La Revolució Russa i Stalin 1917-1939. (5-4-2016). (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Trabajo Social - 1º curso
Asignatura Història social contemporània
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 06/04/2016
Descargas 5
Subido por

Vista previa del texto

Història social contemporània.
Treball Social, T1.
La Revolució Russa i Stalin 1917-1939.
(5-4-2016).
Mostra una alternativa al camí que havia segut fins aleshores la civilització humana tot i acabar d’una tràgica manera.
El col·lapse de la Rússia imperial.
   Al 1917 es un caos i un descontrol. La I guerra mundial esta anant malament i la estan perdent. La perden en el camp de batalla i també el sistema tsarista ( autocràtic)que té cada cop menys suport intern que no el suporten els obrers, pagesos, burgesos i el critiquen sobretot els socialistes.
La guerra augmenta la insatisfacció popular: pèrdues immenses i greus derrotes contra Alemanya.
Es produeixen vagues i manifestacions brutalment reprimides: el govern està perdent el control de la situació. El mateix tsar Nicolau II és incapaç de poder governar.
La revolució de Febrer.
     A finals de febrer de 1917 explota la revolució iniciada pels obrers a les fabriques.
L’exercit dona suport a les masses, obrers, etc.
A la capital es forma un SOVIET (consell) que reuneix sobretot els obrers de la ciutat, que es fan amb el control de la ciutat: altres soviets es formen entre els soldats del front. La majoria son obrers socialistes de forma radical.
El TSAR abdica  neix un govern provisional de liberals i socialistes moderats. És moderadament progressista.
Rússia es converteix en una república i es posa a fi a l’imperi tsarista.
Hi ha un dualisme de poders que és un problema greu a la ciutat.
Un govern provisional .
Els consells d’obrers que controlen els carrers de la ciutat i són molts més radicals que el govern.
Qui governa? Com que no hi ha resposta això acaba posant fi al govern provisional.
El govern provisional i els soviets.
Entre febrer i octubre, el govern provisional, liderat pel reformista KERENSKI, dirigeix Rússia.
    Inicialment, rep el suport de bona part de la població, així com dels socialistes radicals ( els BOLXEVICS)  adopta algunes reformes (lleis democràtiques, reforma laboral, amnistia, ...).
Aquestes reformes sembla que poden donar suport a aquest govern provisional. Però el problema es el DUALISME DE PODERS ja que la capital segueix en mans dels soviets més radicals i dominat pels BOLXEVICS. El govern no es suficientment fort per eliminar els soviets i aquests tampoc pot amb el govern.
El govern decideix continuar la guerra però hi ha un problema: els soldats no volen continuar amb la guerra i els alemanys comencen a avançar cap al territori rus.
Aquesta decisió i la deserció dels soldats, es trenca es fràgil equilibri entre govern i soviets.
1 Història social contemporània.
Treball Social, T1.
Lenin i els bolxevics.
     L’equilibri es trenca quan LENIN, cap dels bolxevics, torna de l’exili.
Lenin vol que els bolxevics deixin de donar suport al govern provisional i aprofitin la situació per prendre el poder i dur a terme una revolució socialista que pugui instal·lar segons les idees de Marx, una dictadura del proletariat i el comunisme.
El seu discurs augmenta el radicalisme dels soviets de la ciutat (Sant Petersburg), dona mes força als elements mes radicals, es popular perquè parla de pau immediata (acabar amb la guerra sigui com sigui) i comença a establir milícies, formada per bolxevics, es diuen Guardia Roja pensant que serviran per la revolució.
El govern intenta reprimir i aïllar els bolxevics però aquest govern cada vegada es mes dèbil i els soldats no obeeixen aquestes ordres. A finals d’estiu de 1917 el govern esta feble i aïllat.
Quan els alemanys pràcticament han arribat a les portes de la ciutat i aleshores els bolxevics decideixen donar el cop definitiu, el que es coneix com la revolució d’octubre.
La revolució d’octubre.
      Lenin pensa que els temps afavoreixen l’acció directa: la nit entre el 6/7-11- 1917 comença aquesta revolució.
Els bolxevics conquisten els punts més importants de sant Petersburg, i e fan amb el poder (prenen el Palau d’Hivern).
En pocs dies, conquisten les altres grans ciutats del país.
Al novembre, els bolxevics ja controlen les grans ciutats russes sense massa resistència.
Moment fonamental de la historia mundial.
L’èxit dels bolxevics, ara es diria comunistes, es donat pel seu lema  PAU, TERRA I PA.
El govern dels bolxevics.
   L’assemblea dels soviets es transforma en el nou govern controlat pels bolxevics i Lenin, que pren una sèrie de mesures immediates: La gran propietat privada es abolida. Dels ferrocarrils, dels terratinents, les fàbriques, etc.
Distribueix les terres als pagesos. Fi dels latifundis.
Les empreses passen a estar controlades pels obrers.
Nacionalització dels bancs.
Suprimeix els diaris burgesos.
La reacció dels altres partits russos es la por, perquè veuen una situació molt semblant a França al 1793 amb els terror dels Jacobins. Estan establint una dictadura.
En aquesta situació tan tensa es fan eleccions a Rússia, la gent vota per escollir una assemblea constituent, on NO guanyen els bolxevics i Lenin davant aquests resultats dissol l’assemblea plural amb el suport de l’exercit i la substitueix per una assemblea controlada únicament pels bolxevics.
2 Història social contemporània.
Treball Social, T1.
La pau de Brest-Litovsk i el caos.
      Per consolidar la revolució, es indispensable signar la pau amb Alemanya, que continua avançant sense oposició.
Després de grans discussions, el dia 3 de març de 1918 es signa la pau de BrestLitivosk.
La pau es duríssima i humiliant per Rússia: per grans territoris i el 26% de la seva població.
Mentrestant, en el caos de la revolució, grans regions es declaren independents i comencen a lluitar contra els bolxevics.
Algunes d’aquestes són Finlàndia, països Bàltics, Caucas, Polònia i Ucraïna.
Explota la situació i la coneguda Guerra Civil Russa. I enfronta el govern bolxevic i la resta de bàndols del territoris.
La Guerra Civil Russa (1918-1921).
     Aquesta guerra devasta Rússia durant 3 anys.
Lluiten: Els bolxevics, coneguts també com els Rojos.
Els coneguts com els Blancs, on hi ha reaccionaris, democràtics, moderats, liberals, reformistes, regions separatistes. Els blancs reben la ajuda dels aliats occidentals (França, Gran Bretanya i EUA) per dos motius: perquè no volen que Rússia es retiri de la guerra i perquè tenen por al comunisme.
L’Exèrcit Roig, liderat per TROTSKY, acaba guanyant i recuperant regions secessionistes (Ucraïna i Caucas). Derrota als Blancs.
És una guerra feroç, amb el terror pels dos bàndols.
Per fer la guerra s’han de prendre mesures dràstiques.
3 Història social contemporània.
Treball Social, T1.
Comunisme de guerra i NEP.
      Canvi econòmic duríssim  comunisme de guerra.
A nivell econòmic  totes les empreses son nacionalitzades i es procedeix a la requisició del blat, els pagesos no poden quedar-se ni vendre al preu que vulguin el seu blat.
A nivell polític  el PARTIT COMUNISTA (adopta aquest nom) es converteix en un organisme centralitzador, que controla tota la vida del país i reprimeix els opositors.
1921  situació dramàtica, amb milions de morts de fam i la insatisfacció de pagesos i obrers.
Lenin fa marxa enrere i promou la Nova Política Econòmica (NEP)  menys control estatal, retorn a petit comerç i petita industria privada.
1922-1923: la situació s’estabilitza lentament, tot i que l’Estat continuï controlant gran part de l’economia.
El naixement de la URSS.
   A finals de 1922, el nou estat comunista es transforma, per solucionar el problema de les nacionalitats (Ucraina, Caucas, ...).
Desapareix Rússia i neix la UNIÓ SOVIÈTICA: una unió multinacional de repúbliques.
Aquestes gaudeixen de gran autonomia, però les decisions finals queden en mans del Partit Comunista de la URSS, que es l’únic partit legal en tota la federació.
4 Història social contemporània.
 Treball Social, T1.
També es transformen les institucions: el parlament, bicameral, de la URSS elegeix un Consell dels Comissaris del Poble i un Presidium, els 2 òrgans que dirigeixen la política de la URSS.
Successió de Lenin: Stalin vs Trotsky.
    Al 1924 Lenin mor i comença la lluita per la successió entre TROTSKY i el capaç organitzador STALIN.
Trotsky, intel·ligent i ambiciós, creu que la revolució s’ha de exportar a la resta del mon; Stalin en canvi, no vol perquè pensa que primer s’ha de garantir la supervivència de l’estat soviètic.
Trotsky i els seus aliats pensen en canviar la NEP que esta donant massa poder als pagesos rics, i es vista com un capitalisme d’estat.
Stalin, més hàbil, imposa les seves idees al partit, obliga a Trotsky a exiliar-se i es converteix, poc després, en veritable líder únic del país.
Industria i agricultura.
    1927: Stalin comença una colossal transformació del país  la URSS, en 15 anys, passa a ser de un país agrari a una superpotència industrial.
La clau son els PLANS QUINQUENNALS  el partit estableix unes metes que la industria ha d’assolir.
Industria i agricultura es col·lectivitzen totalment: si la primera es desenvolupa molt, la segona perd pes i no produeix suficient, i els pagesos que es resisteixen son deportats o assassinats.
La industrialització soviètica, tot i els problemes (poc bens de consum i molts de producció) i el ritme inhumà, porta a consistents millores per la vida de les persones: fi de l’atur, pujada de sous, millores socials ( sanitat, educació i assistència gratuïtes). La agricultura soviètica no es eficient perquè no produeix suficient.
5 Història social contemporània.
Treball Social, T1.
Stalin i l’estalinisme.
    Stalin es el dominador de la URSS fins al 1953, i un dels personatges més importants, odiat i estimat de la historia.
Es un home obsessiu i desconfiat, treballador incansable i cruel, hàbil i intel·ligent.
Stalin caracteritza tota una època de l’historia.
A partir del 1928, afavoreix un culte a la seva personalitat: vist com l’hereu de Lenin, Stalin era el responsable de totes les coses bones pels ciutadans soviètics i el “pare” del seu poble.
La duríssima censura reprimia qualsevol tipus d’aixecament.
Les purgues de Stalin.
    Si el regim de Stalin modernitza el país, la seva cara fosca és la brutal repressió contra tots els opositors, reals o imaginaris.
Neix un sistema de policia secreta, amb camps de treball obligatori (gulags) per milions de persones, que morien en condicions inhumanes construint infraestructures a Siberia.
A les Grans Purgues Stalin fa assassinar a tots els antics dirigents del partir i els líders de l’exercit per reforçar el seu poder.
Tot i els milions de morts, el regim va mantenir una gran part popularitat entra bona part de la població.
III internacional i por al comunisme.
    La revolució russa t una gran importància al mon: per primera vegada es complien les prediccions de Marx.
Neixen arreu de tot el mon partits comunistes que se separen dels socialistes considerats pocs revolucionaris.
Aquests nous partits es reuneixen en una nova associació: III internacional.
Per altra banda, al 1917 augmenta el terror dels governs a una revolució comunista mundial: neix L’ANTICOMUNISME VISCERAL.
6 ...