10. Una europa de llibertat, seguretat i justícia (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Criminología - 2º curso
Asignatura Espai de llibertat, seguretat i justícia a la UE
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 24/11/2014
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

ELSJ 10. Una Europa de llibertat, seguretat i justícia Els ciutadans europeus tenen dret a viure en llibertat, sense por de patir persecució o violència, en qualsevol lloc de la UE. El Tractat de Lisboa va canviar la presa de decisions en aquests àmbits, i ara el és el Consell qui adopta gairebé totes les decisions per majoria qualificada i el Parlament participa de manera igualitària en el procés de presa de decisions.
1. Lliure circulació dins de la UE i protecció de les fronteres exteriors La lliure circulació de persones dins la UE planteja als Estats membres problemes de seguretat per la supressió de controls a les fronteres interiors. Per això, s’han de prendre mesures de seguretat addicionals a les fronteres exteriors.
L’acord Schenger (1985 espai sense fronteres interiors) va facilitar els desplaçaments dels ciutadans a la UE, es va decidir suprimir els controls de les persones, amb independència de la seva nacionalitat, a les fronteres comunes, harmonitzar els controls a les seves fronteres amb països no pertanyents a la UE i introduir una política comuna de visats.
L’agència de la UE, Frontex, és responsable de gestionat la cooperació en seguretat de les fronteres exteriors.
2. Política d’asil i immigració Els governs de la UE han acordat harmonitzar les seves normes perquè les sol·licituds d’asil es puguin examinar de conformitat amb un conjunt de principis bàsics reconeguts arreu de la Unió Europea.
Molts immigrants il·legals arriben a les costes d’Europa, i una de les prioritats de la UE és resoldre aquest problema. Els Estats membres col·laboren en la lluita contra el tràfic d’éssers humans i en unes normes comunes per repatriar els immigrants il·legals. Al mateix temps, la immigració legal està més coordinada amb les normes europees.
3. Combatre la delinqüència internacional La delinqüència organitzada cada vegada és més sofisticada i utilitza xarxes europees o internacionals per a les seves activitats. Per això es va crear el Sistema d’Informació de Schenger (SIS), que és una base de dades complexa, amb la qual les forces policials i les autoritats judicials poden intercanviar informació per investigar sobre persones amb ordres de detenció o extradició, o objectes robats. Una base de dades de nova generació, el SIS II, tindrà més capacitat i permetrà emmagatzemar nous tipus de dades.
El procés més important en la cooperació entre forces de l’ordre ha estat la creació de l’Europol, un òrgan de la UE integrat per funcionaris policials i duaners. S’encarrega de delinqüència internacional (terrorisme, blanqueig de diners, etc.).
4. Cap a un “espai judicial europeu” La delinqüència internacional i el terrorisme no respecten les fronteres. Per això la UE necessita un marc comú de lluita a fi de garantir als seus ciutadans un alt grau de protecció i millorar la cooperació ELSJ internacional. També necessita una política comuna de justicia penal per a què la cooperació entre els tribunals de diferents països no es vegi dificultada pel fet que les definicions dels actes delictius siguin diferents.
L’estructura central de cooperació pràctica en aquest àmbit és Eurojust (Haia, 2003), que preten facilitar que els òrgans nacionals d’investigació i processament col·laborin en els processos criminals en què estiguin implicats diversos països de la UE. A partir d’Eurojust, es podrà establir una Fiscalia Europea si així ho decideix el Consell, per investigar i perseguir els delictes contra els interessos econòmics de la UE. Una altra eina de cooperació transfronterera és l’ordre de detenció europea (2004), que ha de substituir els llargs procediments d’extradició.
En materia de Dret civil, la UE ha aprovat una legislació per facilitar l’aplicació de les decisions judicials en causes transfrontereres de divorcis, separacions, custòdia de fills i pensions alimentàries, de manera que les decisions judicials d’un país siguin aplicables en els altres. La UE ha establert uns procediments comunes per simplificar i agilitar la solució de les causes transfrontereres en cas de reclamacions civils poc importants que no s’hagin impugnat, com fallides o reclamació de deutes.
...