RESUM BLOC 3 I 4 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Rovira y Virgili (URV)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU
Año del apunte 2016
Páginas 27
Fecha de subida 04/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 3. EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL EN LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA 1. EL DESENVOLUPAMENT EMOCIONAL EN EL CONTEXT FAMILIAR 1.1 CONCEPTE DE FAMILIA Segons Rodrigo i Palacios; "És la unió de persones que comparteixen un projecte vital d’existència comuna, durador, on es generen forts sentiments de pertinença al grup, existeix un compromís personal entre els seus membres i s’estableixen intenses relacions d’intimitat, reciprocitat i dependència. “ Transformació del concepte al llarg dels anys...
Família = és el primer context on ens desenvolupem. És l’origen dels trets personals i socials dels nens i adolescents ja que: - És la primera influència.
La més persistent.
La influència més intensa.
Afecta a l’àmbit social i personal.
Com afecta la família als diferents membres: PELS ADULTS - Desenvolupament de l’autoestima i el benestar psicològic.
- Escenari per a l’aprenentatge de reptes, assumpció de responsabilitats i compromisos.
- Escenari de trobada Inter generacional, nexe d’unió entre el passat i el futur.
- Xarxa de recolzament davant les diverses transicions vitals.
PELS FILLS/ES - Desenvolupament de llaços afectius amb els cuidadors.
- Clima d’afecte i recolzament que afavoreix l’estabilitat emocional.
- Estimulació cognitiva.
- Estratègies de socialització.
- Facilita el desenvolupament en altres contextos.
TASQUES NECESSÀRIES PER A LA BONA CRIANÇA DELS FILLS/ES CURA FÍSICA I EMOCIONAL CONTROL I SUPERVISIÓ DEL COMPORTAMENT PROMOCIÓ DEL DESENVOLUPAMENT 1.2 INFLUÈNCIA DE LA FAMÍLIA COM EXERCEIX LA INFLUÈNCIA DE LA FAMÍLIA? MODEL TRADICIONAL DE SOCIALITZACIÓ FAMILIAR MODEL DE CONSTRUCCIÓ CONJUNTA I D'INFLUÈNCIES MÚLTIPLES MODEL TRADICIONAL DE SOCIALITZACIÓ FAMILIAR La influència de la família depèn de: ESTIL D’INTERACCIÓ  RELACIÓ I CONSEQÜÈNCIES EVOLUTIVES APEGO DELS FILLS  DISPONIBILITAT I SENSIBILITAT En el procés educatiu els pares posen en joc determinats estils d’interacció que determinen el tipus de relació entre pares i fills i les conseqüències evolutives sobre la conducta i la personalitat.
L’estil d’apego dels fills dependrà de la disponibilitat i la sensibilitat dels pares cap a aquests.
Estableixen 4 estils educatius familiars en base a dos dimensions: L’afecte i comunicació i l’exigència i control.
AFECTE I COMUNICACIÓ EXIGÈNCIA I CONTROL ALT BAIX ALT DEMOCRÀTIC PERMISIU BAIX AUTORITARI NEGLIGENT ESTIL EDUCATIU DEMOCRÀTIC DESCRIPCIÓ - Nivells alts d’afecte i control.
Relació càlida i afectuosa que inclogui la exigència i la fermesa.
Dialogants i sensibles a les necessitats dels fills.
Normes coherents en el seu compliment però no rígids.
Disciplina inductiva basada en el raonament i l’explicació i control – guia.
Tendeixen a promoure els comportaments positius més que a inhibir el negatius.
Ajuden a afrontar situacions que requereixen cert esforç, ajustantse a les seves possibilitats.
- - - Valor alts en exigència i control.
Tenen poc en compte els interessos i les necessitats dels fills/es.
Tendència a un control restrictiu i sever, prohibicions, amenaces i càstig físic.
Control – imposició.
Les normes són imposades sense explicació.
- Alts nivells d’afecte i comunicació, acceptació, sensibilitat.
Absència d’exigència i control.
Prevalença dels interessos i desitjos dels fills/es.
Permeten regular les seves pròpies activitats.
Gairebé no s’imposen normes, exigències o demanda d’esforços.
- - AUTORITARI PERMISSIU CONSEQÜÈNCIES EVOLUTIVES - - - - Alta autoestima.
Gran capacitat d’autocontrol.
Competència i habilitats socials.
Autonomia.
Capacitat per a posposar la gratificació.
Persistents en els seus esforços, constants.
Principis morals interioritzats.
Baixa autoestima.
Escàs autocontrol.
Obediència i submissió davant el control extern.
Escasses habilitats socials.
Possibles conductes agressives davant el control extrem.
Heteronomia.
Recompenses a curt termini.
Nens/es alegres i vitals amb alta autoestima.
Baixa competència social.
Desobediència, rebel·lia davant normes que xoquen amb els seus desitjos.
Dificultat per controlar els propis impulsos.
Immaduresa i poc persistents.
NEGLIGENT - Nivells baixos d’afecte i de control.
Escassa implicació en les tasques de criança i educació.
Fredor i distanciament en la relació.
Escassa sensibilitat a les necessitats del fill.
Les normes són absents i, de vegades, apareixen de forma excessiva i incoherent.
- Baixa autoestima.
Baixa competència social.
Escassa sensibilitat a les necessitats alienes.
Poc control d’impulsos.
Dificultat per a respondre a les normes, desobedients.
Vulnerabilitat.
Inestabilitat emocional.
Problemes de conducta.
El model tradicional és un model rígid i simplista ja que: - Aborda les influències familiars com un procés simple i unidireccional.
Oblida el paper actiu del nen.
Pressuposa que els pares actuen sempre igual amb els diferents fills i situacions i que no canvien ni evolucionen amb el temps.
Estudis recents revelen altres variables a tenir en compte: INFLUÈNCIES GENÈTIQUES Influències comuns per a tots els éssers humans que ens preparen per a la interacció.
- Extraversió (activitat, assertivitat, entusiasme) - Neuroticisme: (ansietat, tensió, fragilitat emocional) INFLUÈNCIES AMBIENTALS (COMPARTIDA/NO COMPARTIDA) Micro – ambients, unitats de transmissió ambiental com la família.
INFLUÈNCIES SIMULTÀNIES I POSTERIORS Dos germans criats en el mateix ambient són diferents  Influència ambiental no compartida Posteriors = influències que es donen un cap abandonem el nucli familiar. Relació amb els iguals, relació de parella...
.
Simultànies = que operen paral·lelament al sistema familiar. (TV) MODEL DE CONSTRUCCIÓ CONJUNTA I D’INFLUÈNCIES MÚLTIPLES Aquest model té en compte que: - Les conductes dels infants són molt variades.
El mateix estil educatiu té manifestacions conductuals diferents en funció de la situació i la interpretació subjectiva del nen.
Factors que incideixen en la construcció conjunta de les relacions familiars: CARACTERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES DEL DESTINATARI El comportament d’un modifica el de l’altre i viceversa.
L’EDAT DEL DESTINATARI Les mateixes conductes requeriran estratègies de control diferents per a ser eficaces.
Recomanacions....
PERCEPCIÓ ACCEPTACIÓ DE LES PRÀCTIQUES EDUCATIVES DELS PARES La interiorització de les normes determinada per: - Claredat dels missatges.
- Grau d’acceptació.
- Possibilitat d’elaboració vs. Imposició.
2. LA CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT DES D’UNA PERSPECTIVA EVOLUTIVA El Jo i la identitat personal = element central de la nostra realitat psicològica.
- La definició de nosaltres mateixos i les nostres característiques.
Els sentiments associats a la identitat i la seva definició.
Reaparició de l’estudi del jo a la dècada dels 70...
- AUTOCONCEPTE: Aparició i desenvolupament de la consciència del jo (Dimensió cognitiva) - AUTOESTIMA: Valoració feta per l’individu sobre les seves característiques i capacitats personals (Dimensió valorativa) 2.1 L’AUTOCONCEPTE Autoconcepte: (Wallon) La consciència de nosaltres mateixos comença a formar-se molt aviat però necessita un procés llarg per consolidar-se.
- Mai s’acaba de consolidar definitivament.
Va patint canvis i transformacions en funció de l’edat i les experiències vitals.
Sorgeix com un procés de progressiva disgregació de la fusió inicial del bebè amb els seus cuidadors.
Va construint una relació afectiva intensa en la que s’alternen tensió - relaxació, angoixa - satisfacció...
4 – 10 m.
Sentiment d’eficàcia personal. Capacitat per produir respostes contingents en l’entorn.
8 – 9 m.
Signes d’auto reconeixement quan veuen la seva imatge en el mirall o en una pantalla.
15 – 24 m.
“Prova de la taca”. Capaços de resoldre amb èxit la “prova de la taca”.
18 – 24 m.
Pronoms personals (“jo”, “el nen”, ... “tu” per referir-se als altres).
24 m.
Sentiments de competència / incompetència i la consciència de compliment o transgressió de les normes.
2 – 3 anys.
El jo es conquesta a través de l’oposició.
3 – 6 anys.
Descripcions centrades en trets i característiques observables, activitats habituals,...
És el resultat d’un procés actiu de construcció al llarg del desenvolupament a nivell cognitiu i d’experiències socials.
2.2 L’AUTOESTIMA L’autoestima és: - DIMENCIÓ VALORATIVA DEL JO Com valoro les meves característiques.
Com em sento respecte al que soc.
Quins són els meus límits...
- UNA CONSTRUCCIÓ SUBJECTIVA A PARTIR DE Les metes que ens proposem.
La importància concedida a alguns continguts (+/-).
UNA REALITAT PSICOLÒGICA MULTIDIMENSIONAL AUTOESTIMA FÍSICA Valoració del propi aspecte físic, destreses i habilitats corporals.
AUTOESTIMA SOCIAL Valoració de les relacions amb els pares, amics i persones significatives.
AUTOESTIMA ACADÈMICA Valoració del rendiment en les diferents matèries escolars.
ESTIMA GLOBAL Determinada per les puntuacions en les diferents dimensions i el grau d’importància que s’atribueix a cadascuna.
Disposem d’una autoestima base que al llarg del cicle vital va experimentant pujades i baixades, estabilitzant-se en determinats moments.
També existeix una autoestima baromètirca que ens fa ser sensibles a allò que ens toca viure.
Determinants de l’autoestima: - Estils educatius parentals.
- Companys i professors - La pròpia persona.
2.3 LA IDENTITAT A L’ADOLESCÈNCIA (Erikson 1950) 2.3.1 Les identitats a l’adolescència.
En base a dos dimensions: Crisi i recerca (actual o passada) i compromís amb valors, ideologia i professió.
CRISI I RECERCA (ACTUAL O PASSADA) COMPROMÍS AMB VALORS, IDEOLOGIA I PROFESSIÓ SI SI IDENTITAT ACONSEGUIDA IDENTITAT HIPOTECADA NO IENTITAT EN MORATÒRIA IDENTITAT DIFUSA 2.3.2 DETERMINANTS: NO - Moment de l’adolescència.
Estils de relació familiar i vinculació amb els pares.
Condicions de vida i possibilitats de futur.
Moment històric – cultural (generació).
La identitat de gènere.
18 – 30 m. Identitat de gènere. Tipus de roba, pentinat...
Edats preescolars Estabilitat de gènere. Un nen es convertirà en home però si li posem vestits,...
Final dels 2 anys Constància de gènere. No es pot canviar de gènere sense tenir en compte el vestuari, pentinat,...
3. L’ADOLESCÈNCIA COM A TRANSICIÓ A L’EDAT ADULTA Creences sobre l’adolescència d’avui en dia...
- La majoria dels pares pensen que ells eren més treballadors, més respectuosos i més madurs que els seus fills adolescents.
Els adolescents no tenen referents clars a diferència d’ells.
Els pares no troben l’equilibri entre la condescendència i els límits, entre el diàleg convincent i la imposició.
Àrees problemàtiques evidenciades avui en dia: - CONFLICTIVIAT PARENTAL.
INESTABILITAT EMOCIONAL.
CONDUCTES DE RISC.
3.1 CANVIS EN EL SISTEMA FAMILIAR CANVIS EN L’ADOLESCENT - Físic.
Pubertat. Maduració física i sexual.
- Emocional.
Consciència sobre els estats emocionals i fa referència a l’hora d’explicar el que sent.
- Cognitiu.
Pensament operatori formal. (Hipotètic) - Construcció de la identitat personal.
CANVIS EN ELS PARES PROCESSOS INTERPERSONALS - Crisi de la meitat del cicle vital.
- Valoració de les metes i somnis aconseguits.
El sistema familiar es troba en transició lo qual possibilitarà noves maneres de relació entre els seus membres i s’aniran estabilitzant gradualment.
- Final d’una etapa.
Conflictes  discrepància entre les necessitats i els objectius que plantegen tots dos.
- Assumir una nova imatge corporal.
Iniciar la construcció de la identitat.
Aprendre a utilitzar noves capacitats cognitives...
Pot generar..
- Estrès i les emocions es poden desbordar.
Tenir les capacitats no assegura saber-les utilitzar.
3.2 CONTEXT SOCIOCULTURAL Condicions amb les que els adolescents d’avui en dia han de construir-se la identitat: - Influència dels mitjans de comunicació.
Augment de les influències a les que estan exposats.
Inici precoç i finalització tardana.
Tipologies familiars diverses.
Rapidesa amb la que es produeixen els canvis.
3.3 COMUNICACIÓ I CONFLICTIVITAT CANVIS EN ELS PATRONS D’INTERACCIÓ ENTRE PARES I FILLS PRINCIPALS MOTIUS DE CONFLICTIVITAT CONFLICTES INTER GENERACIONALS Passen menys temps junts.
Utilització del temps lliure.
Diferències en la percepció sobre la dinàmica familiar.
Normes i regulacions familiars (hora d’arribada, vestuari...) Augment de la conflictivitat en l’adolescència primerenca.
Mes discussions sobre l’elecció professional.
(No hi ha dades concloents pel que fa a les diferències de gènere).
Pares mes optimistes en la conflictivitat dels fills.
Més discussions amb les mares.
3.4 INFLUÈNCIES FAMILIARS SOBRE L’AJUST I EL DESENVOLUPAMENT ADOLESCENT ENFOC DIMENSIONAL AFECTE CONTROL I MONITORITZACIÓ CONCESSIÓ I FOMENT DE L’AUTONOMIA Necessitat d’afecte i proximitat amb els pares.
Control: establiment de límits, exigència de responsabilitats, supervisió del comportament.
Monitorització: coneixement que tenen els pares sobre què fan els seus fills.
Fomentar el diàleg i la discussió d’arguments  Promou un pensament més independent i personal  ajudarà a l’adolescent a ser més competent socialment.
+ Quan més càlida és la relació pares – fills millor desenvolupament i ajust social.
(alta competència, autoestima i benestar psicològic...) + control  + ajust.
-Falta de cohesió més + conflictes  problemes d’ajust intern en l’adolescent.
(Depressió) -Absència de control Problemes conductuals.
ENFOC TIPOLÒGIC - PARES DEMOCRÀTICS Fills: Alta autoestima.
Bona actitud i comportament.
Pocs problemes de conducta.
Baixa conformitat de grup.
- PARES AUTORITARIS Fills: Obediència i orientació al treball.
Baixa autoestima.
Identitats hipotecades.
Hostilitat i rebel·lia.
- PARES PERMISIUS Fills: Alta autoestima.
Pocs problemes emocionals.
Problemes de conducta.
Consum de drogues.
- PARES INDIFERENTS Fills: Baixa autoestima.
Baixa motivació i rendiment escolar.
Problemes de conducta i consum de drogues.
Alta conformitat de grup.
3.5 IMPLICACIONS EDUCATIVES PER A FOMENTAR EL SEU DESENVOLUPAMENT CANVIAR LA REPRESENTACIÓ SOCIAL NEGATIVA Canviar la representació social negativa que hi ha d’aquesta etapa.
CONÈIXER LES NECESSITATS Conèixer les necessitats dels nois i noies (Flexibilitat i sensibilitat  Bon ajust) ESTABLIMENT DE LÍMITS Establir límits clars, raonats i justificats.
4. EL DESENVOLUPAMENT MORAL A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA Moral o ètica = estudi de les normes que regules la conducta humana cap als altres en termes generals.
- Tota societat té la necessitat d’establir unes normes per tal d’evitar els conflictes entre les persones (normes morals).
Les normes estableixen els límits, fins on es pot arribar i què és el que no es pot fer.
La moral està formada per components innats però que són modelats per la cultura i la societat.
Inicialment les normes són implantades per l’altre i a poc a poc passen a ser interioritzades.
TIPUS DE NORMES SOCIALS CONVENCIONALS Regules els usos socials i varien en cada societat.
(Com vestir, com saludar, com tenir cura dels nens, costums...) MORALS Regulacions innates sobre com relacionar-se amb els altres.
(Justícia, integritat, respecte...) JURÍDIQUES Estan codificades i es caracteritzen per un poder que s’ocupa d’imposar sancions en cas de violació.
4.1 COM S’ADQUIREIX LA MORAL? Contribució de Piaget i Kohlberg.
Enfocament COGNITIU – EVOLUTIU Es centren en el component cognitiu de la moralitat: el raonament o judici moral.
CONTRIBUCIÓ DE PIAGET IMPOSADES – INTERIORITZADES Considera que les normes poden ser imposades o interioritzades.
NORMES EN JOCS DE REGLES Històries en les quals els nens havien d’avaluar el grau de bondat o maldat.
(estudi sobre la responsabilitat i intenció) Per menors de 7 anys la mentida és el més greu.
EL CONCEPTE DE JUSTÍCIA EVOLUCIONA Va observar que a mesura que creixem el concepte de justícia evoluciona de: - Sancions expiatòries (càstig) Sancions per reciprocitat (reparar conseqüències de l’acte) ALTRES CONCEPTES CONDUCTA RECÍPROCRA Justícia immanent.
El culpable ha de ser castigat.
Els menors de 7 – 8 anys la consideren indesitjable perquè està prohibida pels adults i perquè accepten que el més gran té l’autoritat.
Justícia retributiva.
Premiar en funció d’un esforç o mèrit.
Justícia distributiva.
Es distribueix el bé afavorint a tothom per igual.
 NIVELLS DE DESENVOLUPAMENT MORAL - MORAL HETERÒNOMA (5 – 11 anys) El valor de les normes esta lligat a qui ho dicta i s’han de complir perquè ho diu l’autoritat.
La funció del càstig és la expiació.
Responsabilitat objectiva: acció valorada en funció de les conseqüències i no de la intenció. (REALISME MORAL) - MORAL AUTÒNOMA (11 – 12anys) Capaç de jutjar les normes en funció de la bondat o maldat, independentment de qui les dicti.
Respecte mutu entre les persones i en la reciprocitat.
Les normes són interioritzades, reflexionades i discutides.
Equitat: jutjats en funció de les necessitats i circumstàncies.
Les relacions cooperatives entre els iguals faciliten el raonament.
 CONTRIBUCIÓ DE KOHLBERG - OBRA CENTRADA EN: L’estudi del judici moral.
Procés de raonament per a resoldre dilemes morals en base als nostres valors.
- Formulació d’estadis (precisos) del desenvolupament moral.
3 nivells + 2 subestadis en cadascun.
- Realització d’estudis transculturals.
- MÈTODE D’INVESTIGACIÓ Planteja als nens dilemes morals i els hi demana la seva opinió sobre la millor solució al dilema.
“Com s’hauria d’actuar en una situació i perquè” - A partir de les respostes descobreix l’estructura del judici moral del subjecte.
Allò important són les raons que dóna la persona per a justificar la seva resposta.
- Va comprovar que davant d’un dilema, diferents persones responien amb arguments del mateix nivell.
  ESTADIS DEL DESENVOLUPAMENT MORAL NIVELL 1 PRECONVENCIONAL NIVELL 2 CONVENCIONAL NIVELL 3 POSTCONVENCIONAL ESTADI 1 MORALITAT HETERÒNOMA (5 – 8 anys) ESTADI 3 MORALITAT DE LA NORMATIVA INTERPERSONAL (Adolescència) ESTADI 4 MORALITAT DEL SISTEMA SOCIAL ESTADI 5 MORALITAT DELS DRETS HUMANS (+20 anys) ESTADI 2 MORALITAT D’INTERCANVI    ESTADI 6 PRINCIPIS ÈTICS UNIVERSALS NIVELL 1 PRECONVENCIONAL NIVELL 2 CONVENCIONAL NIVELL 3 POSTCONVENCIONAL ESTADI 1 MORALITAT HETERÒNOMA (5 – 8 anys) - Valor central: càstig i obediència.
- S’actua en funció del que estableix l’autoritat, sense tenir en compte les intencions de la conducta.
- No es poden tenir en compte dos punts de vista.
ESTADI 3 MORALITAT DE LA NORMATIVA INTERPERSONAL (Adolescència) - La bona conducta és la que agrada i ajuda als altres.
- Les bones intencions són importants.
- Es busca l’aprovació dels altres.
- Dues perspectives en conflicte es resolen a partir d’unes normes per a tots.
ESTADI 5 MORALITAT DELS DRETS HUMANS (+20 anys) - Els valors són relatius als grups però existeixen uns drets i valors bàsics universals i han de ser protegits. (Dret a la vida, a la llibertat) - Les lleis i sistemes socials jutgen segons garanteixen aquests drets.
- Ha d’existir una jerarquia de prioritats entre aquests drets que ajudin a prendre decisions morals si hi ha conflicte.
ESTADI 2 MORALITAT D’INTERCANVI - Consciència de que poden existir dos punts de vista i coordinar-los.
- L’acció correcta és la que satisfà les pròpies necessitats.
- Reciprocitat pragmàtica: si faig quelcom per algú, ell ho farà per mi.
- El càstig proporcional a la falta.
ESTADI 4 MORALITAT DEL SISTEMA SOCIAL - Valor central: la llei.
- Sistema social en el seu conjunt: te en compte dos punts de vista i les lleis.
- La conducta correcta és realitzar el propi deure, les lleis no s’han de desobeir.
ESTADI 6 PRINCIPIS ÈTICS UNIVERSALS - El bé es definit a partir d’uns principis ètics universals que tothom ha de mantenir.
- Si les lleis i acords socials violen aquests principis, el punt de vista moral ha de prevaler segons el legal.
- Principis morals abstractes: igualtat, respecte a la dignitat...
 UNIVERSALITAT DELS ESTADIS Per demostrar que l’existència dels estadis era universal, va estudiar la resposta de subjectes d’altres cultures que s’adequaven a aquests nivells.
RESULTAT: Tot i que els subjectes d’altres cultures oferien explicacions basades en continguts diferents, la seva forma de raonar era la mateixa.
Coherència entre la conducta i el raonament moral  Joves i adults delinqüents es mantenen en els estadis 1 i 2.
4.2 EL RAONAMENT PRO SOCIAL NANCY EISENBERG PRO SOCIAL – ANTISOCIAL ESTADIS SIMIALS A KOHLBERG La conducta cap a altres persones es caracteritza per dos extrems: pro social o antisocial.
Va realitzar estudis longitudinals i transversals en diferents cultures, i va trobar 5 estadis similars als de Kohlberg.
Es refereix a conductes com ajudar, consolar, compartir... relacionades amb l’altruisme.
Tècnica: igual que Kohlberg, dilemes pro socials on el subjecte havia de triar entre: - Satisfer els propis desitjos i necessitats.
- Satisfer els desitjos i necessitats dels altres.
“Accions que beneficien a l’altre sense que obtingui o esperi cap recompensa.” BLOC 4. EL DESENVOLUPAMENT SOCIO – EMOCIONAL EN L’ADULTESA I LA VELLESA 1. DESENVOLUPAMENT SOCIAL I DE LA PERSONALITAT EN L’EDAT ADULTA INFÀNCIA (0 – 12) ADELESCÈNCIA (12 – 20) JOVENTUT (20 – 40) MADURESA (40 – 60) VELLESA (+60) 1.1 DESENVOLUPAMENT DE L’EDAT ADULTA MODEL DE CRISI NORMATIVA= Classificació del desenvolupament en etapes universals, lligades a una sèrie de crisis relacionades amb l’edat.
(Teoria Psicosocial, Erikson) MODEL DELS SUCCESSOS DE VIDA = Events particulars de la vida que determinen el curs del desenvolupament.
Segons Erikson Etapes Infància Adolescència Adultesa Maduresa Vellesa Edat 0–1 1–3 3–6 6 – 12 12- 18 18 – 40 45 – 65 +65 Etapes CONFIANCA – DESCONFIANÇA AUTONOMIA – VERGONYA I DUBTE INICIATIVA – CULPA LABORIOSITAT – INFERIORITAT IDENTITAT – DIFUSIÓ DE ROL INTIMITAT – AÏLLAMENT GENERATIVITAT – ESTANCAMENT INTEGRITAT DEL JO - DESESPERACIÓ Altres autors… G. Valliant (1977). L’important es mantenir el significat de la pròpia vida.
R. Gould (1978-80) 30 – 40 anys. Sensació d’urgència per arribar a la meta proposada, perquè el temps és limitat.
D. Levinson (1986 – 1992). 40 – 45 anys. Transició i crisi de la meitat de la vida.
Època de reflexió.
CRISI DELS 40 O MEITAT DE LA VIDA La majoria dels investigadors suggereixen que el pas per aquesta etapa és relativament tranquil ja que: - S’ha superat la criança dels fills.
La persona es troba en plenitud laboral o es dona el canvi de professió per sentir-se més realitzat.
Té un compromís amb el present (família, amics...) ELS TRETS DE PERSONALITAT (SÓN ESTABLES?) Els investigadors suggereixen que la personalitat és bastant estable al llarg del cicle vital: - Els trets es reafirmen amb l’edat.
(Una persona extrovertida ho segueix sent) Estabilitat dels “trets més grans” a partir dels 30: NEUROTCISME, EXTRAVERSIÓ, APERTURA, SIMPATIA, ESCRUPULOSITAT 1.2 CANVIS FAMILIARS ROLS CANVIANTS Cultura occidental.
Més persones solteres, divorciades, famílies reconstruïdes...
SATISFACCIÓ MARITAL Alguns experimenten el major grau de satisfacció marital (U).
DIVORCI Especialment difícil en aquesta etapa a causa de la falta de temps, la preocupació per la pròpia felicitat..
Està més acceptat.
NOVES PARELLES 75 – 80% dels divorciats troben noves parelles.
Mes realistes en quant a expectatives.
SÍNDROME DEL “NIU BUIT” Els pares senten infelicitat, preocupació, soletat i depressió, per la marxa dels fills.
No hi ha diferències de gènere.
ASPECTE POSITIU A ran de la marxa dels fills també hi ha retrobament amb la parella, més temps per altres activitats.
FILLS “BUMERANG” Adults joves que tornen a casa per problemes econòmics, laborals, de divorci...
“GENERACIÓ SANDWICH” Adults que encara estan criant als seus fills i han de fer-se càrrec dels pares.
GÈNERE En general sol ser el marit.
En un 8% dels casos la dona.
ABÚS INFANTIL És més freqüent en ambient estressants o amb dificultat econòmica, famílies nombroses, amb conflictes matrimonials...
HIPÒTESI DEL CICLE DE LA VIOLÈNCIA L’abús i la negligència cap als nens predisposa a repetir patrons.
Violència familiar: EN QUALSEVOL FAMÍLIA La violència es pot donar en qualsevol estatus social, cultura o religió.
1.3 TREBALL I TEMPS LLIURE ÈXIT I PODER L’adultesa és el temps de major productivitat, èxit i poder adquisitiu per la majoria.
FAMILIA I ACTIVITATS LÚDIQUES Pels que no han aconseguit l’èxit esperat, el treball es valora menys mentre que la família i altres activitats prenen importància.
EDAT – TREBALL, RELACIÓ POSITIVA Com més gran és el treball, més satisfacció s’experimenta.
Excepte: cansament o burnout.
2. PERSONALITAT I ADAPTACIÓ A LA TERCERA EDAT Vellesa (+60) Segons Erikson INTEGRITAT DEL JO – DESESPERACIÓ Convertir-se en avi o àvia: - Transicions evolutives pròpies de l’adultesa tardana que, degut al ritme de vida actual, es desplaça cap a la vellesa.
ESTILS D’AVIS AVIS INVOLUCRATS Participen de forma activa i tenen influència en la vida dels nets.
AVIS DE COMPANYIA Ofereixen recolzament. Truquen i visiten amb freqüència als seus nets.
AVIS DISTANTS Rares vegades visiten als nets i acostumen a queixar-se de la seva conducta.
Si la estabilitat i el canvi existeixen durant aquesta etapa, que es manté amb els anys i què canvia? MODEL DE PERSONALITAT DE HOOKER 1. ELS TRETS DE PERSONALITAT Són les dimensions bàsiques de personalitat i es mantenen relativament estables.
2. ADAPTACIONS CARACTERÍSTIQUES Metes, tasques evolutives o motivacions lligades a contextos i moments vitals.
3. LES HISTORIES VITALS Creació narrativa de la pròpia vida, resum de com son i de com hem arribat a ser-ho.
MODEL DE PERSONALITAT DE HOOKER 1. ELS TRETS DE PERSONALITAT 2. ADAPTACIONS CARACTERÍSTIQUES 3. LES HISTORIES VITALS Són les dimensions bàsiques de personalitat i es mantenen relativament estables.
Metes, tasques evolutives o motivacions lligades a contextos i moments vitals.
Creació narrativa de la pròpia vida, resum de com son i de com hem arribat a ser-ho.
MODEL DELS 5 GRANS TRETS DE PERSONALITAT INESTABILITAT EMOCIONAL EXTROVERCIÓ APERTURA A LA EXPERIÈNCIA AMABILITAT RESPONSABILITAT EL JO COM A OBJECTE  AUTOCONCEPTE No experimenta canvis significatius.
Els individus narren la història per comprendre’s a si mateixos i als altres.
Estudis centrats en el canvi: Estudis de Kansas City: - Amb l’edat s’aprecia una major tendència a la interioritat.
- Teoria de desvinculació. Es produeix un procés natural de retirada.
- Diferències de gènere. Es difuminen amb l’edat.
Estudis centrats en la estabilitat: Estudis de Baltimore: - No confirma canvis importants de personalitat. S’han estabilitzat en l’edat adulta.
- Van comprovar la estabilitat moderada a la inestabilitat emocional, la extraversió i l’apertura a la experiència.
EL JO COM A SUBJECTE AUTORREGULACIÓ I ADAPTACIÓ - Assimilació. L’ús d’estratègies per aconseguir metes i satisfaccions personals disminueix amb l’edat.
- Acomodació. S’ajusten les metes i preferències a la tragectoria real i la situació present. Augmenta.
3 FASETES O ESTRATÈGIES EN L’ETAPA: Manteniment/Continuïtat. Destaquen les activitats compensatòries: nous camins i reorganització d’activitats.
- Regulació de la pèrdua. Reajustar metes o substituir-les per altres.
- Creixement. Integritat del jo. La vellesa està vinculada a l’evaluació de la pròpia trajectòria, si es sent satisfet, s’afronta el final de la vida.
- Les histories vitals ens proporcionen una versió de la trajectòria vital on els canvis i les transicions apareixen justificades i coherents.
- Característiques de les narracions: Jo narrador.
Jo narrat.
Ruth i Oberg (1996) etiqueten les històries vitals en funció de la metàfora central que les caracteritza i que transmeten un significat global com: - La vida dolça.
- La vida com una carrera de tanques.
- La vida com una carrera laboral, - Una vida dedicada.
- La vida amarga.
- La vida com una trampa.
DOSSIER GUIA. DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU BLOC 4. EL DESENVOLUPAMENT SOCIO EMOCIONAL EN L’ADULTESA I LA VELLESA ANÀLISI DE LES HISTÒRIES DE VIDA CORRECTE ANÀLISI - Interpretar de forma distanciada el significat de la història.
Trobar connexions.
Identificar el sentit de la història, torbar lo important.
Identificar la imatge que el protagonista ofereix de si mateix.
Identificar quins mitjans utilitza per fer-ho.
Identificar el tema central de la història.
Quin paper juguen altres participants i com.
Que ens intenta comunicar amb determinats episodis més detallats.
ERRORS D’ANÀLISI - ESTRATÈGIES PER UN BON ANÀLISI 2 Estratègies que conviuen: - Inductiva. Dades.
- Deductiva. Conceptes.
- Lectura i relectura de l’entrevista.
Aïllar els principals aconteixements o canvis.
Identificar als diferents protagonsites i el seu paper.
Subdividir l’entrevista per temes o fases i veure el pes de cada una.
Buscar possibles connexions. (Temes que es repeteixen...) Subratllar tot allò que ens cridi l’atenció.
Jutjar.
Categoritzar.
Afirmacions arbitràries.
Fer un resum de l’entrevista o informar del que ens ha contat. (es tracta d’identificar els significats que ens ha intentat transmetre) INDICADORS DE CARÀCTER QUALITATIU Aquests indicadors ens poden ajudar a interpretar la història i ens poden aportar proves i arguments per a fer més sòlides les nostres interpretacions: - Duració i quantitat de torns de paraula.
Número de paraules o línies en funció dels diferents temes o etapes evolutives.
Text START: Recompte de les vegades que apareix una determinada paraula.
ASPECTES PREVIS A L’ANÀLISI - Com s’ha establert el contacte.
On va tenir lloc l’entrevista.
Dades identificatives bàsiques. Genograma.
NIVELLS D’ANÀLISI Bluck i Habermas (2001) diferencien 3 nivells d’anàlisi: - - Les histories vitals com un tot.
Els dominis o contextos al llarg de la vida (familia, treball, religió...) i els períodes vitals (infància, adolescència, joventut, maduresa i vellesa).
Episodis vitals. Aconteixements concrets.
Cadascun d’aquests nivells incolu els anteriors.
TRAJECTORIA EVOLUTIVA És el nivell més abstracte i inclou 4 propietats: NIVELLS D’ANÀLISI 1. LA HISTÒRIA COM UN TOT TO NARRATIU GRAU DE CONTROL PERSONAL Grau d’optimisme i confiança o Control intern. És competent i actiu.
pessimisme i desconfiança.
Pren les decisions importants de la seva vida.
McAdams (1993): Control extern. Passiu. Influències - Comèdia. Amor a lo externes.
quotidià.
- Romanç. Búsqueda Quan es tracta d’èxits tendim a apassionada.
atribuir-los a nosaltres mateixos.
- Tragèdia. Acceptació de Quan es tracta de fracàs tendim a la desgràcia.
atribuir-ho a decisions d’altres.
- Ironia. Triomf del caos.
TRAJECTORIA EVOLUTIVA - Quantitat de canvis. (canvis constants o pocs aconteixements destacables) - Importància atorgada als canvis (varien el rumb vital o segueix estable) - Localització dels canvis (moments més canviants i moments més estables) - Naturalesa dels canvis (descrits positiva o negativamet) 2. ETAPES I DOMINIS EVOLUTIUS ETAPES DE LA VIDA. Com es plantegen les etapes de Erikson en la història i en quin moment.
DOMINIS EVOLUTIUS. Són micro – històries (historia de vida de la família, historia de la vida laboral...). Analitzar que han aportat al protagonista i com són de prioritàries.
En els dominis hi ha 2 aspectes importants: - Els punts d’origen i inflexió d’una trajectòria. ( com fa determinada elecció, en que li va contribuir, si ha suposat renunciar a algo...) - Pèrdues i afrontament d’aquestes. (com es superen les pèrdues, si s’han acceptat, s’ha compensat, que ha suposat...) TEMES QUE CONDUEIXEN AGÈNCIA. La història tracta del jo individual en relació amb el món.
COMUNIÓ. Busca la unió, el vincle afectiu amb altres persones.
3. EPISODIS VITALS Una historia vital es compon per records genèrics i altres més detallats.
Episodis vitals: són records més detallats els quals es corresponen als més importants per la persona.
- Episodis crítics. Els que han suposat canvis o transicions (morts, naixements, inici dels estudis, inici del treball...) - Episodis dramàtics o traumàtics. Han impactat a la persona (acció de guerra, veure un cadàver...) Episodi de transcendència històrica o vital. Solen estar carregats emocionalment i es reviu al narrar-los.
...

Comprar Previsualizar