Resum llibre Parserises (1a part) (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura Història
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 22/03/2015
Descargas 28
Subido por

Vista previa del texto

LLIBRE PARSERISES 1. PRESENTACIÓ Traducció de la Bíblia i l’Odissea al català, durant el context de principis del s.XX.
La traducció no sempre s’ha menyspreat: la influència dels clàssics grecollatins forma part e les literatures europees, i molts autors han reconegut que la traducció és una necessitat, i aporta renovació a la cultura receptora.
L’impacte cultural de les traduccions depèn del context sociològic en què es produeixen.
Teoria de la traducció tradicional  a partir dels anys cinquanta. Planteja tres preguntes: - Què és la traducció? (traductologia) Com es tradueix? (comparativisme) Quan es tradueix? (història de la traducció) Per què es tradueix? – resposta que intenta respondre amb aquest llibre.
L’obra fa referència a l’edició i ideologia, perquè una obra traduïda és condicionada per la producció i distribució en un mercat comercial precís i per unes raons i intencions (polítiques, religioses...).
Context polisistèmic/sociològic: fa que la traducció existeixi en un àmbit de la realitat literària, i no com un fet aïllat; que s’adapti, que es faci sota unes condicions determinades, i que es rebi com un element de referència.
Estudiarem la Bíblia i l’Odissea en les versions catalanes modernes: les úniques existents (exceptuant les bíblies manuscrites, la de Bonifaci Ferrer i del Nou Testament editat a Londres).
- Se centra en la recuperació de la Bíblia a partir del segle XIX, repassant les bíblies protestans i els conflictes de l’Església catalana amb l’Estat Espanyol.
L’Odissea: traducció de Carles Riba de 1948, comparant amb la’anglesa de V.E. Rieu, veient l’antagonisme productiu però que fa que arribin a situacions de canonicitat (conforme amb l’Església).
Totes dues provenen d’una codificació de l’original a què s’ha arribat al llarg del s segles.
1. Primera part: funcions i edicions de la Bíblia en la cultura catalana del s. XX 1. La traducció bíblica a Catalunya del segle XX Al s. XX trobem la Renaixença. La llengua és represntada per la literatura; Rubió i Ors escriu que Catalunya pot aspirar a la independència literària (no a la política).
L’Església juga un paper important a favor de la catalanització de la vida pública i confecional, perquè a més és un moviment de defensa ideològica contra l’expansió del protestanisme. Eina d’aquesta defensa  publicació catalana i vulgarització dels llibres litúrgics. Principal: traducció bíblica.
Per això els 4 intents de traducció de la Bíblia es concentren en un temps breu i estan lligats a iniciatives d’institucions religioses i de l’administració i el poder polític i cultural català.
- Reivindiquen la importància de la traducció per redreçar la llengua, la cultura i la religiositat catalanes.
Patriotisme, religió i llengua es concep com una entitat única.
2. Continuïtat de les versions protestants fins a la dictadura franquista A la segona meitat del s. XIX, els protestants utilitzen la traducció bíblica de Josep Melcior Prat i Solà (1832) com a eina; reeditada a Londres, Barcelona i Madrid, però rebutjada per l’autoritat religiosa.
- A partir de 1910 la British and Foreign Bible Society inicia una revisió de la traducció de Lo Nou Testament.
 Les diferències d’aquest amb els Evangelis publicats més tard són evidents: ortografia modernitzada, tractament de Déu de tu i no vós...
- Anys 20 – 30: edicions en volums independents dels Evangelis. Traducció directa del grec.
- Existia un enfrontament entre protestants i catòlics per ocupar un mateix mercat ideològic: la religiositat popular.
  Els protestants difonien propaganda i llibres protestants amb un camió bíblic.
La guerra va interrompre la difusió de bíblies protestants, que continuaran publicantse en castellà entrada la postguerra.
3. Consciència de la importància de la traducció La traducció de la Bíblia era l’emblema de la recuperació lingüística, a més de la normalització del català en tots els àmbits.
- I Concrés Internacional de la Llengua Catalana (Barcelona, 1906): uneix en una sola plataforma la tradició medieval, el reviscolament de la llengua i el paper de la traducció.
- La Bíblia en català: indispensable per la recuperació del català.
  La traducció enriqueix i enforteix, cohesiona i diferencia  gràcies a l’enriquiment de la diferència avancem cap a la identitat.
El català s’enriqueix amb incorporacions d’arcaismes útils o modismes estrangers (traducció funcional).
    No s’ha de perdre la personalitat d’expressió de l’autor que traduïm.
Prat de la Riba: cada nació pensa com parla i parla com pensa.
Traducció: contrari al sotmetiment a una llengua dominant  és prendre les riqueses i adaptar-les a la nostra manera de fer.
Cal la incorporació de la cultura universal al català.
- Bíblia: encarregada a Frederic Clascar (membre fundador de l’IEC i religiós actiu del moment).
4. Les traduccions de mossèn Frederic Clascar - La clerecia s’havia sumat al moviment de la Renaixença  justificació ideològica: l’Església era resistent davant la renúncia a la llengua pròpia.
- Clascar comença la traducció dels evangelis de les dominiques el 1905 al butlletí Montserrat.
- El 1909 publica en fascicles Los Sants Evangelis, però queda interromput per manca d’interès dels lectors.
- La creació de la secció Filològica de l’IEC dóna a Clascar l’impuls de començar la Bíblia. Publica El Gènesi, El Càntic dels Càntics de Salomó i L’Èxode (pòstum). Pretén fer una lectura fluïda de l’A.T. (Antic Testament).
      Dificultats de censura.
Tasca de comentarista (notes amb aclariments) Queda interromput per la seva mort.
Justifica les diferències amb la Vulgata: intenta autenticar-la (en coses de dogma i moral).
Literari, domini de recursos, art “barroc”.
La competència apressa l’IEC a l’hora de publicar-ho.
- Mesos després es publica el primer volum de la Bíblia de Montserrat.
3 INICIATIVES DE TRADUCCIÓ DE LA BÍBLIA 1. Frederic Clascar - lectors: mossèns i devots 2. Fundació Bíblica Catalana (1926) – Aprofiten materials de Clascar.
- lectors: burgesia cosmopolita i il·lustrada.
3. Nou Testament de Foment de la Pietat (1928) 5. Foment de la Pietat Catalana Institució religiosa de doctrina catòlica, catalana i popular, de més abast social que la majoria d’institucions.
Objectiu: atreure més públic i apropar-se al públic confessional però d’escassa formació litúrgica i intel·lectual  convertir el catolicisme d’esma en catolicisme ideològic conseqüent per resistir les embranzides laiques.
     Per fer-ho: intenten omplir el buit de publicacions religioses en català amb traduccions i creacions pròpies.
Ja no es té por de la “rusticitat” del català, ni el menystenint psicològic per estar dominats per l’espanyol.
Alguns dels col·laboradors: jesuïtes perseguits.
La militància catòlica es nota en el llenguatge de les publicacions.
Català del Foment: planer, lluny del barroquisme de Clascar. Equilibri entre la dignificació de la clerecia i l’acostament al públic.
- Reben aportacions desinteressades per les publicacions.
- El major èxit: Traducció de la Bíblia: lectura obligatòria entre els devots.
    Llibre Sagrat: escrit per Déu.
Requeria una secció de traductors específica en el Foment: Comissió Tècnica de l’Obra del Sant Evangeli. Sense estar lligada a cap sector de l’església. Però els membres tenien ideologies diferents (el president: Espanya Franquista).
Comencen el 1921 per L’Obra del Sant Evangeli (Nou Testament – N. T.) perquè “ més utilitat pràctica i conveniència dels fidels”.
Aprofiten la traducció de Marià Serra (ja publicada pel Foment).
- Objectiu: punt mig entre el llenguatge arcaic i el planer.
- Fidelitat a la Vulgata.
- De tant d’èxit, es torna a publicar el 1924 pel mossèn Pere Ginebra.
 Amb la revisió es proposa: confrontar les traduccions de Sant Jeroni (Vulgata) i Marià Serra amb la grega i trametre el sentit veritable.
- El 1926 es torna a publicar com a El Sant Evangeli de Nostre Senyor Jesucrist. Concòrdia dels Evangelistes. Servirà la base per la Sagrada Bíblia.
- S’inicia el 1928: edició en llatí, edició en català i edició bilingüe per comparar.
       Quatre volums de la Sagrada Bíblia (1928 – 1935).
edició independent del Psalteri – directe de l’hebreu.
Té l’aprovació eclesiàstica (diferència amb els protestants).
Indicacions als pròlegs i notes.
Divergències amb el text llatí justificades per requeriments del llenguatge (vós i no tu per tractar Déu, expressions més naturals en català...
Es permeten abandonar la Vulgata per trametre millor el sentit.
Incoherències: en alguns volums respecten més l’original que en altres (com al Psalteri).
- Amb la dictadura Primo de Ribera es queixa del caràcter massa català del Foment, en treu l’adjectiu “Catalana” i obliga a publicar en castellà també.
- Les traduccions són preses com una altra obra literària, no com un gènere diferent.
- Foment ha creat allò que la societat catalana, que ells mateixos han creat, demana.
6. La Fundació Bíblica Catalana (primer dita: Fundació Sant Damas) - Neix de decisions d’estratègia religiosa i política.
- Dirigeix: el pare Miquel d’Esplugues.
- Únic objectiu: difondre la Bíblia en català. No pretenen evangelitzar la població popular.
- Busquen un públic més elitista, més culte, no necessàriament fidel. Per la burgesia cosmopolita i il·lustrada.
- En un principi, Foment tenia l’interès de col·laborar en el projecte de la Fundació Sant Damas.
   Pere Ginebra parla amb el pare Ubach i el convida a participar.
Ubach ja col·laborava amb la Bíblia de Francesc Cambó.
Les diferències fan que es bifurquin els projectes de la Fundació i de La Bíblia de Montserrat.
- Pautes de treball: un grup acaba el NT; un altre revisa els treballs de Clascar; un tercer tradueix l’AT.
- La Bíblia de Montserrat  versió erudita.
- La de la Fundació  edició literària (venç a l’erudita).
- Publiquen 13 volums abans de la guerra i 2 després: 15 en total (el primer al 1928).
   Els del NT porten el text grec i el text català.
Els del AT només en català.
L’èxit de la traducció bíblica representa un model de regeneració cultural catalana.
7. La Bíblia de Montserrat - Dirigida pel pare Bonaventura Ubach.
- És professor a Roma i viatja per terres bíbliques recoolint material per al Museu Bíblic de Montserrat. Decideix emprendre la traducció de les Sagrades Escriptures.
- El 1925 inicia la traducció del Gènesi.
- L’obra havia de tenir 25 volums i comptava amb l’aprovació eclesiàstica.
- Afegeix comentaris gràfics per ajudar a la comprensió.
- A les pàgines hi ha una columna petita amb el text llatí de la vulgata, el català i notes explicatives al peu.
- Tot i això, fa la traducció a partir del text original (no a partir de la Vulgata).
  Prefereix literalitat que l’elegància de la llengua d’arribada: fidelitat al verbum.
Marca els passatges en què s’allunya de l’original.
 No cal carregar-la de sentits al·legòrics.
- Per un públic “prou culte” com per entendre els comentaris dels biblistes: projecció més restringida i presentació erudita.
- Edició modesta.
- Opta per pocs traductors (per això denega col·laborar amb la fundació).
- L’Església vol censurar: no menciona prou als Sants. Acaba guanyant buscant el suport de Roma.
- “És un llibre per reverenciar, no per llegir” (per vendre).
8. Recapitulació - Per què un text traduït s’imposa o desapareix? - Té poc a veure amb la competència dels traductors; depèn més del context.
- L’esclat de les traduccions bíbliques està relacionat amb l’embranzida d’altres empreses culturals (IEC – necessitat institucional; Foment – catequístic; Fundació – reivindicació literària; Montserrat – erudició...)  el públic lector ho justificava? - Com més canònic (conforme als cànons – de l’Església) és el text, més intocable és (passa amb la Bíblia i l’Odissea).
- Tot i això, les mateixes institucions publiquen noves versions de la Bíblia – renovades, llenguatge més planer.
   Objectiu: envigorir la vida cristiana  Estratèegia: adaptar-se a les exigències del mercat.
Traducció de l’original.
Llenguatge més planer, abandona la literaturalització (Cambó).
Dos moviments paral·lels de traduccions bíbliques: - A partir de 1920 - A partir de 1960 (que s’encavalca amb els últims volums de les edicions anteriors)  retraducció de les tres millors versions.
...