Berlioz i Liszt (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 3º curso
Asignatura Història de la musica en epoca moderna i contemporanea
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 14/03/2016
Descargas 2

Vista previa del texto

Música programàtica Entre el 1830-48 comença a canviar la música i s'estableix la programàtica. La musica pura a finals del XVIII es fonamenta i té els seus fruits però arriba un moment que comença a sorgir un tipus de música diferent que és la programàtica. A partir d'aquí trobem dos tipus de música no vol dir que desaparegui la pura. Són uns anys de revolució en Europa, les classes populars intenten enderrocar els poders absolutistes que s'havien establert.
L'art serà un d'aquests aspectes que voldran entendre però demanaran que els artistes la facin més comprensible. D'aquí, que es farà la música programàtica que serà més comprensible per a tothom a diferencia de la pura que estava en mans d'una elit. El context en el qual es mou aquesta música es necessita gent per a la revolució serà el motiu inspirador per aquest tipus de música per tant podem dir que es una musca utilitària. I sobretot és utilitària políticament. Berlioz i Liszt voldran que les idees polítiques del socialisme, anarquisme, i el comunisme utilitzaran l'art, per fidelitzar la societat amb aquestes noves idees.
Hector Berlioz (1803 - 1869) És francès, al 1810 envia una musica de cambra amb l'esperança de que la publiquessin però li rebutgen i llavors la destrueix, això explica el seu caràcter temperamental. Al 1823, compon una missa i aconsegueix que s'estreni a París però va ser un fracàs. Al 1824 acaba la carrera de medicina. Al 1827 coneix una persona important, una actriu anglesa que es diu Enriett Smithson això crea un detonant en la seva manera d'entendre la música. Al 1830 va guanyar el premi de Roma amb una cantata i impulsa la seva carrera musical, en aquest moment també s'estrena una simfonia que té molt d'èxit. Visita diferents capitals europees perquè pensa que ha de conèixer músiques d'altres llocs. Al 1839 va morir a París.
Hi ha una característica molt important que no hem d’oblidar, coneix art i vida. També aporta una cosa molt important al Romanticisme que és el primer que fa un tracta d’instrumentació i orquestració que comença ja a fixar-se amb les potencies dels timbres dels instruments per crear uns efectes sobre l'auditori que realment meravellen. Ampliació de l'orquestra que serà el que avui dia coneixem com la orquestra moderna. El seu propòsit és crear un efecte determinat que sinó hagués canviat la orquestra no hagués aconseguit. Per tant, això manifesta la energia que tenia i el seu ímpetu, tota una revolució romàntica. Un dels canvis que fa es que separa les famílies en petits grup perquè els resultats sonors siguin molt diferents. Els violins no els fa tocar tots sinó que dintre d'aquests fa subgrups.
En les primeres obres que fa això és el Rèquiem, a partir d'aquesta obre té molt clar que el públic es mereix una explicació de les obres que ell compon i comença a exigir que s'imprimeixi un full on s'expliqui les seves obres. És un dels primers que introdueix el programa en l'acte musical. És una musica evidentment expressiva, ell vol expressar la seva vida a través de la música.
La gran obra serà la Simfonia Fantàstica, es la primera mostra del qüestionament de la forma.
Estructura en diversos moviments condicionats per la intensitat narrativa. Marcarà un abans i un després. Utilitzarà un recurs important que ell mateix bateja amb el nom de idea fixa, vol que hi aparegui una idea constantment i que vagi relacionant altres elements i que l'oient sigui capaç de identificar-la. Ha de ser una melodia fàcil de reconèixer i que descrigui una situació o personatge.
L'estrena de la Simfonia Fantastica va ser un èxit. Ritme de vals, on l'orquestra te molt protagonisme, s'adapta als requeriments d'una orquestra moderna, la idea fixe es la B, ABA.
També composarà el Rei Lear, Harold, Carnaval Romà i Romeu i Julieta. És antecessor del concepte leitmotiv però ell no l'utilitza. Aquest concepte no apareixerà fins que es parli de l'època de Wagner.
Liszt (1811 - 1886) Al 1820 va fer el seu primer concert com a pianista. Al 1823 compon la seva primera composició, que va arribar en mans de Beethoven i el va alçar i va dir que era una gran promesa. Al 1825 va estrenar la seva opera Don Sancho, al 1848 va ser anomenat mestre de capella del gran duc de Weimar. Va estar implicat amb les revolucions. Liszt era sogre de Wagner, això ens ajuda a entendre la influencia que va tenir Wagner d'ell. Cal destacar la gran exploració que va fer en la tècnica del piano. La gran missió que era anar per diferents capitals europees i explicar la musica dels millors musics del moment.
Va difondre la música donant a conèixer les investigacions de la sonoritat del piano. Va crear des de l'àmbit germànic la música programàtica, es considera el creador. Va crear un nou gènere musical que és el poema simfònic. Serà una construcció narrativa mot més breu, poètica... Liszt dirà que no hi ha prou en agafar una experiència viscuda sinó que hem de recórrer a la poesia per motivar la inspiració del music, importància dels elements extramusicals. Ell també demanava que es repartits un programa que era una introducció abans de les seves obres.
Tenia molt clar que el poema simfònic havia de tenir una base literària culte, molt potent per tant, ell es va aliar amb els principals poetes del moment. Tindrà una obra inspirada en Victor Hugo, escull literats consagrats perquè creu que la música ha de tenir una bona base. Aquest poema estava concebut en un moment complicat, i té una clara implicació política. També té un compromís social, d'aquesta nova burgesia post revolucionària.
Això ve afavorit perquè a Europa havien proliferat molt les sales de concert, això afavoreix la producció de la musica. No concep les seves obres a partir d'un tema A i B, sinó que els temes estan en funció del argument. Per tant, hi ha una actitud expressiva de argument, contingut i narració. Els concerts duraven 3 o 4 hores, el poema simfònic redueix la seva duració i fa una obra d'un sol moviment que consta tota l'expressió. Va incorporar canvis de Berlioz. És un tipus de música que permet fer un anàlisis molt minuciós i detallat.
...