Tecnologies de la Informació i de la Comunicació SEMINARIS (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Comunicación Audiovisual - 1º curso
Asignatura Tecnologies de la Informació i de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 14
Fecha de subida 10/12/2014
Descargas 5
Subido por

Descripción

Profesor: Cinto Niqui

Vista previa del texto

Seminari C – TDT Per què la implantació de la TDT no va suposar només “un simple canvi tecnològic” en el cas de la televisió local a Catalunya? “Canvi radical” d’organitzar la TV local Contingut Demarcacions S’han tancat algunes TV i n’han aparegut de noves La TDT és més cara que la TV analògica “Procés”  “Concurs” Interactivitat  MENTIDA Els municipis comparteixen canals Ignora la realitat preexistent CANVI RADICAL (TDT-L catalana) 1. No té en compte la realitat prèvia 2. Afecta a:  Nombre total TVs/TDT-L’s  Titularitat (+ privades, - públiques)  Forma d’organització públiques (consens)  Àmbit cobertura (demarcacions)  Model emissora (costos producció) 3. Sector nou  Què ha passat des del 2010?        Invasió de canals “pirates”  s’han obert 46 canals en “canals buits” Consorcis que perden municipis perden pressupost  retallades TV Televisions públiques pateixen retallades Televisions que tanquen TDT Es creen IPTV (televisió per Internet)  EX: Gavà Televisions que no poden complir el mínim d’hores d’emissió obligatòries perquè és massa car - La TDT va de mal en pitjor perquè s’estan produint molts canvis de canals i de freqüències i alguns estan desapareixent perquè no es poden mantenir.
- Els teleespectadors són afectats directes d’aquests problemes perquè han d’assumir el cost d’aquestes operacions, on també cal destacar la resintonització d’antenes.
- Fins al moment, hi ha hagut dues “apagades” de la TDT, cosa que amb el format analògic no passava.
- Les ràdios també es veuen afectades per aquests problemes, ja que algunes han de tancar.
 TDCamp i Ràdio Cambrils van tancar RELACIONS Nombre total TVs / TDT-L’s Model emissora (costos producció) Forma d’organització públiques (consens) Model emissora (costos producció) Model emissora (costos producció) Model emissora (costos producció) Model emissora (costos producció) Forma d’organització Model emissora (costos producció) Invasió de canals “pirates” Consorcis que perden municipis perden pressupost  retallades TV Televisions públiques pateixen retallades Televisions públiques i televisions privades que tanquen Algunes que tanquen TDT es passen a IPTV (Internet) Municipis no s’impliquen en TDT i opten per IPTV (Internet)  DIVIDEND DIGITAL 4G: Sistema de transmissió de telefonia mòbil on es podrà reproduir vídeo sense problemes.
Per fer això és necessita molt ample de banda i per això es vol alliberar espai elèctric de les TV.
A Europa, es va decidir que per posar el 4G, la TV analògica es digitalitzaria perquè per on abans passava un canal de TV ara en passarien quatre.
L’espai que queda lliure es el dividend digital, és a dir, l’espai que queda lliure a l’espai elèctric.
A Espanya, però, es van ocupar els canals vuits de televisió amb altres canals de televisió nous i ara tenim el problema de que no se sap com instal·lar el 4G. Aquestes noves TV no volen tancar. No hi ha prou espai lliure com el que demana la Unió Europea. El govern està negociant amb les TV i sembla que les TV públiques “pagaran el pato” i com llavors hi haurà menys canals públics, s’haurà de resintonitzar tot i pagarem 800 milions d’euros entre tots.
TV FM M 3G espai que necessita el 4G Per què la implantació de la TDT no va suposar només “un simple canvi tecnològic” en el cas de la televisió local a Catalunya? Quan es va fer el pas de la televisió analògica a la TDT l’any 2010, molts de nosaltres pensàvem que no canviaria gran cosa ja que nosaltres, com a espectadors, no havíem de notar grans diferències, i si ho fèiem era per a millor. Per tant, no és d’estranyar que, al veure fallar aquestes prediccions, la implantació de la TDT no hagi suposat només “un simple canvi tecnològic” en el cas de la televisió local a Catalunya.
La televisió local catalana ha sofert grans canvis arrel del pas de l’analògic a la TDT. El més destacable d’aquests canvis és el pas de tenir 119 emissores analògiques a tenir-ne només 51 de digitals. A més, de totes aquestes emissores només quatre són gestionades per un sol ajuntament, degut a la nova unitat d’organització, les demarcacions, sempre d’àmbit supramunicipal i, fins i tot, en alguns casos, supracomarcal. La gestió, doncs, d’aquestes emissores, s’ha tornat molt més difícil ja que moltes d’aquelles que en l’era analògica només abastaven a una localitat, ara poden arribar a abastir a una comarca sencera.
Per altra banda, hem de destacar també que, amb la TDT, aquelles emissores de perfil amateur, ja fossin municipals o privades, han desaparegut de l’escenari digital, fent oblidar a tothom la importància que havien arribat a aconseguir des dels anys vuitanta fins ben entrada la primera dècada del nou mil·lenni.
I molt en relació amb l’últim punt destacat, cal fer especial esmena a que, amb l’entrada de la TDT, la televisió de titularitat pública ha passat a ésser força minoritària amb poc més del 20% del sector existent (al maig de 2010), tot i que caldria que destacar que ja a finals de l’època analògica anava de cap a caiguda amb un 51% l’any 2000 i amb poc més d’un 40% el 2004.
Per finalitzar, caldria dir que la TDT ha comportat molts canvis a la televisió local de Catalunya, el més visible dels quals, segurament, sigui l’aparició de noves emissores alhora que moltes existents en l’època analògica han desaparegut. Però, si més no, hem fet un pas endavant i aquest canvi ha de servir-nos per desenvolupar la nostra televisió i, sobretot, millorar.
Seminari B – Ràdio digital ONA CURTA: Bandes de ràdio que durant tot el dia poden cobrir un continent o un espai intercontinental.
Grans grups religiosos tenen les seves emissores d’ona curta.
Bandes gratuïtes.
Eina de difusió.
La ràdio digital guanya greus i és més brillant que la ràdio analògica. No hi ha fluctuacions de so. El digital en DRM té més qualitat que la ràdio analògica en freqüència modulada.
L’equalització de l’estàndard DAB és diferent al de la FM. El DAB té millor qualitat de so que la FM. Tot i això, la variació en la qualitat de so és mínima.
DRM+ vs FM: Equalització diferent.
El DRM+ és molt més nítid i definit.
Sembla que és més estable i no hi ha fluctuacions en el DRM+.
La qualitat de so s’incrementa però no hi ha un gran canvi amb el DRM+ o el DAB+.
Quines causes, més enllà dels estàndards tecnològics, justifiquen el fracàs de la transició digital de la ràdio a l’Estat espanyol? De totes elles, segons el vostre criteri, i allò que exposa l’autora (Montse Bonet) quina considereu que és la més significativa?             L’audiència no té interès per la ràdio digital Passar al digital és car per les empreses No s’ha tingut en compte l’audiència Poc interès per part dels fabricants dels aparells No hi ha consens entre les parts No s’ha tingut en compte la cultura radiofònica, es perd la proximitat de la ràdio Els interessos econòmics de les indústries no es corresponen amb l’audiència No fa falta aquest canvi si l’audiència està satisfeta amb l’FM L’FM és gratuïta Killer aplication, no hi ha data de tancament Falta de nous programes, nous canals Els múltiplex locals no s’havien donat en DAB Els organismes polítics internacionals són els que decideixen quan passar a TDT, DAB, etc. No hi ha hagut una decisió política a la ràdio, encara, i fins que no n’hi hagi no es podrà fer el trànsit a DAB.
Parts implicades en l’àmbit radiofònic:     Gestors polítics Governs / estats Indústria radiofònica Empreses de telecomunicacions i d’electrònica no hi ha hagut consens entre tots aquests sectors La ràdio digital hauria de conservar la seva gratuïtat, exceptuant el cost mínim de comprar l’aparell.
Països on la ràdio digital s’ha instaurat amb èxit:       Gran Bretanya  país d’Europa amb més implantació Quan posa en marxa el DAB, manté també la FM  va ampliar l’oferta perquè hi havia interès Finlàndia Suècia Dinamarca  té l’avantatge de no tenir gens de muntanya Alemanya Suïssa França, Itàlia, Polònia  països importants amb la ràdio digital però que no en tenen EN UN MÚLTIPLEX DE DAB CABEN 6 CANALS ESPANYA - El 2011 va fer l’“apagada digital”. L’abast de la ràdio digital aquell any, de la població, era del 80%.
- Es volia que a partir de l’estiu de 2011 el DAB abastís de ràdio digital al 20% de la població, però avui dia només funciona a Madrid i a Barcelona amb aproximadament 16 canals en DAB, que són els següents:  RNE  emissora de l’Estat, sense publicitat Radio 1, Radio Clásica, Radio 3, Radio 5 Todonoticias, Radio Exterior de España  Cadenes privades: M80 Radiolé Cadena SER 40 Principales Cadena COPE Onda Cero  Europa FM Intereconomía Los Santos Kiss FM ABC.radio (antiga Onda Rambla)  està a punt de ser absorbida per la Cadena COPE  Grups catalans de comunicació (finançats per la Diputació de Barcelona) Catalunya Ràdio - iCat FM - Catalunya Informació - Catalunya Música Cadenes públiques - Municipals: Arenys de Mar, Cambrils, Rubí, Sant Cugat, etc.
Cadenes privades - Grup Godó: Rac 105, Rac 1, - Grup Flash: Flash FM, Flaishbac - Teletaxi, Radio Maria - Radio Estel - Imagina (Tortosa) - Llavors es va pensar que potser el futur de la ràdio digital es trobava al DAB+.
Catalunya Ràdio  Única ràdio catalana que ha transmès en DAB per Catalunya, del 2000 al 2008. Va tancar perquè no tenia ni sentit ni audiència. Més tard, va tancar també iCat per estalviar costos, mantenint-la només a Internet.
El 2012, només el 30% - 32% de la població mundial té accés a Internet DRM i DRM+ - El DAB es crea amb el nom d’Eureka 147 el 1985. El 1995 funciona tècnicament amb l’MPEG1-2. Inici de la digitalització de l’àudio. A Espanya, hauria haver de començat a funcionar regularment entre els anys 2000 i 2005 però no va ésser així.
- L’FM comença sobre els 87 i acaba sobre el 108 - El DAB no està a la banda d’FM, sinó que està entre l’FM i el TDT (comença sobre els 400), comença sobre els 200.
S’han de muntar uns altres equips i aparells, hi haurà nous costos, etc.  problema  DRM: Vol substituir la ona mitjana i la ona curta Treballa amb MPEG4 i per tant es poden aprofitar els equips (no hi ha múltiplex, 1 freqüència per 1 emissora) No està acceptat als Estats Units Accepta dades multimèdia (imatges)  DRM+: Accepta dades multimèdia (imatges) DAB+ - L’MPEG4 col·locat al DAB = DAB+ - Només canvia la compressió - En cada múltiplex es poden posar una quinzena d’emissores - Mateixa qualitat de so en menys espai - Australia ja el té i no ha tancat l’FM - 20% de cobertura - A Espanya no s’emet en DAB+, sí en DAB - Es planteja que comenci a funcionar a Dinamarca el 2019 NORMES - DAB i DAB+  Europa i Australia - DBM i DBM+  Europa - HDRadio (IBOC)  USA (1 freqüència = 1 emissora) Qui pot tenir tecnologia pròpia en ràdio i TV?     Russia Xina Corea del Sud  sistema de radio i tv que és una millora del DAB que s’anomena Digital Multimedia Broadcasting Japó  ISIB (Internet Services Internet Broadcasting) El món no té una ràdio única de ràdio digital, podem trobar diferents patents i normes. No s’ha arribat a una entesa mundial, exceptuant del DAB per ona curta, que té poc pes.
Quines causes, més enllà dels estàndards tecnològics, justifiquen el fracàs de la transició digital de la ràdio a l’Estat espanyol? De totes elles, segons el vostre criteri, i allò que exposa l’autora (Montse Bonet) quina considereu que és la més significativa? La transició digital de la ràdio a l’Estat espanyol, avui dia, ja pot catalogar-se com un fracàs. Això és degut a un seguit de factors, alguns provinents de fa temps i uns altres de més actuals, que no han permès que aquest procés pogués arribar a realitzar-se amb una mínima seguretat d’èxit. Així doncs, ara esmenaré algunes de les causes que justifiquen aquest fracàs, algunes a nivell mundial, i d’altres més específiques només a nivell espanyol:      Primerament, cal destacar el factor de que la població no està preparada per aquest canvi, ja que la gran majoria no sap – ni entén – els beneficis d’aquesta digitalització i per tant no estan disposats a comprar aparells que els permeti escoltar el nou model de ràdio, tenint la possibilitat de la freqüència modulada.
Respecte a la freqüència modulada, s’ha detectat una pressa exagerada per acabar amb ella quan, a diferència del DAB (Digital Audio Broadcasting), és l’únic estàndard que ha aconseguit unitat europea i mundial.
En relació amb el DAB, l’aplicació d’aquest estàndard requereix la desaparició de la freqüència modulada i tornem al factor del primer punt.
Amb el temps, han aparegut diferents estàndards i per tant és molt difícil una unificació com la de la freqüència modulada. En relació amb això, cal destacar també que les institucions, els radiodifusors públics i privats, les institucions de recerca i els governs no han sabut arribar a cap acord per aconseguir aquesta unitat a nivell europeu i el mercat únic (paneuropeu) resulta impossible.
Per altra banda, moltes de les expectatives que es van proposar en un principi no s’han complert, ja que no s’han aconseguit grans desenvolupaments en el sector i resulta gairebé impossible l’aconseguiment, digitalment, de ràdios locals.
De totes formes, però, si hem d’esmenar una gran causa, aquesta seria que ningú ha pensat en l’audiència, sinó només en les empreses. No es pot pretendre crear un nou producte, en el qual l’audiència juga un paper fonamental, sense pensar en ella. Per tant, la credibilitat d’aquesta proposta és mínima, així com les seves possibilitats actuals per obtenir l’èxit que tan desitgen alguns sectors.
Seminari A – Dogma 95 Determinisme tecnològic: Creure cegament en les tecnologies i en el seu poder. Tot és determinat per la tecnologia.
Tots els canvis i progressos són gràcies a les tecnologies.
CONCLUSIONS DEL DOGMA 95:              El cinema de Hollywood sembla més acceptat pel públic. Controla un 80% del mercat.
El Dogma és una oportunitat més, ja que és quelcom diferent.
El Dogma va aparèixer el 1995 i va desaparèixer el 2005.
Reivindicació al sistema actual nord-americà.
Estan en contra de la mort perquè són uns cagats.
Només pot haver-hi so diegètic.
Es pot gravar amb més d’una càmera a l’hora.
Estem acostumats als grans efectes especials.
Estan en contra de l’exaltació dels sentiments, no volen que sigui només això. Volen que l’espectacle sigui més que sensacions.
Vot de Castedat No es poden fer pel·lícules d’animació.
Alguns canvis tecnològics que podem trobar en comparació són: 1. L’ús de càmeres més versàtils 2. La millora del suport en què es filmava 3. El tractament del color i en el so 4. L’aparició de les innovacions informàtiques que permeten millorar la imatge i els efectes amb una gran resolució 5. Es roda a través del sistema “CineAlta” o HDTV digital No ha d’haver només un estil. Quan veiem una pel·lícula Dogma pensen que és estranya perquè estem acostumats al model de Hollywood i això hauria de canviar.
CONCLUSIONS COMUNES: HOLLYWOOD De la interpretació a la postproducció Bandes sonores (importància) Sensacions (més superficial) Inconformistes Guió: plantilla Conservació Espectacle, negoci DOGMA 95 Busca separar-se del cinema de Hollywood i per tant té més exigències inabastables. Ells mateixos se les carreguen moltes vegades Producció més artesanal i sense bandes sonores Sentiments (deixa empremta) Conformistes (no canvien el que és natural) Guió: literatura Innovació Càmeres digitals i econòmiques Teatre gravat (la força la tenen els actors) Capacitat de sorprendre (trenca els cànons) Trenca amb el happy-ending No poden treballar el gènere Cultura El Dogma 95 es va crear per recuperar l’essència del cinema clàssic i tenir una alternativa al model de cinema de Hollywood.
No fan falta superproduccions ni grans efectes especials per narrar una gran història. Es poden fer bones pel·lícules amb pocs mitjans.
QUIN PAPER TÉ LA TECNOLOGIA EN EL DOGMA 95?       La tecnologia és o hauria de ser nul·la, ja que és el que indica el seu Vot de Castedat Necessiten càmeres i instruments per gravar Necessiten programes digitals pel muntatge Ha permès que s’abarateixin els costos i que el cinema sigui més accessible a tothom Es permet utilitzar la tecnologia anterior i contemporània al moment de la pel·lícula Tot i que no volen utilitzar la tecnologia, molts cops acaben recurrent a ella.
HOLLYWOOD = tecnologia  base Inversió inicial mínima Determinisme tecnològic SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ Afecta a Hollywood i Dogma 95 Tecnologia = abaratir costos Digitalització Industria en si mateixa Se sustenta de la tecnologia Conseqüència  dependència tecnològica Permet que es pugui saber tot el que vulguem en un moment, amb rapidesa Accés fàcil Immediatesa Universalització de la tecnologia DOGMA 95 = tecnologia la justa  eina Inversió inicial costosa El model de Hollywood i l’obsolescència programada pot carregar-se a partir de la cultura, l’educació i el criteri: 1. Conscienciació 2. Educació 3. Organització No es tracta de carregar-se la tecnologia, si no d’evitar que ella tingui el control de les nostres vides.
En el marc d’aquesta assignatura i del propi article, tenint en compte els anys que han passat d’ençà que va aparèixer el moviment, raona i justifica quins canvis (tecnològics i de tot tipus) han afectat el cinema des de llavors que farien inviable la defensa del decàleg de Dogma 95 o, per contra, el farien més necessari que mai.
A finals del segle XX, i sobretot a partir dels anys noranta, van començar a desenvolupar-se innovacions tecnològiques – i també socials – que han fet – i continuen fent – que tant la població com la seva de forma de treballar canviïn constantment. Aquestes innovacions i els conseqüents canvis que comporten, han afectat també al món del cinema, de manera que les pel·lícules d’avui dia, respecte les de fa cinquanta anys o menys, han canviat considerablement, des de la seva producció fins a la seva visualització mesos més tard.
Quan el 1995 Lars von Trier i Thomas Vinterberg van crear el Dogma 95, pretenien fer un cinema basat en els valors tradicionals de la historia, la actuació i el tema, excloent l’ús de la tecnologia i dels efectes especials. Aquesta forma de fer cinema, amb un Vot de Castedat molt peculiar, doncs, era totalment contrària al seu context i segurament per això el moviment va caure el 2005.
Tot i això, no hem de considerar pas desorbitada la idea que, tot i que el Dogma 95 ja no existeixi (va desaparèixer el 2005), es pugui fer cinema segons les seves pautes i el seu Vot de Castedat. I això li devem en gran part a les noves tecnologies, ja que elles estan aconseguint que cada cop més gran part de la població tingui accés a formes de fer cinema que abans només estaven a l’abast de les productores cinematogràfiques.
Per altra banda, però, hem de considerar que la societat actual està molt influenciada pel model del cinema de Hollywood i per tant, tot i que hi ha moltes formes i oportunitats de fer cinema segons el Dogma 95, gran part de la gent opta per aquest tipus de cinema més sensacionalista.
Així doncs, en la meva opinió, tot i que des de l’any 1995 fins avui dia s’han donat una sèrie d’innovacions – sobretot tecnològiques – que fan que les pel·lícules Dogma siguin perfectament viables, crec que no tenen gaire futur (al menys ara per ara) ja que la gent prefereix un altre tipus de cinema diferent, on les sensacions ocupin un lloc principal a les pel·lícules i on hi tinguin càpiga aquestes noves tecnologies i els efectes especials, entre d’altres trets prohibits pel Dogma 95.
Seminari D – Discurs actual de la tecnologia Primera onada  1785 – 1845  water power, textiler, tron Segona onada  1845 – 1900  steam, real, steel Tercera onada  1900 – 1950  electricity, chemicals, internal combustion, engine Quarta onada  1950 – 2002  petrochemicals, electronics, aviation Cinquena onada  2002 - ?  Societat de la informació (digital networks, software, new media) TECNOLOGIA – SOCIETAT – CIÈNCIA “La tecnologia, lejos de ser neutral, refleja los planes, propósitos y valores de nuestra sociedad. Hacer tecnología es, sin duda, hacer política y, puesto que la política es un asunto de interés general, deberíamos tener la oportunidad de decidir qué tipo de tecnología deseamos.” González García, 2000.
Fer tecnologia és moltes vegades fer política.
DETERMINISME TECNOLÒGIC (el primer en utilitzar aquest terme va ser Thorstein Veblen [1857-1929])         La tecnologia com l’agent causal més important en els canvis socials El motor del canvi social (inclòs l’econòmic) és el desenvolupament tecnològic.
La tecnologia pot canviar-ho tot: estructures socials, institucions i fins i tot relacions personals.
La tecnologia com a motor de la història; els canvis socials provocats, bàsicament, per les innovacions tecnològiques.
Tampoc no és nou però sí accelerat i amplificat amb les TICs.
Relació unidireccional tecnologia  societat Tant tecnofílics com tecnofòbics poden ser deterministes.
Res no escapa a la seva influència i poc o res podem fer els humans per evitar-ho, bé perquè la tecnologia té i segueix les seves lleis (Jaques Ellul), bé perquè qui hauria de controlar-la no hi intervé (com afirma Langdon Winner).
 Relació de dependència (no hi ha una relació mútua entre l’usuari i la tecnologia)  Imperatiu tecnològic segons el qual “si algo es técnicamente posible, entonces terminará por realizarse. O expresado de otro modo: en tecnología lo posible implica lo necesario.” Diéguez, 2005.
 Desenvolupament tecnològic amb lògica pròpia.
 Els usuaris decideixen si els canvis tecnològics són necessaris o no. La suposada línia d’evolució existeix perquè així ho ha volgut la societat.
 Tant tecnofílics com tecnofòbics poden ser deterministes.
HETEREOGENEÏTAT DE LA TECNOLOGIA - Hi ha molts factors que afecten a aquesta evolució:        Polítiques Institucions Empreses Economia Usuaris Grups socials (relacionats amb els usuaris  gent que s’organitza i creen associacions) TECNOLOGIA CONTRUCTIVISME SOCIAL DLA TECNOLOGIA (contrari del determinisme tecnològic) - Diversos autor i línies de pensament s’hi inclouen però tots coincideixen en aspectes bàsics com voler evitar l’anàlisi lineal del desenvolupament tecnològic, centrar-se també en l’estudi de tecnologies fallides, centrar-se en els detalls de les tecnologies i el context social, estudiar la innovació i la creativitat com a processos socials, en definitiva com evolucionen comunament tecnologia i societat.
- Simetria: l’èxit o fracàs d’una tecnologia s’explica en termes de desenvolupament socio-tecnològic (com a resultat, no com a causa). I que una tecnologia tingui èxit no vol dir que funcioni, el que funciona depèn de qui s’ho miri.
- Inclou centrar-se també en tecnologies fallides i com una tècnica particular acaba essent vista com d’èxit.
- Estudi de l’evolució comuna de Tecnologia i Societat. Serien sub-cultures construïdes socialment.
- Estudi de les tecnologies fallides DETERMINISME I MITJANS - El motor del canvi social (inclòs l’econòmic) és el desenvolupament tecnològic.
- Les tecnologies de la comunicació són essencials per a la societat.
- Cada tecnologia afavoreix unes formes, continguts i usos de la comunicació.
- Quan s’inventen i s’apliquen tecnologies de la comunicació, això influeix en els canvis socials.
- Si hi ha una revolució en la comunicació, hi ha una revolució social.
- Hi ha moviments socials que demanen la socialització dels mitjans que només s’utilitzen de forma puntual.
EX: ràdio, telèfon, Internet, etc.
IDEES DE MARSHALL MCLUHAN 1. Cultura oral: Cultura social i pregonera.
2. Galàxia Gutenberg: Amb l’arribada de la impremta la societat es torna més individualista, es permet l’alfabetització i vulgaritza les llengües.
3. Galàxia Marconi: Arribada de la ràdio 4. Aldea global Els mitjans són extensions de l’home, dels òrgans humans.
  La tecnologia neix, en part, per estendre aquella part del nostre cos que arriba fins on arriba.
Nucli central neurològic (CPU)  cervell Mitjans freds i calents Es refereix a quanta atenció dels teus sentits necessites aplicar a cada mitjà. En alguns necessitaràs posar més interès i imaginació que en d’altres.
Tenint en compte que ja fa anys que es van escriure aquests textos, digues quines idees bàsiques segueixen vigents en el discurs actual sobre tecnologia.
Tot i que ja fa força anys que es van escriure aquests textos, resulta interessant veure i comentar com la majoria d’aspectes que tracten segueixen tenint vigència actualment, després d’uns anys on els avenços informàtics i tecnològics han tingut – i tenen – un pes enorme en la nostra societat.
Segons “La televisión es mala maestra”, pot dir-se que les idees de Karl R. Popper són les que avui dia continuen tenint més vigència. Això es deu a que, des de la seva invenció, la televisió ha sigut un mecanisme de control, sobretot pels nens, que poden veure en ella una figura educativa alternativa als pares i/o als mestres, quan en veritat no ho és pas (sobretot des dels últims anys, amb sèries com CSI o Criminal Minds, pel·lícules i programes violents amb grans nivells d’audiència arreu del món).
A banda de fets com aquest, però, de forma general es creu que l’impacte de les noves tecnologies està sent positiu, tal com s’encarrega de mostrar-nos Bill Gates en “Camino al futuro”. L’autopista de la informació està arribant cada cop a llocs menys desenvolupats, fent-nos creure que arribarà un dia en que s’haurà estès completament arreu del món. I d’aquesta forma, tal i com es ve creient des de fa molts anys, les distàncies s’hauran reduït considerablement – cosa que ja s’està fent – i la igualtat mundial serà una realitat.
Cal destacar, però, que no tot és bo, ja que les noves tecnologies també ens aporten aspectes negatius en la societat.
Ja fa temps que la població s’està fent cada cop més individualista per la seva culpa i que part de la població viu amb el temor de que arribi el dia en que les màquines superin la intel·ligència humana. A més, s’ha de comentar també la pèrdua de privacitat amb què ens estem trobant, sobretot en xarxes socials com Facebook, Twitter o Instagram.
Amb les idees de qui no estic tant d’acord són amb les que Alvin Toffler exposa a “La tercera ola”. Si bé és cert que la industria genètica ha produït canvis en les persones i en la salut i que les noves dimensions de les tecnologies són cada cop més humanes, no es pot afirmar, per contra, que les fonts no renovables s’hagin substituït per d’altres més modernes i menys costoses – tot i que podria fer-se i de fet s’està començant a fer, però molt a poc a poc – ni que la tecnologia ens hagi portat a l’espai ni a l’explotació dels oceans.
Tot això ens porta a veure la raó que tenia Marshall McLuhan al llibre “Comprender los medios de comunicación” quan deia que el mitjà és el missatge, ja que les conseqüències individuals i socials de qualsevol medi resulten de l’escala que introdueix en els nostres assumptes qualsevol extensió o tecnologia nova. I cal recalcar també la seva teoria sobre els mitjans freds i els mitjans calents que, tot i que en els anys que separen la publicació del seu llibre fins l’actualitat han pogut haver-hi alguns canvis mínims, la base teòrica continua vigent, ja que avui dia encara és fàcil veure com mitjans de comunicació com la televisió i la parla són freds (requereixen participació) i d’altres com la ràdio o el cinema són calents (no requereixen aquesta participació).
Per tant, m’agradaria finalitzar dient que la majoria de les idees bàsiques que es tenien sobre la tecnologia fa entre vint i trenta anys encara continuen vigents, gràcies en gran part als grans avenços tecnològics que s’han donat en els últims anys i que a es preveien fa temps. Per altra banda, caldria dir també que l’autopista de la informació que tant cita Bill Gates continua inacabada i encara no se sap on arribarà, ni quan ho farà (si és que hi ha un final). El que sí sabem és que sembla que els avenços tecnològics mai acabaran i llavors caldria preguntar-se: seran vigents les idees que tenim nosaltres avui dia sobre la tecnologia d’aquí vint o trenta anys? ...