6. ANTIDEPRESSIUS (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicofarmacologia
Año del apunte 2015
Páginas 19
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

6. ANTIDEPRESSIUS 6.0. Hipòtesis biològica La depressió es basa en un dèficit de 3 NT del SNC, monoamines (NA, 5-HT i DA), els primers estudis indicaven que degut a aquests dèficit, es podien donar alteracions en els R tant pre com postsinàptics, degut als processos de neuroadaptació (NA, α1,α2 i β1; 5-HT 5-HT1 i 5HT2; DA tipus D1 i D2).
La majoria de persones amb trastorn depressió tenen normalitat però normosensibilitat receptorial, els fàrmacs antidepressius allò que fan és augmentar la funcionalitat dels NT per combatre la deficiència relativa o dèficit pseudomonoaminèrgic. Els antidepressius revertien els quadres afectius quan únicament augmentaven els nivells de les amines.
Es va veure que hi havia disfunció en aquests sistemes però a nivell de mala transducció de senyals sinàptiques, nivells adequats de monoamines (5-HT, DA i NA), els receptors i l’afinitat d’aquestes era correcte; però funcionaven malament a nivell de transducció sinàptica.
Això feia que determinats factors neurotròfics d’expressió gènica que produeix la neurona, no es trobaven en la quantitat correcta, sinó en major quantitats, hi ha més substàncies neurotransmissores, més senyal –funcionament metabòlic-, i un mal funcionament. (reducció de la grandària neuronal, disfunció neuronal, mort neuronal –apoptosi-). La qual cosa comporta la simptomatologia depressiva. El més implicat als quadres afectius és el BDNF, tant en quadres depressius com psicòtics.
La psicoteràpia augmenta els nivells dels factors neurotròfics (TCC), per tant, es reverteix l’alteració psicobiològica.
Com a MECANISME D’ACCIÓ: Tots els antidepressius seran agonistes funcionals monoaminèrgics d’un d’aquests 3 sistemes de neurotransmissió (5-HT, NA, DA). La majoria augmentaran més d’un sistema de NT. Per aquest mecanisme d’acció revertiran la simptomatologia depressiva, així com efectes adversos.
Efectes adversos per l’agonisme funcional: S - noradrenèrgic. s’activa P / estriat - colinèrgic. més DA, disminueix (menys acetilcolina, efectes d’antagonisme colinèrgic / anticolinèrgics) retenció urinària, reestrenyiment.
Els efectes terapèutics triguen en aparèixer, entre 2-4 setmanes –efecte demorat-, allò que es dóna abans són els efectes adversos. No hi ha reversió de simptomatologia depressiva sinó efectes secundaris.
Per millorar el funcionament dels R i fer l’acció a mig termini. En un principi no es canvia d’antidepressius fins que no han passat 6-8 setmanes, fins llavors no es considera la ineficàcia del tractament.
Si en 24-48h es dóna un canvi, és efecte placebo (i resulta que en el 30% els pacients la milloria clínica inicial que manifesten és deguda a l’efecte placebo). En depressions greus vegetatives no es dóna.
En subjectes sans no hi ha efectes terapèutics, sinó secundarismes (sedació-insomni, disminució rendiment intel·lectuals, disfuncions sexuals i molèsties anticolinèrgiques).
6.1. Antidepressius tricíclics La Imipramina és el 1r antidepressiu tricíclic comercialitzat.
Mecanisme d’acció: augment nivells de NA, 5-HT i en menor grau DA. Inhibiran la recaptació, impedeixen que el NT sigui recaptat per la neurona presinàptica.
El antidepressiu tricíclic es posa sobre el transportador i impedeix que aquesta proteïna agafi el NT i el torni a entrar en la neurona presinàptica, per tant, hi haurà més NT en la sinapsis, per tant, el NT en l’espai sinàptic, actua a nivell postsinàptic hi haurà una major resposta de 5-HT, NA i en menor mesura DA.
Per aquest mecanisme d’acció hi han efectes secundaris.
Altres mecanismes d’acció, similars als antipsicòtics: antagonisme:  M1 anticolinèrgics.
 ALFA1 antiadrenèrgics.
 H1 histamínics.
Farmacocinètica:  Absorció. a vegades no és completa, pot donar errades dèficits d’absorció –analítica per a valorar incompliment o dèficit d’absorció-. Només s’administren v.o. per cardiotoxicitat no es donen via v.e. i v.i per risc cardiovascular. Diferències individuals (codi genètic).
 Distribució. Tmàx 2-8h. variabilitat t1/2 10-70h. es fixa a prot. plas en 90%.
 Metabolisme. Hepàtic pel sistema citocrom P450. Tots metabòlits actius, tots allarguen l’efecte.
 Excreció. Renal multifàsica, una part s’excreta en període curt (2-3 dies) i la resta triga més (setmanes) Farmacodinàmica:  Indicacions: no són la 1a opció per TD pels efectes secundaris. Fàrmacs d’elecció per TDM més greus (tipus melancòlic) atès que són molt eficaços. En tocar la 5-HT són bons ansiolítics, perquè hi han tricíclics que toquen més la 5-HT (funcionen bé en trastorns d’ansietat, amb o sense agorafòbia, estrès posttraumàtic i TOC). Trastorn per terrors nocturns, bulímia nerviosa. Els trastorns per dèficit de l’impuls estan mediatitzats per dèficit de 5-HT per tant, si augmenten la 5-HT es reverteix. Anuresi nocturna en nens > de 6 anys.
 Contraindicacions NA - afectació cardiovascular: infart miocardi, hepatopaties, diabetis, epilèpsia, glaucoma -pressió intraocular per NA-, 1r trimestres embaràs, teratogènics (induirien mutacions en el fetus).
 Seguretat. IT mig, intoxicacions greus -administració de dosis aproximades de 15 dies de tractament 70-80 pastilles-, si es dóna pot arribar a una síndrome confusional, coma i depressió respiratòria i requeriria hospitalització.
Amb tots els antidepressius s’ha d’instaurar la dosi, per provocar una millor tolerabilitat als efectes secundaris. Dosis baixes 25-75 mg augmentats cada 24-48h fins a dosi terapèutica.
No capacitat addictiva.
 Efectes adversos. somnolència, mareig, disgèusia -alteració gust aliments-, cefalea, sequedat de boca // visió borrosa, diarrea, hiperhidrosis, hipotensió, insomni, vòmits.
Fàrmacs: Maprofilina → tetracíclic 5-HT susceptibles de ser més ansiolítics → TOC (clomipramina) 5-HT = NA → TOC NA alteració = inhibició social, per tant, es reverteix la inhibició social 6.2. Inhibidors de la monoamina-oxidasa (IMAO) El mecanisme d’acció del neuroenzim IMAO és l’AGONISME FUNCIONAL MONOAMINÈRGIC (inhibició enzim monoaminoxidasa)  MAOA degrada NA, 5-HT, DA → seria l’adequat pel tractament de depressió i processos afectius.
 MAOB degrada NA, 5-HT, DA (antiparkinsonians, atès que actuen sobre la DA i el Parkinson està regit per un dèficit de DA).
L’IMAO és un enzim intraneuronal, per tant, agafa NT dins la neurona presinàptica i els degrada. Si donem un inhibidor d’aquest enzim MAO, no talla el metabolisme dels NT i els tindrem disponibles per poder ser alliberats. Per el mecanisme d’acció de l’enzim MAO és inhibir el metabolisme d’aquests NT (5-HT, DA, NA).
Mecanisme d’acció de l’enzim metabòlic IMAO (efecte terapèutic):  activitat isoforme (selectius i no selectius) només IMAOA i/o IMAOB. Això comporta conseqüències a diferents nivells. Un no selectiu com a antidepressiu estarà tocant diversos NT, millor pautar un selectiu per la simptomatologia concreta.
 tipus d’acció (reversible i irreversibles) tot allò que té a veure amb els paràmetres farmacocinètics (BHE, etc.). Els reversibles s’enganxen a la IMAO fan l’efecte i ja està, els irreversibles continuen fent efecte fins que no es degrada la molècula (14 dies en el cas de IMAO).
Altres mecanismes d’acció:  Antagonisme receptor melatonina M1. Tot allò anticolinèrgic produeix:  Antagonisme receptor histamina H1.
Antagonise histminèrgic: Farmacocinèticament, pel que fa als IMAO reversibles: * poc útil en els d’acció irreversible.
 Absorció. v.o  Distribució. es fixa a poques proteïnes plasmàtiques 50%. La vida mitja és molt curta t1/2 0’2-3h, la qual cosa indica que s’ha de pautar en diverses dosis al dia (posologia).
Tmàx 1-2h.
 Metabolisme. hepàtic pel CYP2C19 amb metabòlits inactius. En Europeus som en un 50% d’acetiladors lents; però el procés normal és d’acetilació ràpida 24h.
 Excreció. Renal i en bona part sense modificació Farmacodinàmicament:  Indicacions: sobretot simptomatologia ansioso-depressiva (histriònica, ansietat) o  Trastorn depressiu major. en especial amb simptomatologia atípiac:  ansios-fòbic  histeriforme o Trastorn de pànic amb o sense agorafòbia o Fòbia social o Trastorn obsessiu-compulsiu Contraindicacions -fàrmac noradrenèrgic atès que fomenta 5-HT, DAi NA: infart miocardi, cardiopaties, hipertenció, hepatopaties, Parkinson, Diabetis, 1r trim. Embaràs.
 Seguretat: IT mig, realment el risc està en la generació de crisis hipertensives greus, degut a la interacció amb nutrients o amb ingesta d’altres fàrmacs, perquè la IMAO no té només una funció de degradar aquests NT pel quadre afectiu, sinó que degrada totes les monoamines, quan s’inhibeix el metabolisme d’aquestes monoamines, sobretot les vasopresores. Això genera incompatibilitat, per la qual cosa, s’ha de controlar la font d’entrada de monoamines (farmacològicament o alimentàries). Amb els reversibles hi ha més flexibilitat.
Tolerabilitat: augment de la dosi 15mg/setmana en un període d’unes 1--3 setmanes.
En el cas d’irreversible, si puja molt la DA no es pot administrar al final del dia, perquè generaríem insomni per la Da.
La intoxicació per IMAO requereix hospitalització Pot crear un quadre greu : hipertèrmia, taquicàrdia, hipertensió i col·lapse cardiocirculatori amb risc de mor.
No capacitat addictiva  Precaucions perquè són font de tiramines vasopresores o Dietètiques. formatges fermentats, OH, gambes i conserves, vísceres, plàtans, fruits secs, sopes precuinades, cafè, té i cacao.
o Farmacològiques. amfetamines i anorexígens, anticolinèrgics, antihipertensius, antihistamínics, antiasmàtics, analgèsics, anestèsics generals i locals, antigripals i descongestius nasals.
* Si és irreversible s’han de seguir estrictament les pautes. A més de seguir les pautes postinterrupció del tractament.
 Efectes adversos (fàrmacs antihistamínics-augmentar la gana- NA, DA, 5-HT efectes anorexígens). visió borrosa, disfunció sexual, excitació, cefalea, insomni, augment gana // diarrea, edema perifèric, anorèxia, sequedat de boca, etc.
Fàrmacs que actuen sobre IMAO: Rasaglina MAOA MAOB i irreversible (5HT, DA, NA augment, no comercialitzat a Espanya) Tranilcipromina MAOA MAOB substàncies amb prop. psicoestimulants Iproniacida 1a IMAO comercialitzada en l’època d’or 1950-1960, actualment no Espanya Clorgilina quadre afectiu irreversible MAOA 5-HT i NA no comercialitzat Espanya Rasaglinina i Seleginina irreversible MAOB malaltia de Parkinson Moclobemida reversble MAOA → trastorns depressius, afectius, ansietat, TOC NA i 5-HT S’han utilitzat IMAO en TOC, principalment els irreveribles, però pugen 5-HT, DA i NA massa.
Actualment, es donen ISRS o Tricíclics.
Trastorns histriònics BZD i ISRS 6.3. Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) El mecanisme d’acció dels ISRS es la recaptació de 5-HT, els ISRS actuen sobre el transportador de 5-HT i impedir que sigui transportada a la neurona postsinàptica des de l’espai sinàptic. Per tant, el mecanisme és l’AGONISME FUNCIONAL SEROTONINÈRGIC.
El fàrmac impedeix que el NT sigui transportat de l’espai sinàptic a la neurona presinàptica, per tant, es bloqueja la recaptació de 5-HT, per tant, hi haurà més a l’espai sinàptica, per tant, augmentarà la resposta postsinàptica de la 5-HT, per tant, és un agonista funcional.
Farmacocinètica:  Absorció. v.o.
 Distribució. Tmàx 2-8h, es fixen poques prot. plasmàtiques i la vida mitja t1/2 15-35 és variable. La fluoxetina dura 4 dies (vida mitja llarga i metabòlit actiu la norfluoxetina que dura 10 dies), permet una preparació setmanal oral de fluoxetina. 75-95% fix.
 Metabolisme. hepàtic CYP2D6, etc. per tant, interaccions metabòliques. A més, els ISRS sobre aquests, la majoria són inhibidors metabòlics+ metabolisme actiu  Excreció. renal Farmacodinàmica:  Indicacions.
o Trastorn depressiu major (no greu) amb dubtes de si existeixen símptomes melancòlics i psicòtics. Són antidepressius però moderats, TDM sí , però els més greus no (Tricícics) o trastorn de pànic amb o sense agorafòbia o ansietat generalitzada o fòbia social o estrès posttraumàtic o bulímia (fluoxetina) tricícils pel l’efecte serotoninèrgic o agressió i conducta impulsiva per l’efecte serotoninèrgic (dèficit 5-HT, per tant, pujant-la disminuixen aquestes conductes) o  fibromiàlgia Contraindicacions: idees de suïcidi, hipomania, TB -l’antidepressiu exacerbarà els quadres maníacs en el cas de TB- es pauten quan hi han episodis depressius molt greus, diabetis, epilèpsia, hiponatremia, hipovolèmia, desig sexual inhibit.
 Seguretat. IT alt, toxicitat baixa, apareix intoxicació amb coadministració d’altres substàncies o patologies orgàniques importants i crea somnolència, síndrome confusional i convulsions. Fan aplanament emocional, no potencien efectes de l’OH, sedants, anticolinèrgics i antihistamínics. No capacitat addictiva.
Per sobredosificació es pot donar: Síndrome serotoninèrgica. Quadre que apareix quan hi ha un augment de 5-HT:  símptomes neurològics. per augment 5-HT: logorrea, eufòria, disfòria, hiperactivitat, irritabilitat, cefalea, disàrtria, etc. les amines estan implicades en processos funcionals semblants.
 símptomes digestius. diarrea, espasme abdominal i distensió abdominal  símptomes autonòmics. sudoració i hipertèrmia → podria provocar taquicàrdia i hipertensió arterial a nivell cardiovascular.
 Efectes adversos: nerviosisme, diarrea, somnolència, hiperhidrosis, cefalea, nàusees // dolor abdominal, pèrdua-augment gana, estrenyiment, visió borrosa, artràlgia, miàlgia, tremolors….
Fàrmacs: alta preescripció mèdica Citalopram 2 isòmers/ Escitalopram 1 isòmer -actiu- millor perfil farmacodinàmic isòmers lebo/dextro Fluoxetina molt preescrita Presentació setmanal (Prozac) Fluvoxamina Paroxetina Sertralina 6.4. Inhibidors de la recaptació de noradrenalina (IRN) Reboxetina Farmacocinètica:  Absorció. v.o. bona (única)  Distribució. Tmàx 2h / t1/2 12-16h.
97% fix.
 Metabolisme.
Hepàtic.
CYP3A4.
Metabòlits inactius. Inductor enzimàtic.
 Excreció. Renal majoritària i fecal.
Farmacodinàmica:  Indicacions. TDM i TDAH (en estudi)  Contraindicacions. Alteracions PA, prob. urinaris, convulsions, TB i idees suïcides.
 Seguretat. IT alt, instauració gradual dosis per a millorar tolerabilitat, millora del funcionament social de forma selectiva, sense efectes sedants, intoxicació (hipotensió ortostàtica, hipertensió arterial, ansietat i convulsions), no addictiva.
 Efectes adversos. Sequedat boca, estrenyiment, sudoració i insomni // cefalea, mareig, taquicàrdia, hipotensió ortostàtica, retenció urinària, disúria, vertigen, disfunció erèctil i impotència.
6.5. Inhibidors duals (IRSN i IRND) Els antidepressius inhibidors duals són agonistes funcionals de les monoamines: IRSN recapactació serotonina i noradrenalina, són més.
molts menys secundaris i efectes efecte semblants als tricíclics, per tant, serien l’alternativa.
A nivell farmacocinètic pel que fa a la Desvenlafaxina:  Absorció. v.o. bona (única utilitzada) comprimits d’alliberació prolongada.
 Distribució. Tmàx 7’5h i t1/2 10-12h. Es fixa poc en proteïnes plasmàtiques (30%)  Metabolisme. Hepàtic. Una part es metabolitza per un citocrom CYP3A4, és un inhibidor enzimàtic però poc potent (irrellevant).
 Excreció. Renal (45% s’excreta inalteradament, sense metabolitzar), per tant, el procés metabòlic té poca importància A nivell farmacocinètic pel que fa a la Duloxetina:  Absorció. v.o. bona (única utilitzada)  Distribució. Tmàx 6h i t1/2 8-17h. Es fixa poc en proteïnes plasmàtiques (>90%)  Metabolisme. Hepàtic. CYP2D6 i CYP1A2  Excreció. Renal i fecal (20%) A nivell farmacocinètic pel que fa a la Venlafaxina:  Absorció. v.o. bona (única utilitzada) amb presentació retard  Distribució. Tmàx 2-2,5h i t1/2 6-8h. Es fixa poc en proteïnes plasmàtiques (30%)  Metabolisme. Hepàtic. CYP2D6 metabòlit actiu: desmetilvenlafaxina (t1/2 10h).
Inhibidor enzimàtic CYP2D6  Excreció. Renal IRNA A nivell farmacocinètic pel que fa a la Bupropion:  Absorció. v.o. bona (única utilitzada)  Distribució. Tmàx 2-3h i t1/2 bifàsica: 30% 6h i 70% 14h. Es fixa poc en proteïnes plasmàtiques (80%)  Metabolisme. Hepàtic. CYP2D6 metabòlit actiu: desmetilvenlafaxina (t1/2 10h).
Inhibidor enzimàtic CYP2D6  Excreció. Renal Farmacodinàmica:  Indicacions. TDM, TAG, FS, TP amb o sense agorafòbia (IRSN), neuropatia diabètica dolora (duloxetina), incontinència urinària d’esforç (duloxetina), dtx THA (bupropion)  Contraindicacions. Glaucoma, TCA, idees suïcidi, alteracions cardíaques, HTA no controlada, antecedentsde maia, TB o convulsions, Taddictius (bupropion).
 Seguretat. ITalt, instauració gradual de la dosi per a millorar la tolerabilitat, quadre de retirada: malsons, parestèsies, cefalees, mareig, nàusies, vòmits i irritabilitat; intoxicació d’escassa gravetat: somnolència, taquicàrdia i convulsions; IRSN contitueixen una alternativa als AD tricíclics: eficàcia semblant, menys efectes adversos, menor toxicitat.
 Efectes adversos.
IRSN. Astènia, fatiga, HT, nàusies, vòmits, estrenyiment, sudoració, badalls // taquicàrdia, erupcions cutànies, agitació conductual, sangració mucoses, alopècia (duloxetina) i fotosensibilitat (venlafaxina).
IRND. Agitació, ansietat, insomni, cefalea, nàusies, vòmits, estrenyiment, dolor abdominal, tremolors // arítmies, taquicàrdia, febre, tics nerviosos, convulsions...
6.6. Altres antidepressius (NaSSA i ASIR) Antidepressius atípics, mecanismes d’acció diferents però mateix efecte funcional.
Els NaSSA són antagonistes de la 5-HT i NA, de dos R presinàptics, per tant, fa d’agonista funcional de la 5-HT i NA.
La Mirtazapina i la Mianserina potencien tant 5-HT com NA (com a antagonistes presinàptics) Els ASIR tenim la Trazodona amb mecanisme d’acció doble serotoninèrgic, antagonista dels R presinàptic (antagonista funcional) del T-HT2 i un inhibidor de la recaptació de la 5-HT. Té un efecte secundari sedant.
El NT en unir-se disminueix la resposta (presinàptics de tipus inhibitori d’alliberació i síntesi), per tant, disminueix la resposta de NA i 5-HT.
Actua sobre alpha2 i 5-HT2 presinàptic Farmacocinètica NaSSA. Mirtazapina:  Absorció. v.o.
 Distribució. Tmàx 2-3h i t1/2 20-40h i es fixa poc aprot. plasmàtiques 85%  Metabolisme. Hepàtic sistema citocrom CYP450. Metabòlit actiu  Excreció. Renal i fecal en menor mesura Farmacocinètica NaSSA. Mianserina:  Absorció. v.o.
 Distribució. Tmàx 3h i t1/2 20-40h i es fixa poc aprot. plasmàtiques 90%  Metabolisme. Hepàtic sistema citocrom CYP450. té metabòlits actius  Excreció. Renal i fecal en menor mesura NaSSA Farmacodinàmica:  Indicacions. TDM es donen en combinació coterapèutica amb d’altres fàrmacs per millor l’eficàcia i disminuir els efectes secundaris.
 Contraindicacions. hipotensió, convulsions, TB, idees de suïcidi, neutropènia mirtazapina-.
 Seguretat. Instauració gradual de la dosis per a millorar la tolerabilitat, seguiment periòdic, efectes sedants, en intoxicació s’augmenten els efectes adversos i no són addictius.
 Efectes adversos. somnolència, mareig, estrenyiment, augment de la gana i del pes, sequetat de boca, convulsions -mianserina- // dolor i espasme abdominals, disnea, agitació conductual, parestèsia i hipotenció.
ASIR bloqueja un R presinàptic, s’augmenta el nivell de 5-HT a la sinàpsis, per tant, es fomenta la resposta serotoninèrgica, per tant, efectes antidepressius.
Farmacocinètica. Trazodona:  Abosrció. v.o ràpida i completa  Distribució tmàx 1-2h i t1/2 5-9h. 90% fixació prot. plas  Metabolisme. Hepàtic citocrom CYP450. metabòlit actiu  Excreció. Renal i fecal Farmacodinàmica ASIR. Trazodona:  Indicacions. TDM, propietats moderades com a antidepressiu, tremolors premedicació anestèsica, dtx drogues, disfuncnió erèctil, TA, insomni.
 Contraindicacions. TB -creen estats hipomaníacs-, convulsions, hipotensió, priapisme, trastorns cardíacs.
 Seguretat. instauaació gradual, efectes sedants pronunciats, intoxicació, no addictiva.
 Efectes adversos. somnolència, cefalea, xerostomia // disfunció cognitiva, hepatitis, hipotensió i priapisme.
6.7. Antidepressiu cronobiològic. Agomelatina Antidepressiu cronobiològic, anàleg de la Melatonina. Efecte a través dels R de la Melatonina.
Farmacocinètica:  Absorció. v.o. i ràpida  Distribució. Tmàx 1-2h i t1/2 1-2h. 90%  Metabolisme. Hepàtic. metabòlits inactius, no allargaran l’efecte  Excreció. Renal 80% Farmacodinàmica:  Indicacions. TDM  Contraindicacions. Cirrosi, malaltia hepàtica activa i menys de 18 anys  Seguretat. no es necessària disminució progressiva, no s’ha establert eficàcia i seguretat antidepressiva en pacients d’edat avançada o amb demència, precaucions en pacients amb hipomania/mai i pensaments suïcides. intoxicació i no addictiva.
 Efectes adversos. cefalea, sequedat de boca, diarrea, mareig // parestèsia, visió borrosa, èczema i augment transaminases sèriques (per tant, calen analític de funció hepàtica basal a les 6, 12 i 24 setmanes) 6 mesos 1 any per evitar la recaiguda amb episodis de recidiva.
6.8. Síndrome serotoninèrgic.
Característiques clíniques: Es dóna quan hi ha un punt de pujada de 5-HT ja sigui per tractament per altes dosis. És un quadre transitori, la mortalitat és de 12%. allò que falla és la HTA amb taquicàrdia. El risc està augmentat quan arteriosclerosi, hi hipertensió ha o hipercolesterolèmia.
Tractament: supressió immediata del fàrmac que ha iniciat el quadre serotoninèrgica, normalment, combinació d’antidepressius. Cal ingrés hospitalari i cotnrol o supervisió. Es poden pautar BZD per tractar el quadre neurològic. Per la hipertèrmia no funciona res, i allò que es donene són antagonistes 5-HT com la cicroheptadina i clorpromazina.
Quadre d’interaccions metabòliques: Resum fàrmacs: Antagonisme H1 augment gana i pes; somnolència Antagonisme M1 problemes memòria, aprenentatge Antagonisme 5-HT3 mediatitza efectes adversos de tipus gastrointestinal: contrarresta els efectes gastrointestinals de la 5-HT.
Antagonisme alpha 1 hipotensió, marejos Combinació d’antidepressius: NaSSA es solen combinar amb altres fàrmacs amb diferents mecanismes d’acció i es potencia la respota i es disminueixen els efectes adversos.
Els ISRS /IRNS i els IRN / IRND Potenciació resposta:  Sals de liti  psicoestimulants (DA)  àcid fòlic  teràpia lumínica  triiodotironina (T3) Recomanacions tractament:  Episodi únic. mínim dotze mesos rere remissió.
 dos o més episodis o episodi greu (ides de suïcidi). entre cinc anys tota la vida.
 dosis de manteniment. la de la remissió.
 retirada amb reducció gradual del 20% de dosis cada 2-4 hores.
...