TEMA 1 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 1º curso
Asignatura Introducció a l'Administració Pública
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 26/04/2016
Descargas 16
Subido por

Vista previa del texto

Introducció a l’Administració Pública INTRODUCCIÓ A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Bloc I. Introducció L’ADMINISTRACIÓ - TEMA 1.
INTRODUCCIÓ A LA CIÈNCIA DE 1. Què cal entendre per “Ciència de l’Administració” “L’Administració pública és un element bàsic de l’Estat per a l’exercici executiu del poder sota les ordres d’un govern configurat, en els nostres sistemes polítics, de forma democràtica.” “És a dir, conceptes bàsics de la Ciència Política com “democràcia”, “poder”, “estat” o “govern” estan totalment relacionats amb l’Administració pública. Per aquesta raó, l’estudi de l’administració pública és un dels objectius bàsics d’anàlisi de la ciència política.” Ballart, X. i Ramió, C. (2000): Ciencia de la Administración Tirant lo Blanc. Valencia En resum, la Ciència de l’Administració estudia com s’implementen les decisions preses en l’esfera política, és a dir, la materialització d’aquestes en polítiques públiques.
 Objecte d’investigació: l’Administració pública.
 Què s’entén per Administració pública? Cal delimitar el concepte: – Diferenciar entre “política” i “administració”.
– Diferenciar entre esfera pública (sector públic) i esfera privada (sector privat).
 Objectius de l’assignatura: presentar l’organització i el funcionament de les Administracions públiques en el context del sistema polític.
o Analitzar les estructures administratives en els seus nivells estatal, autonòmic i local.
o Comprensió del funcionament de les diferents administracions públiques.
2. El paper de l’Administració Pública dins del sistema política: les relacions entre la política i la gestió pública 1 Introducció a l’Administració Pública El govern, que se sustenta en la confiança parlamentària, és l’encarregat l’administració pública. Per tant, aquest té dos funcions bàsiques: per una banda una funció política (presa de decisions) i per altra banda, una funció administrativa (liderar la implementació de les decisions preses). Per tant, en última instància el govern és l’encarregat d’implementar les decisions preses.
2.1. Diferenciació entre “política” i “administració” Com hem apuntat anteriorment, hi ha dos aspectes o fronteres que cal distingir i tenir en compte a l’hora d’analitzar qualsevol administració pública. Aquestes fronteres no són tant clares com poden semblar.
Trobem: - La primera és el límit existent entre l’àmbit polític i l’administratiu.
• Poder polític • Administració pública Els ministres s’encarreguen de liderar l’administració, però aquesta alhora està formada per una estructura piramidal: - Cúpula política  Formada per uns càrrecs de responsabilitat política (polítics) amb legitimitat democràtica, és a dir, que han estat escollits per unes eleccions democràtiques. També hi podem trobar un grup de suport (delegat per confiança, ja que és nomenat pels ministres).
- Base funcionarial  Formada per funcionaris -la resta de gent que treballa dins l’administració pública- basats en aquest cas per una legitimitat meritocràtica (escollits per unes oposicions).
- Així doncs, la segona frontera seria el límit entre polítics i funcionaris.
• Polítics • Funcionaris La política i l’Administració són elements complementaris d’un fenomen comú que denominem Administració pública (Waldo). Per tant, parlar d’Aministració pública és parlar de “gestió” i parlar de política és parlar de “processos de presa de decisions” (Wilson).
Ciència política ↔ Ciència de l’administració Per tant, no podem estudiar una administració sense tenir en compte els condicionants polítics ja que això faria que pràcticament no existissin diferències entre una “organització pública” i una “organització privada”.
Ja veiem doncs, que el món funcionarial i polític són diferents però compatibles, tot i que també xoquen en quant a interessos donades les diferències que presenten ambdós àmbits.
- Polítics: limitats en el temps, en un futur poden perdre el càrrec, pressió constant del control social, pressions internes, inexperiència en certs temes de l’àmbit públic...
- Funcionaris: treball vitalici, experiència en el tema, es coneixen entre ells, no hi ha la pressió de les eleccions i la inestabilitat...
Per tant, són dos àmbits que s’han de diferenciar atès que es mouen per lògiques diferents.
2 Introducció a l’Administració Pública 2.2. La dualitat de personal en les AAPP Ja hem dit doncs, que cal diferenciar el món dels polítics del dels funcionaris. Ara bé, aquesta frontera entre ambdós àmbits pot variar. De fet, aquesta frontera varia en funció del sector i depèn del país. A més, s’ha de tenir present la “figura del directiu públic”.
Segons si la frontera es troba més amunt o més avall parlem de dos tipus de sistemes:  Merit System  Professionalització (la frontera està més amunt) La majoria de la gent que s’hi troba hi és per mèrits propis, per tant, parlem d’un sistema meritocràtic. En aquest sistema la gent coneix el tema en el que treballa (per això parlem de professionalització) i a més permet tenir organitzacions més estables així com treballadors més ben formats.
Ara bé, el problema és que dificulta la implementació de canvis per part dels polítics.
E.g.: el país més meritocràtic que trobem és Anglaterra, seguit dels Països Nòrdics.
Els EEUU també segueixen aquest sistema, tot i que el que hi passa és que els directius polítics salten molt d’esfera pública a la privada.
Espanya i Catalunya (més Espanya que Catalunya) també segueixen aquest sistema. L’AGE és més Merit System que la Generalitat: canvia menys gent quan hi ha eleccions, per exemple.
 Spoil System  Politització (la frontera està més avall) En aquest cas trobem una gran presència de càrrecs polítics. Per exemple, quan hi ha unes eleccions en un país, les institucions públiques pràcticament queden buides i es renoven amb les persones de confiança del nou partit guanyador.
E.g.: Amèrica Llatina, sobretot als anys 80 i 90.
2.3. L’esfera pública i l’esfera privada: la relativitat actual de les distincions entre públic i privat Cal diferenciar també entre món públic i món privat: on es troba el límit que els separa? Trobem institucions que tenim clar que són públiques (Ajuntaments) o privades (empreses). Però, per exemple, trobem empreses o agències públiques (TV3, Agència Catalana de l’Aigua, Museo del Prado, Institut del Teatre...) que són organismes que no està clar si són privats o públics: d’entrada són públiques, però al mateix temps utilitzen el dret privat per a funcionar (contracten com si fossin privats, sense oposicions).
3 Introducció a l’Administració Pública És important doncs, perquè en l’entorn públic i privat trobem diferències que a vegades poden ser incompatibles:  L’àmbit públic pot ser deficitari, atès que es mira per un interès públic. A més, sol ser complex i lent.
 En l’àmbit privat, en canvi, l’objectiu és ser viable econòmicament i sol ser clar i ràpid.
Per tant, són dos àmbits que s’han de diferenciar atès que es mouen per lògiques diferents: 4 ...