Edat Moderna - Maria Recasens (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Comunicación Cultural - 2º curso
Asignatura Història de la ciència i la cultura
Año del apunte 2016
Páginas 12
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 37
Subido por

Vista previa del texto

Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos Edat moderna El retrat a la florència del segle XV Burham tracta tot tipus de cultura (història de la cultura del renaixement italià) no parla d’art, però en fa un assaig sobre el tema on parla del retrat.
En aquella època s’utilitzava la imatge prefabricada, per això escriu l’assaig, per desmitificar i veure la realitat: El retrat semblant a la realitat. Cosa no convencional.
Al renaixement es recuperen les màscares de cera pels morts, gràcies a la seva pervivència durant l’edat mitjana, ressorgeixen al renaixement, temps en el que veurem la persistència de les imatges antigues i iconogràfiques que poc a poc aniran tornant.
Ghirlandaio no era un artista que s’expressés originalment, sinó que era més aviat un artesà i, com molts d’ells provenia d’un taller d’orfebreria, el del seu pare que era especialista en fer diademes ornamentals per dones. Descobreix la seva habilitat per a pintar, sobretot cares, però sempre com artesà i no com artista.
Tenia una bona relació amb el comitent (mecenes) Francesco Sacetti, un bon contacte que el portarà a fer grans retrats. Durant l’assaig ens va descobrint la seva personalitat i ens explica com el va portar a fer meravelles artístiques.
Una gran novetat en l’assaig, és el fet de que compari el seu quadre La llegenda de Sant Francesc (1317, església de la Santa Creu) amb el de Giotto que és 166 anys anterior.
Descripció de l’obra de Giotto: Veiem al Papa, monjos franciscans, testimonis que representen la cristiandat,... És una escena sagrada del moment en que els franciscans van demanar permís per a fundar la seva orde. Tres espais i, com únic ornament, un relleu que representa sant Pere del Vaticà.
Descripció de l’obra de Ghirlandaio: Pinta la mateixa escena però de forma molt diferent. Té fons i més gent, tant en primer pla com al fons.
1 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos En primer pla trobem a Sant Francesc i al fons un paisatge urbà que coincideix amb la Piazza de la signoria. És una imatge amb colors diferents, molt ornamentada i, normalitzadora. Fresc sobre la paret de l’església de Santa Trinita al 1483.
Escena on el comitent tenia dret a aparèixer com a secundari per a ser qui l’ha demanat.
En aquest cas també hi apareixen els seus fills.
17.02.2016 Text Grimmplat Descobriment del manuscrit de la còpia molt fidel a l’original de Lucreci al segle IaC.
Se sosté la teoria de que va ser el perquè del gir de l’època moderna. Se centra molt en la figura del descobridor (Poggio Bracciolini, humanista, també era funcionari, un empleat del papa, amanuense – el que escriu per encàrrec documents oficials. Secretari pq sabia els secrets del que escrivia, expert en els documents burocràtics. Era molt sol·licitat per la seva bona lletra, tant és així que un dels editors més importants de Venècia, Aldo Banucio va agafar la seva lletra com a model per a construir els caràcters de la seva impremta.
Com s’escrivia en aquella època, es troba el llibre una abadia alemanya. Petrarca ja feia aquesta activitat, homes inquiets per descobrir documents manuscrits que fossin el més fidel possible als originals, de la cultura llatina i també de la grega.
Els capítols (moodle) expliquen les condicions per llegir i escriure de l’època anterior, tenia un sentit antitètic. El llatí dóna les bases de la cultura moderna a occident. El que no van deixar de fer els humanistes va ser llegir i escriure. Es diu que la nostra cultura és fonamentalment una cultura llibresca, dels llibres.
Com troba el manuscrit: Explica de manera resumida com la cultura de lectura i escriptura dels religiosos està evolucionant amb el humanistes. Petrarca a mitjans del segle XIV agafa la passió per descobrir i trobar documents i marxa lluny per tal de trobar-los, és una època on es viatja molt. Va trobar per exemple un manuscrit de Titus Livi de la història de Roma, obres de Ciceró,... La fama que va adquirir Petrarca va ser gràcies amb els seus descobriments i, va induir a altres a fer també la seva feina i van començar a buscar 2 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos obres antigues oblidades a monestirs. No només els trobaven, sinó que els copiaven, el comentaven i arreglaven, per això tenien un prestigi i eren reconeguts.
Aquests humanistes llegint aquests textos antics sabien que malgrat tot, en faltaven moltíssims i molts sabien que existien per cites o fragments trobats en altres manuscrits, sabien el que buscaven. Un d’aquests autors citats era Lucreci.
Buscaven sobretot en monestirs en decadència o abadies que haguessin tingut una escola pròpia, perquè volia dir que tenien una bona biblioteca. Aquests manuscrits acaben a les abadies gràcies a la decadència de l’Imperi Romà. Se sap que en aquella època, Pompeia que era un descobriment recent s’han trobat cases amb grans biblioteques, això dóna una idea de que enquesta cultura de finals de l’època romana el llegir era una cosa prestigiosa. Degut a la caiguda de l’imperi tant les biblioteques privades com públiques, tot el material que tenien queden sense amo i, se’n fan càrrec aquests homes que decideixen experimentar, provar una manera de viure diferent tancats, resant i treballant. Aquests recuperaran els papirs i el que faran serà aprofitar el material per reutilitzar-lo i escriure a sobre textos cristians. Fins llavors d’això s’ocupava un gremi específic, però amb la dissolució de l’imperi el gremi queda sense feina, de tal forma que aquest monjos van haver d’aprendre a fer llibres, però, el material per escriure costava molt de trobar i perquè era molt car. Llavors inventen el papir, a base de treballar la pell dels animals, quant més petits millor, les tractaven i creen els llibres o còdex. Llibres com els que coneixem però de papir, grans volums amb miniatures, pintures,...També com una pràctica que formava part d’una regla ascètica (penitencia) en els monjos que arribaven els feien copiar aquests manuscrits antics tal com eren. Una pràctica de paciència i concentració, però amb la prohibició d’encuriosir-se pel que estaven copiant, ho havien de fer sense interès, de forma mecànica, així estava més d’acord amb les doctrines de les ordes religioses. De tal forma que poc a poc, al fer-ho de forma mecànica, es va deformant, cosa de la qual es queixaran els humanistes. Però quan reciclaven el material, l’original havia quedat a sota i, els humanistes van poder descobrir el que hi havia a sota. D’aquesta forma es van descobrir el originals.
Aquesta obligació de llegir crea la necessitat de tenir llibres als monestirs i, com que desapareix el gremi dels llibres, ells mateixos s’han d’espavilar per a continuar llegint.
3 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos Els primers editors d’occident. D’aquesta manera els monjos es van convertir en els bibliotecaris de l’època.
En el moment de Poggio quan es dóna per buscar els manuscrits, els bibliotecaris que encara quedaven, s’adonen de que tenen una cosa que val molt i no li donaven importància. Per tant també formava part de l’habilitat de trobar els textos, convèncer al monestir de poder copiar els textos, havien de ser molt diplomàtics i hàbils per tal d’aconseguir el seu objectiu. Cosa que tenia Poggio al tenir l’experiència de ser secretari del papa. Tota aquesta industria crea una topologia, diferents graus en tots el oficis que s’havien desenvolupat.
L’actitud que movia als humanistes i als monjos era totalment diferent, uns tenen curiositat i els altres els utilitzen com a càstig.
Què va comportar l’aparició de l’alfabet: Si cada so té un caràcter, podrem llegir i entendre què diuen altres textos. Plató pensa que l’escriptura pot ser un perill perquè podem escriure coses que no entenem i, això pot portar a problemes i malentesos. Llavors es diu que hi ha dos Plató’s.
Estudiós de l’alfabet  Ivan Illich, En el viñedo del texto.
El seu ofici de secretari del papa Joan XXIII de Pisa, que al cap de vint anys té lloc el concili de Constanza (1413-1418) Discutir el problema dels papes, ja que n’hi havia 3: Un era aquest, l’altre a avinyó i, l’altre a Roma, finalment va ser triat a base de discussions entre bisbes, acaba guanyant el de Roma. El d’Avinyó marxa a Penyíscola i Joan XXIII és excomulgat, pel qual Bacciolini queda sense feina. Busca un col·laborador a Florència Nicolini li dóna els diners pel viatge i per donar als monjos a canvi de la còpia. Finalment se’n surt i amb la seva experiència marxa a Fulda (antiga Prússia), una abadia benedictina que havia estat molt important perquè els monjos fundadors procedien de les famílies més nobles del territori i per tant això dóna la pista de, que si havia estat tan rica i amb escola havia de tenir manuscrits, remena la biblioteca i troba el poema de Lucreci, dissimula el tresor per tal de poder copiar-lo i marxa a Itàlia a portar la còpia a qui li pertanyia.
Marxa a treballar a les ordres d’un bisbe a Anglaterra i per a seguir amb la troballa de manuscrits, quan està tip, torna a Itàlia, es casa amb una filla de família noble de Florència, té molts fills i, arriba a ser conseller de la ciutat de Florència, que és una 4 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos mena de ministre, un càrrec oficial a la ciutat estat. També escriu al final de la seva vida obres sobre la seva memòria, el que ha viscut.
Invitació a la universitat de Harvard per a fer un cicle de conferències, tema lliure. 6 temes, 6 conferències escrites als 80’s i estan pensades pel 2000.
Introducció que diu que del 1000 al 2000 la societat ha estat dominada pel llibre, però preveu que en un futur no serà així, llavors a les conferències també es pregunta el futur del llibre i de la literatura.
Lleugeresa Oposa la lleugeresa al pesantor, tria aquest concepte pq considera que si mira el que ha escrit, tota la seva obra es caracteritzen per haver tret pes als personatges a les ciutats, als cossos celestes, però sobretot pq he tret pes al llenguatge que he fe servir i a l’estructura narrativa dels meus escrits. Lleugeresa en el doble sentit.
Algú podria pensar que lleugeresa pot ser frívol, però tot el contrari, és un valor que projecta pel futur, pel segon mil·lenni on el llibre desapareixerà. Volia buscar exemples en el passat que facin referència al concepte de lleugeresa que ell té.
Comença abocant la seva situació quan va començar a escriure, cap als 40’s que a Itàlia tocava reflectir la realitat del seu moment, per això li va causar problema el desig de fer una escriptura que fos molt àgil, ràpida i esmolada i, aquesta lleugeresa topava amb la realitat dels anys de postguerra dels 40. Va descobrir l’opacitat del món, com si tot fos pedra, conceptes, paraules, llocs,.... En aquest punt s’ajuda de la mitologia grega i, evoca el mite de Perseu i Medusa i diu que l’ideal de lleugeresa s’assembla al mite de Perseu, ha mirat la realitat des de la perspectiva indirecte del mètode de Perseu, que al revés de Medusa, dóna lleugeresa a les coses. Però això no vol dir que volgués fugir de la realitat.
Continua afegint referències a les metamorfosis d’Ovidi i es fixa en el moment que Perseu guarda el cap de Medusa per usar-la d’arma i, Ovidi en les metamorfosis descriu el moment en que Perseu es vol rentar les mans al riu i, fa un llit pel cap per que les serps estiguessin còmodes, lleugeresa i sensibilitat envers el monstre. Parla que en el 5 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos moment que les branques toquen les serps sorgeixen coralls. Sensibilitat i bellesa a la vegada que horror, la barreja perfecte.
Cita autors models afins al mètode de Perseu i, acaba dient que era el que va pretendre fer, canviar la manera d’aproximar-se al món, sense la mirada directe, amb l’indirecte de Perseu i buscant imatges o referències a la ciència. Descriu mínimament el que entén per ciència (del segle XX) que deia que es caracteritzava per la lleugeresa al igual que l’informàtica, contraposada a l’altra part de l’informàtica com són els elements materials que són durs i pesats.
Desitjos de lleugeresa en ciència  cita a Lucreci. Primera obra de poesia on el coneixement del mon es converteix en la solució del món pesat. Si hi ha déus no s’ocupen de nosaltres i l’esperança està en la matèria, però aquesta matèria és invisible.
– El buit és igual de concret que els cossos sòlids. –Els àtoms no es podrien moure sense un espai buit.
Fa referència a les partícules de poms (visibles segons la llum), altre imatge que cita de Lucreci, quan descriu les petxines diminutes de la platja, totes semblants i totes diferents. L’última són les teranyines que se’ns enganxen sense que les veiem.||  Per exemplificar que Lucreci dóna importància a la lleugeresa pel contingut i com a poeta.
Diu que Ovidi seria deixeble de Pitàgores a diferència de Lucreci que ho era d’Epicur.
Fa més cites i, acaba amb Kafka.
Giordano Bruno Científic al que van cremar el 17 de febrer de 1600. El van cosir la llengua i la boca per no voler retractar-se del que deia: Personatge extraordinari. Per la nova concepció del món que es comença a acceptar a partir del segle XVI i XVII. Bruno s’emociona més pel contingut que per la forma. Volien fer compatible el que deia Lucreci amb el que deia la bíblia. L’església catòlica es va anar endurint, ja que començava a sorgir la reforma protestant. A Florència va sorgir la figura de Sabonarola, amb esperit combatiu a la reforma protestant, es passa de la ratlla, contra l’ostentació, les festes,... seguia una vida puritana. Organitza la primera foguera de les vanitats. On fa cremar molts objectes, entre ells llibres. Fins que els florentins el van acabar cremant.
Giordano Bruno (1548-1600) era de Nola, prop de Nàpols. (filosofia nolana) Estudia amb els dominics i es fa de l’ordre però, molt aviat es cansa d’estar sotmès a les ordres i 6 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos començarà a viatjar, marxa a Ginebra on hi havia u dels capdavanters de la reforma calvinista, passa a França on treballa de professor molt de temps. Marxa a anglaterra com a secretari de l’ambaixador francès i treballarà a la universitat d’Oxford, on escriu les seves obres més reconegudes. Torna a París, d’allà a Alemanya, allà es baralla amb els protestants, passa a Suïssa (Zurich) i, finalment cansat de tant viatjar, torna a Itàlia i s’estableix a Venècia, que considera que es mes avançada, més lliure i oberta, tot i que l’avisen que hi ha l’inquisició. I serà denunciat a la universitat de Pàdua, passarà 8 anys a la presó del Vaticà preparant les seves defenses. L’acusaran de dir que l’univers és infinit i que pot haver vida en uns altres móns. Mai es retracta i serà portat a la foguera.
02.03.2016 Pintura: Pavimento di siena, ermete trismegistro – Giovanni si Stefano Llibres de màgia, cometen un error garrafal, consideren que són els més antics que ens puguem imaginar i, provinents d’Egipte. En aquesta època es comença a escampar una moda sobre tot allò provinent d’Egipte. Cometen un error que els porta a pensar que tenen un valor incalculable Hermes traducció egípcia de Thoth, el déu escriba (que ens dóna el poder de la parla) Agnòstics = pagans i heretges Només es poden salvar obtenint la salvació individualment i, a través del coneixement El sol escalfa amb una energia divina, es a dir, que totes les coses q tenim de la natura formen part de Déu, els pessimistes o dualistes pensen que hem de fugir del món amb una conducta ascètica evitant contacte amb la matèria evitant que l’anima se’ls escapi del cos. Cos com una presó Avi de llorenç el magnífic La màgia simpàtica era aquella que somreia a la gent al passar, efluvis de les estrelles de les estrelles i els projectava a la gent. Provenia de venus. També s’han de conèixer els mètodes per produir aquestes imatges i de què estaven fets, amb forma de talismà.
Materials relacionats amb Venus, no es podien fer de qualsevol manera. Gracies a aquestes imatges es podien capturar aquests poders de les estrelles i usar-los pel que convingués. Pels aprenents de mag el tot era un.
7 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos Màgia contemplativa: Referència als talismans amb poders.
Tot està relacionat amb tot Micro cosmos però que té la força i el poder per poder reforçar el macrocosmos 1a matèria sense forma i cos i, a sota tenim en primer lloc l’intel·lecte o la ment, després l’esperit i en tercer lloc la matèria Dos possibles talismans de saturn: Figura d’1 home amb la 07.03.2016 Una saviesa molt antiga de la qual han trobat en les seves lectures dels pares de l’església, cites i, a la florència dels Medici arriba un manuscrit d’Hermes trismagis? Certament autors dels inicis del cristianisme es col·loquen a sota de l’etiqueta de Religió gnòstica, que es forma a través de moltes influències que conflueixen i provenen de l’imperi romà, Síria, Iran, els perses, dels grecs,...
Per una banda hi ha els perses que deriven directament dels grecs, també tenim les tradicions orientals i els iniciadors del cristianisme (Tres grans corrents que conflueixen) Els gnòstics posen en comú aquestes tres corrents, no l’assumirem a través de la fe sinó del coneixement. Però és a través d’aquest coneixement que assumirem el contacte amb la divinitat, el coneixement s’adquireix individualment i sense guies.
Lligat amb els gnòstics hi ha la tradició de la “màgia” (Hogwarts Bitches) era un tema seriós i, aquests principis s’aplicaran als fonaments de la ciència.
Altres estudiosos diuen que la màgia no té res a veure amb la ciència moderna, tot i que certament en el terreny de la medicina i de la química, hi ha unes fonts que són d’aquesta tradició màgica, algunes coses de l’alquímia que pretenien transformar la matèria, s’ho agafaran d’una forma seria.
Tot i així, Giordano Bruno ens interessa perquè té un altre actitud Capítol XVIII 8 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos Aborda l’estada de Giodano Bruno a Anglaterra després de passar per diversos llocs, s’està a la casa de l’ambaixador de França amb el prestigi que ha tingut a la cort francesa entra en el món dels que manen a Londres, de seguida contacta amb els professors d’Oxford.
A Londres és on escriu dos tres diàlegs entre els que apareix l’idea de l’infinit i de que la terra es mou, referència explícita a Copèrnic i en la que s’havia basat en Tolomeu (finals Hel·lenística). Aquesta concepció de Tolomeu, centre quiet i després capes, on resideixen els planetes que són els que es mouen, Copèrnic descentra la terra i trenca les capes posant al centre el sol. Això fascina a Giordano Bruno però, amb la visió de que està desenterrant l’idea. Comença a difondre aquesta idea a partir de la màgia i s’enfronta i crea polèmica amb tot un sector de professors d’Oxford que, per ell estan fixats en un pensament escolàstic i Aristotèlic que ell combat de totes - totes (és neoplatònic). Sopar del dimecres de cendres i l’univers infinit i l’innumerabilitat dels móns.
14.03.2016 Dibuixen i pinten seguint el criteri que Bacon descriu en els científics dels seus temps, Micrografia de Robert Hook. El llenguatge de Bacon és mirar el més fidelment possible i transcriure i ordenar de forma sistemàtica allò que veu, en canvi Galileu ho transforma en números. Micrografia era un encàrrec de la royal society que li encomanen que vagi recollint en forma de comunicació cada setmana allò que ha vist en el microscopi.
Aquest estudiós va ser l’inventor de baròmetre, higròmetre, la molla,.... llibre format pel que escrivia i el que dibuixava del que veia al microscopi.
....
La càmera fosca es va fer molt popular pels Holandesos per agafar apunts, estava al servei dels dibuixants, els viatgers, enginyers,.... per reproduir la realitat d’una manera més fidel. El propòsit d’aconseguir una imatge el més fidel possible a la realitat, s’ajunta amb el gust que tenien els pintors holandesos a l’hora de fer les seves obres.
Cosa que no va passar en l’art italià.
Holandesos fascinats per la cambra fosca i la imitació fidel de la realitat. Al final de prefaci de la micrografia de Robert Hook, parla dels homes de negocis elogiant-los pq 9 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos han donat suport al seu projecte i, aquesta relació amb el dibuixant, va ser un factor determinant a l’hora de l’èxit de les idees.
Holanda que no tenia societat estatal que protegís al científics tenia una protecció per la xarxa de comerciant i per posar en pràctica els descobriments.
Diferencia de mentalitat entre holandesos i anglesos, els holandesos acollien a totes les societats mentre que els anglesos no, amb la mentalitat oberta dels primers, han fet negoci i, ara els anglesos ploren.
Pintura totalment extrapolable per part dels holandesos. Anotar-ho tot sense prioritzar res, apuntar-ho tot amb un mateix criteri.
Els núvols de ruisdaeel? Rembrandt no fa fotografies el que pretén és capturar el pensament i els secrets del retractat.
30.03.2016 VOLTAIRE: Neix a Paris al 1694 prové de família benestant, pare notari mare mor quan era jove, va estudiar als jesuïtes, als que va estar agraït tota la vida perquè les classes de literatura el van il·lustrar. Va entrar al grup epicuri “La societat del temple” – ambient llibertí, onfray – és en aquest club on es desperta la seva vocació d’escriptor, el que ell es considera tota la vida.
Quan ja va ser grandet va començar a estudiar dret i el pare l’envia a holanda per a treballar de secretari de l’ambaixador de França, però prefereix acabar dret i paral·lelament treballa de secretari d’escrivent en una notaria.
1718 primera tragèdia Édip inspirat en Grècia, assoleix un èxit considerable i això l’obre les portes al món de la cultura i la política.
1715 Mor Lluís XIV i, al morir el seu successor només té 5 anys i ocupa el tron regent el duc d’Orleans. Voltaire escriu tragèdies, comèdies i es caracteritzarà per escriure versos satírics contra el duc, serà tancat a la bastilla 11 mesos, quan surt el seu pare mor, 10 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos hereta grans diners i finalment amb una topada contra algú important marxa exiliat al 1727 a Anglaterra. Allà per fi es troba agust.
Tot i que a Anglaterra també hi havia conflictes (Com la matança de Bartolomeu), també convivien pacíficament protestants i catòlics. Hi havia moltes sectes com els evangelistes, anarquistes,... I separació de poders.
Aquest empirisme anglès de pensar en millorar la tècnica i no sobre coses metafísiques, és el que fa seu Voltaire, admira a J. Locke i a Newton i sobretot pels empirístes és aquell que descriu les coses però no es pregunta el per què.
Des de jove va escriure moltes cartes i considerava que Anglaterra era un bon lloc per aprendre a pensar. Tractarà amb els literats i aprendrà bé l’anglès.
Amb el pensament liberal de Locke s’adonarà que l’única manera de ser lliure és ser ric, llavors tornarà a França i va muntar un negoci de rellotges paral·lel a la seva feina d’escriptor.
Al 1733 publica les cartes filosòfiques (o angleses), primer traduïdes a l’anglès i, no és fins un parell d’anys que es publiquen en francès provocant un gran escàndol i, se l’acusa d’inspirar al llibertinatge més perillós i al desordre civil.. Compara Locke amb Pascal. Degut a això marxa corrents de França i viatja a Holanda fins que el marquès de Châtelet d’acord amb la seva dona Êmilie, el criden perquè s’ocupi de la reforma del seu castell a Cirei a la comarca de la Champagne. Ella (feminista avançada) era molt intel·ligent i es van fer amants i mantenien una relació intel·lectual. Feien festes on representaven peces que ells mateixos escrivien. Fins que ella s’enamora d’un militar i marxa amb ell, tot i que continuen essent amics, té una nena i mor.
Per una banda serà un intel·lectual reformista i per l’altre un gran precursor de l’exèrcit.
Al morir la seva ex amant decideix respondre a la sol·licitud.
Decideix marxar amb una estratègia, agafa un llibre de versos eròtics de l’antic rei on explica el seu ideal d’estat com a penyora i marxa a Suïssa, l’intercepta, el torna i el deixen marxar. Passa a viure a la frontera amb Suïssa i compra una finca anomenada les delícies volent imitar la vida que portava amb Êmilie, però amb la societat suïssa no s’entén (eren calvinistes) i, cansat de tanta prohibició acabarà creuant la frontera i 11 Història de la ciència i la cultura – Edat moderna. Maria Recasens || Lúa Campos tornant a França per comprar la finca definitiva a Ferney, explota la finca amb el seu propòsit de ser lliure essent ric. Fracassa amb una fàbrica de cucs de seda (lover de la cultura oriental).
Falten algunes coses per diversos motius (El principal és que aquesta senyora ens adorm)... Però entre això i els apunts del 2014 de Patatabrava.com es pot fer l’examen tranquil·lament SORT!  12 ...