Apunts d'Art de Roma i l'Antiguitat Tardana (Conejo) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 2º curso
Asignatura art de roma i l'antiguitat tardana
Año del apunte 2015
Páginas 22
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

F1: DESCOBRINT LES PROVÍNCIES ROMANES Províncies de finals d'època Antoniana: • Narbonensis (sud de França) • Itàlia • Àfrica (actual Tuníssia) • Hispània (Tarraco) Narbonensis Arc d'Orange c. 20 – 25 d.C., Època Tiberi Es creu que podria substituïr un arc anterior promogut per Agrippa a finals s. I a.C.
Arc honorífic.
Estructura triporticada Part davantera: semi-columnes – funció ornamental Doble àtic coronat per grup escultòric de bronze ◦ 1r àtic – Frontó triangular flanquejat per relleus ◦ 2n àtic – Relleus = funció de sarcògag monumental? Composició caòtica Tema: Enfrontament bèl.lic gals-romans → homenatge a la victòria de Roma sobre la Gàl.lia.
Grapes de ferro → eren enmarcats per bronze? Pont du Gard, aqüeducte s. I a.C.
Conductor d'aigua, 3 registres: • 1r i 2n → Pilars • 3r → arcs reduïts, és per on circula l'aigua.
Enginyeria complexa – cal constant desnivell per mantenir el corrent d'aigua.
Arena de Nîmes, c. 70 a.C.
Província = mini-Roma, calen tots els elements d'una ciutat important.
Amfiteatre d'època flàvia reformat al s. XIX com a plaça de toros.
Entrada – relleu amb brau, d'època romana.
2 nivells: • Inferior – arcades de mig punt amb pilastres ornamentals • Superior – arcs de mig punt amb semicolumnes Fresc del Segon Estil, 80-20 a.C. (entre República i Imperi) Frescos de cases privades de trompe oleil Horreum (Narbonae), finals s.I a.C.
Criptopòrtig, galeria longitudinal subterrània, fa de magatzem de gra.
Itàlia Benevento: Arc de Trajà c.114-118 a.C.
Davant d'un arc honorífic, commemora la inaguració de la Via Traiana (apèndix de la Via Àpia, travessa de nord a sud Itàlia).
Arc d'una sola obertura.
Semicolumnes adossades organiten la façana.
Inscripció en l'àtic – referent iconològic, promotors...
Semblances amb l'Arc de Titus, però l'Arc de Trajà presenta relleus a l'intradós i a l'extradós, el primer només a l'intradós.
Iconografia varia en la cara externa (mira fora la ciutat) i el costat intern (de cara al la ciutat): • Façana cap a fora → Relleus alusius als beneficis que Trajà porta a les províncies.
Trajà havia concedit els mateixos drets jurídics dels ciutadans romans als ciutadans de províncies – acostament de la classe imperial a les províncies.
• Façana cap a la ciutat → Recepcio in fidem di principi barbari, prínceps bàrbars jurant fidelitat i reconeixement a l'Imperi en presència de Trajà i Mart.
Relleus a l'intradós de l'arc: Suovetaurilia, hauria tingut lloc a la inaguració de la Via Traiana, referència a la pròpia monumentalització de la via amb la construcció de l'arc.
Trajà amb el cap velat i un nen que du tots els elements pel sacrifici. Darrere magistratura + militars.
Relleu que fa referència a la llei de racionament d'aliments per les classes pobres, promoguda per Trajà.
Representació de Trajà + figures femenines coronades → personificacions de les ciutats de província (sense identificar) + persones amb túnica curta → pobres.
Escenes bucòliques però que reivindiquen la necessitat d'aliments pels pobres.
Àfrica Jaciment arqueològic de Timgad (Algèria) c. 100 Ciutat en mig del desert, descoberta 1980s Disseny hipodàmic, totes les construccions estàn disposades de manera ortogonal.
Carrers rectes transversals i longitudinals – Cardos Decumanos són els eixos principals, on coincideixen = fòrum.
La ciutat s'amplia amb la creació de suburbis, denotem un disseny desordenat, les cases s'adapten a la carretera principal → fruit de construccions de segles posteriors.
Arc Romà de Trajà c.100 Arc de triple obertura, 4 columnes exemptes.
S'ha perdut l'àtic amb la inscripció; no hi ha relleugs.
Marcatge dels espais pensats per contenir escultures.
Va quedar sepultat pel desert.
Leptis Magna (Libia) – Ciutat natal dels severs Ciutat de fundació fenícia, tradició prèvia als romans.
Situada al centre de la mediterrània = punt estratègic per la logística marítima.
Obres de diversos emperadors.
Arc de Septimi Sever i zona del fòrum Arc de 4 cares – tipologia llavors ja coneguda → Arc Via Flamínia, respòn a la mateixa idea tipològica. Permet l'accés a l'interior de la ciutat.
Mercat de Leptis Magna Posició estratègica.
Fòrum i basílica de funció jurídica.
Plaça triporticada.
Imatge i punt de referència de la capital.
Estructura = For de Trajà – basílica col.locaa transversalment al fons.
Detall ornamentals: Símbols fàl.lics – molt freqüents en amulets per espantar mals esperits.
Penis zoomòrfic del qual surt una serp que mossega un ull.
Tarraco Civitas ubi ver aeternum est – vers atribuït a Hadrià, dels primers emperadors en prendre consciència de la importància de les províncies, coneix Tarraco i n'admira la bonança climàtica.
A inicis del s.XIX, Bonaventura Hernández Sanahuja fa els primers inventaris arqueològics.
Joan Serra i Vilaró – La muralla romana, Archivo Español de Arqueologia 12/76, 1949. A partir d'questa aproximació Theodor Hauschild millora i aplifica els coneixements que es tenien de Tarraco.
Aspectes fonamentals: • Vestigis més antics daten de VII a.C., relacionats amb població indígena, identificada a partir de monedes com a Kesse, Kissa o Tarrakon.
• Ciutat organitzada en part alta i part baixa (zona essencialment residencial) tancada dins els murs, sobre els penyassegats on hi havia el nucli ibèric. Darrere hi havia la zona portuària = cannaba, amb sistemes de magatzems.
• El primer assentament va ser a Emporion, al sud, Tarraco era un port estratègic entre Hispania, Gal.lia, Italia, les Illes Balears, Carthago... A través de l'Ebre es podia arribar a l'interior de la península → base comercial a nivell mediterràni i interior.
• Guerres Púniques = inici de l'administració provincial – Desembarquen a Tarraco 218 publi i Gneu Escipió, després d'haver anat a Epúries. A la part alta construeixen un praesidium = campament militar d'hivern. Les campanyes o lluites es duien a terme en època de calor, a l'hivern s'aturaven i feien vida al campamennt en mode de guàrdia per controlar l'enemic.
La convivència d'aquesta zona dóna nom a la Dipolis – dos espais independents que tenen contactes comercials entre ells mentre constitueixen dues entitats autònomes d'habitatge.
200 a.C. praesidium esdevé habitatge permanent, s'estableix la primera seca (espai de producció de moneda) + construcció de les primeres muralles de pedra.
Restructuració de la península en dues províncies – Citerior i Ulterior: ◦ Citerior – la més gran, capital Tarraco.
◦ Ulterior – petita, capital Corduba.
• Juli Cèsar li dóna el nom oficial Colonia Iulia Urbs Tarrco + títol de colònia, se li aplicarà la lex colonia = garantia d'autonomia de la ciutat.
August viatja a Tarraco per combatre les revoltes del nord de la península; va enmalaltir i mentre residia a Tarraco aquesta va esdevenir la capital de l'imperi.
Sesterci de Tiberi, 15 d.C.
En època d'August es va construïr una altra seca.
Bust d'August amb la llegenda Divus Augustur Pater. A la cara posterior inicials de Colona Urbs Triumphalis Tarraco.
Les Muralles de Tarraco Primera fase (part alta) Perímitre similar al de l'antic praesidium – forma triangular, reforçada amb panys de mur.
Es conserven dos trams, la resta és hipòtesi/reforma per la segona fase.
Presència de torres, es conserven vestigis de 4.
4-4'5 m d'ample, no és massissa → mur exterior i interior de pedra, interior de sorra i roques – per l'estil de les armes de l'època no calia una muralla molt alt però sí robusta.
Part baixa – blocs de pedra megàlits. Otorguen major consistència i impressionen l'enemic.
A partir de la Torre de Minerva la muralla seguia una direcció diferent a la que veiem ara.
◦ La torre de minerva és important perquè és on es va trobar una imatge que es creu de Minerva; en fundar una citurat el primer que es feia era posar-la sota la protecció d'una divinitat. Minerva era de les divinitats preferents.
Inclou relleu, el més antic conservat fora de la capital.
Al llarg de la muralla, al costat de les torres, trobem portelles – portes estretes i baixes, de funció militar.
Segona fase – 150 a.C.
Guerres Celtibèriques – Setge de Numància. Es creu que en marc d'aquestes guerres, Tarraco hauria ampliat el seu perímetre + creat una muralla més gran per fer front als conflictes del moment. Es creu que aquesta nova muralla també tindria una finalitat d'enaltiment de la ciutat.
No es construeixen torres (no es preveia cap setge, només atacs puntuals).
Hi ha panys de mur interior – traça diagonal d'una antiga rampa per favorir una ràpida accessibilitat dels soldats.
Segueix el mateix sistema constructiu de la primera fase → redueix l'alçada dels megalits + opus quadratum.
Tarraco → Colònia romana + capital d'Hispània. Aquesta importancia queda reflectida en l'urbanisme = fòrums, part baixa, zona residencial ex novo, planimetria ortogonal...
Forum – plaça de representació + temple, durant molt temps es creu que és el temple d'August, 2011 es troben les restes del veritable Temple d'August a la part alta de la ciutat – és el Temple de la Tríada Capitolina = representació dels símbols de la capital.
A la part alta trobem el fòrum provincial (= capital de província).
Es salva el desnivell amb terrasses.
Triple divisió de la part alta.
Circ + gran plaça de representació usada com a punt de reunió dels administradors de la província + zona de culte amb el Temple d'August.
Configuració urbna del recinte de culte → Tripòrtic, temple al mig + una sala en un dels seus extrems (no se'n sap la funció) + exèdres envoltant el mur.
Decoracions sobre la columnata del tripòrtic – medallóns amb representacions de jupiter en forma del déu egipci Ammó.
Pompèia Situat a la badia de Nàpols: • Proximitat al mar = punt estratègic militar i comercial.
• Riu Vesuvi condiciona l'existència de la ciutat.
s.IX a.C. - restes arqueològiques més antigues s.VII a.C. - assentament estable, tribu de tradició etrusca. Contactes amb la cultura grega.
s.V a.C. - ocupació samnita (tribu italiana). Distanciament amb l'emergent potència romana.
310 a.C. - primera referència a Pompèia coma ciutat sota domini romà.
89-80 a.C. - Guerra Civil, Campània contra Roma. Per evitar futures revoltes otorga a Pompèia la condició de Colonia cornelio Veneria Pompeianorum= autonomia jurídica sota el règim de la lex coloniae. La majoria de restes que es troben són posteriors al 80 a.C. coincideixen amb el desenvolupament comercial de Pompèia = expansió urbanística, adquireix cert grau de riquesa.
59 d.C. - disturbis a l'amfiteatre 62 d.C. - Terratremol, zona sísmica. Segons Tàcit la ciutat queda completament destruïda (exageració) – queda malmesa.
24/8/79 d.C. - Erupció del Vesuvi (encara genera dubtes). Crònica de la catàstrofe documentada per Plini el Jove (nebot de Plini el Vell). Pompeia queda sepultada sota la cendra. És descoberta a mitjans del s. XVI i s'excava al s. XVIII → inici arqueologia moderna.
Carrers de tendència longitudinal, construcció per fases.
1a Fase – els carrers no tenen una alineació recte per la possible muralla. Es van construïnt espais suburbials que permeten entendre l'organització planimètrica; la primera muralla esdevé carrer.
Fòrum de Pompèia.
Gran plaça triporticada, estreta (configuració urbanística característica de la capital), recorda al Forum Transitorium.
Temple de Júpiter en un extrem, se'n té constància des de s.II a.C.
A partir de 80 a.C. → Temple de la Tríada Capitolina.
◦ Cel.la dividida en 3, 1 sola entrada ◦ Façana hexàstil amb escalinata.
◦ 2 arcs flanquejant el temple – monumentalització de l'espai Es van encabint altres infrastructures notables → basílica de funcions judicials +un altre temple + altres.
Interior de la plaça decorat amb escultures, se'n conserven els pedestals.
Al costat, Temple d'Apollo in Circo s.V dins un quatriportic columnat – el més antic documentat de Pompèia, d'origen grec.
• Pòdi molt alt + escalinata monumental • Façana hexàstil, columnes corínties.
Espai central amb intercolumni més ample per monumentalitzar l'entrada.
Al voltant del fòrum → Marcellum (mercats): planta rectangular organitzada a partir d'un pati rectangular.
Al costat, el Temple dels Lars (protectors de la casa).
Temple deicat a Vespasià, mort 79 a.C. Però construït abans → divinitzat en província abans de la capital.
Es mantenen els carrers principals que ja formaven part de l'estructura de la planimetria inicial.
Arc honorífic a la via del for Monumentalitzar un punt de referència orientatiu.
Passos de vianants. Vorera molt alta, es creen protuberàncies per passar d'una banda a l'altra (o bé per la pluja, Pompeia no té clavegueram).
Reconstrucció d'una domus Passadís – fauces, a banda i banda dependències del negoci del propietari (zona comercial mira el carrer). A l'interior, totes les dependències s'organitzen al voltant de patis. En els programes decoratius la nuesa femenina té un protagonisme destacat.
Príap (déu de la fecunditat) Domus Vetii – es pesa el penis en una balança = mateix valor dels fal.lus protectors.
Cambra destinada a l'emparellament, molt petita, decorada amb temes eròtics. Observem contrast cromàtic entre figura femenina (blanca) i masculina (fosc).
TEMA G1: EL MÓN DE L'ANTIGUITAT TARDANA Darrers esplendors – la Dinastia Severa Comodus → darrer emperador de la dinastia Antonina, mala gestió, en morir cal escollir un nou emperador = inestabilitat – hi haurà 5 emperadors en un any fins pujar al poder els Severs, naturals de Leptis Magna (actual Libia).
• Septimi Sever 193-211 d.C.
• Caraclla (i Geta 211-212) 211-217 • Marcinus 217-218 • Heliogabal 218-222 • Alexandre Sever 222-235 Arc de Septimi Sever c.202-203, Forum Romanum Darrera gran intervenció al forum; situat al punt on comença el turó del capitoli, al costat de la rostra, damunt la Via Sacra.
Conmemora el triomf de Roma sobre els parts de Pàrtia (Pèrsia) en la gran campanya de Septimi Sever. Històricament enemics de l'Imperi, l'any 50 a.C. Derroten Roma i roben els estandarts militars, més endevant Tiberi els “rescata”.
Relleus → escenes bèl.liques de la campanya contra els parts Àtic → inscripció conmemorativa: constata que l'obra també és feta en honor als dos princeps Caracalla i Geta (esborrat per damnatio memoriae) 4 columnes exemptes.
Atac a Edessa Amuntegament de personatges – narrativitat Lectura de Baix a dalt (= Columna Trajana) Composició desordenada → arte plebea (privat, més lliure) impregna l'art oficial.
Relleus privats: l'art del sarcòfag.
Mort Alexandre Sever = fi de la dinastia severa, Roma no tindrà més dinasties imperials, emperadors seràn al poder durant 2-4 anys, a cada moment de successió hi haurà conflicte.
s.III època inestable, poca obra de qualitat conservada.
A partir de s. IV es canvia incineració per inhumació => especialització en la producció de sarcòfags.
Sarcòfag Ludovisi s. III Monumental.
Datació poc segura en base la identificació del fifunt = general a cavall, segurament fill de l'emperador Deci.
Horror vacui – efecte preparat del segle anterior ex. Columna de Marc Aureli d. 180 Tema: enfrontament romans i bàrbars = melena i barba + màniga llarga + pantalons.
Expressionisme, ventall de postures.
Canvis lents ja anunciats en el període anterior, irrupció de l'arte plebea i de província = major llibertat.
Plecs de roba en negatiu.
Sarcòfag dionisíac c. 220-235 D'època severa.
Amorets musculats, poc graciosos.
Figures adolescents, andrògines.
Flanquejant Dionís → personificacions de les 4 estacions.
Antiguitat tardana – Späntantique Späntantique – concepte cronològic (=/= estilístic) establert per Alois Riegl al 1901 per posar fi a la tradició historiogràfica que menysté l'obra d'època post-severa (s.III, IV, V...) Riegl planteja que tots els canvis produïts a Roma a partir de s.III seràn fonamentals per la conformació de l'Edat Mitjana.
Transició món antic → medieval Factors de canvi: • Potent irrupció del cristianisme sobre el monopòli pagà.
• Pèrdua d'importància de la ciutat de Roma Perd demografia, comerç, riquesa... Milà passarà a ser la capital de l'Imperi Categories crítiques universals i particulars Clàssic vs. Anticlàssic Hel.lenisme vs. Simbolisme Naturalisme vs. Abstracció Continuïtat vs. Transformació Iconografia pagana vs. Iconografia cristiana...
Inici Antiguitat tardana – s. III, època post severa.
Fites importnts: 306 – Pujada al poder de Maxentius.
313 – Edicte de Milà. Es legalitza la possibilitat de practicar cristianisme i altres cultes.
337 – Mort de Constantí.
395 – Teodosi divideix oficialment en dos l'Imperi Romà.
475 – Cau l'Imperi occidental.
Final • Mitjans s. V segons Jas Elsner • S. VIII segons Peter Brown, Andre Grabar => transformació devers edat mitjana + continuïtat de la tradició clàssica.
Canvis no imposats sinó evolució de la pròpia Roma + influències per migracions bàrbars.
A partir de s. III Roma és enmurallada, l'empenta dels pobles bàrbars és prou agressiva com per plantejar necessitat de protecció → Mura Aureliane =/= de Marc Aureli, sinó de Aurelianus c. 274 L'època de Dioclecià: de la monarquia a la Tetrarquia 284-305 Dioclecià era provinent d'Il.liria, puja al poder al 284 i promou una sèrie de reformes per reconduïr l'imperi – estableix una monarquia. El 286 estableix un sistema de govern a càrrec de dos emperadors – diarquia amb Maximianus (286-293).
Fins llavors la diarquia havia estat una mesura d'urgència, espontània... Dioclecià l'estableix oficialment.
Divisió oficiosa de l'Imperi: • Dioclesià → Cantó Oriental • Maximianus → Cantó Occidental S'estableix la tetrarquia, per donar continuïtat política (293-305) – 2 presidents (Dioclesià i Maximianus) + 2 vicepresidents (Galestus i Constantinus Chlorai) Es busca: • Recuperació militar/econòmica • Recuperaació religió i cultura romana • Reestructuració territorial (Diòcesi) Grup dels Tetrarques, original de Constantinoble? c. 300 Originalment situat en la part devantera de dues columnes flanquejants d'un edifici públic.
4 tetràrques a la mateixa alçada, abraçant-se = unitat, igualtat, entesa.
Desproporcionades, geomètriques = conseqüència del material? (fòrfir, marbre vermell molt dur i dificil de treballar = formes sintètiques).
Base Decennalia, al Forum romà c. 303 Conmemoració dels 1rs 10 anys de la tetrarquia.
Material molt més fàcil presenta els mateixos trets estilístics.
Abús del plec negatiu en la roba.
Processor formalment tradicional, estilíticament novedosa.
Diferents interessos.
Termes de Dioclecià Tipologia clàssica de les termes • Macro exedra sota la qual hi hauria dipòsit d'aigua • Al centre les sales típiques de les termes.
L'actual Plaça de la República de Roma és condicionada i respecta el perfil de les termes.
A mitjans de s.XVI es transformen les runes de les termes en l'Església de Santa Maria dels Àngels.
TEMA G2-G3: LA ROMA DE CONSTANTÍ 294 – Dioclecià esdevé emperador de Roma, després en diarquia i finalment en tetrarquia. L'entesa i unitat són sempre reflectides en l'obra de l'època per iconografia, vestimenta i semblança física en esl seus retrats.
305 – Abdicació voluntaria de Dioclecià, arrossega també a Maximià → Segona tetrarquia = Dos Augusti, els que abans exercien de caesares: Galerius (orient) i Constantinus Chlorus (occident). Es designen dos vicepresidents nous – Maximinus i Severus.
Constantí, fill de Constantinus Chlorus reclama els seus drets. Havent deixat persones poderoses al marge del poder es comencen a crear problemes i inestabilitat. Maxentius fill de Maximianus organitza un exèrcit amb el recolzament de la legió i la cavalleria i es proclama emperador = 4 tetrarques oficials + 1 emperador no reconegut però que controla Itàlia.
Un any després Constantí comença a reunir un exèrcit a Britània, on havia estat destinat, per fer fora a Maxentius = conflicte.
Cronologia: 310 – Dioclecià torna per intentar restablir l'equilibri – no té prou força per redreçar la situació però relleva a Severus a favor de Licinus.
311 – Mor Galerius, l'hereu de Dioclecià. La tetrarquia es desmembra.
312 – Batalla Pont Milvius enfrontament definitiu entre Constantí i Maxentius als afores de Roma. Llegenda → Constantí va tenir un somni en el que si va aparèixer un àngel que li va mostrar una creu com a signe del vencedor, així que va fer dibuixar la creu a tots els estandards i així va guanyar – defensa de Constantí com al primer emperador cristia, fals. Així esdevé el principal representant del poder al sector occidental.
En la facció oriental es produeix un enfrontament entre Licinus i Maximinus, guanya el primer i esdevé el cap de la facció oriental de l'Imperi = reinici de la diarquia Constantí – Licinus = conflicte de mentalitats; Licinus era conservador i defensor de la ritualitat pagana, i Constantí volia una polític més oberta davant la realitat de l'època.
Cal un equilibri entre la comunitat pagana i la cristiana, que començava a ocupar càrrecs de poder.
313 – Edicte de Milà, oral. Edicte de la tolerància impulsat per Constantí i acceptat per Licinus – s'autoritza tots els cultes a més del pagà, entre ells el cristianisme. La religió oficial segueix sent la pagana.
321 – Institució dels dies solis invictus vs. Dies domenica. Transformació de cultes, al s.IV la principal divinitat és el déu Sol – un dia a la setmana els pagans retien culte al déu sol, mentre que els cristias ho podien fer a Déu.
324 – mor Licinus i constantí esdevé el governador únic.
337 – mor Constantí, batejat cristianament en el seu llit de mort.
Inici de consolidació d'una iconografia cristiana altament corrompuda per la iconografia pagana.
Crist com a Helios/ Sols ivictus ss. III-IV Representació de Crist amb la corona solar – Crist Sol = unificació del dia festiu en un dia comú, imatge comú de Crist com a Sol invictus.
Inici dels concilis ecumènics.
Diversitat de l'ecumene – trobada de bisbes i representatns de diverses diòcesis per discutir sobre com calia encaminar la religió cristiana (ex. El tema de la mare de Déu...).
Es comença a codificar la Bíblia, a quins escrits es donen validesa i aquins no...
380 – Edicte de Tessalonia per Teodosi a Grècia. Edicte que oficialitza el cristianisme com a religió de l'Imperi Romà. Per donar perstigi històric a la religió es mitifica la figura de Constantí. Es creia Bizas com a ciutat de referència cristiana sobre una antica colònia greca (fundada c. 600 a.C., actual Istambul). Bizas serà rebatejada com a Nova Roma, per otorgar-li el prestigi d'aquesta.
Arquitectura urbana de l'aniga capital Constantí i Maxentius promouen una sèrie d'edificis d'importància.
Basílica Nuova, al Forum, 306-313 Prop de l'Arc de Titus seguitn la Via Sacra.
Funció civil, de finalitat comercial i jurídica. Monumentalitat.
Tres grans nínxols fets per voltes de canó d'opus caementicium dirigits a la nau central, coverta amb una volta d'aresta del mateix aparell.
Elements estructurals i de divisió adossats als pilars + columnes exemptes.
Absis amb una escultura.
Es diu que en acabar-la Constantí en canvia l'orientació de Sud a Nord, de cara a la via sacra = comunicació directa amb el carrer = es construeix un altre absis.
Escultura monumental de Constantí a l'absis 306-313 Tipus acròlit – combina diversos materials.
Entronitzat, nucli d'opus caementicium revestit per armadura de bronze que no s'ha conservat. Cap i extremitats de marbre.
El rostre compleix les característiques estilístiques del moment però no concorda amb el retrat de Constantí → inicialment era de Maxentius, que havia iniciat la construcció de la basílica.
Arc de Constantí c. 312 Davant la Via Sacra, conmemora la Batalla del pont Milvi.
Format de triple obertura, central més ample i alta.
Columnes exemptes en les façanes, 4.
Àtic monumental coronat amb escultura de bronze.
Estructura constructiva d'època de Constantí = tèsi tradicional. Es parla que l'estructura podria ser més pròpia d'Adrià o Marc Aureli.
Decoració Ennoblir l'obra per dignificar-ne lee prestigi Elements escultòrics o en relleu a manera d'escultures exemptes d'època de Trajà + fris tallat en 4 parts + escultures de soldats dàcis.
Aprofita elements d'altres emperadors.
Inscripció de l'àtic conmemora les dues victòries de Septimi Sever i de Constantí, decorat amb victòries.
Inscripció dedicada a l'emperador Cesar Flavi Constantí, inspirat per la divinitat, dedicat pel Senat i el poble de roma.
Cracterístiques: ◦ Atapeïment, personatges desproporcionats, prioritat per l'expressió, plec en negatiu...
TEMA G4: VIES DE CREACIÓ DE LA ICONOGRAFIA CRISTIANA A la Roma imperial hi havia una gran diversitat de cultes de diferents influències.
Religió del déu Mitra – d'origen asiàtic, fort arrelament a la ciutat de Roma.
Art paleocristià o dels primers cristians Part de l'historiografia recent no troba convenient el terme paleocristià – es considera que té una connotació negativa, concepte cronològic no estilístic.
Fa referència a la producció artística vinculada als cristians en una determinada època entre 200-400 d.C.
Abans de 200 d.C. No es troben obres cristianes: • És una derivació del juadisme que en si rebutja la representació d'imatges.
• El culte es feia clandestinament i s'havia d'amagar/dissimular A partir de 200, amb la tolerància severa comencem a trobar representacions cristianes com a part del culte a una secta minoritària, per l'època no es veia com un perill.
En el moment de llibertat de culte a Roma, els principals referents plastics en l'art romà són l'arte plebea – la majoria d'obra cristiana del moment coincideix en questes característiques rudes, abstractes etc.
Al llarg de s. II hi ha una revifada de la filosofia neoplatònica → Plotí, Aeneadas c. 254, parla de les creacions artístiques, tota obra hade tenir la seva ànima/essència. Es passarà de l'art augusteu basat en la mímesi (aristotèlic) al contrari, el que té valor és la idea.
Cofre de Proietta: Venus tritons i putti, c. 380 El cristianisme ja és religió d'esta. La funció del cofre no és clara.
Decoració Inscripció: Secvnde proiecta vivates in chi(sto) – la parella Secundo Proiectta van viure cristians.
Decoraciosn no cristianes → Venus, nereida, sudari enmarcant-la...
Tematia burgesa pròpia de l'art de la cort + influència del cristianisme.
Les reunions cristianes clandestines es duien a terme a domus privades = Titulus. A partir de l'edicte de llibertat de culte es construïen nous punts de reunió sobre les antigues tituli.
Cementiris subterranis o catacumbes Són conseqüència de la tradició d'inhumació dels cristians – cal un espai on col.locar el cos. Són conseqüència de l'especulació del preu del sòl – econòmicament més rendible.
No són llocs on amagar-se → llocs d'enterrament. Es popularitzen gràcies a Sant Calixte.
Catacumbes de Priscilla c.250-260 Consrven les pintures de més qualitat.
Cubiculum = cambres funeràries col.lectives, familiars o gremials.
Abans de l'edicte de Milà coneguda com a Capella Greca. Posteriorment s'usa com a capella.
Motius decoratius: • Simulació de plaques de marbre = decoració típica de les domus, primer estil pompeià. El fons vermell contrasta les figures.
• Primera representació iconografia dels 3 mags = personificacions de 3 províncies romanes que duen regals a l'emperadors – iconografia avançada.
Catacumbes de Commodila fi s.IV Imiten en les cúpules d'opus caementicium cassetonades + imitació d'una volta cassetonada, al centre una imatge de Crist.
Exemples de la iconografia cristiana Sant Calixte i cataumbes de Priscilla Tema conegut com el bon pastor. Figura literària de la metàfora on crist és vist com a pastor que condueix el seu ramat. Per a qualsevol cristià no deixa de ser una metàfora de crist. Pastor que duu un xai a les seves espatlles, a la seva mà pot dur llet, va acompanyat d’altres animals. Escena bucòlica. Als ulls de qualsevol cristià són cristians però no s’ho han inventat ells. Això remet a la cultura grega, als moscòfors. Personatge que duu un vedell a les seves espatlles per a ser sacrificat. No té res a veure amb la idea del crist metafòric de les catacumbes.
Els cristians s’apropien d’una determinada escena. Moment en què la religió cristiana està prohibida, fan una criptografia, iconografia encriptada. A ulls d’un cristià, és una metàfora de crist i a ulls d’un pagà és un botxí. S’apropien d’iconografies ja conegudes per encriptar-les i passar desapercebuts. El significat pot ser invers.
Cubículum de la dona velata de les catacumbes de priscilla. En època imperial s’han vist varies persones amb el cap velat com a pieta romana, culte cap als deus pagans. Fet d’aixecar els braços, símbol encara més d’aquesta pietat.
Taques de color, mans deformades. S’intueix una certa voluntat retratística o cura per resoldre els trets facials, molt poc freqüent.
Context en una lluneta, part central- dona velata, flanquejada per dues imatges més. Es representa, lectura iconològica. Moments claus de la vida d’una dona- Matrimoni, el part i la mort. Prega, resa, cap el déu cristià, símbol de respecte amb el cap cobert a l’hora de la mort.
Sarcòfag del Dogmàtic c.320-340 Època de debat que definiràn els fonaments de la fe cristiana.
Després de l'Edicte de Milà es celebraven els primers concilis – debats: la verge és verge? Jesús és home o és diví? Sarcòfags = producció seriada → es col.loca un cliteu amb pseudorretrat dels difunts.
Paradigme de la salvació – Daniel i els lleons Altres temes freqüents: • Ressurrecció de Llàtzer, adoració dels reis mags...
• Pecat original Es cobreix el sexe = ja han pecat + arbre amb serp Figura al centre – Jesús, excepcional, respòn a aquest debat sobre què és Jesús i des de quan hi és, al.ludeix al dogma de Jesús en tant que divinitat eterna.
Sarcòfag dels dos germàns c. 359 Alt classicisme Clipeu = gran petxina Paradigme de salvació + miràcles de crist.
Sarcòfag de Junius Basus c. 359 Dimensions descomunals Escenes individualitzades amb aqrquitectures fingides.
Reiteració d'iconografia = reflex del debat teològic.
Per les seves característiques, alguns autors ho daten del s.V • Jesus sobre altes, imberbe, jove • Entrada de Jesús a Jerusalem, triomfal = iconografia triomfal imperial? TEMA G5: ARQUITECTURA CRISTIANA S.IV Necessitat d'una arquitectura específica pel seu culte.
Reunions clandestines = en un espai tancat, no passa res mentre no sigui en un espai públic → domus eclesiae (no és arquitectura cristiana) Dioclesià persegueix cristianisme; a partir de l'edicte de la tolerància la clandestinitat ja no té sentit.
La nova litúrgia: • Separació de catecúmens (aspirants a cristians no batejats) i fidels • Solemnització dels oficis litúrgics • Altar fixe i decorat – bloc de pedra, sacrifici simbòlic de crist • Atrium d'acollida – espai a l'entrada.
L'arquitectura néix per donar respossta a les necessitats de la nova litúrgia que varia segons l'ordre.
Arquitectura cristiana a Aquileia 336-345? 2 aulae elesiae + aula eclesiae transversal.
Una destinada als fidels, l'altra als catecúmans – separació dràstica.
La sala transversal = transició, comunicació, pas de catecúman a fidel un cop batejat? Solemnització.
Apèndix → baptisteri usat un cop l'any.
A Roma El temple romà no és vàlid → caràcter restringit, casa de la divinitat + els rituals tenen lloc a l'exterior, l'espai interior sol ser petit = model no vàlid.
→ s'usarà la basílica romana, inicialment de caràcter civil.
Espais grans – permeten crear naus, distribuïr les categories de cristians en un mateix edifici.
Primera basílica cristiana Dins de Roma però a tocar de les muralles, construïda per Constantí – espai marginal disn els murs = basílica urbana; al solar dels Laterans, d'època de Neró, entrats en desgràcia i propietat de l'Imperi, on s'hi construeix una caserna de cavalleria. Constantí la fa destruïr = es disposa d'un gran solar per construïr.
Serà la seu del Papa, residència oficial en tant que bisbe → San Giovanni Laterano 313318. En un principi dedicada al Salvador Sanctisim Salvatoris, més tard dedicada als Sants Joans, i reformada per Borromini 1646 Originalment: • Arcs forners amb diversitat de capitells separen les naus • Nau central + 2 laterals a banda i banda – espais compartimentats • Fastiguirum – caminet sagrat reservat al clergat + arc honorífic separa l'espai reservat als clergues.
Necròpoli Vaticà construït sobre un circ de Calígula i Neró, en desús. Actualent sota St Pere de Vaticà. Segueix el mateix arquetip de St Giovanni Laterano + transcepte + 2 cosos adossats + absis semicircular adossat a un edifici de planta centralitzada = monument visual funerari on és enterrat St. Pere.
Basílica del St Sepulcre c.325-380 Respòn a problemàtiques diferents = forma diferent Atri de benvingud als peus Rotonda → deambulatori, al mig lloc d'enterrament de Jesús.
Edificis centralitzats Emergeixen edificis de lplanta centralitzada, partint del cèrclec com figura geompetrica inscrita.
Santa Agnese s.IV Afores de Roma, zona sepulcral.
Panta de basílica longitudinal molt simple.
Es construeix literalment damunt unes catacumbes, l'altar és sota nivell de terre → es cerca col.ocar l'altar en el punt exacte d'enterrament del màrtir.
Mausoleu de Santa Constanza c.350 d.C.
Espai d'enterrament =/= culte → espai circular, tipologia cementirial pròpia de l'estil romà. Acull despulles de les dues filles de Constantí: Constantina i Hel.lena. Amb el pas del temps passa a ser espai de culte, es santifica a Constantina per justificar l'adaptació d'espai =/= tret pròpi cristià – arrels de l'arquitectura imperial romana.
Austeritat en la decoració – opus testaceum, cap element adicional.
• Nàrtex de 3 portes du a l'interior.
• Interior decoració particular.
• • • Cercle interior de 12 parelles de columnes de capitell corínti + cimaci (bloc sobre capitell i per sobre de la línia d'impostes, línia imaginaria que conectaria les arcades) = amplitud visual de l'espai.
Galeria circular = deambulatoria anular? Covert per volta de canó decprada amb mosaic (cúpula interior també).
◦ Temes pròpiament pagans de tradició imperial: Vegetal, gerres de libació...
Fons blanc = alt contrast de les figures.
Formes circulars – pseudomedallons de pseudo-retrats de les difuntes – maneres impressionistes de color = pintures de les catacumbes.
Putti trepitjant raïm → culte dionisíac? Escena pagana naturalista.
Connotacions igualment cristianes, no hi ha dues realitats paral.leles, proclama pagana destinada a dues noies cristianes.
Nínxols en les parets laterals – sarcòfags de Constantina i Hel.lena.
Roma és pagana fins 380, força del cristianisme és creixent.
Pòrtic dels Dei Consente, fi s.IV, Forum Romanum Als peus del Tabularium Volts de 367 = Roma és pagana, cal acontentar la facció conservadora partidària dels déus pagans – última obra documentada de caire pagà.
Portes donen accés a cel.les + tabernae on hi ha 12 escultures: 6 déus i 6 deeses.
Es conserva inscripció identificadora → convivència paganisme i cristianisme.
Titulus de Santa Pudenziana, s.IV Basílica cristiana construïda damunt d'un titulus que un senador havia cedit per reunions cristianes clandestines.
Absis original decorat de mosaic parcialment malmès per la remodelació barroca, es tapa la part inferior.
Macroexedres – tipologia pagana Tesel.les = tècnica ornamental romana.
Jesús entronitzat i togat – toga daurada + ribet blau = estil de les togues imperials reials = màxima autoritat.
Crist – Zeus → trenca amb els models anteriors paleocristians.
◦ Jesús barbut entronitzat i togat – s'estandaritzarà així.
Flanquejat pels apòstols – creu sobre pedra del gòlgota + tetramorf.
Ambientació paissatgística arquitectònica → paissatge monumental romà pagà. No és casual – arquitectura de jerusalem, Basílica de Sant Sepulcre? - no és exactament Jerusalem, es recrea les grans fundacions arquitectòniques de la família de Constantí..
Dues dones flanquejen Crist = al.legories d'església i sinagoga → emergent església cristiana vs. Decadent sinagoga, disputa, es busca dicotomia i diferenciació – les dues coronen a St Pere i St Pau = dubtes, seria igualment sinagoga? Constantí fa construïr una basílica a la necròpoli on hauria estat enterrat St Pau. Creixent importància del personatge que fa que es quedei petita, reconstrucció i ampliació per Teodosi.
Durant s.IV segueix havnet-hi respecte vers el paganisme, grans obres cristianes són construïdes fora els murs de Roma. A partir de s.V es construeixen dins sobre tituli o espais nous.
Basílica de Santa Sabina 422-440 Exterior senzill en ornamentació, opus testatum i ja està.
3 naus – nau central més alta + claristori (= il.luminació), al fons un absis circular.
Començada pel Papa Celestí I i acabada pel Papa Sixte III – Roma ja no és capital política sinó centre de poder religiós, les obres importants seràn encarregades pel papa.
Originalment decorada amb mosaics – perduts. Marques de requadres en parets laterals permeten veure com era organitzat.
Gelosies en el claristori = efectes lumínics cromàtics.
Mosaics carcanyols (enjuta) si que són originals.
• Opus sectile → fragments grossos i irregulars de marbre combinats.
En la paret del fons contra la façana – fris amb inscripció + dues dones fetes de mosaic: contraposició església vs sinagoga.
Es conserven els batents de l'entrada de fusta (c. 430), sobretot les parts altes.
• Decorats amb relleus de talla, escenes del nou i antic testament.
◦ Crucifixió? - representació més antiga d'una crucifixió, no apareix cap creu → 3 persones amb els braços estesos davant una arquitectura.
Personatge més gros i amb barba = Jesús ◦ Escena de l'èxode i Moises fent coses.
◦ Pilat rentant-se les mans.
• Moment de definició dels motius després estandaritzats.
Santa Maria Maggiore c.432-440 Hi ha 4 basíliques majors en total.
Llegendes – ja hi havia una basílica al s.IV dedicada a Sta Maria de les Neus → el 5 d'agost a Roma va nevar, i mentre nevava es va dibuixar al terre el perfil de la basílica.
431 → concili d'Efes = discussió sobre la figura de Maria.
3 naus, nau lateral més alta amb claristori ... estructura senzilla.
Conserva estructura primigènia Parets entre claristòri i entaulament – mosaics originals.
TEMA G7 – LA CAIGUDA DE ROMA L'art dels pobles migratòris Des de la fi de la dinastia severa, Roma entra progressivament en un progrés de decadència, va perdent força. Els emperadors seràn individus sense continuïtat familiar = inestabilitat = crisi econòmica i social.
Emperador Aurelianus construeix muralla c. 274 → ja no és tan fàcil mantenir la seguretat, els límits fronterils van reculant, ja no és impensable l'arribada dels bàrbars a Roma.
Adveniment del cristianisme: 380 – Edicte de Tessalònica → formalització de l'evident cristianització de Roma.
395 – Teodosi divideix l'imperi, oficiosament ja dividit.
• Orient i occident responen a realitats diferents, requereixen dos sistemes de govern ◦ Honori – Occident ◦ Arcadi – Orient =/= diarquia, governs completament autònoms.
410 – Saqueig d'Alaric, dirigidor del saqueig de bàrbars a Roma 431 – Concili d'Efes 476 – Deposició de Ròmul Augustil pel rei bàrbar Odoacre Odoacre s'auto nomena Rei d'Itàlia – en tant que rei d'itàlia està està sota l'autoritat del rei bizantí – consciència de la relació i continuïtat de l'imperi, no hi ha un trencament cultural.
Segons l'historiografia és una època de desodre, decadència, divisió... vist en termes i connotacions negatives → cal aplicar matissos.
Roma s.V → fragmentació territorial Els bàrbars que hi arriben s'adaptaràn (=/= destruïr o imposar) – es troben amb bilingüisme plàstic: Llenguatge clàssic (augusteu) Llenguatge popular (arte plebea) → els bàrbars només contribuiràn a l'evolució/innovació, sempre continuant la prèvia tradició.
Pèrdua de la noció de centralitat, l'únic que lliga els antics territoris de l'imperi romà és el cristianisme, tots els cristians es deuen al Papa = postulen com a continuador del passat romà.
Pobles migratoris: el gust per l'ornament Pobles nòmades = impossibilitat per les arts monumentals (en oposició a Roma) → no desenvolupen pràxis constructiva, no aportaràn res en clau d'arquitectura/escultura monumental, mai han tingut la necessitat.
Especialitació en les arts de petit format, en destaca l'orfebreria.
Objectes funeràris (trobats a necròpolis) Romans cristians – inhumació sense res. Els bàrbars incorporen el costum d'enterrar el difunt amb objectes quotidians que podrien necessitar.
Producttes fets amb materials preciosso, producció elevada.
Ús de la filigrana, encastm colisonné (= crear cel.les amb làmines d'or, s'hi aplica esmalt i es posa al forn) ex.Cofre Teuderic s.VII Finalitat: • Sumptuositat + extrema ornamentació = manifestació de poder i riquesa? • Protecció divina? • Voluntat estètica? Característiques generals Tendència esquemàtica de figures i animals Simplificació i estilització de formes Gust per la policromia No hi ha la necessitat de representació naturalista ja des de finals de l'imperi.
Creu de Justí II 565-578 Compleix les característiques formars de l'art dels pobles bàrbars.
Producció original però no resultat eclusiu de la tradició – influència d'allò que coneixen de Roma. Com a conseqüència de les primeres invasions de l'Imperi Oriental – vincle amb la tardorromaneitat = influència del món bizantí pel contacte del Mar Negre.
La cort ostrogoda de Teodoric – els ostrogots Es fan forts al nord d'Itàlia Finals s.V → invasió ostrogoda = control de les ciutats importants: Venècia (port important), Milà (nova capital de l'imperi) i Ravenna (instaurada com a capital pels gots).
Època daurada → cort de Teodoric 493-526 Estudia a constantinoble – és romà culturalment/ideològicament = tot allò que aplica en el seu context és plenament romà.
Mausoleu-Tomba de Teodoric, primera meitat s.VI Ravenna no té bona pedra = els seus monuments són de maó menys aquest = important.
Edifici de planta centralitzada = tipologia funerària romana → circular.
Pseudo cúpula – un bloc monolític que fa de tapa, se li dóna forma corvada per dins i per fora.
Mausoleu de Gal.la Palcidia, segon quart s.V Planta centralitzada de creu grega.
Exterior de totxó, pensat com a lloc d'enterrament.
Exterior auster – interior profusament decorat = tardoantiguitat romana.
Sant'Apollinare Nuovo, c.500 Façana de totxo.
Construïda de temps de Teodoric, tipologia basílica (típica dels cristians romans). En un primer moment és dedicada a Salvador in Chaské → el plau de Teodoric tenia molt bronze, basílica prop del palau = palatina.
Teodoric era cristià arrià i n'impulsava el culte (religió que negava la divinitat de Jesús).
Decoracions defensant la tèsis arriana.
c.540 – ostrogots es passen al cristianisme catòlic – condicions producció artística; totes aquelles imatges que exalten l'arrianisme són substituïdes.
També es canvia la vocació → Sant Martí.
Completament decorat amb mosaics: • Processor de verges màrtirs + processor de sants màrtirs • Episodis enmarcats de la vida de crist → no són nocius pel catolicisme, es mantenen.
• En un extrem del fris → Palatium de Teodoric, c.500, representació d'un palau. És una arquitectura, no té significat – es manté.
Tripòrtic fals, solució plàstica per resoldre complicacions de la perspectiva.
Hi havia un retrat de la família de Teodoric – damnatio memoriae.
• A laltra banda → barri portuari de Ravenna = símbol de poder econòmic c.500 Estil romà en els mosaics, formalment i pels elements representats.
Perspectiva jeràrquica Plàstic i estilístic romà.
Tresor de Domagnano c.500 Necròpoli descoverta al s.XIX amb moltes peces dutes a Nuremberg.
Vinculada a la reialesa de Teodoric, d'una dama anònima.
Extrem luxe en les peces.
Altres tresors mostren les mateixes tendències formals i temàtiques.
Monarquia visigotica: Hispània S'estableixen a Tolouse d'on són expulsats pels francs.
No parlm d'ocupació sinó d'assentaments → per cada visigot hi ha 50 romans. Busquen àrees desocupades = “La meseta” = Campi Gothorum, estableixen la capital a l'antiga ciutat de Toletum (507) per una qüestió de centralitat.
No dominen tota la península.
Leovigild (572-586) fa un projecte d'Hispània arriana – fracassa. El seu fill Recared I (586-601) → conversió al catolicisme oficialment.
Impuls del monaquisme = monastirs arreu per assegurar catolicisme.
Quintanilla de las liñas s.VII, Burgos San Isidor de Sevilla: More Gothica = a la manera gòtica, dels gots, carreus perfectament tallats i entrellaçats, en contraposició a la More Gala, més irregular.
...