Tema 1. L'evolució humana. Definició i problemes (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Evolució humana i salut
Año del apunte 2015
Páginas 3
Fecha de subida 04/02/2015
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1. L’evolució humana: definició i problemes 1. L’EVOLUCIÓ EN UN CONTEXT HISTÒRIC L’evolució humana o la biologia evolutiva humana és l’estudi de la diversitat biològica humana en l’espai i el temps, analitzant les causes determinants d’aquesta variabilitat. Per entendre la variabilitat biològica que presenta la natura necessitem entendre els mecanismes de l’evolució.
Al llarg de la història hi ha hagut tres grans hipòtesis que intenten interpretar la diversitat biològica present a la natura.
Les observacions clàssiques sobre la natura consideren que les diferents espècies són independents les unes de les altres, immutables, complexes, molt ben adaptades i que poden ser classificades jeràrquicament. Això seria una prova de l’existència d’un Déu creador i d’un ordre natural dominat per l’home. Aquest corrent s’anomena creacionisme o immutabilisme.
Lamarck (s. XVIII – XIX) va ser el primer en discutir aquesta teoria presentant el transformisme o Lamarckisme. La seva teoria considera que les especies són independents les unes de les altres però que modifiquen la seva forma al llarg del temps. Per explicar com es produeix aquest canvi evolutiu hi ha diferents teories entre les quals destaca el Neo-Lamarckisme, que considera que el canvi de forma es produeix per l’adquisió d’un caràcter per part d’un individu durant la seva vida i la transmissió d’aquest a la descendència. Així doncs, un home que adquirís molta força durant la seva vida transmetria aquesta característica als seus fills.
2. LA REVOLUCIÓ DARWINISTA Darwin (s. XIX) va proposar la teoria de l’evolució que proposa que tots els llinatges de les espècies actuals convergeixen en un avantpassat comú i que el món viu no és constant sinó que es troba en un canvi permanent i gradual. Darwin proposa com a principal mecanisme per a aquest canvi la selecció natural. Participa també en aquesta teoria el seu contemporani Alfred R. Wallace.
3. PROVES DE L’EVOLUCIÓ Hi ha quatre grans tipus d’evidències de l’evolució: l’observació directa, la continuïtat entre espècies, les similituds en la diversitat de vida i el registre fòssil.
Observació directa L’observació directa, ja sigui a la natura o al laboratori, permet comprovar que tota la genètica de poblacions es basa en canvis evolutius a petita escala que es relacionen amb l’evolució.
És l’exemple de la biston betularia (l’arna del bedoll). Aquesta arna era blanca i aquesta característica li permetia mimetitzar-se sobre l’escorça dels troncs dels bedolls. Amb la revolució industrial la contaminació per la pols del carbó va comportar que la coloració fosca passés a ser avantatjosa, doncs les escorces dels arbres es van enfosquir. Això va provocar que les arnes fosques passessin a tenir una major supervivència i descendència podent transmetre així el seu caràcter, convertint-se en poc temps en superiors numèricament.
1 Un altre exemple són els pinsans de Darwin, que tenen diferents becs característics en funció del nínxol ecològic en què es troben. Això demostra que els diferents pinsans tenen un origen comú i que s’han adaptat al medi en funció del bec que els permetia una millor alimentació.
També és possible modificar la forma de les espècies mitjançant la selecció artificial.
Continuïtat entre espècies La continuïtat entre espècies mostra que les espècies no són unitats estàtiques i tancades i s’observa en animals que sovint es localitzen en una distribució en forma d’anell.
És el cas per exemple de les gavines Laurus argentatus i Laurus fuscus. En algunes zones es poden distingir perfectament les dues espècies, mentre que hi ha zones del cercle en que són tan similars que és impossible distingir-les. Això demostra un origen comú i una modificació gradual.
Similitud en la diversitat de la vida Les similituds en la diversitat de la vida es mostren en les estructures homòlogues, que són estructures morfològicament semblants per l’existència d’una estructura ancestral comuna.
No s’ha de confondre amb l’analogia, que es la similitud morfològica i/o funcional resultat d’una convergència evolutiva.
Les extremitats anteriors dels animals, per exemple, tenen la mateixa estructura tot i no realitzar sempre la mateixa funció. Això demostra l’existència d’un avantpassat comú. En són una altra prova els òrgans vestigials, òrgans que no tenen cap utilitat però que si que n’havien tingut en un avantpassat comú. L’homologia més universal que presenten les espècies és el codi genètic.
Registre fòssil El registre fòssil és una prova directa però molt fraccionada de la vida del passat. Té una importància molt relativa donat que estructures, especialment moleculars, no es conserven.
4. MODELS I MECANISMES DE L’EVOLUCIÓ La teoria de Darwin considera que l’evolució es produeix a través de canvis petits, lents i graduals. Aquesta idea s’extreu de l’observació, per exemple, de l’erosió dels rius.
L’acumulació graduals de canvis és el que permet el sorgiment d’una nova espècie a partir d’una espècie ancestral. Fred Hoyle fa un símil amb els avions, i com a partir de petits canvis realitzats al primer avió que es va construir s’ha arribat als avions actuals.
En una cadena d’hemoglobina humana (cadena β de 146 aminoàcids) la probabilitat de tenir una valina seria d’1/20. La probabilitat de tenir una valina seguida d’una histidina seria 1/400 (1/20 x 1/20) i així consecutivament, de manera que l’obtenció de la cadena a partir de l’atzar tindria una probabilitat de 1 entre 10190 i això seria impossible.
2 Es descarta, doncs, que aquest procés es produeixi a l’atzar. En lloc d’això es realitzen canvis graduals que permeten que la seqüència es vagi assimilant cada vegada més a la seqüència objectiu.
Nilsson i Pelger van realitzar una simulació de l’evolució de l’ull (1994) i van demostrar que no eren necessaris tants canvis per passar d’una estructura primitiva a una estructura complexa com és l’ull. A través de petits canvis no superiors a l’1% van poder demostrar que l’acumulació de petits canvis graduals permeten l’evolució.
La gran aportació de Darwin va ser reconèixer que el principal mecanisme de l’evolució era la selecció natural. La selecció natural es basa en la teoria de la variació, que es basa en què a les poblacions hi ha variació i que part d’aquesta variació és heretable. Les variacions poden donar lloc a diferències de supervivència i/o d’èxit reproductiu, de manera que es fa possible l’adaptació dels individus a l’ambient i l’evolució de les espècies.
3 ...