Resumen T1 Apuntes (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Neuropsicología
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 13/10/2014
Descargas 8
Subido por

Descripción

Resumen de apuntes de Neurospicología. Primer tema (Historia) etc.

Vista previa del texto

BLOC I. NEUROPSICOLOGIA: DESENVOLUPAMENT I ESTAT ACTUAL TEMA 1: Introducció a la neuropsicología Neuropsicología clínica es una especialitat que abarca els principis d’avaluació i intervenció basats en l’estudi científic del comportament humà i com es relaciona amb el funcionament normal i anormal del SNC. La especialitat està dedicada a millorar el coneixement de les relacions del comportament cerebral i la aplicació d’aquests coneixements als problemes humans.
1. 1. Definició de la neuropsicología Neuropsicología humana = disciplina, la clínica es una professió. Societat catalana de neuropsicología = la més antiga d’España amb més de 20 anys. Aquesta té el seu auge en els 80 amb l’aparició de les tècniques de neuroimatge.
Estudia la relació entre cervell i conducta i surgeix de l’estudi de les estructures cerebrals principals.
- Neuropsicología: neurociència que estudia la relació cervell – conducta.
- Conducta: funcions cognitives complexes (llenguatge, memòria, raonament, percepció, etc. + aspectes emocionals i del comportament).
- Neuropsicología clínica: especialitat de la psicología. Descriu, diagnostica i tracta alteracions cognitives i conductuals derivades d’una lesió o disfunció cerebral. Implicat en la rehabilitació del pacient.
1. 2. Estat actual: sortides professionals en la neuropsicologia • Funcions del neuropsicòleg clínic: o F. D’avaluació: diagnòstic diferencial (tests…), delimitació de les funcions preservades i alterades, establiment de la línea base, eficàcia d’una intervenció i seqüeles i repercussions en processos judicials (neuropsicología forense s’encarrega del peritatge de queixes, querelles, etc.).
• o F. De tractament: (millorar la qualitat de vida), rehabilitació, estimulació.
o F. D’assesorament: al pacient + familiars i a altres col·lectius.
o F. De docència i supervisió Serveis clínics que requereixen neuropsicòlegs: o Neurología: accidents vasculars cerebrals, demències i altres malalties degeneratives (esclerosi múltiple, Parkinson, etc.).
o Neurocirurgia: traumatismes craneoencefàlics, hidrocefàlies, tumors, epilèpsies.
o Psiquiatría: esquizofrènia, TOC, pseudodemència depresiva etc.
o Medicina interna: SIDA, meningitis, encefalitis, confusionals.
o Cardiología: anorèxia cerebral per parada cardíaca, ACV després d’intervenció a cor obert.
o Urología: diàlisi o transplantament renal.
o Pediatría – neonatología: malformacions congènites, hidrocefàlies, isquèmies, anòxies cerebrals, AVC, tumors, leucèmia, TCE.
o Problemes d’aprenentatge.
1. 3. Història de la neuropsicología S.XIX: - Franz Joseph Gall: frenología. Primer en localitzar àrees del cervell.
- Pierre Paul Broca: començà amb un pacient que només coeixía una síl·laba però entenía el que li deien. Amb 50 anys ja feia 20 o 30 que el tenía. Després de morir = anàlisi del cervell ! troben una lesió al lòbul frontal, hemisferi esquerre ! trastorn del llenguatge. Al final de la tercera circumvolució frontal responsable del llenguatge ! àrea de Broca (primer correlat cervell – conducta) = afàsia de Broca ! afectació àrea 44 – 45 de Broadmann.
- Carl Wernicke: tenía pacients que parlaven molt però no enteníen res ! problema de comprensió. Lesió al lòbul temporal. Tipus d’afàsia: comprensió del llenguatge alterada ! Afàsia de Wernicke (22 de Broadmann). Va trobar un altre tipus d’afàsia ! lesió al mig de les dues àrees anteriors (mig del fascicle arquejat), el pacient comprén i pot expressar-se però no repetir ja que el camí entre Wernicke (comprensió) i expressió (Broca) està lesionat. = afàsia de conducció.
- Joseph Jules Déjérine: pacients que després d’una lesió no podíen llegir/escriure!lesió al lòbul parietal, girus angularis.
- John Martin Harlow: va tenir al famós Phineas P. Cage a qui van atravessar amb una barra metàl·lica ! Canvi de personalitat i conductuals (infantil, instins no controlats, sap el que és bo i dolent però fa el que li dóna la gana). Per primera vegada es relaciona el lòbul frontal amb la personalitat.
S.XX: - Neurocirugía: comencen a operar a persones per millorar el seu nivell de vida (epilèpsia i tumors).
• Anticèpsia ! apareix la penicilina i l’anestèsia. Coneixíen una mica el funcionament del cervell i comencen a treure trossos.
• Epilèpsia: neurones descarreguen provocant una crisis ! treien el tros on començava la crisi per a que no s’estengués. Quan treien tot un hemisferi = hemisferectomía (a nens amb un hemisferi atrofiat, si eren joves i se’l treien, als pocs mesos podíen parlar), d’adult es perdría tot. ! estudis sobre plasticitat cerebral. A vegades el cervell es moría = el nen mor.
• Hemidecorticacions: talls al còrtex que separen soma i axó = la neurona deixa de funcionar peró no es deixa un buit.
• Lobectomía: extirpació parcial o completa d’un lòbul.
• Cas H. M.: (Wilder Penfield) extirpació de dues parts del cervell per crisis epilèptiques al lòbl temporal = amnèsia. Van treure l’hipocamp, l’amígdala i l’escorça temporal (parts medials) ! relacionats amb la memòria, van descbrir que l’hipocamp és molt important per la memòria.
• Juhn Wada: treient només d’un costat també es produïa amnèsia. Capacitat de cada lòbul? = test WADA en què t’adormen un hemisferi (test de l’amital sòdic).
• Wilder Penfield: estimulació elèctrica intracraneal. Treuen l’ós i estimulen diferents parts del cervell.
• Callosotomíes: tallen el cos callós per evitar que la crisi epilèptica d’un hemisferi passi a l’altre, si la crisi es generalitza a tot el cervell el pacient perd la consciència.
• Presentació taquitoscòpica: tècnica dels camps visuals. Permet estudiar de què s’encarrega cada hemisferi.
• Escolta dicòtica: rebem informació per les dues orelles però se sent millor per la dreta perquè va a l’hemisferi esquerre.
I Guerra Mundial: Walter Poppelreuter II Guerra Mundial: Luria Guerra de Vietnam ! abans de marxar se’ls feia proves als soldats i, quan tornaven, es comparaven els resultats.
Guerra del Golf ! estudi de les conseqüències de la guerra en els soldats.
Neuroimatge: 1970 ! escàner TC (Tomografía Computeritzada), TAC (Tomografía Axial Computeritzada). 1980 ! RM (Ressonància Magnètica).
Pot ser estructural (TC, RM) o funcional (PET, SPECT, RMf) 1. 4. Tècniques de la neuropsicología Mètodes que controlen directament variables cerebrals: - Anàlisi de lesions i morfometría: Post morten / Anàlisi in vivo.
- Inactivació Cerebral: estimulació elèctrica /anestèsia selectiva / estimulació magnètica transcraneal.
Mètodes que controlen indirectament variables cerebrals: Camps visuals separats.
Audició dicòtica.
Temps de reacció.
Mètodes de registre de l’activitat cerebral (funcionals): - Electromagnètics: Electroencefalografía (EEG) / Potencials evocats (PE) / Magnetoencefalografía (MEG).
- Metabòlics: Tomografía per emissió de positrons (TEP) / Tomografía per emissió de Fotons simples (SPECT) / Ressonància Magnètica funcional (RMf).
! Tomografía computada (TC, anys70): Només dóna talls axials horitzontals. Inconvenient = poca diferència entre substància blanca i gris. Líquid cefaloraquidi = negre (hipodens) per tant les lesions es veuen hipodenses (negres). La sang es veu hiperdensa (blanca).
! Ressonància Magnètica (RM, 80): dóna les tres orientacions (axial, coronal i sagital). Més resolució. Depenent dels paràmetres de magnetisme es poden obtenir diferents adquisicions, les més importants són: - Adquisició en T1: semblant a TC; líquid cefaloraquidi = negre (així es veuràn les lesions ); sang = blanca.
- Adquisició en T2: es veu tot blanc i brillant (com un negatiu). El LCR i les lesions ! hiperintenses; sang ! hipointensa. Per veure petites lesions isquèmiques.
! RM noves modalitats: - Angiografía.
- Espectroscòpia (MRS).
- Imatges per difusió (DWI).
- Imatges per perfusió (PWI).
- Imatges de tensor de difusió (DTI), Diffusion Tensor Imaging.
...