Fisiologia sang i sistema immunitari (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura fisiologia
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 29/10/2014
Descargas 38
Subido por

Vista previa del texto

Fisiologia de la sang La sang representa un 25% del LEC.
Al volum sanguini l’anomenem volèmia.
Com a funcions, podem dir que la sang te les funcions de transport, de regulació de paràmetres del cos humà y de protecció (macròfags, leucòcits, coagulació...) Plasma: Es pot dir que mes del 90% del plasma esta format per aigua. També conte proteïnes plasmàtiques de tipus, albúmines, globulines, fibrinogen, transferrina, entre altres.
En quant a les albúmines, les funcions mes importants es que participa activament en la pressio osmòtica del plasma y de transport.
En quant a les globulines tenen funció de coagulació, transport y funció de defensa.
En quant al fibrinogen, la seva principal funció es la coagulació, y la de la transferrina es el transport de ferro.
La principal diferencia entre el plasma y el líquid intersicial es que el plasma si que conte proteïnes, y la seva localització es als vasos. En canvi, la localització del líquid intersticial es entre les cèl·lules.
Formació de les cèl·lules sanguínies (Hematoesi) Durant el primer y el segon trimestre, es forma el que seria el sac vitel·li embrionari, y a partir de les 6 setmanes es formaria el fetge, la melsa, timus, ganglis...
Al tercer trimestre de vida, es comença a formes os esponjós.
Al fetus fins als 5 anys, es quan es desenvolupen tots els ossos.
Totes les cèl·lules sanguínies provenen de una mateixa cèl·lula mare pluripotencial. Aquesta cèl·lula es una cèl·lula molt diferenciada. El fet de que es produeixi un estímul, farà que aquesta cèl·lula es divideixi en dos, cèl·lules mare limfoides o cèl·lules mare mieloide. Les cèl·lules limfoides donarien lloc a limfòcits y les mieloides donarien lloc a eritròcits, plaquetes y glòbuls blancs.
Eritropoetina (EPO) : Augmenten els precursors de glòbuls vermells perquè estimula el reticulòcit.
Trombopoetina: Estimula la producció de plaquetes a partir de megacariòcits. Aquesta proteïna es sintetitza al fetge Eritròcits Aquests no es consideren cèl·lules ja que no tenen nucli. El seu cicle de vida es d’uns 120 dies aproximadament, y la seva principal funció es transportar oxigen dels pulmons als teixits y diòxid de carboni dels teixits als pulmons.
Plaquetes o trombòcits Aquests tampoc es consideren cèl·lules ja que no tenen nucli. Son fragments cel·lulars amb una esperança de vida de 5-9 dies aprox. La seva principal funció es ajudar a la coagulació.
Homeostasia Aquest procés consta de tres fenòmens de forma simultània.
Quan es produeix una lesió en un vas, el SNS produeix la vasoconstricció y produeix una contracció muscular. EL col·lagen es posa en contacte amb cèl·lules de la sang y es forma el tap plaquetari y a continuació la coagulació.
Es un procés en xarxa, on actuen molts elements a la vegada.
Com es forma el tap plaquetari? Es forma en dos etapes.
Primerament es produeix una adhesió plaquetari. Les plaquetes si troben lesió, canvien de forma y es tornen enganxoses. S’uneixen les unes a les altres y a la vegada, s’uneixen al vas. En la segona part, s’activen les plaquetes, que alliberaran serotonina, tromboxà A2, ADP y PAF.
Els dos primers afavoreixen la vasoconstricció y afavoreixen l’agregació plaquetària y la activació de noves plaquetes.
En el cas de que el tap plaquetari sigui dèbil, s’ha d’activar el procés de la coagulació.
La coagulació Els diferents factors de coagulació que trobem son, els ions de calci (sense ells no es coagula la sang), enzims sintetitzats pel fetge, molècules associades a plaquetes o alliberades pel teixit danyat.
L’origen de la coagulació prové del fetge, de les plaquetes, del vas danyat....
Quan s’inicia la coagulació, perquè no es coagula TOTA la sang? Quan es forma el que seria el coàgul, al seu interior trobem una quantitat de proteïnes, entre elles el plasminogen.
El plasminogen es activat per la trombina i factors activadors, passant a ser plasmina, que es l’encarregat de trencar la fibrina i per tant, destruir el coàgul. Aquest procés s’anomena fibrinòlisi.
Aquest procés es dona simultàniament quan es repara un teixit. Fins que aquest teixit no es cura, no es produirà la fibrinòlisis.
Despres trobem una altra proteïna, la prostaciclina, que evitarà la agregació plaquetària.
Aquesta esta formada per vasos no danyats.
Es trobaran també anticoagulants al nostre cos, com poden ser:    Antitrombina III Heparina Proteïna C activada El sistema immunitari La funció del sistema immunitari es protegir al organisme enfront a diferents patògens.
Podem trobar dos tipus d’immunitat:   Immunitat innata: Es dona des de el moment del naixement. Es una barrera inespecífica amb resposta rapida, i sempre la resposta serà la mateixa reacció.
S’engloben les barreres físiques i químiques, així com la inflamació.
Immunitat adquirida: Aquesta es mes tardana. Es produeix un primer contacte, de resposta mes lenta, seguit d’un segon, amb resposta mes rapida. Es una resposta especifica, amb memòria immunològica.
Antigen: Un antigen es un marcador que hi ha a les membranes de les cèl·lules, que li donen especificitat. Tenen la capacitat de generar una resposta immunitària. Son proteïnes grans i complexes. També son reconeguts com receptors antigèniques de les cèl·lules presentadores d’antigen:    Macròfags Limfòcits B Cèl·lules dendrítiques Components    Teixits limfoides: Es troben els teixits limfoides primaris (timus, moll os), i els secundaris (melsa, ganglis limfàtics, agrupacions cel immunitàries i amígdala) Cèl·lules: Es troben leucòcits i cèl·lules dendrítiques i cèl·lules presentadores d’antigen.
Substancies químiques En els leucòcits podem trobar:  Leucòcits granulòcits: o Neutròfils: Son els mes abundants, son fagocítics, alliberen citocines i participen en la inflamació.
o  Eosinòfils: Son grànuls que es troben al citoplasma, els quals reaccionen amb al·lèrgies i paràsits.
o Basòfils: Son els menys abundants, son grànuls blaus que poden ser histamina, heparina o citocines.
Leucòcits agranulòcits: o Limfòcits: Es troben els limfòcits B i T.
 Limfòcits B: S’encarreguen de sintetitzar anticossos.
 Limfòcits T: Son cèl·lules citotòxiques que atacaran a altres cèl·lules  Cèl·lules NK: Es una cèl·lula citotòxica també, contra virus i cèl·lules tumorals. Aquestes cèl·lules ataquen a la pròpia cèl·lula i tenen la capacitat de alliberar interferó (substancia antiviral), perforina (proteïna que fa forats a la cèl·lula i crea canvis osmòtics) i granzima (indueix l’apoptosi) o Monòcits: son cèl·lules presentadores d’antígens. S’anomenen com fagòcits per excel·lència.
A part, també es important considerar que als teixits també podem trobar macròfags i mastòcits. Els macròfags provenen dels monòcits de la sang, que migraran als teixits i es transformaran en macròfags. I en quant als mastòcits, son cèl·lules provinents de basòfils que migraran als teixits.
Mecanisme de la inflamació La seva funció es la de atraure cèl·lules immunitàries i mediadores, evitar la propagació de la infecció i promoure a la reparació del teixit.
Com es produeix? Els macròfags son els encarregats d’iniciar el procés d’inflamació. Aquest fagocita partícules estranyes i activa la inflamació.
1. Vasodilatació: Perquè arribin fàcilment els mediadors de la inflamació 2. Augment de la permeabilitat capil·lar: Perquè surtin mes fàcilment les cèl·lules dels capil·lars.
3. Coagulació a nivell intersticial: Participa el fibrinogen per aïllar el procés inflamatori.
4. Substancies químiques inflamatòries: tenen la funció d’afavorir el procés.
a. Proteïnes de fase aguda: Es troben en el plasma en forma inactiva. La seva funció es mantenir la inflamació i afavorir la fagocitosi.
b. Histamina: Els basòfils contenen al seu interior grànuls de histamina i mastòcits. Alliberaran histamina per afavorir la vasodilatació i augmentar la permeabilitat capil·lar.
c. Bradicina: Activen els receptors del dolor, i tenen com a funció afavorir la vasodilatació.
d. Interleucines: Son mediadors de la inflamació.
e. Proteïnes de complement: Aquests reaccionen contra les membranes dels bacteris i el destrueixen.
Immunitat adquirida o especifica Aquest tipus de immunitat esta mediada per limfòcits B i T. Aquests limfòcits reconeixeran antígens específics.
Tenen memòria pera les molècules amb les que ha connectat.
Resposta especifica als antígens Els limfòcits B, quan maduren sintetitzen anticossos, que son els receptors antigènics.
Els limfòcits T, tenen receptors antigènics i actuen conjuntament amb cèl·lules presentadores d’antígens: cèl·lules dendrítiques, macròfags i limfòcits B.
La unió del antigen al receptor antigènic, desencadenen una resposta immunitària que es produirà la expansió clonal. Una primera vegada, la cèl·lula reaccionarà i es començarà a dividir i es formaran cèl·lules de memòria o cèl·lules efectores, que realitzaran una resposta immediata. Despres d’un segon contacte, la cèl·lula reaccionarà de manera rapida i mes potent.
Resposta immunitària humoral Els limfòcits B connecten amb un receptor antigènic. Aleshores s’activa i dona lloc a l’expansió clonal. Una vegada s’activa, es pot transformar en cèl·lules de memòria o poden madurar i donar lloc a cèl·lules plasmàtiques que sintetitzaran anticossos al seu interior, deixant-los sortir al plasma.
El mecanisme d’acció dels anticossos es el següent: 1.
2.
3.
4.
5.
Opsonització Neutralització Aglutinació: Els macròfags fagocitaran aquesta aglutinat Activació del sistema de complement Activació de limfòcits B y de cèl·lules NK.
Hi ha dos tipus d’anticossos que son els mes importants. Serien els anticossos M y G. Sigma y IgG.
Els primers anticossos que nosaltres sintetitzem es la immunoglobulina M, aquests donen una resposta immunitària primària, la primera resposta davant l’exposició d’un antigen. Aleshores, en la resposta immunitària secundaria, son IgG.
Unió antigen-anticòs Els limfòcits B reconeixen i s’uneixen a antígens circulants, que circulen pel plasma, pel líquid intersticial y per la limfa. Quan l’antigen entra dins les cèl·lules, els anticossos no poden veure els antígens. En el cas de que el patogen sigui intracel·lular, actuaran els limfòcits T.
Limfòcits T Hi ha dos tipus, helpers o citotòxics. Aquests tenen receptors antigènics.
Les cèl·lules presentadores d’antigen, cèl·lules dendrítiques, macròfags y limfòcits B son diferents al antigen y el que es provoca es que mostrin fragment de l’antigen en els receptors de superfície (presentació antigen).
Complex major d’histocompatibilitat Son proteïnes de membrana que es troben a totes les cèl·lules amb nucli. Poden haver dos tipus. De tipus I o de tipus II.
Aquest CMH tipus II contenen cèl·lules presentadores d’antígens, y aquestes seran reconegudes per limfòcits col·laboradors.
...