Tema 9. Gestió del risc ambiental (2011)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Ciencias Ambientales - 4º curso
Asignatura Risc Ambiental
Año del apunte 2011
Páginas 3
Fecha de subida 31/08/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Risc ambiental Tema 9: Gestió del risc ambiental 1. Introducció La gestió del risc és una activitat on: i.
la gent s’informa davant del risc ii.
decideix que fer davant d’aquets riscos iii.
aplica mesures per tal d’arribar a un nivell de seguretat suficient i acceptable.
2. Les 4 fases de gestió del risc S’han de tenir en compte totes les etapes del procés de gestió del risc.
És un procés cíclic i tancat.
2.1. Avaluació del risc Identificar el risc, ja que lo pitjor que pot passar és que no s’identifiqui i es manifesti el risc quan succeeix el fenomen. És una part important i hi ha un seguit de mecanismes per identificar els diferents riscos. Es fan proves periòdiques. Sempre es possible que s’escapin coses i no estigui tot controlat ja que no es pot disposar sempre de la millor tecnologia.
En cas de riscos naturals encara falta delimitar zones susceptibles a determinats riscos.
El progrés tecnològic va molt per endavant a la nostre capacitat per identificar els problemes.
La creixent capacitat per identificar riscos porta una saturació que és difícil assimilar pel públic.
Ex: cada cop s’utilitzen unitats diferents per quantificar les concentracions de les substàncies tòxiques.
Un altra problema a l’hora d’identificar el risc Només es detecta el risc si afecta a la salut humana, ara ja s’identifica si afecta als ecosistemes o si afecta al desenvolupament d’una activitat econòmica... o altres factors importants per a la població.
2.2. Avaluació mesures de control Prioritzar certs criteris per sobre dels altres. El principal criteri és l’impacte sobre la salut humana, però es poden prioritzar diferents àrees sobre altres. Qui determina aquesta priorització? L’hauria de fer l’organisme de l’administració basant-se amb una base sòlida i científica.
Moltes vegades la priorització es basa en quants cops ha sortit per televisió (mitjans i opinió pública) i l’organisme regulador canvia la priorització i molts cops deixem de banda criteris realment prioritzables.
2.3. Selecció de l’estratègia a seguir Càlcul del risc (temes anteriors).
2.4. Execució i seguiment de mesures Valoració social, si el risc estimat és acceptable o no.
Diferents quadres per acceptar el risc: No són els únics criteris per acceptar si un risc és acceptables o no: A. Criteris basats en l’experiència històrica - Precedents legals - Decisions incrementals: restablim els llindars de toxicitat a mesura que es produeix un avenç científic, cada cop més restrictiu.
- Preferències revelades: hi ha instruments com el mercat que indica el nivell de risc que estem disposats a acceptar la gent. Ex: esports d’aventura.
B. Criteris basats en judicis directes - Per professionals - Per reguladors - Per grups socials de pressió - Pel públic en general C. Criteris basats en anàlisis formals - Comparació entre riscos - Anàlisi risc-benefici 3. Valoració final És impossible e improbable que qualsevol mesura de control no generi els seus propis perfils de risc.
Es genera una sensació de seguretat falsa, es menteix sobre l’existència del risc 0. Ex: “embassaments poc estables”.
Processos per evitar els problemes: A. Manament - Prohibició - Regulació (normes sobre el disseny i rendiment de la tecnologia/producte/activitat, restriccions d’us) B. Incentivació - Cercar acceptació voluntària de les mesures reguladores - Proporcionar incentius per al compliment de les mesures reguladores (crèdits, subvencions) - Compensar als afectats via mercat, via tribunals o via impostos - Facilitar la adopció d’assegurances C. Informació - Informar als que generen el risc (tests sobre potencial de risc, monitorització de paràmetres crítics) - Informar als potencialment afectats (campanyes de comunicació del risc) ...