Llibre Va de mestres (2014)

Trabajo Español
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Educación Primaria - 1º curso
Asignatura Seminari
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 06/03/2015
Descargas 2
Subido por

Descripción

Treball del llibre: Va de mestres (nota: 9'5)

Vista previa del texto

VA DE MESTRES NOM: Fragment 1: capítol “ Haurem de...O alguns dels reptes que ens toca assumir”, pàgina 46: “Ja veus, estimat mestre, estimada mestre, que l’escola ha de donar voltes sobre moltes qüestions i anar adaptant la seva dinàmica a la dinàmica del temps. La institució escolar sempre s’ha mogut entre la utopia i la reproducció dels interessos de la societat. Nosaltres som molt utòpics. Creiem en la força transformadora de l’educació i de l’escola i estem convençuts que sense utopia no hi ha progrés, perquè una utopia és un punt de referència a l’horitzó, un far que il·lumina moltes foscors, que concreta contorns i que indica esculls que s’han de salvar.
Defensem una escola que toqui de peus a terra, que tingui present la realitat de cada moment històric, però que estigui disposada a viure aquest moment com un repte, no pas sota el fet del determinisme més estèril. Defensem una utopia que ens aboqui amb passió a l’acció reflexiva i ens allunyi de la comoditat <<sempre ho hem fet així>>”.
Explicació del fragment: Actualment la societat està en un procés de canvi molt pronunciat, i l’escola encara ho està més. Amb les noves tecnologies l’escola i l’educació del segle XXI és totalment diferent a la del segle anterior, i això no només es degut als continguts que s’expliquen sinó que és tan diferent per la manera de com aquests continguts són ensenyats.
Podem afirmar que l’escola és una entitat que forma part de la societat, per tant és obvi que si la societat avança i es modernitza, l’escola també ho ha de fer ja que ha de trobar el seu paper en aquesta societat tan canviant i tan dinàmica encara que no sigui senzill. Crec, igual que els autors del llibre, que la millor manera d’anar canviat és crear una escola utòpica, d’aquesta manera ens marquem uns objectius que amb esforç i voluntat podem ser capaços d’obtenir.
Hem de tenir una visió de futur, els infants d’una era no són iguals que als d’una altre, per això l’educació no ha de ser la mateixa, per tant, com tan bé diuen els autors en aquest fragment, oblidem-nos del <<sempre ho hem fet així>> i siguem innovadors. Prenguem-nos el canvi com un repte i no com alguna cosa pesada, perquè d’aquesta manera si els professors estem motivats, els nens també ho estaran.
Fragment 2: capítol “La necessitat de la rialla”, pàgina 70: “A vegades ens creiem que podem arribar a ser allò que volem ser. Però això no és així, per la senzilla raó que no estem sols en aquest món i les intencions i els projectes dels altres s’entrecreuen amb els nostres dins a crear una mena d’aiguabarreig en el qual no sempre és fàcil destriar allò que preteníem d’allò que hem assolit. Som intenció, això és cert. Però, ai las!, som també contrarietat. Què hem de fer davant d’aquesta realitat? Un dels millors recursos que tenim, no en dubteu, és l’humor, la distància, la rialla oberta i franca que s’enceta quan succeeix allò que quedava fora de la nostra línia de mira.” Explicació del fragment: Abans de tot m’agradaria manifestar el meu desacord amb la part del principi d’aquest fragment, ja que jo crec que si que podem arribar a ser allò que volem ser, crec que amb esforç i amb voluntat tot en l’àmbit educatiu pot ser aconseguit. Em sembla bé que digui que nosaltres som intenció, però el que no m’agrada és que seguidament ho menyspreï. Crec que s’hauria de centrar més en l’aspecte de que “ voler és poder”, sí és cert que en aquesta vida els que vivim som molts, i és normal que les intencions i els projectes s’encreuin amb els nostres, però això no vol dir que el nostre objectiu es converteixi en una cosa impossible, és cert que ens serà més difícil obtenir-lo però no impossible. Respecta a l’humor del que parla en la última part del fragment , no crec que sigui una eina que l’haguem de fer servir en el moment que les dificultats se’ns presenten, sinó que ha de ser una eina que l’hem d’utilitzar durant tot el procés d’obtenció del nostre objectiu, i si qualsevol cosa s’interposa en el nostre camí, utilitzar-la per poder tirar en davant.
Fragment 3: capítol “Un bon govern dels mestres”, pàgina 119: “Queda molt bé afirmar que hi ha un tant per cent d’alumnes que no entén el sentit de determinats algoritmes matemàtics o que té dificultats per interpretar els textos literaris. Un cop constatat això –i publicat a tots els diaris- es prenen mesures per a tots els centres i es demana als Mestres que el proper curs prioritzin tal contingut o tal altre. Un consell: deixa’ls dir. Fes cara, si convé, de sorprès o de sorpresa davant dels gràfics que et mostrin i després, sense perdre el temps, ocupa’t a fons dels nens i de les nenes de l’aula, de les seves necessitats singulars que, amb tota probabilitat, no encaixin amb les necessitats d’aquest nen inexistent que dibuixen les estadístiques dels diaris.” Explicació del fragment: He triat aquest text perquè em sento molt identificat amb l’opinió dels autors. És cert que aquests estudis que es fan per saber com van els infants d’avui en dia en l’àmbit educatiu són necessaris, però no crec que les mesures que s’apliquen a partir d’aquest estudis siguin les més adequades, crec que un cop es fan aquests estudis, haurien de ser els propis mestres els que haurien d’aplicar les mesures ja que són ells els que viuen les realitats de les aules, són ells qui coneixen les verdaderes dificultats dels nens. Crec que no és del tot correcte la generalització que és fa quan hi ha un cert fracàs escolar, en aquest cas oblidem-nos de mesures que englobin a tots els infants amb aquest problema i apropem-nos a l’infant, hem de saber que és el que li passa al nen, quines són aquestes preocupacions o dificultats que l’impedeixen l’aprenentatge. Un infant que possiblement a 5è de primària encara no domina del tot les divisions o qualsevol altre cosa no te perquè tenir un problema, pot ser que simplement necessiti una mica més de temps. Amb el que dic, simplement vull remarcar que deixem-nos de generalitzar les coses quan parlem de nens, perquè com molt bé portem parlant durant molt de temps, els nens necessiten una atenció individualitzada ja que cada un és d’una manera i té una forma de ser diferent.
...