Tema 5: CRYPTOPHYTA (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Botànica marina
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 12/03/2016
Descargas 10
Subido por

Vista previa del texto

BOTÀNICA MARINA BLOC 2: DIVERSITAT, FILOGÈNIA I ECOLOGIA Marta Galceran TEMA 5: CRYPTOPHYTA Els criptòfits són importants perquè sense ells encara estaríem pensant com s’origina un organisme amb endosimbiosi secundària.
Grup molt petit amb 12 gèneres i 130 espècies (50 ssp. marines).
Totes són algues aplanades dorsoventralment, viuen col·locats sobre el substrat. Són asimètrics i la citofaringe (el lloc d’on surten els flagels) està col·locada en un cantó.
Tenen clorofil·la a i c, però no b, tenen molts carotens i xantofil·les. Sovint són verdosos, però normalment són marrons.
Els criptòfits són un grup aïllat de tota la resta, no estan relacionats amb cap altre.
Provenen d’una endosimbiosi secundària (de la línia vermella) i són els únics organismes que tenen nucleomorf. Té un nucli i el plast té 4 membranes, però entre la segona i la tercera hi ha una estructura que és el nucleomorf, que és un nucli residual que queda de la segona endosimbiosi.
La majoria són unicel·lulars fitoplanctònics i mòbils perquè són flagel·lats. Alguns poden ser sèssils o palmel·loides, i algun filamentós, però la biologia molecular algun dia els canviarà de grup.
Tenen estructura asimètrica amb un gran nucli central amb 1 o 2 plasts gegants.
El que tenen molt estrany es que tenen els tilacoides agrupats de dos en dos, les algues vermelles els tenen separats (equidistants). Són els únics organismes que els tenen agrupats de dos en dos.
La 4ta membrana del plast té ribosomes i envolta el plast i el nucli  complex nucleoplastidial Coses estranyes dels criptòfits:     Presència de nucleomorf Estructura asimètrica Tilacoides agrupats de dos en dos Complex nucleoplastidial La paret cel·lular té una capa proteica rígida que envolta la cèl·lula que està formada per plaques.
són flagels complexes.
Tenen mastigonemes, que són uns pèls formats per tres parts: la primera part basal és molt gruixuda i a mesura que van cap a l’exterior les altres dues parts són més primes.
1 BOTÀNICA MARINA BLOC 2: DIVERSITAT, FILOGÈNIA I ECOLOGIA Marta Galceran Els flagels són diferents, hi ha un de més llarg i un de més curt i surten de la citofaringe. El flagel llarg té mastigonemes a tots dos cantons i el flagel curt només a un cantó.
Són d’aigua dolça i aigua marina, però en aigua marina viuen molt sovint a les cubetes mediolitorals on s’acumula aigua que és mig marina i mig dolça. Són aliment per larves de mosquit.
Poden formar el que s’anomenen marees brunes, perquè quan hi ha molta abundància d’aquests organismes poden tenyir l’aigua de marró. Són els únics organismes unicel·lulars que tenyeixen l’aigua de marró. Quan es tenyeix l’aigua de color es diu discoloració. Els criptòfits fan discoloracions brunes quan hi ha més de 10000 cèl/litre.
2 ...