Treball Lapidació de Sant Esteve al MNAC (2014)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 2º curso
Asignatura Art Primer Medieval
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 2
Subido por

Vista previa del texto

Carbonell Torrents, Ofèlia “Lapidació de Sant Esteve”, decoració mural de l'església de Sant Joan de Boí Títol: Lapidació de Sant Esteve Autor: Mestre de Boí Cronologia: inicis s. XII Tècnica: Originalment mural, fresc passat a tela.
Localització original: Vall de Boí La Lapidació de Sant Esteve forma part dela decoració pictòrica de l'església de Sant Joan, a la Vall de Boí, i és actualment part de la col·lecció de romànic del MNAC.
Amb la Renaixença va sorgir un nou interès per l'art romànic. Amb la fundació de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1907, es promogueren vàries iniciatives per al seu estudi i foment. D'entre aquestes destaca l'expedició d'estudi de les restes romàniques al pirineu, dirigit per Josep Puig i Cadafalch (la Missió arqueològica a la ratlla d'Aragó). Fruit de l'expedició, es va publicar el primer fascicle de Les pintures murals catalanes, de Josep Pijoan, el tercer fascicle, dels quals seria dedicat a Sant Joan de Boí.1 L'estiu de 1919, la Junta de Museus de Barcelona va descobrir que estaven sent arrencats murals per ser venuts a entitats estrangeres,2 de manera que es va iniciar una campanya per comprar, arrencar i 1 PAGÈS, 2005 2 PAGÈS, 2005 passar a tela, els murals de Sant Quirze de Pedret, Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taull, Sant Joan de Boí, per ser exposats al Museu de la Ciutadella. El director de l'operació, que va durar fins 1923, va ser Joaquim Folch i Torres, curador d'art medieval. 3 En el moment d'exposar les pintures, no es va tenir en consideració l'ordre original de la decoració en l'església,4 tema que ha causat controvèrsia al llarg dels anys, a més de dificultar la lectura o datació de l'obra. L'únic testimoni fiable sobre la relació entre les pintures, eren les anotacions fetes per Emili Gandía i Ortega (conservador que participà en el procés de trasllat), durant dècades perdudes.5 Avui en dia es considera que l'escena de la Lapidació estava ubicada sobre el tercer arc de separació amb la nau central dins la nau lateral nord, 6 inclosa en la zona reservada a representcions de sants, i com aquestes, és pintada sobre un fons de franges de color pla amb un marc de senefa en zig-zag i flors.7 La datació de la decoració mural de l'església, ha estat també un tema problemàtic, ja que no hi ha testimonis documentals del seu acabament. No es pot pendre com a referència la data de consagració, ja que sovint no coincideix amb l'acabament real de l'obra, com s'ha comprovat en els casos de Sant Pere de Rodes o la Catedral de Girona.
L'edifici es pot datar entre mitjans del s.XI i principis del s. XII. Les fonts confirmen que l'any 1064 el castell de Boí va ser infeudat pels senyors d'Erill, i és possible que fessin construïr una capella castellera als peus mateix del feu. Es creu que arràn d'un moment de bonança econòmica dels senyors d'Erill, pel botí de les expedicions militars en relació a la conquesta de Barbastre (l'any 1090), s'hauria decidit actualitzar la decoració interior de l'església. Parlariem doncs de dues datacions diferenciades, una per l'edifici i l'altra per la decoració mural.
A partir de l'anàlisi de les capes pictòriques de l'obra, s'han detectat dues capes de parament prèvies a la pritura: una primera decoració en línies blanques i una capa d'arrebossat com a preparació de la pintura definitiva.8 Amb l'estudi dels pigments utilitzant mètodes com el raig X o la microscòpia òptica, s'ha comprovat que per pintar l'obra s'havien emprat materials inorgànics de gran estabilitat, inalterables al medi ambient. No presenten cap mena de manufacturació, i la majoria tenen el seu 3 4 5 6 7 8 PAGÈS, 2013 GUARDIA, 2010 GUARDIA, 2010 GUARDIA I MANCHO, 2009 PAGÈS, 2013 GUARDIA I MANCHO, 2009 origen a la zona dels Pirineus. L'anàlisi pictòrica també ha servit per establir distància entre el Mestre de Boí i el de Taüll. La decoració de Sant Joan de Boí mostra una tècnica més tosca, una barreja de pigment i argila blanca caolinita que el fixa al substrat. 9 S'han trobat restes d'estuc aplicades per donar relleu a la zona on és representada la mà de Déu, tècnica utilitzada normalment en la pintura sobre taula, fet que indica que l'obra és fruit d'un moment d'experimentació i desconeixement de la tècnica. 10 Aquesta informació determinaria les pintures de Sant Joan com les més antigues de tot el conjunt de la Vall de Boí. 11 Tot i que l'escena en que ens centrem representa un tema prou covencional per l'entorn religiós (el del protomàrtir), crida l'atenció el repertòri iconogràfic inusual de la resta de la decoració: bestiàri monumental i escenes de joglaria. Es podria interpretar que les representacions de festivitat i celebració als murs de l'església serien una forma de commemoració de la cerimònia de consagració de l'edifici, o bé una al·lusió a les celebracions pròpies del dia de Sant Esteve, adaptant un model miniat.12 Les decoracions de Sant Joan de Boí s'enmarquen en el context de reforma religiosa i formal en el qual les influències o “fluències” formals i estilístiques tingueren molta importància pel desenvolupament de l'estil romànic arran d'una intensificació dels contactes ultrapirinencs. 13 L'estil del Mestre de Boí es podria conectar amb tendències franceses. Des del punt de vista de la sintaxi ornamental o del detall dels repertoris, podriem trobar models en manuscrits il·lustrats elaborats al llarg del s.XI,14 com les de l'Aquitània i la Cort de Poitiers. 15 Si el comparem amb altres obres de l'època, com ara San Juan de la Peña, també de 1100, trobem unes formes ben diferents, més pròpies dels ambients de promoció reials aragonesos, de caire més brillant i monumental. 16 Sembla més aviat que els models compositius i iconogràfics de Sant Joan de Boí remeten al món carolíngi, partint de repertoris vetero-testamentals, com ara la lapidació de Jeremies, a les pintures de Saint-Germain d'Auxerre (segona meitat s.XI). A la figura de sant Esteve de Boí hi manquen els trets representatius d'un sant, de manera que coincideix amb la representació del proser de Prüm, sobretot en el caire de violència explícita que té. L'autor de l'obra tindria, doncs, formació miniaturista.
9 10 11 12 13 14 15 16 ESTUDI CIENTÍFIC I TÈCNIC DE LES PINTURES MURALS ROMÀNIQUES DE LA VALL GUARDIA I MANCHO, 2009 PAGÈS, 2013 GUARDIA, 2000 GUARDIA, 2000 GUARDIA I MANCHO, 2009 PAGÈS, 2013 GUARDIA I MANCHO, 2009 En tot occident, els monestirs benedictins manteniren una estreta xarxa de relacions, a més de contacte amb l'imperi carolíngi, de manera que és més que probable el coneixement de manuscrits il·lustrats de regions meridionals de França per part del Mestre de Boí. 17 Des de l'any 1097 ocupava la seu el bisbe Ponç, provinent del monestir de Sainte-Froy de Conques, amb el qual va mantenir una relació al llarg dels anys. Un bisbe anterior, el bisbe Salomó, va fer arribar a la Vall de Boí dos dels grans manuscrits il·lustrats amb gran riquesa: les Bíblies de Ripoll i de Rodes. Es pot trobar certa coincidència de temes i resolució formal entre aquestes i les pintures de Boí.
En l'escena del protomàrtir, sobre un dels botxíns, hi trobem la inscripció que Trop(h)os (que erròniament Pijoan identificà com a Theodoros associant-la a un menologium grec). Això podria fer referència a un troper-proser on s'il·lustressin els Fets dels Apòstols, però no se'n conserva cap de llemosí, ripollès o vigatà amb l'escena del protomàrtir, de manera que no parlariem d'un model per l'obra. És possible que el terme trophos s'hagués afegit erròniament, per desconeixement de l'autor, cosa que es repeteix en altres figures d'aquest mateix cicle pictòric.
Al costat de l'escena de la lapidació, s'ha trobat la inscripció Sanctus Martinus, cosa que fa pensar que hi hauria una escena de la vida de sant Martí, de manera que podria ser que l'església hagués estat consagrada als dos sants, o bé que en contingués relíquies.
Bibliografia: PAGÈS, Montserrat, 2013. “Romanesque mural painting in Catalonia”. Catalan Historical Review, 6 p.45-60.
PAGÈS, Montserrat, 2005. Sobre pintura romànica catalana. L'Abadia de Montserrat.
ESTUDI CIENTÍFIC I TÈCNIC DE LES PINTURES MURALS ROMÀNIQUES DE LA VALL DE BOÍ GUARDIA, Milagros, 2010. Sant Joan de Boí: Les pintures retroben el seu lloc. Lambard. Estudis d'Art medieval, vol. XXI pag. 149-156 GUARDIA, Milagros, MANCHO, Carles, 2008. “Pedret, Boí, o dels orígens de la pintura mural romànica catalana”, Fonts de la pintura romànica catalana GUARDIA, Milagros 2010. “Ioculatores et saltator. Las pinturas con escenas de juglaría de Sant Joan de Boí”. Locus Amoenus,5 p.11-32.
17 GUARDIA, 2000 ...