Tema 5.2: El colonialisme (segona part) (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Introducció a la història
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 31/10/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 5.2: EL COLONIALISME: EL DOMINI EUROPEU DEL MÓN (SEGLE XVIII-XX) Les reformes borbòniques (segle XVIII) A la guerra d Successió s va produir 1 aliança d’Espanya amb França (Felip V renuncia als drets successoris d França) Anglaterra accés legal als mercats americans amb l’asiento de negros (monopoli x vendre esclaus negres a colònies espanyoles). Les raons de la decadència de la monarquia espanyoladisposicions q dirigien la política comercial, les tarifes havien destruït l’industria interior. Carles III va dissenyar 1 programa de reformes x el progrés econòmic de l’imperi espanyol amb l’objectiu de recuperar l’antic poder i prestigi colonial. X acabar amb la decadència de l’Imperi dels Habsburg s’havia d reformar l’administració d les possessions, ampliar l’economia extra-miner i enfortir el comerç Inter colonial. X aconseguir-hoacabar amb els negocis il·legals/fraudulents dels corregidors i subdelegats a Índies, reorganitzar la defensa militar x fer front a la incursió d'altres potències colonials europees (Holanda, França, Anglat).
Decadències, estabilitzacions, renovacions Portugal i Espanya perden gran part d’imperi colonial (actual Amèrica Llatina).Espanya, però, conserva Cuba, Puerto Rico i Filipines. Resten 3 grans potencies colonials: França, dèbil, Anglaterra i Holanda. Van tenir lloc 3 fets importants: es van ocupar algunes regions valuoses a l’Àsia i al Pacífic Sud; van establir bases de l’expansió imperialista: coneixement + profunds de mars i continents i difusió dels valors occidents. Es van fixar línies mestres de l’expansió posterior i es va produir l’expansió de fronteres interiors de l’imperi rus i els EEUU. A partir de 1880 les 1es potències colonials occidentals van establir 1 domini formal d’immensos territoris: Van organitzar 1 administració específica i afrontar cost d guerres i altres despeses que permetien. IMPERIALISME: Repartiment de continents entre potències occident.
Imperialisme(s) Defineix el procés de conquestes colonials x potències occidentals. La conseqüència d desenvolupament del capitalisme financer o monopolista. Necessitat buscar nous espais x exportar les mercaderies. Els grups financers metropolitans veieren en les colònies possibilitats d’inversió. X assegurar-les calia controlar políticament aquests territoris i defensar-los d’altres competidors. La construcció d’infraestructures (carreteres, ferrocarrils, ports ... permeté l’obtenció d’elevats beneficis. Petroli a l’Orient Mitjà, Coure a Amèrica del Sud (Xile). Entre 1850-1914 40 milions d’europeus marxen cap a altres continents. Als anys 80 s’arriba a la xifra de 500.000 immigrants anuals i al 1887, augmenta als 800.000! Interpretació política i ideològica. Emfasitza la carrera x la conquesta de territoris en relació a la rivalitat entre potències principals: El nacionalisme exacerbat exigia 1 política d prestigi que l’expansió colonial podia proporcionar Aquest és el cas de França després de la derrota amb Alemanya; es reafirma com a gran potència amb l’ampliació de les seves colònies. G.Bretanya parla de la seva missió civilitzadora; els italians recorden nostàlgicament l’imperi romà. La política imperialista s’interpreta com 1 mecanisme de poder i 1 mesura preventiva x evitar el creixement d països rivals Des d’un punt de vista estratègic, els estats occidentals, com Gran Bretanya, busca protegir la ruta de les Índies (= geopolítica). 1 gran potència ha de ser present a tots els punts del món. Els britànics controlen les rutes comercials marítimes; Aquesta preocupació és anterior a la revolució industrial i al gran capitalisme. La submissió oficial d’amplis espais al domini de les potències occidentals va ser una resposta a problemes que no havien estat creats directament per les metròpolis. Per solucionar-ho, les metròpolis van protegir als colons, convertint les colònies “informals” en colònies “formals” u oficials. La pressió dels colons europeus per ampliar els seus territoris dominats va estrènyer les relacions amb la metròpoli, així garantint millor la seguretat de les fronteres.
El repartiment d’Àfrica Al segle XIX Amèrica s’emancipa i Àsia presenta zones de colonització ben delimitades. Al 1880 era un continent desconegut on els europeus ocupaven poblacions; Al 1914 estava totalment repartit, excepte Libèria i Etiòpia. Les línies mestres del repartiment africà? era l’ocupació de la costa. Penetració x les valls dels rius. Amb l’ocupació d’una vall es considerava que es tenia dret a ocupar la conca sencera i a la formació d’una colònia sobre ella. L’ocupació és lenta. La clau de l’ocupació africana era Egipte i la vall del Nil. Els anglesos i francesos volen controlar aquest lloc estratègic.
La costa mediterrània sembla 1 zona reservada x França: a Algèria (al 1830 i sota govern de Carles X) hi vivien uns 250.000 francesos (al 1914 vivien 800.000). Tunis era ambicionat per francesos, anglesos i alemanys. Són els francesos qui aconsegueixen d’establir 1 mena de protectorat Al 1878 Egipte no pot pagar els interessos de les accions angleses i franceses del Canal i els cedeix la gestió de les seves finances.
A la costa oriental no existien estats a terra ferma ni 1 comerç, transportat x esclaus. Els anglesos no desitjaven establir a Zanzíbar un protectorat britànic. La presència alemanya, va obligar-los a defensar els seus interessos. Al 1886 Lord Salisbury i Otto Von Bismarck es divideixen la terra ferma: al nord, els anglesos; al sud, els alemanys. Els italians, van aprofitar x expansionar-se cap a Eritrea i posteriorment, Etiòpia. Els anglesos desconfien de les intencions dels italians i s’obliga als italians a aturar la seva campanya colonitzadora.
El control de les costes occidentals ve marcada per 3 rius q assenyalen la penetració de tres fases: El Congo belga, que hereten els drets de la societat internacional, El Senegal i El Níger.
Les conques del Senegal i el Níger no plantegen problemes. A la part dreta del Congo, però, les forces del francès Brazza s’han establert. La complexitat de la colonització del Congo provoca la celebració de la Conferència de Berlín (1885) on es determina l’existència de l’Estat lliure del Congo on es delimita la zona d’influència francesa (part dreta) i una altra zona sota control internacional. A la costa oest els francesos penetren cap a l’interior, somiant amb una Àfrica Occidental francesa.
Els mitjans d’expansió: mitjans personals i tècnics van possibilitar l’expansió europea cap altres continents: Mitjans personals. Les exploracions geogràfiques van millorar el coneixement del planeta. El coneixement dels cercles polars (difonen documentals q narren les dures condicions d vida d’una família de l’Àrtic). La difusió d valors d l’home blanc a societats “primitives” va sr 1 tasca d les missions religioses, tant protestants com catòliques. L’acció dels missioners i la difusió dels valors culturals va servir de suport x a la colonització. L’esperit científic: el naixement de l’antropologia acadèmica (segle XIX). Fundació de museus i societats etnològiques a Europa i els EUA. ¿Objectius? Preservar cultures natives i evitar la seva extinció x l’expansió europea.
Escriptors/periodistes van difondre la creença en la superioritat dels valors de l’home blanc Mitjans tècnics. La tecnologia va donar 1 arma decisiva x la penetració europea a continents cm Àfrica i Àsia: progrés de navegació amb l’aplicació de vapor i l’obertura del Canal d Suez.
Utilització d llanxes canoneres x l’exploració d rius i aconseguir l’obertura d ports al comerç occid. La utilització del cable submarí en telègrafs va permetre transmetre informació + ràpid.
L’ús de la quinina com medicament preventiu contra malalties.
El govern i les colònies El control i ocupació dels territoris va obligar les potències colonials a organitzar un sistema d’administració i de govern de les colònies: Protectorat. Les autoritats polítiques locals acceptaven de mantenir un govern sota la tutela d’una potència estrangera. La doctrina del protectorat triga a elaborar-se. L’annexió o assimilació de la colònia i la seva integració en l’administració metropolitana com a part seva. S’atorgava als colons blancs drets polítics anàlegs als dels ciutadans de l’Estat imperialista. L’associació de la colònia a la metròpoli.
Aquest sistema permetia establir un govern indirecte. Hi havia Parlaments o consells locals davant dels quals responia el titular del govern de la colònia (= principi anglosaxó de l’autogovern).
L’imperi anglès El país en què la motivació estratègica pel colonialisme va ser + intensa va ser G. Bretanya.
Defensà les seves antigues colònies. Dominà 2 rutes que unien Europa amb les Índies orientals: X una banda, controlà el Canal de Suez i Egipte; x l’altra; enclavaments a la costa africana, amplià els seus territoris a Nigèria, Sudan, Uganda i el Cap. El règim administratiu de l’imperi britànic es va basar en l’establiment d dominis: fórmula x colònies de poblament ocupades x immigrants de procedència europea. El titular del govern colonial era 1 governador, i el seu nomenament corresponia a la corona britànica. Durant la Revolució i l’Imperi, Anglaterra va mantenir l’ imperi colonial i el va augmentar.
Els polítics “radicals” anglesos eren seguidors de Jeremy Bentham (segle XVIII), qui, com Adam Smith, declarava q les colònies no tenien cap utilitat econòmica. Consideraven que els colons eren perillosos republicans i les missions religioses estaven molt preocupades x la sort dels indígenes, augmentaven la desconfiança dels colons. Els territoris colonials + importants, Àfrica i les Índies occidentals, basaven la seva prosperitat en l’esclavitud.
A l’Atlàntic, els anglesos lluiten x aconseguir l’abolició de l’esclavitud. Els colons s’oposen mesures a favor dels esclaus negres; Entre 1817-1820 Espanya i Gran Bretanya signen l’abolició legal de la trata. A l’Àfrica del Sud hi havia el Cap on vivien 1 a petita colònia d’holandesos calvinistes, els bòers. Es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia i eren defensors de l’esclavisme. El territori va caure sota el domini britànic el 1806 i el 1833 el govern britànic va abolir l’esclavitud. Entre 1849 i 1853, les dues colònies del Cab i del Natal se separen, constituint-se cadascuna amb governs representatius independents. La primera guerra bòer (1880-81) va acabar amb el reconeixement de la independència del Trasvaal, sota la (teòrica) supervisió britànica. L’Índia anglesa; fragmentada políticament. A partir de 1763 va passar a ser 1 colònia britànica. Els seus privilegis es renovaren al 1813. Van desenvolupar la cultura i esperit anglesos. Campanyes militars vs els prínceps vassalls i els enemics exteriors. Les causes de la rebel·lió a l’Índia Els sipais acumulaven animadversions vs la Companyia x les diferències ètniques entre els oficials britànics i les tropes índies; Reacció vs els privilegis jurídics dels britànics i reacció contra els costums religiosos (cristians) i occidentalització britànics.
Després de la revolta dels sipais (1857), el govern britànic va assumir l’administració de l’Índia amb 1 governador general; 1 cos de funcionaris civils, l’Indian Civil Service (fundat al 1833).
Aquest cos va conduir el procés de transformació de l’Índia: Construcció de vies de comunicació; Establiment d centres educatius a l’estil occidental; Especialització en l’economia, perquè fos complementària a la britànica. Desindustrialització de l’Índia (segle XIX). La presència britànica ocasionà l’aparició d’un moviment nacionalista: El Partit del Congrés; 1 grup d'intel·lectuals del país q defensaven 1 reformisme d’estil anglès. Per la part oriental d’Àsia, la recerca del mercat xinès i la necessitat d’assegurar Bengala van obligar la G.
Bretanya a ocupar Birmània. L’imperi anglès obria així 1 via terrestre cap a la Xina i evitava 1 expansió + gran de França al sud de la península d’Indoxina. La presència britànica a Àsia es completava amb les seves possessions a Malàisia. Singapur era el centre dels interessos britànics a la regió.
L’imperi francès Els esforços expansionistes de l’Estat francès se centraren en l’Àfrica i el sud-est asiàtic. Al N d’Àfrica pretengué establir 1 franja contínua de colònies des de l’oest cap a l’est: Algèria (1830), Tunis (1881); Marroc (1905) La crisi de Fachoda (1898) frenà l’expansió francesa cap a Egipte. El sistema de govern de l’imperi francès va consistir, en general, en la conversió de les colònies en departaments a l’estil de l’administració de la metròpoli. Senegal; Algèria; Cotxinxina; Antilles Aquesta integració va comportar la participació de la població de la colònia, limitada als colons d’origen europeu, en el sistema polític francès a través de l’elecció de Representants al Parlament.
França amplià les seves possessions al golf de Guinea, Madagascar i el Sudan occidental. El cas d’Algèria és especial. Al 1830 s’incorporà al domini de França. Lluita constant amb tribus berbers (= estat gairebé permanent de guerres). A partir de 1871 es va retornar a la política d’assimilació: Es va dividir en 3 departaments, i els assumptes algerians van passar a dependre directament de París. Només els colons europeus, i els jueus, gaudien de drets polítics. La majoria de la població quedava exclosa. Molts conflictes amb musulmans durant el s. XX. A partir de 1880 la presència francesa es va estendre cap a Tunísia i el Marroc. Al 1914 els colons europeus eren 800.000. La presència de França a Àsia és l’aspecte més innovador de l’expansió colonial al segle XIX. El procés va començar en la Cotxinxina. Indoxina era atractiva xels britànics, perquè facilitava l’accés a l’Índia i resultava 1 bona zona d’expansió cap al Pacífic. Per a evitar enfrontaments, francesos i britànics arribaren a un acord el 1896: Siam quedà com a regne independent i com a Estat tap que marcava el límit d’expansió d’ambdós.
ORGANITZACIÓ: A nivell polític  domini x part de la metròpoli i a nivell econòmic inversions públiques i privades x part de la metròpoli.
...