Revisió sistemàtica i metanàlisis (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 3º curso
Asignatura Epidemiologia de la nutrició
Profesor J.
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 08/11/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 17: Revisió sistemàtica i metanàlisi en nutrició comunitària CONCEPTE DE METAANÀLISI La unitat d’investigació és l’estudi.
Per tal de que l’extrapolació de resultats a la població tingui sentit, cal fer-la sobre el major nombre possible d’investigacions donant peu al terme de revisió sistemàtica.
Metanàlisi + Estudis experimentals CONEIXEMENT Es coneix com a metaanàlisi, el conjunt de tècniques que s’usen per tal de quantificar la informació continguda en estudis similars que avaluen un mateix tema. És un tipus de metodologia que ajuda a fer resums i aglomerar la informació de les revisions.
Estudis comparatius (casos i controls, cohorts,...) Estudis descriptius observacionals Opinió CONCEPTE DE REVISIÓ SISTEMÀTICA Una revisió sistemàtica, és una síntesi de resultats d’estudis primaris a través de tècniques que limiten els biaixos i l’error aleatori.
És una eina que ajuda a fer resums del que està publicat amb la inquietud de revisar el coneixement.
Les revisions narratives, no acabaven d’aportar informació gaire útil per això va aparèixer el terme de revisió sistemàtica.
Esquema general de qualsevol estudi cientific. El que diferencia és la manera d'analitzar-ho.
_ Des de l’any 1986 fins el 2006 ha anat augmentant aquest tipus d’estudis.
OBJECTIUS Les revisions sistemàtiques es poden aplicar en 4 ppals aspectes: 1) Etiologia  factors dietètics com a causa de malaltia 2) Diagnòstic  mesura d’indicadors de l’estat nutricional 3) Pronòstic 4) Intervenció  prevenció, canvi de dieta, disminució del risc d’emmalaltir Per tant els seus objectius són:  Avaluació de la consistència o heterogeneïtat entre els diferents estudis.
 Obtenció d’un millor estimador global de la relació entre variables  Identificació de subgrups que són particularment susceptibles a l’exposició que s’estudia  Avaluació de la qualitat de cada una de les investigacions individuals i presentació d’un esquema de la metodologia a seguir en futurs estudis.
PROTOCOL 1. Formulació del problema 2. Localització i selecció d’estudis 3. Avaluació de la qualitat dels estudis (amb resultats fiables) 4. Extracció de dades  metanàlisi 5. Anàlisi i presentació dels resultats 6. Interpretació de resultats.
ESTRUCTURA GENERAL D’UNA METANÀLISI 1. Hipòtesi de treball 2. Selecció de la població d’estudi - Fonts d’informació - Criteris de cerca - Criteris d’inclusió 3. Metanàlisi qualitativa  el que s’ha inclòs compleix - Validesa dels estudis primaris 4. Metanàlisi quantitativa  es combinen els resultats estadísticament - Combinació estadística de resultats Valoració de l’heterogeneïtat Anàlisi de sensibilitat Valoració estadística del biaix de publicació HIPOTESI El punt inicial és establir una hipòtesi.
El supòsit ideal és que s’origina amb una informació diferent a la que s’usarà després.
De forma habitual s’origina després d ela lectura de diversos informes que després formaran part de la població d’estudi.
El fet de que es verifiqui amb la mateix informació que s’ha generat, constitueix una debilitat sota la lògica d’investigació.
S’ha de fer és formular la hipòtesi abans de començar a mirar estudis i articles  no formular hipòtesis a través del que es llegeix en estudis i articles!! SELECCIO DE LA POBLACIO D’ESTUDI S’ha de cercar tota la informació disponible (publicada i no publicada), així com utilitzar les bases de dades originals dels estudis que es combinen.
Els avantatges de la cerca d’informació són: - Permet l’anàlisi d’exposicions poc freqüents - És possible analitzar millor la confusió i la interacció.
Els inconvenients de la cerca d’informació són: - No sempre és factible - Requereix més temps Els mètodes de cerca d’informació són:  ús de repertoris informatitzats (Medline: 20% dels articles publicats, 55% de les revistes són angleses).
 Consultat bibliografia de cada un dels articles consultats.
 Consulta d’investigadors que hagin estudiat el problema.
 Revisió dels índex de les revistes.
 D’altres fonts: actes, congressos, repertoris de tesis,...
És possible que hi hagi biaixos de publicació que es produeixen quan el que es publica no és representatiu del que s’investiga. La tendència a publicar només el que és estadísticament significatiu, ja que existeix des del 1959.
Poden venir induïts pel fet que si sols usem estudis publicats/originals pot ser que en realitat no sigui tota la informació que estem estudiant.
El procés de publicació radicat tant en autors com editors per: - Falta d’interès dels resultats (Significació estadística) - Problemes amb el disseny i execució de l’estudi que va impedir tenir resultats vàlids - Rebuig per part de la revista.
Les característiques de la investigació que fan que tingui una probabilitat diferencial de publicació són: 1) Els estudis aleatoris i multicèntrics es publiquen més.
2) Els estudis grans suposen major esforç de disseny i execució i els seus autors posen més interès que en què els resultats no siguin ignorats, siguin positius o negatius.
3) La font de finançament s’associa a la publicació 4) El prestigi de la institució també pot suposar un paper en el biaix de publicació El biaix de publicació es pot controlant mitjançant: - una avaluació emmascarada, atenent la fidelitat de les normes Consort o Stard.
- l’ús de publicacions electròniques (asseguren que es publiquin estudis amb un mínim de qualitat).
- l’ús de registres d’assajos clínics de la col·laboració Cochrane i de Pubmed (els assajos clínics són molt importants per fer el metanàlisis).
Per a la selecció de la població d’estudi és necessari establir uns criteris d’inclusió: 1) Idioma no es possible dominar-los tots. No tots els que estan amb anglés són de més qualitat.
2) Tipus de disseny  és habitual centrar-se en els assajos aleatoris.
En quant als metanàlisi d’estudis observacionals tendeixen a eliminar-se els ecològics (fal·làcia ecològica).
3) Caracteristiques de l’exposició i de l’efecte  han d’estar a TOTS els estudis que escollim per al metanàlisi.
4) Tipus de publicació  s’acostumen a centrar en els informes originals i es deixen de banda: revisions, cartes i editorials 5) Qualitat RECOLLIDA DE DADES És poc important  Excel per recollir les dades i fer un mix de tots.
MÈTODE DE COMBINACIÓ Es poden combinar els resultats publicats i publicar les bases de dades.
Síntesi de resultats no susceptibles de ser combinats (heterogenis).
Valoració de la homogeneïtat: - Metodològica  disseny - Clínica  participants i intervencions, comparació o intervenció.
- Estadística  diferencies entre els efectes reportats.
ESTRATEGIA GENERAL D’ANÀLISI Metanàlisi acumulat: es va afegint estudis a l’estimació del paràmetre resum.
Els resultats es presenten en forma de gràfic, representant el valor estimador resum (RR, OR...) i el seu interval de confiança.
S’acostumen a ordenar per data de publicació FEBLESES DE LES REVISIONS SITEMATIQUES Hi poden haver febleses en les revisions sistemàtiques a causa de: - no definir bé la pregunta - no realitzar una cerca de bibliografia adequada - usar articles de poca qualitat i poc fiables SIGNIFICACIO SANITARIA Metanàlisi és el nivell d’evidència científica més elevada entre una exposició i un efecte.
Contribueix a la presa de decisions sobre l’associació entre una exposició i un efecte.
És una eina útil per a l’aprenentatge científic: comprovar que no coincideixen els resultats de diferents investigacions, apreciar que determinades característiques metodològiques s’associen a un resultat concret, conèixer que els resultats que apareixen a la literatura científica poden estar sotmesos al biaix de publicació.
És tan vàlid com ho son els diferents estudis que es combinen.
Tot i que els estudis que s’incloguin en un metanàlisi siguin absolutament vàlids, la inferència pot presentar problemes.
La revisió sistemàtica es pot aplicar a qualsevol pregunta d’investigació: sobre etiologia, diagnòstic, pronòstic, tractament, prevenció,...
En la recollida i incorporació de dades a incloure en una revisió sistemàtica, és cabdal el control de qualitat dels estudis que s’inclouen.
Els resultats que apareixen a la literatura científica poden estar sotmesos al biaix de publicació.
Tot i que els estudis que s’incloguin en un metanàlisi siguin absolutament vàlids, la inferència pot presentar problemes.
EXEMPLE El fet d’usar aquesta teràpia no estava del tot clar per lo que es va haver d’investigar si realment servia o no.
Als anys 60, es varen començar a fer estudis.
TAULES  columna de l’esquerra el resultat va a favor o en contra del tractament i a la columna de la dreta és lo que va a favor del resultat. A dalt s’anotava l’IC i l’OR.
ACA  OR poden anar des de – infinit fins a infinit. La neutralitat és =1. El que estigui en un sentit posarà un efecte i a l’altre cost viceversa. IC =95%.
A mesura que es fa més estudis s’obtenen resultats de que la utilitat de la teràpia està a favor de fer-la ja que hi ha menys incertesa.
A partir de l’any 80 es comença a recomanar aquesta teràpia com a tractament. Anàlisi dels resultats conjunts dels estudis a través de metanàlisi.
OR hauria de tenir un IC petit.
...

Comprar Previsualizar