforme i amb estudis transculturals.
McCrae i Costa (1986) consideren que aquest model ha d'ésser considerat com l'estructura bàsica de la personalitat en la investigació i la pràctica professional de la psicologia de la personalitat. Van partir de les 16 escales de Cattell i van intentar justificar la naturalesa dels trets, descobrir com es relacionen entre ells i proposar-ne una aplicació pràctica. Van crear el qüestionari NEO (NEP-PI-R i NEO-FFI), inicials dels 5 factors en anglès, (mesura 5 factors, cadascun amb 6 facetes). Consta de 24 ítems agrupats en 5 dimensions (factors de segon ordre), cadascun de les quals conté 6 facetes (factors de primer ordre, 30 facetes).
El nom que se li ha donat als factors es completament arbitrari (anàlisis factorial). Els factors de segon ordre fan una descripció molt més global i per tant molt més imprecisa que els de primer ordre, les facetes/conductes.
Dimensió de Neuroticisme: facetes Ansietat, Hostilitat/Ira, Depressió, Timidesa, Impulsivitat i Vulnerabilitat. Descriu el punt segons el qual una persona experimenta la relació amb l'entorn. Elevades puntuacions: persona preocupada, insegura, temperamental, poruga, dèbil i dependent. Puntuacions baixes: tendència a la tranquil·litat, relaxació, seguretat i l'afrontament de situacions estressants sense alteració, en resum emocionalment estable. Hi ha relació entre l'elevat Neuroticisme i el malestar psicològic, l'afecte i les emocions negatives, els pensaments irracionals i la dificultat per controlar els comportaments impulsius.
Dimensió d' Extraversió: facetes Entusiasme, Sociabilitat, Assertivitat, Activitat i Emocions positives.
Descriu el punt segons el qual una persona aborda el món activament vs. evita experiències socials intenses. Elevades puntuacions: sociable, amant de la diversió, amistosa, bon humor, parladora, afectuosa, feliç, optimista... Baixes puntuacions: reservada, independent, preferir estar sola, no associat a l'ansietat social ni pessimisme. Hi ha relació entre l'elevada Extraversió i la facilitat per a experimentar emocions positives, vigorositat i surgència. Extraversió Eysenck Dimensió d'Obertura: (intel·lecte- FFM) facetes Fantasia, Estètica, Sentiments, Accions, Curiositat i Valors. Descriu la profunditat, complexitat, qualitat mental i experiencial de la vida de cada persona.
Puntuacions altes: original, interessos amplis, atrevida, sensible a aspectes estètics, clara preferència per la varietat i independent... Puntuacions baixes: poc imaginatiu, poc curiós, superficial, intolerant, conservador a nivell intel·lectual...
Dimensió de Cordialitat: facetes Confiança, Honestedat, Altruisme, Submissió, Modèstia i Tendresa.
Descriu la naturalesa de les relacions interpersonals, des de la calidesa i la compassió, fins l’extrem de l’hostilitat. Puntuacions altes: amables, disposades a ajudar, sensibles als demés, generoses i empatics...
Puntuacions baixes: irritables, malpensats, crítics, oposicionistes, cínics, venjatius i insensibles.
Dimensió de Responsabilitat: facetes Competència, Ordre, Sentit del Deure, Execució, Disciplina i Reflexivitat. Descriu la quantitat i la força del control dels impulsos. Puntuacions altes: controlada, respectuosa, curosa, planificadora, organitzada, disciplinada, meticulosa, perseverant, escrupolosa, moral, obedient...
Puntuacions baixes: poc fiable, poc disciplinades, poc voluntarioses, baixa motivació, desorganitzades... Hi ha relació entre l'elevada Responsabilitat i el rendiment acadèmic i laboral.
       Els cinc factors són Universals, es troben en totes les persones Els cinc trets són constructes reals El model és generalitzable a diferents contextos culturals ja que s'ha traduït, validat i replicat en un gran nombre de països i diferents llengües Els nivells d'heretabilitat dels trets són mitjans i es mantenen força estables al llarg de la vida de la persona El factor que apareix de forma més recurrent en els diferents estudis, és el Neuroticisme Les dimensions predieu un millor un conjunt de conductes habituals que no pas una conducta puntual, mentre que les facetes ens permeten fer bones prediccions fins i tot de conductes puntuals El seu àmbits d'aplicació en l'actualitat és molt ampli: counseling, clínic/diagnòstic, orientació i selecció, escolar i educatiu, forense i investigació. Es pot utilitzar per descriure la personalitat de persones sense psicopatologies, però també pot ser utilitzat per aquestes.
CRÍTIQUES    Dificultat per a definir el factor d'Obertura, anomenat de maneres diferents per exemple, Cultura o Intel·lecte. Límit borrós amb el d'Intel·ligència (correlació de 0,3). Hauria d'assemblar-se a una intel·ligència social i pràctica.
El pol positiu de les dimensions Cordialitat i Responsabilitat és més desitjable que el negatiu. Molts autors rebutgen aquestes dues dimensions.
L'Extraversió i l'Obertura a l'experiència correlacionen molt i l'Extraversió correlaciona negativament amb el Neuroticisme. Si correlacionen s'hauria de poder arribar a un factor major, al qual no s'ha arribat.
  No explica la personalitat humana, simplement la descriu ja que utilitzen el llenguatge.
Algunes àrees de la personalitat no estan ben representades al Big Five: motivació, masculinitatfeminitat, religiositat...
Tot i això, és un model consistent i generalitzable, que permet descriure la personalitat amb només 5 factors. El model ha estat replicat en molts estudis, i s'ha pogut aplicar amb èxit en molts contexts diferents: educatiu, avaluació clínica i laboral, recerca...
Hi ha comunalitats entre MCF i el model de Eysenck, Neuroticisme i Extraversió apareixen en els dos models amb correlacions altes. El Psicoticisme d'Eysenck presenta correlacions altres amb la baixa Cordialitat i Responsabilitat.
Recentment s'ha descrit un nou model, que inclou les 5 disposicions del model Big Five i una altra: honestedat humilitat. Els estudis diuen que aquest model afina una mica més que no pas el de 5 factors.
Ens permet mesurar la conducta antisocial humana. Hi han qüestionaris que permeten mesurar aquests trets de personalitats i que permeten aïllar les característiques de cadascun d'aquests trets.
   Narcisisme: es caracteritza per sentiments de superioritat, vanitat i egoisme. Dominants, s’aprofiten dels altres.
Maquiavel·lisme: relacionat amb l’encant social i la manipulació. Menyspreu cínic, sense principis, creuen en la manipulació interpersonal i l’engany com a clau per a l’èxit a la vida, i actuen en conseqüència.
Psicopatia: caracteritzat per insensibilitat i empatia limitada. Comportament antisocial, impulsivitat i falta de remordiments.
Això ha portat a l'estudi transcultural de la personalitat. El model de 5 factors de personalitat s'ha replicat en diferents cultures. Les variacions en personalitat trobades en diferents cohorts, també es troben en diferents cultures. NEO-PI-R ha estat replicada en 50 cultures utilitzant les respostes d'observadors sobre la personalitat de l'altre. El model de 5 factors sorgeix com una bona aproximació a l'estudi de la personalitat i és útil a l'hora de comprar diferents poblacions, ja que ha estat traduït i validat en moltes cultures diferents, això demostra que és un model robust i consistent. Ha estat posat a prova en 56 nacions diferents i traduït a altres llengües (28 idiomes). Ara ja es poden utilitzar 1700 adjectius. Existeixen algunes diferències expressades en notes T en personalitat entre les diferents nacions. A partir d'aquí s'ha pogut fer una distribució geogràfica en els diferents trets de personalitat.
La conclusió es que hi ha certes nacions que tenen majors similituds entre elles tenint en comptes les puntuacions globals en personalitat. Són fàcils de comprendre donada la poca distància geogràfica i similitud cultural entre elles. Tot i que n'hi ha que també tenen semblances i a priori poden semblar culturalment molt diferents, per exemple, Indonèsia i Regne Unit.
10 regions: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Europa occidental, Europa de l’est o oriental, Europa sud, Orient mitjà, Àfrica, Oceania, Sud i sud-est asiàtic i Àsia de l’est o oriental.
Les persones més introvertides tendeixen a viure a l'est d'Àsia, Sud i sud-est asiàtic i Amèrica del sud. Pel que fa a Cordialitat i Responsabilitat, els nivells més alts els trobem a Àfrica, en contraposició amb l'est d'Àsia. La tendència oposada es troba en el Neuroticisme, sent les persones d'Àfrica les menys neuròtiques i els de l'est d'Àsia els que puntuen més alt. La regió d'Amèrica del sud té més puntuacions en Obertura a l'experiència, mentre que Àfrica i Àsia de l'est és on hi ha menys puntuacions.
El model permet comparar la distribució de les característiques de personalitat en diferents cultures i veure similituds i diferències entre diferents nacions i regions.
Apareix un 6è factor: HONESTEDAT - HUMILITAT (amb pol oposat de astúcia, engany, pretensió)  HEXACO És un repte dilucidar quins factors ens poden ajudar a predir conductes humanes. Es pretén detectar, aquells factors que prediuen un millor resultat sigui quin sigui l'àmbit avaluat i quins individus presenten factors de risc per així prevenir la conducta desadaptativa mitjançant la implantació d'intervencions eficaces i precoces. La personalitat s'ha mostrar com un bon predicador per a múltiples aspectes importants de l'ésser humà, per exemple, delinqüència, longevitat... Ens centrarem en tres gran àmbits de les DDII: 1. SALUT La personalitat està més relacionada amb la valoració subjectiva de la salut que amb indicadors objectius de malaltia. Els 5 factors es relacionen amb la percepció dels símptomes i les conductes de salut o malaltia.
La personalitat es relaciona amb la percepció. La personalitat no té influencies directes en la malaltia, sinó que pot promoure una conducta poc saludable que augmenti la probabilitat d'emmalaltir (efecte indirecta).
El Neuroticisme és una de les variables de personalitat més consistentment relacionada amb la salut. S'ha relacionat amb una major atenció als estats interns i més molèsties somàtiques, per tant, una major probabilitat d'interpretar les senyals corporals de forma amenaçant, tot i que no hi hagin indicadors objectius de malaltia. També major utilització dels sistemes sanitaris, interpretació negativa dels símptomes.
Tot i això no realitzen més conductes promotores de salut, com ara fer exercici. Activitat, Optimisme, Sociabilitat i Percaça de Sensacions si que serveixen per a motivar els individus amb elevades puntuacions en Extraversió a fer exercici. Aquells que puntuen alt en Responsabilitat farien exercici perquè són més auto disciplinats.
Per altra banda, els que puntuen baixa Responsabilitat i baixa Cordialitat són persones que consumeixen tabac i baixa Responsabilitat però elevada Extraversió es relaciona amb l'alcohol. També Percaça de sensacions i Hostilitat es relaciona amb el consum de drogues.
La Impulsivitat, Percaça de sensacions i Baixa responsabilitat prediuen conductes sexuals de risc i risc de contraure malalties de transmissió sexual.
L'Hostilitat i l'expressió de la ira es relacionen amb patir malalties de tipus cardiovascular (malalties mortals).
Hipòtesi de la vulnerabilitat: a major Hostilitat, menor capacitat de beneficiar-se dels recursos psicosocials de suport i interpersonal. Les persones hostils presenten una major reactivitat a l'estrès, i això comporta major risc de patir una malaltia cardiovascular.
La mortalitat es relaciona amb baixa Responsabilitat, baixa Extraversió, baixa Cordialitat i elevat Neuroticisme, juntament amb el baix QI, són bons predicadors de mortalitat.
2. COMPORTAMENT ANTISOCIAL Les variables que es relacionen més amb una conducta antisocial són la Impulsivitat i la Percaça de sensacions.
Impulsivitat: associada a la conducta desadaptativa, sent un risc per a conductes violentes. Les persones impulsives tenen més dificultat per endarrerir la recompensa en el temps, fet que els portarà a preferir la conducta antisocial amb beneficis immediats.
Percaça de sensacions: relacionat amb experiències i sensacions variables, noves, complexes i intenses i la disposició d'assumir riscos físics, socials, legals i financers. Altes puntuacions en delinqüents s'associa a l'incompliment de les normes.
3. RELACIÓ AMB ELS ALTRES La Cordialitat i l'Extraversió són les dimensions que millor prediuen les relacions entre iguals. En males relacions entre pares - fills: elevat Neuroticisme, baixa Responsabilitat i baixa Extraversió. Relacions de parella que acabaran en resultats dolents: elevat Neuroticisme, baixa Responsabilitat i Cordialitat. El fet d'experimentar ira, frustració i angoixa fàcilment és potencialment destructiu per a les relacions.
Els estudis longitudinals indiquen que els trets de personalitat prediuen no només els resultats de la relació actual, sinó també els de les futures.
ALTRES APLICACIONS També té altres aplicacions com en la selecció de personal (Infojob) i la selecció de parella (eDarling).
  Es prediu millor la conducta habitual que no pas la puntual. És més fàcil predir si algú arriba habitualment tard que si algú arribarà tard un dia Les prediccions d’aspectes puntuals són millors utilitzant facetes específiques que els grans factors La tríada fosca es relaciona amb el lideratge i manipulació laboral, bullying, trolls (trolejar), promiscuïtat sexual.
    La personalitat: constructe complex Els estudis empírics són comparables a la resta d’estudis psicològics Paper actiu de l’individu en la configuració de la seva personalitat Imprescindible en la pràctica professional En conclusió, la personalitat es mostra com un bon predictor per a molts aspectes rellevants per a l'ésser humà i, per tant, l'estudi de les DDII apareix com un objectiu fonamental a l'hora d'intentar descriure, explicar i predir la conducta humana en una gran diversitat d'àmbits.
...

Comprar Previsualizar