TEMA 4 LA FORMACIÓ IRREGULAR DEL CONTRACTE (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Derecho Civil III
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 23/03/2015 (Actualizado: 08/05/2015)
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

Tema 4 La formació irregular del contracte 1. La falta absoluta de consentiment: 1.1. El dissens Dissens és l’ antònim de consentiment. Hi ha dissens quan hi ha divergències de voluntats, quan les parts no s’entenen. El dissens té a veure amb l’ error obstatiu, error en la declaració, és a saber quan un subjecte vol vendre i diu llogar, o es diu una cosa diferent a la que realment es vol.
En principi, si hi ha dissens no hi ha contracte, la conseqüència és la nul·litat. Contracte nul quan es conegui el dissens. El problema del dissens és quan s’ està en desacord i es pensa que s’ està d’ acord.
1.2. La declaració iocandi causa Declaració feta en broma. Aquell tipus de declaració de voluntat que una de les parts creu que és de forma seriosa, i l’ altra part creu seriosament que es tracta d’ una broma.
En cas de ser creïble i que qualsevol observador extern ho pogués haver cregut, tampoc espot dir que hi ha contracte ja que qui ha emès l’ oferta no ho creia, però pot haver una reclamació per danys i perjudicis, responsabilitat extra contractual. La voluntat que s’ emet és no obligar-se i allò que rep l’ altra part és la voluntat d’ obligar-se.
1.3. La reserva mental La reserva mental és equiparable a la simulació però de forma unilateral. Només un dels contractants participa d’ aquesta declaració. No hi ha l’ acord propi de la simulació, sinó un dels contractants fa veure a tercers que vol fer un contracte, però l’ altra part desconeix la manca d’ intenció. En la majoria de casos, el contracte es manté a causa de la confiança dipositada en l’ altra part, es protegeix a la part que sí que ha confiat. Prima la confiança, atès que no té cap motiu per a pensar que no hi ha la voluntat de celebrar el contracte.
1 2. La simulació: elements i classes. Conseqüències jurídiques La simulació és un supòsit de manca de consentiment, manca de voluntat de contractar, i a diferencia de la reserva mental, la simulació és bilateral.
La simulació dels contractes és la situació en la qual s’ emeten declaracions sense la voluntat de negociar i amb l’ única finalitat d’ aparentar, en unes altres paraules, representa una divergència entre la voluntat interna i la voluntat declarada la qual ve provocada per un acord d’ ambdues parts contractants.Com que l’ acord de les parts no es manifesta exteriorment, es dóna una aparença de contracte; existeixen per tant dues declaracions: la simulada, que és la que s’ exterioritza, i la dissimulada, la qual conté la veritable intenció de les parts.
Existeixen dos tipus de simulació :  Simulació absoluta. Les parts únicament volen l’ aparença del contracte i no amaguen cap altra voluntat. Realment no volen la celebració de cap contracte i l’ acord simulatori té la virtualitat de privar de valor a la declaració emesa. No es vol celebrar cap contracte.
 Simulació relativa art. 1276 CC. Les parts duen a terme dos contractes, l’ aparent el qual realment no volen realitzar, i el dissimular, el qual respon a l’ autèntica voluntat.
De manera que l’ únic contracte volgut és el dissimulat. El cas descrit a la sentència és una simulació relativa, ja que realitzaren una compravenda quan la veritable intenció era realitzar una donació. Es vol celebrar un contracte diferent amb l’ emès.
No s’ ha de confondre la simulació amb una finalitat il·lícita o delictiva, pot haver-hi supòsits de simulació lícits.
Requisits  Previ acord entre les parts, a diferencia de la reserva mental que no hi ha acord bilateral. Les parts manifesten exteriorment una cosa diferent a la que volen.
 Voluntat de crear una aparença de contracte. No voluntat de causar danys, ni causa il·lícita.
2  Celebració d’ un negoci aparent.
 Només efectuable en negocis bilaterals, contractes.
3. Els vicis del consentiment: caracterització Art. 1265 CC. En aquest supòsit hi ha consentiment però està viciat, no és que comporti la nul·litat absoluta per falta de consentiment. La conseqüència prevista per aquest supòsit és la anul·labilitat, és a dir, el contracte és vàlid però pot ser anul·lat/ impugnat en el període de 4 anys, si han transcorregut els 4 anys, el contracte és definitiu.
 Violència.
 Intimidació.
 Error.
 Dol.
3.1. La declaració sense llibertat: violència i intimidació La violència regulada en el art. 1267 CC, és una violència que pot ser emprada per l’ altra part contractant o per un tercer. La violència és diferent a la intimidació. Es dona un consentiment a causa de la violència física que es pot produir. En aquest cas pot ser nul·litat per manca de consentiment i no pas per un consentiment viciat.
La intimidació, és pròpia de un vici del consentiment, article 1267 CC. Por/Temor racional i fonamentada de prendre un mal imminent i greu, un mal creïble i seriós, no és una simple amenaça. No és tan física como la violència, sinó és de caire verbal. La víctima està segura que si no realitza l’ acció volguda, tindrà unes conseqüències. S’ha de tenir en compte l’ edat de la víctima, el sexe, la seva situació personal, etc. Així mateix està la intimidació per por que un superior, cap de la feina, est tregui de la feina, i per aquell motiu es realitza una determinada acció.
3 3.2. L'error en la formació del consentiment: tipus i requisits Error, art. 1266 CC Falsa representació de la realitat per part d’ un dels subjectes contractants. Aquest tipus de contracte no és impugnable. Segons el precepte, ha de concorre el requisit de l’ essencialitat, és a dir, que l’ error ha de recaure sobre la cosa mateixa. Ex: Si es compra un telèfon d’ un color que no es vol, el color és un element accessori però el propi telèfon és l’ element essencial. La jurisprudència afegeix com a requisit a l’ error, a part de l’ essencialitat, l’excusabilitat, l’ error ha de ser excusable, havent emprat la diligència necessària per part del contractant, tot i així hi ha hagut error.
Requisits:  Essencialitat.
 Excusabilitat.
Classes d’ errors: Error vici o error propi. Error en el vici del consentiment, a diferència de l’ error obstatiu.
Art. 1266 CC del qual tracta aquest apartat del tema.
L’ error obstatiu és un error en la declaració. Ex: Maleïts macarrons i canelons. Pot donar lloc a la manca de consentiment o manca d’ acord.
 Error en la substància, en la cosa.
 Error en la persona. Obligacions personalíssimes com per exemple, contractar a una persona per un concert diferent de la que es volia.
 Error en la qualitat.
 Error en la quantitat. Si resulta La majoria d’ errors són d’ errors de fet. S’ ha de mirar si l’ error és essencial, sobre la cosa, i si és excusable.
 Error facti, de fet.
 Error iuris. Celebrar un negoci pensant que tindrà uns determinats efectes jurídics diferents als que realment té. Error de dret, l’ error recau en la interpretació de la 4 norma jurídica. La ignorància de la llei no eximeix el seu compliment, la norma és vinculant tot i que s’ ignori l’ existència de la mateixa.
3.3. El dol: concepte, classes i règim jurídic Art. 1269 CC. Hay dolo cuando, con palabras o maquinaciones insidiosas de parte de uno de los contratantes, es inducido el otro a celebrar un contrato que, sin ellas, no hubiera hecho.
Concepte. És un conducta subjectiva intencionada. Implica intencionalitat d’ engany, no amb la voluntat de causar perjudicis o danys. Es vol enganyar de tal forma que presti un consentiment. Aquest engany, o maquinacions.
Requisits del dol  Activitat il·lícita. Conducta contrària ala bona fe.
 El dol està provocat per un dels contractants, tal i com indica el precepte 1269 CC.
No s’accepta el dol de tercers. El subjecte, per una informació proporcionada per un tercer, contracta de forma enganyosa. No es dol, però serà un engany. Es podrà impugnar el contracte per error, però no per dol. Aquest últim és activitat il·lícita per l’ altre part.
 Intenció d’ enganyar, però no cal que hi hagi l’ obtenció d’ obtenir un guany patrimonial ni de causa danys. La intenció principal es enganyar.
 Ha de ser determinant i greu. Art. 1270 CC. Artículo 1270. Para que el dolo produzca la nulidad de los contratos, deberá ser grave y no haber sido empleado por las dos partes contratantes. El dolo incidental sólo obliga al que lo empleó a indemnizar daños y perjuicios. Gràcies a l’ engany, s’ ha celebrat el contracte. Greu, que afecta a la substància de la cosa.
 Provocarà un error a l’ altre part. Per això en ocasions és parla d’ error dolós. El dol provoca un error, és un error provocat.
Així mateix el dol és un vici típicament contractual. Per exemple en els testaments no s’aplica 5 Classes de dols  Dol causant. El dol determinant greu, que causa la nul·litat del contracte que la pot comportar si s’ impugna.
 Dol incidental. El dolo incidental sólo obliga al que lo empleó a indemnizar daños y perjuicios. No és determinant ni greu, és menys greu. S’ haurà d’ indemnitzar per danys i perjudicis.
 Dolus bonus. Publicitat. Dintre dels usos, del coneixement, se sap que si es consumeix un determinat producte no tindràs les qualitats descrites a la publicitat, no es serà com la persona que surt a l’ anunci. Això té un límit, la publicitat enganyosa.
 Dolus malus. Vici del consentiment.
Són vicis de la part pre contractual. Fase prèvia al contracte, en les negociacions prèvies.
Acció de nul·litat és de 4 anys, i si s’ ha signat el contracte i hi ha intimidació, fins que aquesta no cessi no comença a comptar el dia 1 d’ aquests 4 anys. Si hi ha dol, des de la consumació del contracte dies a quo. Consumat no vol dir perfeccionat. Consumició´: Quan s’ han complert les prestacions. Perfecció: Que s’ha signat però no s’ han complert les prestacions.
6 ...

Tags: