Tema 6 - Ciències Polítiques (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciències polítiques
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 24/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

El Tema 6 de Ciències Polítiques tracta la representació política i sistemes electorals

Vista previa del texto

Tema 6. Representació política i sistemes electorals I. INTRODUCCIÓ a) Règim polític  conjunt de procediments, regles, institucions... forma d’organitzar l’exercici de poder polític sobre una població.
Determina 3 qüestions bàsiques: 1. Qui ostenta el poder 2. Com s’accedeix al poder 3. Quins són els límits del poder Aquests processos poden conduir cap a una dictadura o cap a una democràcia.
b) Democràcia representativa vs. directa  Procediments per participar-hi. El sistema electoral es refereix a les normes per les quals els votants poden expressar les seves preferències polítiques (vots) i traduir-les en poder polític (escons).
II. COMPONENTS DEL SISTEMA ELECTORAL Elements més importants del sistema electoral: 1. Circumscripció o districte electoral 2. Barrera legal 3. Forma de la candidatura i del vot 4. Fórmula electoral 1. La circumscripció electoral • • Circumscripció  conjunt d’electors a partir del qual es procedeix a la distribució d’escons (segons la distribució de vots emesos).
NO s’ha de confondre l’extensió territorial amb el volum demogràfic del districte.
• Magnitud de la circumscripció  nº d’escons atribuïts.
89 • Prorrateig  assignació d’escons en funció de la població • Poden ser uninominals (1 escó) o plurinominals (+ de 2 escons) • Com més gran sigui la circumscripció, més precisió en la proporcionalitat del sistema electoral Pros i contres de districtes uninominals (en plurinominals és a la inversa) Pros Contres Atansament i coneixement entre Impedeix la representació de minories representant i elector Possibilitat de control (accountability) al Incentiva el localisme i clientisme representant Per tant, els efectes del sistema electoral no són inequívocs. Un disseny electoral pot comportar efectes positius i negatius (trade -offs).
2. La barrera legal • • • És el nombre mínim necessari de vots per a que una candidatura pugui entrar a un nombre mínim d’escons.
Ex.  5% mínim de vots en circumscripció a Alemanya; Objectiu  reduir la fragmentació de la representació. El risc d’aquesta és que hi hagi problemes per formar govern i per establir estabilitat governamental.
Aquestes barreres són diferents per a cada país. A Espanya es necessita un 3% per les eleccions al congrés i un 5% per les municipals.
3. Forma de candidatura i de votació • Aquestes determinen el grau d’influència de l’elector quan escull els seus representants.
• La forma de candidatura crea un lligam entre votants i candidats, i també entre candidats i partits.
• La candidatura pot ser: - Personal (en sistemes majoritaris): un candidat de cada partit en cada circumscripció.
- Per llista (sistemes proporcionals): cada partit presenta una llista de candidats (el nº d’aquests dependrà de la magnitud de la circumscripció).
Els 3 tipus de llista més freqüents són: A) Llistes tancades i bloquejades  es pot votar a una llista de partit i no se’n pot alterar l’ordre. (Espanya, Alemanya...).
90 B) Llistes desbloquejades o tancades i desbloquejades  es pot votar una llista i alterarne l’ordre. (Finlàndia, Àustria, Suècia...) C) Llistes obertes  es pot votar a qualsevol candidat, fins i tot d’altres llistes (Suïssa, Senat espanyol...).
Llistes tancades i bloquejades Pros - Afavoreixen l’estructura organitzativa dels partits.
Contres - Restringeixen preferències dels electors - Llistes desbloquejades i obertes Afavoreixen la competència intrapartidaria (menys pes aparatós dels partits) Relació més directa elector-representant Major protagonisme de líders front als partits Risc de clientelisme Hi ha 2 formes de vot: - Vot únic: l’elector només pot emetre un vot Ex.  Vot en circumscripció uninominal o bé al votar una llista tancada i bloquejada (Espanya).
- Vot múltiple: l’elector pot emetre tants vots com escons hi hagi en una circumscripció.
Ex.  A l’Estat d’Illinois, l’elector determina com assignar els vots: a diferents candidats, tots a un candidat...
Variants de vot múltiple: - - Vot limitat: menys vots que els escons de la circumscripció Ex.  Senat espanyol (es pot escollir un nº de candidats igual a la magnitud de la circumscripció – 1.
Vot alternatiu: un vot, però en ell s’indica una 2ª preferència Ex.  Austràlia (si al recompte de vots cap partit obté la majoria absoluta s’elimina el candidat amb menys vots. Les paperetes on aquest últim està en primera opció NO s´eliminen, sinó que s’assignen les 2es preferències als respectius candidats. Si així s’arriba a la majoria absoluta acaba el recompte, sinó es fa el mateix).
4. La fórmula electoral És un càlcul matemàtic pel qual es converteixen els vots en escons.
N’hi ha una gran diversitat, però els 2 grups principals: majoritàries i proporcionals.
A. Les fórmules majoritàries Sorgeixen les primeres, tenen una gran implantació fins la II Guerra Mundial. Les més importants: o Majoria relativa 91 ▪ ▪ ▪ Qui obté la majoria dels vots en una circumscripció s’emporta tota la representació (first-past-the-post).
Normalment en districtes uninominals (GB, USA...) Pot implicar que un partit guanyi en vots, però no en escons.
Efectes principals: 1. Redueix la competència en cada districte a 2 partits 2. Genera (normalment) un sistema bipartidista 3. Facilita la formació de governs Majoria absoluta a 2 voltes  A la 1ª volta un candidat ha d’aconseguir la majoria absoluta. Si no és així, , se celebra una 2ª volta on n’hi ha prou amb majoria simple.
* En alguns casos, la 2ª volta sol es fa amb els 2 candidats amb més vots Aquest sistema té en compte segones preferències dels electors: - En la 1ª volta  1ª preferència política En la 2ª volta  2ª o posteriors preferències Això dóna lloc a vots estratègics en 2ª volta i incentiva aliances de partits.
B. Fórmules proporcionals • • Els escons es reparteixen en proporció als vots obtinguts (el que guanya no s’ho emporta tot).
N’hi ha una gran varietat, però 2 principals: 1. Fórmules basades en un quocient (o de les restes majors) 2 passos: 1º) Es calcula un quocient i després es divideix el nº de vots de cada partit pel quocient.
El nº d’escons de cada partit = el nº de cops que cap el quocient en el nº de vots de cada partit.
2º) S’assignen els escons que falten als partits amb restes majors Exs.  Hare (Alemanya, Àustria, Islàndia, Bèlgica...); Hagenbach-Bischoff (Luxemburg i Suïssa), Imperiali (Itàlia) Quota Hare Quota Imperiali 92 Quota Hare = v/m, on: Quota Imperiali = v/m +2 v  vots totals del districte m  magnitud del districte 2. Fórmules basades en un divisor (o de mitjana major) Passos: 1º) Dividir el nº de vots de cada partit per una sèrie de divisors i ordenar els quocients resultants de forma decreixent.
2º) Un a un, distribuir els escons i atorgar cada vegada al que tingui la mitjana més elevada, fins cobrir el total d’escons.
Ex.  D’Hondt (Espanya, Portugal, Bèlgica...): divisió per 1,2,3,4,5... per assignar el quocient major. Aquesta tendeix a afavorir als 2 primers partits (en detriments dels 3ers i 4ts).
Saint-Laguë (Suècia, Noruega): divisió per 1.4,3, 5,7,9... Aquesta tendeix a afavorir a partits d’entremig, moderant la força dels dos primers.
 Exemple senzill de comparació entre resultats aplicant la fórmula d’Hondt i la Hare 93 III. EFECTES DEL SISTEMA ELECTORAL, TIPOLOGIES I INTENCIONALITAT a) Efectes polítics 1. Sistèmics 3 grans efectes polítics 2. Sobre elits de partits 3. Sobre votants 1. Efectes sistèmics Efectes en aspectes generals del sistema polític: - En la proporcionalitat (relació entre % de vots dels partits i % dels escons) Si hi ha diferents components electorals  + proporcionalitat.
▪ ▪ - - Fórmules (en diferent grau, segons la fórmula) Magnitud (a > magnitud > proporcionalitat) En la territorialitat (nivell d’equilibri en representació política del territori).
Hi ha diferents maneres de representar territorialment, per ex.: Eleccions Magnitud de districte Congrés Diputats Nº escons fix (2) + variable segons població Parlament Catalunya Nº escons fix amb diferències entre districtes Ex. 85 en Barcelona y 17 en Girona.
Parlament Basc Nº escons fix i igual per a tots els districtes (25 a Àlaba, 25 a Guipúscoa i 25 a Biscaia) Rendició de comptes (control dels representants polítics) Diferents components electorals (ja comentats) + accountability ▪ ▪ ▪ Districtes uninominals Llistes desbloquejades i llistes obertes Etc.
Alguns estudis empírics demostren la incidència que poden tenir aquests elements electorals al nivell de corrupció. Ex: 94 ▪ Llistes de partits  pocs incentius per al bon comportament dels polítics (free-rider, costa de controlar els polítics...) ▪ Candidatura individual + fórmula de la majoria relativa  és la manera d’organitzar aquests components electorals més efectiva per a reduir la corrupció.
▪ - Les llistes obertes també afavoreixen a la reducció de la corrupció.
Sistemes de partits Està demostrat que depenent del tipus de sistema electoral que hi hagi, això afectarà a la fragmentació del sistema de partits: Lleis de Duverger: i) Un sistema electoral de majoria relativa tendeix al bipartidisme ii) Un sistema majoritari a doble volta o bé proporcional tendeix al multipartidisme La fragmentació del sistema de partits es tradueix en el tipus de govern (monocolor o de coalició).
2. Elits de partits - El sistema electoral determina les estratègies de competència política que prendran els partits. (per exemple, en circumscripcions uninominals  l’agenda serà més localista).
El sistema electoral influeix en l’organització interna dels partits. (per exemple, les llistes obertes i desbloquejades  menor rellevància de l’òrgan de partit i major de les personalitats d’aquest).
3. Votants - A part d’efectes directes o mecànics (mecànic referint-se a que el vot es converteix en escó en termes objectius), també en té d’indirectes o psicològics sobre els votants i la seva orientació de vot.
▪ Vot estratègic (important)  aquest es genera quan es tenen en compte les conseqüències del sistema electoral (per exemple, que un simpatitzant d’IU a Sòria voti al PSOE).
▪ Desafecció política (important)  sentiment de passivitat vers la política (pot estar provocada, per exemple, per un disseny electoral de llistes tancades i bloquejades, o un que generi desproporcionalitat).
b) Tipologies de sistema electoral 95 1. SISTEMES MAJORITARIS - Característiques típiques  circumscripció uninominal fórmules majoritàries hegemonia de 2 partits al Parlament Control de govern per 1 partit - Arguments a favor Arguments en contra 1- Contribueix a la governabilitat: 1- Es perjudica el pluralisme: els 2 principals partits són els beneficiats.
Evita una excessiva fragmentació parlamentaria 2- Els partits petits i mitjans queden privats de Afavoreix la formació i estabilitat de govern representació o bé infrarrepresentats.
(un partit guanya i obté suficient recolzament 3- Indueix a un vot estratègic i pot generar apatia.
legislatiu) 2- Els representants tenen més autonomia 4- Pot afavorir el clientelisme front els seus partits 2. Sistemes proporcionals - Característiques típiques  circumscripcions plurinominals fórmules proporcionals representació més proporcional en les institucions Arguments a favor Arguments en contra 1- Assignació més equitativa i plural dels vots 1- Facilita la fragmentació del sistema de partits (major reflex d’una societat plural) (inestabilitat del govern) 2- Possibilita un major marge de maniobra al 2- Debilita la capacitat d’elecció directa i clara votant del govern (pactes entre partits) 3- Ofereix un major grau de competitivitat 3- Major submissió del representant al partit política 4- Facilita la possibilitat de governs de coalició 5- Afavoreix el control del govern per l’oposició 96 c) Intencionalitat dels sistemes electorals • • • Un sistema electoral (com tots els dissenys politico-institucionals) no és un instrument neutre als interessos polítics.
Aquests sistemes electorals són conseqüència dels partits, assemblees i governs previs (cadascú tenia preferències per fórmules que poguessin consolidar/augmentar el seu poder) Segons Colomer, els partits segueixen la regla del Micro-mega: “El grande prefiere lo pequeño y al revés” alguns (pocs) partits prefereixen assemblees petites, magnituds de districte petites, regles amb quotes petites per a assignar escons... mentre que múltiples partits petits prefereixen assemblees grans, magnituds grans, quotes grans...
*Això es pot observar com les Lleis de Duverger a l’inversa • • En processos de transició a la democràcia  disseny del sistema electoral = factor clau (beneficia uns interessos polítics i perjudica a uns altres) Sistema electoral espanyol  Circumscripcions petites, fórmula electoral d’Hondt pel Congrés i vot limitat al Senat (Afavoreix a grans partits, actualment PSOE i PP).
La intencionalitat del sistema electoral comporta biaixos en el disseny, com ara: - Gerrymandering (Gerry + salamander)  disseny intencional dels districtes electorals Sistemes electorals aparentment proporcionals, però amb efectes majoritaris (Ex: districte < 8 i fórmula d’Hondt  efecte majoritari).
Mal parionament  sobrerrepresentar als districtes despoblats de manera intencional.
IV. ELS LÍMITS DE LA INGENIERIA ELECTORAL • Tot i que el disseny d’un sistema electoral persegueixi certs objectius (per exemple, evitar la fragmentació, prevaldre l’estabilitat de govern...) a la pràctica pot no ser així.
• L’impacte del sistema electoral sobre el sistema de partits, la seva organització interna i votants és resultat d’una complexa interacció entre una diversitat de regles formals, pràctiques polítiques informals i factors no institucionals.
Ex.  clientelisme, Cleavages existents, concentració del vot en uns districtes...
• El sistema electoral forma part del sistema polític i està interrelacionat amb una determinada estructura social.
La decisió sobre el disseny electoral no és qüestió de tècnics, sinó de polítics.
• 97 • Els polítics estaran disposats a emprendre reformes en 2 situacions: i) Quan percebin que un conjunt alternatiu de regles els suposarà una supervivència política més efectiva.
ii) Quan hi hagi una forta crítica ciutadana al rendiment del sistema electoral i els polítics percebin que una reforma del sistema electoral podria millorar la seva pròpia imatge davant l’electorat.
Tema 7. Les polítiques públiques 1. NOCIÓ DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES En anglès, 2 expressions sobre política: - Politics: política com activitat, procés (en general) - Ex.  He decidit involucrar-me en la política del meu municipi.
Policy: política com un resultat o una manera de fer adoptada.
Ex.  política fiscal, educativa, social...
Aquí ens referim al 2º sentit: com a policy. Una política pública (PP) és el resultat d’una activitat política.
Algunes definicions: - Meny y Thoening: “És el resultat de l’activitat d’una autoritat de poder públic o governamental”.
Easton: “Les polítiques públiques són productes del sistema polític”.
Dye: “És tot allò que els governs decideixen fer o no fer” 98 ...

Tags:
Comprar Previsualizar