Teoria funcionalista (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 07/12/2015
Descargas 36
Subido por

Vista previa del texto

ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ La teoria funcionalista: Perspectiva empírico-analítica.
És el marc teoric en el qual està inscrit la Mass Communication Research. El principal autor d'aquesta teoria és un socioleg anomanet Talcott Parsons i aquesta teoria diu que totes les societats són un sistema compost de diversos subsistemes. Aquest sistema complex on estàn articulats els diversos subsistemes tendeix al equilibri o a la omeostàsi. Per ell un subsistema és el politic, el educatiu, el cultural...
[ si el sistmea tè tendència al equilibri, quin paper ha de jugar el sistema dels mitjans de comunicació? No pot ser un paper de revolució o canvi social. ] Cadascún dels subsistemes tè la seva estructura, la seva complexitat... Tè la seva llogica o dinàmica pero en el conjunt del sistema social la tèndencia és cap al equilibir.
Com s'interelacionen els subsistemes amb uns altres? Pot ser de caire funcional o disfuncional, es a dir, positiva o negativa. El sistema sanitàri actua disfuncionalment si en lloc de curar malalts els fa posar-se malalts. El sistema de mitjans actua disfuncionalment si en lloc de informar de la realitat el que fa es ocultar-la.
Aquestes funcions o disfuncions ( conseqüencies ) poden ser: o directes o indirectes. Si el sistema sanitàri pot ajudar a augmentar de manera espectacular a la natalitat aixó pot efectar indirectament al sistema educatiu. I si el sistema politic regula la llibertat de infomació aixó efecta directament al sistema mediatic.
Aquestes disfucions poden ser manifestes o latents: regular la llibertat d'informació pot provocar que els mitjans tractin uns temas i deixin de informar d'uns altres. En aquesta acció dels sistema politic es poden donar funcions latents com ara que es desenvolupi un nou llegnutge en la premsa per tracta la informació en dobles sentits, amb implicits, amb ironies, sarcasmes... un tractament nou de la informació. És una conseqüencia no volguda. Es tracta d'una conseqüencia o d'una funció que no es delibarada.
Imperatius formals ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ Tot sistema social respon a un seguit de imperatius funcionals, tota agrupació de 4 imperatius funcionals.
– Control del medi social i control de les tensions: per exemple, les escoles tneen un paper molt important en el paper de socialbilitzar els individus.
– Adaptació a l'ambient: que aquest sistema social ha de tenir mecanismes per poder adaptarse a noves circunstàncies que poden donar-se per tipus ambiental, ecologic, fisic... Aquestes novetats han de poder ser absorvides per el sistema social. La divisió del treball és el sistema que les societats capitalistas modernes han inventat per assumir aquests canvis. Els hi treu un rendiment.
– Assoliment d'objectius: hi ha un subsistema que està dissenyar per aixó. El subsitema politic ens planteja unes xifres si el conjunt del sistema coopera o evoluciona per conseguir aquestes xifres.
– Integració: el sistmea dels seus integrans que permeti que les conductes puguin ser integrades i no lessionin el sistema. Hi ha una tendència a tot sistema social d'integrar els seus membres i a fer-los fidels.
Estudis empírics sobre efectes? Harold Lasswell.
Deixan de banda la teoria funcionalista, les trovem en els estudis funcionalistes que va fer la Mass Communication Research. De fet, el primer dels autors en formular les funcions dels mitjans de comunicació de masses va ser Lasswell, ell tenia una visió territorialista. Ell diu que els mitjans tenen 3 funcions: – Vigilancia de l'entorn.
– Transmissió de la informacio – Transmissió de coneixement social.
– Funció d'entreteniment ( l'inclou més endevant )..
Algunes teories que venen a partir dels anys 70 són teories de la funció dels mitjans en la societat.
Karl I Houland.
Estudis experimentals sobre la persuasió: Es va dedicar a aquestes estudis, l'estudi de la persuasió.
Fa estudis amb militars, els passa documentals cinematogràfics i formula quin efecte havien provocat amb les seves opinions.
Albert Bandura: Te alguns experiments amb nens sobre quin efecte provoquen determinats continguts en la conducte dels nens. Un dels experiments que va fer es agafar una mostra representativa de nens i els hi va passar 3 formats de contigunts mediàtics. Unes eran fotos gent colpejan un gat, les imatges mateixes en versió de dibuixos animats. Despres ho imitaven i ho feien d'una manera més fidel el que havien vist els dibuixos animats. Aquestes treballs miren d'aprofundir quin son els mecanismes de persuasió que activen el canvi d'actituds o opinions i la imitació de conductes.
SESSIÓ 05/11/2014 ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ The people's choice: ( 1944 ): Els coneixements sobre els efectes dels mitjans eran bàsics, l'unica teoria que existia era la teoria de l'Agulla Hipotèrmica ( mitjans estimulan a la societat i la societat respon a aquests estimols ). El clima social-politic de l'epoca ja portava aquesta percepció de que els mitjans eran molt poderosos.
Aquest estudi es fa a un comptat dels Estats Units ( estado de Ohio ) els autors són: Paul Lazarsfeld, B. Berelson i H. Gaudet. Poc avans de las eleccions presidencials, fan enquestas a una mostra representativa de la societat. En aquestes enquestes pregunten coses una mica diferents de les que s'havien preguntat fins llavors, on sel's hi pregunta preguntes sobre el seu perfil cultural, economic, social el seu estat civil, sobre la religió i sobre els assumptes d'interès de la campanya electoral que s'estava produint en aquells moments. L'estudi es fa a l'any 40 i es publica a una revista anomenada Public Opinion Working l'any 44, que és una de les revistas mes importtants en el ranking de la comunicació.
Sel's hi demana tambè quines coses els hi interesa de la campanya electoral, quin es el seu nivell de participació, si han vist sentit llegit discursos i anuncis, si han consumit propaganda, si han vist els mitjans de comunicació de l'epoca que eran la radio i la prensa escrita.
Una de les coses que es van observar en aquests estudi es que aquells que tenen un grau d'interes sobre el tema de les eleccions, son aquells que es mostran més implicats i més compromesos amb la questió politica. Tambè es van adonar que algunes persones les consultes sobre qui votar, dónen un paper important a les persones del seu entorn. Paul Lazarsfeld, B. Berelson i H. Gaudet van anomenar aquells que estàn més compromessos i mostran més atenció com a : líders d'opinió: men of influence.
Es van adonar que aquests líders d'opinió exerceixen gran ingluencia a altres persones sobre qui votar i que aquesta influència no ve directament des de els mitjans, sino des de aquests liders d'opinió. El resultat d'aquest estudi es la formulació d'una teoria anomenada: Teoria del doble esglaó en el flux de la comunicació: Aixó significa que en la visió clàssica de la Agulla Hipodèrmica, apareix una mediació social enmig dels mitjans i l'individu. Aquesta mediació es trova en figuras com el líder d'opinió i els grups primàris. Aixó te moltes conseqüencies: Aspectes: 1. Començen a treballar en una nova direcció: investigar quin és el pes d'aquesta influència. Quin és el grau de la mediació social dels efectes dels mitjans. En quines circunstàncies es produeix efectes. Quins tipus de liders d'opinió hi ha. A partir d'aqui es quan apareix i s'observa que no nomès es pot parlar d'un doble, sino d'un triple o d'un cuaduble esglaó en el flux de comunicació. Aixó obra la porta en un procès important en els efectes dels mitjans que fins ara s'havien considerat com a directes i fins aquí s'adonen que no ho son.
2. Apareix una mediació que és la dels grups primàris: entorn familiar, amics... Aquests grups primaris semblava que es localitzaven a avans de la societat de masses on el capellà era qui prescribia normes, valor, cultures...Avans existia una forta marca de grups primàris que dominava a la societat tradicional. En aquest treball surgeix de nou per que les teories de comunciació ho van ignorar durant molt de temps.
3. La figura del l'íder d'opinió ha canviat una mica: Quan es parla de liders d'opinió ho diem per idenfiticar persones com els que publican als diaris... es un individu que té un compromís o una implicació a alguns asumptes superior que els altres i aixó el converteix en un personatge de referència sobre els altres. El mateix passa en la politca, cultura...
ANNA GORDIOLA, 2N DE PERIODISME UAB. TEORIES DE LA COMUNICACIÓ 4. La teoria questiona el concepte de “massa”: A partir d'ara la busqueda sobre els aspectes de comunicació no poden considerar-se estudis que estan investigan sobre una “massa de individus”, sino que aquesta massate una estructura, esta modelalda te aspectes que no s'han tingut en compte fins ara. Aixó significa que la comunciació interpersonal mai va desapareixer. Es a dir, vol dir que la comuncació de massas coxa amb la comunicació interpersonal.
5. Els mitjans de comunicació no són tan poderosos com ens pensem: Des del 44 fins finales dels anys 70 perdura la sensació de els mitjans no són tan influents. Els mitjans no tenene tan de poder. Aquesta situació es tradueix en una certa desatenció per part del sistema polític i del sistema económic en els sistemes de comunicació de massas. Ja no els preoucpa tant per que com s'ha demostrat que no tenen tant de poder s'ho podien pendre més amb calma.
Durant tot aquest periode que va del 44 fins els 70 hi ha alguns autors que si que adverteixen que aixó no es ben ve així, pero no ho demostren amb recerca empírica, i la Mass Comunitation el que vol es demostracions empiricas, demostracions amb ciència. Aquesta circunstància que ja el Lippman va advertir desenvoca finalment en la teoria de la Agenda Setting que posa en dubte i torna a recuperar la idea de que els mitjans són poderosos.
Comentari general sobre tota la teoria del Mass Communication: Administrative research: El Paul Lazarsfeld és el membre més destacat del Mass Communication Research es qui va posar l'etiqueta com Administrative research. Cuan es parla de Mass Communication es parla d'una reserca administrada. Per posar punt i final a aquesta teoria, hem de saber que aquesta etiqueta se li va posar a la Mass Communication. Es una etiqueta Adminsitrada per que els que pagaven no nomes pagavan. Aixó es perillós per que significa que qui paga està marcant els continguts i tambe els resultats de la recerca. Sobre el que volem que investiguem es una manera de limitar la llibertat de la recerca, aixó significa que aquesta recerca no és lliure sino que pot pendre desicions per si mateixa.
...