ARTICULACIONS DE L'AVANTBRAÇ I MA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Medicina - 1º curso
Asignatura anatomia
Año del apunte 2016
Páginas 8
Fecha de subida 22/03/2016
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   ARTICULACIONS  DE  L’AVANTBRAÇ  I  MÀ   COLZE   Complex  articular  de  3  articulacions,  dins  de  la  mateixa  capsula  articular  i  elements  de  reforç  hi   ha  3  zones  articulars:  humero-­‐radial,  humero-­‐cubital  i  radio  cubital  proximal.     Les   superfícies   articulars:   humero-­‐cubital:   tròclea   humeral   i   escotadura   humeral   del   cúbit.   La   tròclea   de   l’húmer   es   projecta   fins   la   cara   posterior.   Gairebé   circumferència   =   340   graus.   Gràcies  a  les  fosses.     Articulació   humero-­‐radial:   capitelum   =   meitat   d’una   esfera,   però  només  està  projectat  endavant.     La   part   distal   de   l’húmer   esta   inclinat   endavant   uns   45   graus   (paleta   humeral),   la   fa   la   escotadura   troclear   del   cúbit,   això   permet   que   en   els   moviments   de   flexió   s’apropin  més  els  dos  ossos  i  no  es  produeixi  un  xoc  de  la   coronoides  i  la  tròclea.   Tròclea  amb  escotadura  només  hi  ha  un  contacte  de  45  %.     La  fossa  coronoidea  i  troclear  serveixen  pels  pics  del  cúbit   que   s’ubiquin   dins   de   les   fosses   sense   que   produeixi   xocs.   Olècranon  s’ubica  en  la  fossa  olecraniana.   Radi   s’articula   amb   el   capítol   amb   la   fossa   i   és   important   la   circumferència   del   cap   del   radi   perquè   serà   la   superfície   articular   de   l’articulació   radio-­‐cubital   proximal.   Estabilitat   del   colze   és   important,   es   duu   a   terme   gràcies   diferents   diàmetres  del  cap  del  radi   Humero-­‐radial   =   articulació   esfèrica,   però   funcionalment   no   es   pot   fer   treballar   perquè   esta   lligada   al   cúbit,   només   permet  flexo  extensió,  i  també  rotació  recolzada  amb  l’altra   articulació.       Articulació  radio-­‐cubital  proximal  es  dóna  amb  cap  del  radi  i   escotadura   radial   del   cúbit   mirant   cara   lateral.   S’aguantarà   per  presència  de  lligament  anular  que  abraça  el  cap  del  radi.   Surt  de  la  vora  anterior  fossa  radial  voreja  tot  el  cap  del  radi  i   s’insereix  a  la  vora  posterior  de  l’escotadura  radial  del  cúbit.   Aquesta   articulació   és   un   trocus.   Lligament   anular   també   participa   com   a   superfície   articular,   està   recobert   internament  per  fibrocartílag  hialí.     Lligament   de   la   cara   inferior   =   quadrat   de   Denucer.   És   una   membrana   bastant   laxa,   per   poder   permetre   el   desplaçament   de   l’articulació,   és   un   fre   de   la   prono   i   la   supinació.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Humero-­‐cubital  =  tròclea,  morfològicament  i  funcionalment,  només  permet  flexo  extensió.         Les  tres  estan  incloses  en  la  mateixa  capsula  articular.  La  capsula  fa  unes  prolongacions  entre  la   capa  fibrosa  i  la  capa  sinovial,  és  un  dipòsit  de  greix,  aquests  plecs  es  diuen  meniscoides,  són   semblants   a   uns   meniscs,   el   que   fan   és   zones   més   plenes   de   càpsula   per   adaptar-­‐se   a   les   zones   de  superfícies  òssies,  emplenar  els  espais  que  deixen  els  ossos,  semblant  a  un  menisc.       Humero-­‐radial  i  humero-­‐cubital:  lligaments  colateral  cubital  i  radial.     Colateral   cubital:   Establir   connexió   entre   epitròclea   i   cúbit   que   té   forma   de   ventall,   triangular,   i   li  distingeixen  tres  fascicles:     -­‐anterior:  epicòndil  medial,  fins  la  revora  de  l’escotadura  troclear.  Limita  l’extensió.   -­‐posterior:  berdinet  (part  posterior  de  la  revora).  Limita  la  flexió.     -­‐anterior  és  el  més  potent  per  l’estabilitat  del  colze,  transvers  de  cooper,  entre  les  insercions   distals  dels  dos  fascicles.  Impedeix  ABD.   A  partir  de  30º  de  flexió  es  tensen  els  dos  fascicles.     Colateral  radial:  surt  epicòndil  lateral:  3  fascicles:     -­‐anterior  passa  per  damunt  lligament  anular  del  radi  i  arriba  a  inserta-­‐se  al  cúbit,     -­‐el  lligament  mig  va  a  la  cresta  del  cúbit     -­‐un  fascicle  posterior  que  s’enganxa    ala  cara  lateral  de  l’olecranon.     Obert  en  ventall.  Limita  ADD  i  les  fibres  anteriors  limiten  extensió  i  les  posteriors  la  flexió.       Humero-­‐cubital   i   humero-­‐radial   participen   a   la   flexo-­‐extensió   del   colze,   és   un   eix   transversal   que   segueix  la  línia  dels   dos   epicòndils   però   per   sota,   passant   per   el   centre   de   la   tròclea  i  pel  centre   del   còndil,   línia   inclinada   del   pla   transversal  pur  uns   10º.  Això  condiciona  dues  coses:  fa  que  el  braç  i  l’avantbraç  no  estiguin  alineats  en  línia  recta,   sinó  que  hi  hagi  uns  160-­‐170º  entre  ells,  és  un  angle  de  valgo  fisiològic  (Valgo  és  cap  a  lateral,   en   varo   és   cap   a   medial).   És   més   gran   en   el   sexe   femení,   per   l’adaptació   a   la   cadera.   Això   permet  que  durant  la  flexió  hi  hagi  un  apropament  al  nostre  cos.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA         Moviment  de  pronosupinació  és  possible  gràcies  articulació  radio-­‐cubital  distal  i  proximal   Distal   es   forma   entre:   escotadura   cubital   i   cap   cubital.   Radi   prominent   amb   escotadura   pel   cúbit.   Aquí   els   elements   articulars   són:   per   sota   hi   ha   lligament   triangular:   que   s’enganxarà   a   la   vora  inferior  de  la  escotadura  cubital  i  anirà  fins  la  apòfisi  estiloides  del  cúbit.  Cobreix  tota  la   superfície   inferior   de   l’articulació.   El   cap   del   cúbit   es   recolzarà   sobre   aquest   lligament   quan   faci   rotació.  Per  dins  és  lligamentós,  però  té  grans  components  fibrosos  i  està  recobert  de  cartílag   per  la  cara  superior  i  inferior  i  això  és  perquè  el  cúbit  no  s’articuli  amb  els  ossos  del  carp.  Els   ossos  del  carp  faran  articulació  a  la  cara  inferior  el  fibrocartílag  articular.   Hi  ha  compostos  lligamentosos  anteriors  i  posteriors  laxes.     Moviment  de  pronació:  rotació  que  passarà  a  través  d’un  eix  que  passa  pel  centre  del  cap  del   radi  fins  el  centre  del  cap  del  cúbit.  Rotació  interna  del  cap  del  radi.  Gràcies  a  la  curvatura  del   radi  l’escotadura  cubital  es  desplaça  medialment  per  sobre  del  cap  del  cúbit  i  acabarem  tenint   el  radi  a  l’altre  costat.  Si  el  radi  fos  pla,  quan  fes  la  rotació,  la  tuberositat  xocaria  amb  el  radi,   com  que  és  cilíndric  no  xoca.   Membrana   interòssia:   formada   per   fibres   obliqües   en   dues   direccions   perquè   no   es   pugin   produir   desplaçaments   cranials   i   caudals   entre   els   dos   ossos   i   amplia   superfície   d’inserció   de   músculs  de  l’avantbraç.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA         ARTICULACIÓ  DEL  CANELL  I  DE  LA  MÀ.     Articular  ossos  del  carp,  amb  ma  i  dits.  Hem  de  lligar  el  carp  a  l’avantbraç,  a  la  regió  central  de   la  mà  i  a  la  part  distal  els  elements  digitals.     Os   gran   és   el   més   gran,   centre   i   vertical.   Semillunar   li   fa   de   barret.   Escafoides   te   forma   de   cacauet  amb  cintura  i  dos  pols:  una  amb  el  semillunar  i  l’altre  amb  el  trapezi.  El  semillunar  amb   el   priamidal   per   fer   forma   corba.   Sota   del   trapezi   hi   ha   el   trapezoide   i   a   l’altre   cantó   hi   ha   el   ganxut  amb  el  ganxo,  i  el  piciforme.     Estructura  a  nivell  articular:  s’ha  de  constituir  una  articulació  entre  els  ossos  de  la  primera  filera   i  els  de  la  segona.  Primera:  s’articulen  entre  sí  i  segona  s’articulen  entre  sí.     Entre  ossos  de  la  mateixa  filera:  articulacions  intercarpianes   Primera  filera  amb  la  segona:  articulació  merdiocarpiana   Articular  bloc  del  carp  amb  articulació  de  l’avantbraç:  articulació  radio-­‐carpiana   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   Dos  tipus  de  lligaments:  intrínsecs  (estableixen  entre  ossos  del  carp)  extrínsecs  (entre  ossos  de   l’avantbraç  i  del  carp).       INTERCARPIANES:  artròdies,  articulacions  planes  que  permeten  lliscament  i  mobilització.  No  hi   ha  gaire  mobilització.  Són  articulacions  molt  reforçades:  lligaments  dorsals,  ventrals  i  interossis.   No   hi   ha   lligament   interossi   entre   trapezi   i   trapezoide   i   piciforme   es   com   articulació   apart   i   també  te  lligaments  amb  el  ganxut  i  amb  el  primer  metacarp.  Com  que  són  els  més  curts,  són   més  profunds,  a  sobre  n’hi  ha  més.       MERIDOCARPIANES:  major  mobilitat.  Globalment:  bicondilia  en  S.  De  davant  a  darrera  convexa:   permet  extensió  i  flexió,  però  quan  s’intenta  fer  ABD  i  ADD  són  gairebé  impossible.     Lligaments   de   reforç:   no   n’hi   ha   interossis.   Hi   ha   lligaments   ventrals   i   dorsals   i   laterals.   Lligaments   ventrals:   primera   i   la   segona   filera.   Tendeixen   a   tenir   una   posició   a   partir   de   l’os   gran,  des  del  gran  partim  i  emetent  a  la  resta  d’ossos  del  carp.  Aquest  lligament  és  el  radiat  del   carp.     Dorsal:   lligament   oblic   que   parteix   del   piramidal   i   dona   prolongacions   a   escafoides   trapezi   i   trapezoides.  Aquest  és  l’arquejat  dorsal  del  carp  .   Laterals:  d’escafoides  a  trapezi  en  un  costat  i  de  piramidal  a  ganxut  a  l’altre.         Hi  ha  una  estructura  lligamentosa  extrínseca  de    l’articulació  que  és  el  retinacle  flexor  i  forma   part  de  l’articulació  del  carp.  Es  forma  a  la  cara  anterior  dels  ossos  del  carp.  Aquest  retinacle  és   la   porció   profunda   del   lligament   anular   anterior   del   carp.   Aquest   lligament   té   dues   porcions,   unes   superficials   i   unes   profundes.   Les   superficials   formen   el   lligament   carpia   palmar,   les   fibres   profundes  formen  el  reticle  flexor  o  lligament  transvers  del  carp.  El  retinacle  és  un  punt  super   important  per  on  circulen  els  tendons  dels  músculs  flexors  de  la  mà,  i  es  taparan  perquè  quan   articulem   la   mà,   no   es   produeixi   una   corda   d’arc,   i   així   mantenir-­‐los   apretats   contra   les   superfícies   òssies,   això   condiciona   que   és   doni   una   patologia,   ja   que   per   aquí   passa   el   nervi   mediano,  i  aquest  pot  conduir  malament.     SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA     RADIO-­‐CUBITAL  DISTAL:  articulació  RADIO-­‐CARPIANA.     Sota  superfície  del  radi  hi  ha  escafoide  i  una  part  del  semillunar  i  sota  el  lligament  anular  una   altra  part  del  semillunar  i  el  piramidal.  Tenim  una  condília.  Es  pot  fer  flexió-­‐extensió,  ABD-­‐ADD  i   per   tant   circunducció.   Lligaments   de   reforç:   ventrals   (més   potents),   dorsals   i   lligaments   colaterals.     Ventrals:  del  radi  o  del  cúbit  a  la  primera  filera  o  segona  filera  dels  ossos  del  carp.  Els  que  van  a   la  primera  filera  tenen  tendència  a  unir-­‐se  amb  el  semillunar.  Els  de  la  segona  filera  tendeixen  a   convergir  en  l’os  gran.  Per  això  es  diu  que  formen  dues  V;  V  curta  i  V  llarga.     Dorsals:   lligament   radio-­‐carpia   dorsal,   té   menor   potència   que   els   anteriors.   Les   luxacions   de   canell  solen  donar-­‐se  a  la  cara  dorsal.     Laterals:  radi  a  primera  filera  i  cúbit  a  la  primera  filera.  (colateral  lateral  i  colateral  medial).     Moviments  globals  del  carp:   -­‐Flexió-­‐extensió:  articulació  radio-­‐carpiana  i  medio-­‐carpiana.  Extensió:  es  fa  majoritàriament  en   radio-­‐carpiana.   Per   la   forma   dels   ossos   la   primera   filera   tendeix   a   amagar   tota   la   seva   convexitat   sota   el   radi   i   lligament   anular   i   la   segona   filera   gairebé   toca   aquesta   estructura.   Flexió  és  el  contrari:  medio-­‐carpiana   -­‐ABD-­‐ADD:  majoritàriament  en  radio-­‐carpiana.  (desviació  cubital  i  desviació  radial)       CARP  AMB  METACARP:  ARTICULACIONS  CARPOMETACARPIANES   Articulacions     -­‐carpo-­‐metacarpiana   del   primer   dit   =   independent.   Trapezo-­‐metacarpiana:   cadira   de   muntar.   Polze  =  genet,  carp  =  cadira.  Polze  =  girat  uns  60º  dels  altres  metacarpians  gracies  a  obliqüitat   dels  ossos  del  carp.  Podrà  fer  flexió-­‐extensió  i  ABD-­‐ADD,  però  aquests  eixos  no  estan  orientats   en  els  eixos  normals  de  l’espai.  L’eix  ABD-­‐ADD  és  eix  major  del  trapezi  i  l’eix  de  la  flexo-­‐extensió   és  anteroposterior.  Combinem  aquests  moviments  i  associem  rotació  per  disposició  muscular,   ja  que  hi  ha  mobilitat  perquè  les  estructures  no  són  totalment  congruents.  Rotació  comporta   xoc  de  les  superfícies  articulars  i  això  fa  que  es  desgasti.  La  combinació  d’aquests  moviments  és   SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA   la  oposició  per  fer  com  un  bec,  primer  fem  una  ABD,  fem  flexió-­‐rotació  interna  i  després  ADD   per  pressionar-­‐lo  als  altres  dits.     Lligaments   en   disposició   obliqua:   lligament   oblic   anterior,   posterior,   palmocubital   i   dorsoradial,   que  rodejen  l’articulació  de  manera  espiralitzada.     -­‐carpo-­‐metacarpianes   del   segon   al   cinquè   dit   =   gairebé   immòbils.   Articulacions   planes   =   artódies,  mantingudes  amb  lligaments  ventrals,  dorsals  i  interossis.     TRUCU:  5  dits,  extrems  i  mig  només  amb  un  os.  Primer  meta  amb  trapezi,  5e  meta  ganxut,  3e   meta,  constituint  eix  central  de  la  ma  gran.  Els  altres  pel  mig,  el  2on  amb  trapezi  trapezoide  i   gran  i  el  4  meta  gran  i  ganxut.     Entre  tots  ells  lligaments  ventrals  i  dorsals  i  interossis.       ARTICULACIONS  INTERMETACARPIANES:  menys  entre  el  primer  i  el  segon.  N’hi  ha  proximals  i   distals.     -­‐Proximals  no  tenen  mobilitat:  hi  ha  lligaments  dorsals  ventrals  i  interossos.  Gran  estabilitat.   -­‐Distals:   nudillos   =   cap   del   metacarp.   Cinta   lligamentosa   que   uneix   caps   dels   metacarps   entre   ells  i  impedeix  que  els  separi.  Lligament  intermetacarpià  transvers  profund,  cara  ventral,  uneix   entre   sí   els   fibrocartílags   glenoïdals   de   les   articulacions   metacarpofalangiques.   N’hi   ha   un   de   superficial  =  lligament  natatori  .     ARTICULACIONS  METACARPOFALANGIQUES:   Cap   del   metacarpià   =   superfície   condília   i   base   de   la   falange   que   té   superfície   còncava   per   adaptar-­‐se   al   cap   del   metacarpià.   Articulació   de   poca   adaptació   entre   superfícies.   Cap   del   metacarpià   molt   esfèrica   i   molt   més   gran   que   la   base   de   la   falange.   Hi   ha   tota   una   cara   del   cap   del  metacarp  que  es  queda  sense  superfície  i  per  això  hi  ha  un  lligament  que  es  diu  palmar  /   fibrocartílag   articular   o   placa   palmar,   estructura   fibrocartilaginosa   que   amplia   la   superfície   articular  per  la  cara  ventral  perquè  tot  el  cap  del  metacarp  tingui  una  superfície.  Després  hi  ha   la   càpsula   que   és   molt   més   laxa.   Aquesta   estructura   també   hi   és   en   les   articulacions   interfalàngiques.   Són   articulacions   reforçades   lateralment.   Amb   lligaments   colateral   lateral   i   medial  .Tenen  dos  fascicles  metacarpofalàngic  i  metacarpoglenoideo  que  s’enganxa  a  la  placa   palmar.       ARTICULACIÓ   INTERFALANGIQUES   són   iguals   però   el   fascicle   és   interfalàngic   i   falangoglenoideo.   La   única   diferència   és   la   forma   de   les   superfícies   articulars   és   bicondília,   és   una  tròclea.       Metacarpofalangica:  flexo-­‐extensió  i  ABD-­‐ADD.  Passivament  poden  fer  rotació,  però  no  el  fem   perquè  no  hi  ha  músculs  per  fer-­‐ho.  Cap  del  meta  no  és  esfèric,  per  això  quan  s’enguixa,  es  posa   el  lligament  en  màxima  extensió  perquè  no  es  retreguin.     Interfalangica:  només  flexo-­‐extensió.       SÍLVIA  ROURA  PÉREZ   UNIVERSITAT  DE  GIRONA  -­‐  MEDICINA           ...

Comprar Previsualizar