Tema 1 - Ciències Polítiques (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Ciències polítiques
Año del apunte 2017
Páginas 26
Fecha de subida 24/09/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

El Tema 1 de Ciències polítiques es distribueix en:
- La política, el poder polític i l'Estat
- Organització política: l'Estat

Vista previa del texto

CIÈNCIA POLÍTICA Júlia Arbós Aguilar 2on trimestre – 1er curs Universitat Pompeu Fabra 1 Tema 1A. La política, el poder polític i l’Estat • Què és la política? Definicions: 1) És una activitat col·lectiva dels membres d’una comunitat amb l’objectiu de regular els conflictes socials entre els grups amb el resultat de l’adopció de decisions que obliguen a tots els membres d’aquesta comunitat.
2) Activitat mitjançant la qual els grups humans prenen decisions col·lectives.
Diferència entre: Política vs. Altres formes de regulació que busquen obligar als membres de la comunitat  la coacció o força com a darrera instància.
Origen de la política: - Necessitat de convivència de l’ésser humà: béns públics / economies d’escala  seguretat i benestar material Desigualtats i discrepàncies que generen conflicte És difícil aconseguir la satisfacció universal de tots els membres.
Per tant, la POLÍTICA és el procés pel qual les comunitats persegueixen uns objectius col·lectius i els membres de la comunitat aborden els seus conflictes en un marc amb una estructura de regles, procediments i institucions, amb l’objectiu de poder arribar a consensuar solucions aplicables per una autoritat.
• La lògica de la política Per una banda tenim una necessitat de convivència Per l’altra banda tenim diferències i desigualtats socials  Això pot ocasionar: - risc de conflictes Cerca de la seguretat  Com? A través de la POLÍTICA - incertesa sobre el futur • Els conflictes polítics D’on provenen aquests conflictes socials? 2 Hi ha 5 grans fonts de conflicte dins la societat: 1. El poder Qui ha de tenir poder? Com s’ha de repartir aquest poder?  Conflicte 2. Els recursos La terra, l’economia... sempre han provocat disputes de distribució entre els diferents grups.
3. La religió / característiques sociodemogràfiques o culturals / l’ètnia No és el mateix, per exemple, un estat amb una constitució laica que un amb una de religiosa. També poden sorgir conflictes de cultura (per la llengua, per ex.), de gènere...
4. Idees Pel que fa a la ideologia, les diferents ideologies que poden tenir els grups socials poden ser incompatibles  conflicte 5. Valors Són els principis ideals que les persones mantenen i que els serveixen per mantenir les seves actituds i comportaments. Els desacords en la visió d’aquests pot generar conflicte.
Com s’anomenen aquestes diferències o conflictes?  Cleavage Exemple de cleavage a Espanya  Ideologia d’esquerres vs. Ideologia de dretes • Politització d’una diferència o conflicte Hi ha 4 etapes per a aquesta politització: 1. Identificació d’una distribució desigual de valors o recursos que es percep com a problemàtica, injusta.
2. Presa de consciència per part dels grups implicats i expressió de les seves demandes i/o propostes.
3. Mobilització de suports a les demandes i propostes, acumulació de recursos i cerca d’aliats.
4. Trasllat del conflicte a l’escenari públic, reclamant l’adopció de decisions vinculants per a tota la comunitat.
3 • Dues interpretacions de la POLÍTICA 1. Interpretació aristotèlica La política és una activitat en la qual l’ésser humà fa ús de la capacitat de paraula, deliberació... és el que ens converteix en humans. Serveix per a aconseguir un bé comú.
La negociació és l’eix central, hi ha un procés a través del qual els individus perseguiran uns objectius a través d’un consens. Pot ser de manera directa o per intercanvi.
2. Interpretació maquiavèl·lica Política que es desenvolupa en l’àmbit del conflicte polític, és a dir, que les diferències ideològiques, econòmiques, de valors culturals... no comportaran a la negociació (com passaria en la interpretació aristotèlica), sinó que portarà a imposar un model concret o una manera d’organització per sobre dels altres. Per tant l’element principal és la coacció, el fet d’imposar un objectiu sobre la resta.
Com s’apliquen aquestes visions de la política actualment? Normalment es combinen, però depenent del règim polític que hi hagi al país hi predominarà una visió o una altra en diferents graus.
• Tres visions de les TASQUES POLÍTIQUES 1. Com a estructura Si les entenem com a estructura, són allò que determina i organitza una comunitat i la presa de decisions polítiques que hi puguin haver en aquesta. En termes anglosaxons es coneix com a polity.
2. Com a procés Ho entenem com “la manera de fer política en sí”, i parlem de politics en termes anglosaxons.
3. Com a resultat La política vista com a resultat s’anomena policy.
• Tipus de metodologia en Ciència Política 1. Nomotètica És l’intent de buscar lleis científiques o lleis d’aplicació general per a fer política.
2. Ideogràfica Es busca fer una llei a partir de casos concrets, ad hoc.
4 EL PODER POLÍTIC • El concepte de poder Partint de la base que l’home és un animal social, està immers en un conjunt de relacions socials. La política és el govern d’aquestes relacions socials, i l’evolució de l’Estat.
Per poder governar els conflictes socials i prendre decisions col·lectives és imprescindible  l’existència de PODER.
➢ Definició de MAX WEBER (filòsof i jurista important del s.XIX) “El poder és la capacitat d’obtenir obediència per part dels altres.” Té poder aquell individu o col·lectiu que aconsegueix que els altres (individus o grups) facin o deixin de fer el que ell vulgui.
Hi ha 3 grans tipus de poder: A) PODER ECONÒMIC La seva font és la RETRIBUCIÓ.
L’obtenció de poder que faci que s’obeeixi s’obtindrà a partir d’una relació d’intercanvi econòmic. És aquest intercanvi el que limita o decideix qui mana i qui obeeix.
Ex.  les relacions entre empresaris i treballadors, on la font és la retribució.
B) PODER IDEOLÒGIC O PERSUASIU La seva font és la PERSUASIÓ.
L’obediència s’obté a través de propietats alienes a les pròpies, persuadint a aquells individus o grups amb uns “ideals”. S’imposa una ideologia.
Ex.  la religió.
C) PODER POLÍTIC EN SÍ.
La seva font és la COERCIÓ.
És l’obtenció de l’obediència a través de la capacitat o amenaça, amb lleis, de privació de la vida, la llibertat o les possessions per mitjà de la força.
Ex.  relació entre l’Estat i els ciutadans.
5 ➢ El poder polític és un mitjà o una finalitat? Depèn de la visió que tenim pot ser una finalitat dels individus o bé una manera d’organització per a la resolució de conflictes.
El poder polític, doncs, és la capacitat de prendre decisions que afecten a tota la col·lectivitat o societat i, que en última instància, pot imposar aquestes decisions de forma coactiva.
• Les dimensions del poder polític 1º  El poder en aquesta dimensió és la capacitat de presa de decisions que afecten a tota la col·lectivitat i d’imposar-les per la força en darrera instància.
2º  Un o varis dels actors polítics son capaços d’impedir que el tema “X” es converteixi en conflicte polític, tenen control sobre l’agenda política. Poden evitar que una qüestió sigui objecte de discussió. Poden, per tant, filtrar i prioritzar temàtiques.
3º  Un o varis actors son capaços d’influir sobre la consciència d’altres (amb símbols, mites, ideologies...). S’aconsegueix que “X” no es percebi com a problemàtica per als altres.
• Legitimitat El poder polític necessita obediència, i aquesta obediència es fonamenta, en gran mesura, en la legitimitat.
Hi ha 4 elements que expliquen aquesta obediència a l’Estat: - La por El costum L’interès La legitimitat Rousseau  El Contracte Social En ell ens parla de que qui és fort ha de transformar la seva força en dret, i fer que l’obediència que els altres individus li han de mostrar sigui un deure.
Maquiavel  El Príncep Maquiavel ens diu que el príncep s’ha de guanyar la confiança o amistat del poble, perquè quan arribi el moment en que es vegi en perill tingui suport. Ha d’intentar trobar un mètode amb el qual els súbdits necessitin la seva autoritat i la seva persona.
Definició: La legitimitat és la capacitat que té el poder polític per crear i mantenir la creença en els ciutadans de dues coses: - Que qui exerceix el poder té dret a fer-ho Que les decisions a prendre són convenients per a la col·lectivitat 6 ➢ Què és legítim i que es legal? Un poder és legal sempre i quan actuï d’acord amb les normes vigents.
El concepte de legitimitat, en canvi, és més ampli que el de legalitat, perquè: 1. Mentre la legalitat comporta l’adequació d’una decisió o proposta a la llei, la legitimitat ens informa sobre l’adequació d’aquesta decisió o proposta a un sistema de valors i creences socials que els governants ostenten, que van més enllà de la pròpia llei escrita.
2. Si la llei reflexa, a més a més, aquest sistema de valors, legalitat i legitimitat coincideixen, ja que serà considerada legítima pels governants.
Per tant la legitimitat implica una acceptació del poder polític: es considera que la relació d’autoritat és justa amb els valors o creences que jutgen el sistema polític.
• Legitimitat: fonts i tipus Segons la classificació de Max Weber n’hi ha tres segons el moment històric: 1. TRADICIÓ La justificació del poder és l’adequació als costums i al passat. El PRECEDENT és la base de l’acceptació de poder.
Ex.  la monarquia hereditària 2. CARISMA Prové de qualitats “excepcionals”, extraordinàries, dels qui tenen poder.
Ex.  Hitler, Mussolini, Jomeini...
3. LEGALITAT-RACIONALITAT La justificació de poder és el compliment de les normes i l’adequació d’aquestes respecte a la fi que busquen. Si algú té una raó legal per exercir poder, ho farà de manera legítima.
A aquests se’ls pot afegir una quarta: 4. LEGITIMITAT DE RENDIMENT El poder es legítim perquè és eficaç i les seves actuacions donen resultats satisfactoris.
7 La legitimitat democràtica es basa en algun d’aquests? Podem trobar-hi coincidències.
• El sistema polític David Easton (1969)  desenvolupa el concepte de sistema polític per comprendre en un mateix marc les interaccions entre societat i institucions.
Podem esquematitzar el procés polític i aplicar-lo a diferents formes d’organització de nivell polític.
Segons Easton hi ha una conversió de demandes i suports en decisions i accions, i aquestes interaccionen amb les demandes i suports.
Elements del sistema polític 1. ENTORN Conjunt d’interaccions de la societat que tenen forma de conflicte per les desigualtats i diferències de les preferències dels actors o grups.
2. INPUTS Connexió entre entorn social i nucli del sistema polític. Com?  amb demandes i suports.
- Demandes: requeriments de la societat com la distribució de béns i serveis, normes, etc.
Suports: actituds i opinions (positives o negatives) respecte les institucions de govern i les seves decisions.
3. OUTPUTS Els inputs es processen pel sistema fins que hi ha una reacció o resposta en forma d’outputs  Polítiques públiques, lleis...
8 4. FEEDBACK És la retroalimentació del sistema: la manera com afecta de l’acció de govern sobre l’entorn i la societat. Això pot generar noves demandes i suports (és a dir, feedback).
Tema 1B. Organització política: l’Estat • L’Estat: concepte i elements CONCEPTE: Definició de Max Webber: L’Estat és “aquella comunitat humana que, dins d’un territori determinat, reclama (amb èxit) per a si mateixa el monopoli de la violència física legítima”.
Definició: És l’organització política d’un poble o comunitat que està dins un territori determinat per unes fronteres i té les següents característiques: - Tenir el monopoli de violència física legítima Dirigir i organitzar el funcionament de la societat en tots els seus àmbits Assumir el paper de regulador de conflictes socials ELEMENTS: 1. Té un sistema d’organització o govern 2. Delimitació del territori, amb unes fronteres (aèries, marítimes i continentals) 3. Hi ha una població o comunitat sotmesa a aquest govern i a les seves normes (amb una cultura, idioma i costums comuns) 4. La sobirania o independència d’aquest territori 5. Reconeixement internacional • Nombre d’Estats Actualment al món hi ha 196 Estats (alguns reconeguts i alguns no). 193 són membres de Nacions Unides.
Llista d’Estats de iure (de dret)  N’hi ha 194 sense comptar Taiwan o Kosovo. Els 196: - els 193 de l’ONU (incloent Sudan del Sud des del 2011) 9 - El Vaticà (com a Estat observador) Taiwan i Kosovo Altres llistats  204 estats de facto (de fet).
- • Els 194 reconeguts 10 més que no tenen reconeixement (o és limitat): o Abkhàzia (Geòrgia) o Ossètia del Sud (Geòrgia) o Kosovo o Taiwan o Nagorno-Karabakh (a Azerbaitjan, d’ètnia armènia) o Nord Xipre (turc) o Palestina (Estat observador a l’ONU) o República Sahrauí o Somalilàndia o Transnítria (a Moldàvia)  d’interès per al professor, hi ha una lluita per aquest territori entre Ucraïna i Romania relacionada amb el control del gas.
Abans de l’Estat modern Les formes polítiques o d’organització abans de l’Estat poden classificar-se segons 2 criteris fonamentals: - L’Autonomia institucional Relacionada amb la gestió dels conflictes polítics.
En una escala: a un extrem trobem comunitats on la gestió dels conflictes polítics no es distingeix d’altres activitats col·lectives (com la família, l’activitat econòmica, religiosa o el coneixement tècnic). A l’altre extrem hi ha agents especialitzats que desenvolupen un paper concret en l’àmbit polític regulat per normes estables.
- La distribució de la capacitat de coerció o coacció En aquest cas: a un extrem de l’escala trobem comunitats on la capacitat d’obligar per la força és reclamada o exercida per una pluralitat d’actors. A l’altre extrem es situen els sistemes polítics on el recurs de la força és exclusiva i està monopolitzada.
10 • Formes d’organització política • Naixement de l’Estat Hi ha 3 factors que intervenen en la creació de l’Estat Modern que neix als s. XV-XVI: 1. A nivell ideològic  Renaixement. Neix com a resposta o solució contra la fragmentació del poder feudal.
Què defensa? Una unitat política que només té un únic poder concentrat en un sobirà.
S’imposa una visió monopolista del poder i administració de la coacció. La tradició NO fa la llei: la fa el Rei.
2. A nivell econòmic o de recursos  es consolida i desenvolupa el comerç: l’intern i el de llarga distància (colònies). Es comença a modernitzar el sistema comercial.
3. Pel que fa al monopoli de la força  es produeix un CANVI: les forces armades de caràcter temporal (cavalleria que el senyor feudal posava a disposició del Rei) ara passarà a ser una força militar permanent.
És a dir, creació d’exèrcits per fer front a les guerres (que suposa una càrrega fiscal per l’Estat). Es desenvolupen sistemes centralitzats de recaptació d’impostos per finançarho. (“War makes states” de Charles Tilly, 1985).
11 • Evolució de l’Estat L’Estat ha evolucionat des de la primera forma d’Estat, impulsada per aquests tres factors. Aquesta evolució va des de l’Estat absolut fins la última etapa (que tenim actualment), els Estats democràtics.
L’ESTAT ABSOLUT Característiques: 1. L’Estructura d’Estat és policèntrica. El Rei és un centre de poder, però també ho són les ciutats, els senyors feudals i l’església.
2. La relació política s’estableix entre el monarca sobirà (poders absoluts) i el súbdit. El monarca ofereix seguretat als súbdits, i els súbdits obediència i impostos a canvi.
3. El dret o normes/lleis són l’expressió de la voluntat del Rei. Es desvincula la legislació d’altres fonts com la religió, costum, naturalesa...
4. El monarca concentra tots els poders (judicial, militar, polític, diplomàtic) però delega algunes funcions.
5. El monarca regula l’activitat econòmica. Atorga monopolis, patents i privilegis per produir i comerciar. També regula preus en alguns sectors.
L’estat modern es configura entre els s. XV i XVII. Es consolida amb la Pau de Westfalia (1648) que posa fi a la Guerra dels Trenta Anys (conflicte bèl·lic entre França i la monarquia Hispànica). Nasqué al centre i nord d’Europa.
Teories: Concepcions ideològiques que han delimitat la concepció de l’Estat Absolut: 1. Maquiavel (1469-1527) - El Príncep - Context: fragmentació de les repúbliques italianes amb disputes sobre el seu control entre corones francesa i hispànica. Part central ocupada pel Papa (Ingerència de l’Església). Provoca la importància que el príncep pugui concentrar idees i drets.
- Elements: força armada, pròpia i permanent, per defensar-se davant adversaris o conflictes interns. També capacitat econòmica i de propaganda. Això permetrà la capacitat, amb arguments típics de la religió o la moral, d’aconseguir objectius pels seus propis interessos.
- La novetat que introdueix Maquiavel és que desenvolupa un mètode inductiu basat en desenvolupar propostes basades en experiències històriques.
12 - Importància de concentrar el poder en un príncep amb força i dret. Necessita suport, que aconsegueix amb capacitat de propaganda i manipulació.
- És qui crea el terme “Estat” en sentit modern, és a dir: com un aparell polític diferent a la societat. També desenvolupa la “raó d’Estat”, que fa que l’Estat actuï seguint la seva necessitat i interessos.
És un Estat sobirà (no reconeix cap altre poder per sobre d’ell).
2. Jean Bodin (1530-1596) – Sis llibres de la Commonwealth - Context: guerres de religió a Europa i França (catòlics vs. Hugonots)  perill de la monarquia francesa.
- Bodin es preocupa per com s’ha d’organitzar i distribuir el poder, i desenvolupa el concepte o noció de sobirania estatal: el poder absolut i perpetu d’una república.
- La sobirania en estat pur només pot donar-se en la monarquia, ja que per ser absoluta ha de ser indivisible.
- La comunitat política només pot mantenir-se unida a través de l’existència d’aquest poder il·limitat i deslligat de qualsevol condicionament.
Bodin ens diu que si el príncep és un sobirà absolut té reconeguda l’autoritat, i és NOMÉS SEVA. Per això cap súbdit pot atemptar contra la seva vida o honor, ja sigui de manera legal o il·legal, fins i tot quan el príncep hagi comès els més malvats actes.
3. Thomas Hobbes (1588-1679) – El leviatan - Context: mitjans s. XVII  Guerra Civil a Anglaterra (monàrquics vs. parlamentaristes) - Individus com a éssers egoistes racionals: busquen satisfer la conservació i seguretat.
- Estat de naturalesa: tots contra tots  solució subòptima.
- Teoria contractualista de l’Estat: s’ha d’establir un pacte o contracte. Això crearà una organització per garantir pau i seguretat, allunyar-se d’aquest estat de naturalesa caòtica i de guerra que hi ha.
- A més a més, per sortir d’aquest Estat de naturalesa l’Estat ha de ser absolut i tenir poder de coerció. RES pot limitar el poder de l’Estat.
Per tant ni la moral ni la religió poden limitar el poder de l’Estat, perquè llavors es convertiria en “ineficaç”.
13 Es dóna alguna d’aquestes concepcions avui en dia? - Sí, per exemple, es manté que l’Estat ha de tenir un control sobre la societat.
L’ESTAT LIBERAL L’absolutisme entra en crisi (segles XVII-XVIII) degut a la seva ineficàcia i lentitud per donar resposta a les demandes socials, per l’escassa mobilitat social i la rigidesa de l’estructura de classes que afecta principalment a la burgesia (i la pagesia), i pel seu poder arbitrari.
Hi ha 3 factors o elements claus per arribar a la concepció d’Estat liberal: - Revolució Francesa de 1789  fi de la monarquia absoluta de Lluís XVI.
Independència d’Estats Units, 1776  Primer Estat federal del món. El 1787 aproven la Constitució. També independència dels Països Baixos.
Revolució Gloriosa de 1688 (Aprovació Bill of Rights 1689).
Parlamentarisme anglès, reforma i Constitució anglesa (posa en crisi el model absolutista, perquè posa en evidència que no pot respondre a unes demandes socials perquè hi ha una escassa mobilitat social i rigidesa d’estructura de classes.
Les classes més afectades són: el poble, la pagesia i la burgesia).
Quines característiques neixen amb l’Estat liberal? ✓ L’individu passa a ser súbdit a ciutadà.
És un canvi important perquè passa a ser subjecte de drets, protegit per ells. Es viu la ideologia però no s’aplica fins més tard. No provenen de cap origen, i tampoc del comarca: els ciutadans ja neixen amb uns DDFF. Quins són aquests drets? - Dret de llibertat de consciencia i propietat - Dret a la vida - Dret a la integritat física ✓ Lleis ja no provenen del monarca: s’estableix una separació de poders (veurem diferents visions de com aquests poders s’han d’equilibrar i controlar). Poder judicial, legislatiu i executiu (aquest últim del Rei).
✓ Institució  el Parlament representatiu: aquest parlament passa a ser creat pels ciutadans, és electe i s’escull per sufragi. Quan aquest concepte evolucioni arribarem al pluralisme polític, representatiu. Però encara no parlem de sufragi universal, sinó de sufragi censatari o capacitari: per això l’Estat es definia com a Estat oligàrquic, no democràtic.
14 ✓ Principi de legalitat: per primera vegada les decisions han d’estar subjectes a les lleis, a la Constitució.
✓ Es diu que l’Estat liberal és l’inici de l’Estat de dret.
✓ Sobirania popular ✓ Una altra forma de poder són els recursos, liberalisme econòmic: hi ha un respecte al lliure mercat, no hi ha tanta intervenció.
BASES DE L’ESTAT LIBERAL • Bill of Rights – 1689 Amb la Carta de Drets o Bill of Rights es comencen a reconèixer les bases i fonaments de l’Estat liberal.
Els “Lords Espirituals, Temporals i Comuns” es reuneixen en representació d’Anglaterra i redacten un recull dels seus antics Drets i Llibertats.
Així doncs, declaren que: A) NINGÚ pot suspendre o executar lleis sense consentiment del Parlament: ni tant sols el Rei pot fer-ho.
B) Que NINGÚ pot exceptuar-se de cap llei.
C) Que la Comissió per establir l’antiga Cort de Comissionats per a Causes Eclesiàstiques, i les altres comissions i jutjats de naturalesa semblant, són il·legals i pernicioses.
D) Que recol·lectar diners o or per a l’ús de la Corona sense autorització del parlament és il·legal.
E) Que és el dret dels súbdits la petició davant del Rei, i tots els compromisos i tràmits per exercir-lo, són il·legals.
F) Que organitzar i mantenir un exèrcit dins del Regne en temps de pau, a menys que tingui el consentiment del Parlament, és il·legal.
G) Que els protestants poden portar armes defensives adequades a les seves condicions com està previst per la llei.
H) Que l’elecció dels membres del Parlament ha de ser lliure.
I) Que la llibertat de paraula, debat i procediments en el Parlament no ha de ser impedida ni qüestionada en cap jutjat o lloc diferent al mateix Parlament.
J) Que no s’han d’imposar fiances excessives, ni multes excessives ni cruels, ni imposarse càstigs inusuals.
15 K) Que els membres dels jurats has de ser establerts i dissolts de manera ordenada i els jurats que decideixin en judicis per alta traïció han de ser propietaris plens.
L) Que totes les concessions o promeses de multa o confiscació en favor de persones particulars abans del respectiu judici són il·legals i nul·les.
M) I que per compensar tots els greuges i esmenar, enfortir i preservar les lleis, els Parlaments ha de reunir-se de manera constant i habitual.
• Declaració d’Independència d’Estats Units – 1776 “Sostenim com a evidents per si mateixes les següents veritats”: A) Que tots els homes són creats iguals (només els homes?). Són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha: - El Dret a la Vida - El Dret a la Llibertat - La recerca de la Felicitat B) Que per garantir aquests drets, s’institueixen els Governs entre Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats.
C) Que quan s’esdevingui que qualsevol forma de govern es faci destructora d’aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d’aconseguir la seva Seguretat i Felicitat...
• La Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà – 1789 Article 1. Els homes neixen i resten lliures i iguals en drets; les distincions socials només poden estar fundades en la utilitat comuna.
Article 2. La finalitat de tota associació política és la conservació dels drets naturals i imprescriptibles de l'home. Aquests drets són la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistència a l'opressió.
Article 3. El principi de tota sobirania resideix essencialment en la nació: cap cos, cap individu, no pot exercir cap mena d'autoritat que no emani d’ella expressament.
Article 4. La llibertat consisteix en poder fer tot el que no sigui perjudicial per als altres.
Així, l'exercici dels drets naturals de cada home no té cap més límit que aquells que asseguren als altres membres de la societat gaudir d'aquests mateixos drets; aquests límits només poden ser determinats per la llei.
16 Article 5. La llei només té dret a prohibir les accions nocives per a la societat. Tot allò que no està prohibit per la llei no pot ser impedit, i ningú no pot ser obligat a fer el que la llei no ordena.
Article 6. La llei és l'expressió de la voluntat general. Tots els ciutadans tenen dret a cooperar personalment, o per mitjà dels seus representants, en la seva formació. La llei ha de ser idèntica per a tothom, tant per protegir com per castigar. Com que tots els ciutadans són iguals davant dels seus ulls, són igualment admissibles a totes les dignitats, càrrecs i feines públiques, segons la seva capacitat, i sense cap més distinció que la de les seves virtuts i talents.
Article 7. Cap home no pot ser acusat, arrestat ni detingut sinó en els casos determinats per la llei i segons les formes prescrites per ella. Els qui sol·liciten, expedeixen, executen o fan executar ordres arbitràries han de ser castigats; però tot ciutadà cridat o detingut en virtut de la llei ha d'obeir a l'instant; la resistència el fa culpable.
Article 8. La llei només pot establir penes estrictament i evidentment necessàries; i ningú no pot ser castigat sinó en virtut d'una llei establerta i promulgada anteriorment al delicte, i legalment aplicada.
Article 9. Ja que tot home és considerat innocent fins que hagi estat declarat culpable, si es jutja indispensable arrestar-lo, tot rigor que no sigui necessari per exercir un control sobre la seva persona ha de ser severament reprimit per la llei.
Article 10. Ningú no pot ser inquietat per les seves opinions, fins i tot religioses, sempre que la seva manifestació no alteri l'ordre públic establert per la llei.
Article 11. La lliure comunicació de pensaments i d'opinions és un dels drets més precioses de l'home. Tot ciutadà pot, doncs, parlar, escriure, imprimir lliurement, amb el benentès que haurà de respondre de l'abús d'aquesta llibertat, en els casos determinats per la llei.
Article 12. La garantia dels Drets de l'Home i del Ciutadà necessita d'una força pública; aquesta força queda instituïda per al bé comú, i no per a la utilitat particular d'aquells a qui està confiada.
Article 13. Per al manteniment de la força pública i per a les despeses de l'administració, és indispensable una contribució comuna. Aquesta contribució ha d'estar equitativament repartida entre tots els ciutadans, en funció de les seves possibilitats.
Article 14. Tots els ciutadans tenen el dret de verificar, per ells mateixos o per mitjà dels seus representants, la necessitat de la contribució pública, d'aprovar-la lliurement, de vigilar-ne el seu ús i de determinar-ne la quota, la fixació, la recaptació i la durada.
Article 15. La societat té dret de demanar comptes a qualsevol agent públic respecte de la seva administració.
Article 16. Tota societat en què la garantia de drets no estigui assegurada, ni la separació dels poders determinada, no té Constitució.
17 Article 17. Sent les propietats un dret inviolable i sagrat, ningú en pot ser privat, llevat que la necessitat pública, legalment constatada, ho exigeixi evidentment, i sota la condició d'una justa i prèvia indemnització.
PEL QUE FA A LES DONES En resposta a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, Olympe de Gouges redacta el 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.
“Les mares, les filles, les germanes, representants de la nació, demanen ser constituïdes en assemblea nacional.
Considerant que la ignorància, l’oblit o el menyspreu dels drets de la dona són les úniques causes de les desgràcies públiques i de la corrupció dels governs, hem decidit exposar en una solemne Declaració els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona a fi que aquesta declaració constantment presentada a tots els membres del cos social els recordi sempre els seus drets i els seus deures per tal que els actes del poder de les dones i els del poder dels homes, podent ser comparats en cada moment amb la finalitat de tota institució pública, siguin així més respectats perquè les reclamacions de les ciutadanes, fundades des d’ara en principis simples i incontestables, col·laborin sempre en el manteniment de la constitució, dels bons costums i en la felicitat de tots.
En conseqüència, el sexe superior tant en bellesa com en coratge, en els sofriments maternals, reconeix i declara, en presència i sota els auspicis de l’Ésser Suprem, els Drets següents de la Dona i de la Ciutadana”.
Especial atenció a l’article 10: “Ningú no ha de ser fustigat per les seves opinions més fonamentals; la dona té dret a pujar al cadafal, ha de tenir igualment el dret de pujar a la tribuna.” • Crisi de l’Estat Liberal A mitjans del s. XIX l’Estat Liberal entra en crisi. Perquè? 1. Les crisis econòmiques són cada cop més agudes: l’Estat no pot donar resposta a les demandes de les classes treballadores.
2. La crisi de legitimitat derivada de la contradicció entre “llibertat” i “igualtat” i el sistema institucional de representació oligàrquica.
3. Sorgiment, doncs, de moviments democràtics i moviments socialistes i, fins i tot, moviments reaccionaris antiliberals.
Davant aquesta crisi sorgeixen tres nous models d’Estat: l’Estat democràtic, l’Estat Soviètic i l’Estat feixista-nazi.
18 L’ESTAT DEMOCRÀTIC Apareix a finals de s. XIX i principis de s. XX (fins la 2ª Guerra Mundial) Es crea a partir del reconeixement de drets que l’Estat liberal no reconeixia a tothom  Els Drets polítics: - DRETS D’ASSOCIACIÓ Els individus tenen dret a associar-se, unir-se, defensar els seus drets... per poder defensar col·lectivament els seus interessos.
Associacions obreres  Gran fet per a poder aconseguir els drets d’associació i d’expressió.
- SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ Dret a elegir i ser elegit, és a dir, dret de vot i dret a presentar-se a totes els homes.
Es tracta de drets guanyats des de baix, a través de la lluita i la protesta social ja que el liberalisme original s’oposa al reconeixement d’aquests drets.
Els parlaments passen de ser de caràcter oligàrquic a caràcter pluralista.
1er país que introdueix el sufragi masculí i femení a la vegada  Nova Zelanda (1883) Suïssa  Masculí el 1841 i femení el 1971 Quin és el detonant de la creació dels models d’Estat moderns? A nivell mundial: La Gran Depressió (crack del 29). També la crisi soviètica.
L’ESTAT SOVIÈTIC - SOCIALISTA 1917  Revolució Russa Posa en marxa un nou sistema d’organització social. Les característiques d’aquest model, l’Estat soviètic – socialista, són: - - Relació bàsica entre poder polític i cada ciutadà com a membre d’una determinada classe social. La dictadura del proletariat substitueix a la dictadura de la burgesia.
Extensió dels drets socials a la població. L’Estat ha de garantir les necessitats i serveis bàsics dels ciutadans.
El dret i les normes es creen en funció del ideal revolucionari i la classe revolucionària s’expressa i organitza a través del partit polític.
19 - Concentració del poder i penetració del partit en totes les esferes i àmbits de l’estat.
L’Estat esdevé propietari dels mitjans de producció i alhora esdevé el planificador central de l’activitat econòmica.
L’URSS és el paradigma dels models soviètic-socialista, però també el representa, per exemple, la Xina o Iugoslàvia (Tito).
L’ESTAT FEIXISTA Neix el 1922  arribada al poder de Mussolini (Itàlia) ;posteriorment amb l’arribada de Hitler a Alemanya el 1933. Característiques: - La relació política fonamental entre poder polític i una comunitat nacional o poble. El poble o nació estan per sobre del individu. Aquesta comunitat es defineix per trets històrics o racials. Qui no els comparteixen són exclosos. Els drets individuals són escassos, pràcticament inexistents, ja que el individu està per sota de la comunitat.
- El interès i voluntat del poble són interpretats per un líder únic de caràcter quasi visionari, carismàtic. Aquest líder és, doncs, també la principal font del dret i les normes.
- A nivell econòmic: s’afavoreix la integració vertical dels sectors econòmics.
Empresari i treballadors s’organitzen verticalment en organitzacions controlades i supeditades a l’estat que cerquen reduir les disputes laborals i mantenir la supremacia del capital privat. Neix el corporativisme (Tendència d’un grup a defensar a tota costa els seus interessos, sense tenir en compte la justícia ni implicacions o perjudicis que puguin provocar a tercers ). L’estat també intervé en l’economia mitjançant inversions i obra pública. Proteccionisme d’empreses.
- Sistema, doncs, totalitari.
- Intent d’autarquia, autosuficiència.
- Les cambres ja no són representatives  s’estableix un partit únic. Passen a ser cambres de representació econòmica, NO tenen capacitat d’executar o administrar altres camps (això ho fa el líder).
20 ESTAT LIBERAL DEMOCRÀTIC I SOCIAL (DEL BENESTAR) És l’últim model d’Estat que neix.
La crisi econòmica, la por al creixement del comunisme i l’experiència dels conflictes i totalitarismes del període d’entreguerres provoquen el naixement de l’Estat democràtic i social després de la 2a Guerra Mundial.
En un Estat regulador, que intervé tenint en compte la història i conflictes que hi ha hagut, neix per aconseguir assegurar una certa llibertat i igualtat per afavorir i regular per tal que s’equiparin uns nivells en la societat. Els poders estan supeditats a complir els drets socioeconòmics i es crea aquest sistema.
Característiques: - - L’Estat democràtic esdevé un estat intervencionista a nivell econòmic: regulador, benefactor i empresari.
Es reconeixen els drets socioeconòmics dels ciutadans. Els poders públics passen a estar obligats a garantir unes condicions socioeconòmiques mínimes als ciutadans.
Efectes: sistema fiscal redistributiu, regulació de mercats, monopolis públics, expansió de la despesa pública, seguretat social, obra pública, etc.
L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE L’ESTAT • Les raons de la descentralització Hi ha 3 tipus de motivacions per a la descentralització: 1. Motivacions tecnico-administratives Ha d’existir un tipus de distribució territorial del poder que el racionalitzi. Es cedeixen poders des del centre cap als àmbits territorials subestatals de decisió.
La lògica d’aquest mecanisme és que com més a prop estigui l’administració dels problemes millors els coneixerà, i podrà oferir millors solucions.
2. Motivacions democràtiques Són aquelles que aproximen les decisions polítiques a la ciutadania  millora de la capacitat de control democràtic.
La lògica és que si els centres de decisió estan més pròxims a la ciutadania (i els seus problemes) es podrà controlar més des de la població. Gràcies a la distribució territorial 21 es pot aconseguir més participació  més democratització. És una forma de control democràtic vertical.
3. Motivacions històriques i polítiques Són motivacions que provenen de col·lectivitats amb forta identitat nacional o col·lectiva dins un Estat. Aquestes motivacions condueixen a reivindicacions de més entitat.
L’ESTAT FEDERAL • Origen Estats Units des de la Constitució de 1787 Estès també a Estats democràtics  Alemanya, Bèlgica, Canadà, Àustria, Brasil...
I a Estats no democràtics  Antiga Iugoslàvia, Sudan...
• Com s’origina? Quan una sèrie d’Estats o entitats polítiques preexistents amb sobirania pròpia fan un pacte entre ells i creen un nou Estat. Hi ha la voluntat política d’unir altres unitats existents.
És a dir, hi ha un pacte entre els Estats membres i l’Estat federal o federació.
• Què suposa aquest pacte? Dóna lloc a un nou Estat a través de la cessió de competències des de les unitats originàries (estats federats o estats membres) a la nova institució estatal (estat federal o federació).
Les unitats no desapareixen: conserven les competències no cedides. Generalment, el pacte exclou la possibilitat de secessió (secessió: acte de retirar-se d’una organització, unió o entitat política). La ruptura ha de ser resultat del mutu acord de les parts.
• Hi ha 3 processos que converteixen un Estat en federal: 1. A partir d’una voluntat d’unir en una unitat d’altres existents. Així es posa en comú recursos i competències  assegura la supervivència i viabilitat de totes aquestes unitats en comú.
Ex.  Estats Units 22 2. Organització en una unitat de diversos territoris que tenen dependència colonial d’una mateixa metròpoli.
Ex.  Amèrica Llatina, Canadà, Austràlia, Nigèria, Índia...
3. Per una voluntat de descentralitzar un Estat massa centralitzat. Així es pot ajudar a la diversitat territorial, cultural, religiosa... dins un mateix Estat.
La descentralització es fa amb un pacte que inclogui l’instant federatiu (això suposa que les parts es reconeixen capacitat d’exercir la sobirania per pactar un nou tipus d’unió (la federal)  nova Constitució.
No se separen els Estats: simplement canvia la naturalesa de la relació entre ells.
Pot ser que hi hagi un desig de trobar un “sistema més adequat” després d’experiències traumàtiques, com ara Bèlgica i Alemanya després del nazisme.
Ex.  Bèlgica (als 80), Alemanya...
• Principis bàsics de relació entre estats membres i estat federal 1. PRINCIPI DE PREVALENÇA Prevalen les lleis i Constitució de la federació a la dels estats federats en cas de conflicte.
Lleis i Constitució d’Estat > Lleis i Constitució dels Estats federats 2. PRINCIPI DELS PODERS RESIDUALS La Constitució estableix a qui corresponen les competències no descrites/especificades.
N’hi ha tant de l’Estat Federal com dels Estats membres.
• Competències bàsiques de la Federació - • Defensa (exèrcit federal) Moneda única Política exterior Comerç internacional (aranzels, etc.) Institucions dels Estats membres - Tribunal Suprem, federal o constitucional 23 - Parlament federal  acostumen a ser bicamerals: Cambra Baixa representa ciutadans i Cambra Alta (Senat o Consell Federal) els territoris. En aquests casos la Cambra Alta SÍ que és efectiva.
ESTAT REGIONAL Característiques: - Hi ha un únic Estat amb una Constitució i sobirania úniques.
- L’Estat pot crear o reconèixer unitats territorials amb poders polítics propis, però no originaris.
- Per a alguns territoris de l’Estat, el poder central pot cedir algunes competències.
 aquests territoris adquiriran un cert nivell d’autogovern.
- Font de poder  Ordenament estatal, reconeix el dret a l’autonomia de les parts.
- L’autonomia implica: capacitat normativa, capacitat executiva i recursos financers suficients.
- Aquests territoris “més autònoms” tenen dues institucions: Govern executiu i Parlament, que regula i aplica les normes referents a les matèries cedides.
- Cada unitat té govern i parlament i una llei bàsica que en regula les competències (Estatut en el cas de Catalunya).
- La clàusula de prevalença és de l’estat, així com els poders residuals.
- El Parlament central (o Corts Generals) acostuma a ser bicameral, mentre el regional és unicameral. És a dir: l’Estat Espanyol té Càmera Baixa (Congrés de Diputats) i Càmera Alta (Senat), mentre que per exemple, Catalunya, només té una única càmera, el Parlament.
La cambra baixa té més poder que la alta (de fet la Càmera Alta no té pràcticament cap funció).
- Existència d’una instància judicial, Tribunal Constitucional, per resoldre els conflictes competencials.
Ex.  Espanya, Itàlia, Regne Unit...
24 ESTAT CENTRALITZAT O UNITARI Característiques: - El poder de l’estat actua en exclusiva sobre tot el territori.
- L’estat admet certa desconcentració administrativa en províncies o departaments que no tenen poder de decisió política. Només capacitat executiva.
- És a dir, és compatible amb l’Estat regional: simplement atorga menys poders als territoris de l’Estat, és un grau més centralitzat.
Ex.  França CONFEREDACIONS Característiques: - No és estrictament un tipus d’Estat, sinó la creació d’una unitat estatal nova.
- Són agrupacions d’Estats existents que decideixen actuar mancomunadament i coordinar-se en algunes matèries polítiques (defensa, relacions exteriors, moneda, comerç exterior...).
- Qualsevol decisió confederal HA DE COMPTAR AMB L’ACORD DE TOTS ELS ESTATS MEMBRES.
- L’òrgan màxim de govern (assemblea, consell o convenció) reuneix els representants de cada estat que actuen com a ambaixadors dels seus governs.
Ex.  Estats nord-americans que s’independitzen el 1776 i 1786, Suïssa fins el 1848 (quan esdevé federal).
EL CONCEPTE DE NACIÓ ➢ Segle XVIII  “Nació” té un ús legitimador de l’Estat fent referència a la comunitat política on resideix el poder.
25 S’equipara el concepte “Nació” al poble sotmès a les mateixes estructures polítiques o Estat.
Estat liberal  porta a terme una tasca d’assimilació i uniformització de la població i centralització del poder.
➢ Al segle XIX es va imposant a nivell social el concepte de Nació d’arrel romàntica basada en la identitat compartida: la nació cultural com a reacció a l’expansionisme napoleònic.
Segons Vico i Herder entre d’altres, un conjunt d’individus units a nivell identitari per vincles històrics, lingüístics, culturals, religiosos, etc.
L’estat no té perquè coincidir amb la nació  pot haver-hi estats uninacionals i plurinacionals, i fins i tot nacions pluriestatals.
Ex.  Estat uninacional: sentiment mutu d’un conjunt de ciutadans Espanyols cap a Espanya Estat plurinacional: sentiment mutu d’un conjunt de ciutadans catalans, bascos, gallecs, extremenys...
Nació pluriestatal: Europa Tema 2A. Els règims polítics i les transicions Tipologia i canvi • Règim polític: definició Els règims polítics són la manera com s’organitza el poder per exercir-se sobre la població, és a dir, estructuren la relació entre un govern i la seva població.
Es caracteritzen per 3 elements bàsics: 1. Qui té el poder i a través de quines institucions l’exerceix 2. Com s’arriba al poder A través d’eleccions? De successions dinàstiques? 26 ...

Tags:
Comprar Previsualizar