Vista (2015)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Psicologia Bàsica 2
Año del apunte 2015
Páginas 9
Fecha de subida 07/02/2015
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

LA VISTA: La vista es un sentit molt important. Sempre té preferència el que afirmi per sobre dels altres sentits.
La energia que desprenen els objectes, arriba als ulls en forma d’energia lumínica, la qual es mesura amb fotons o quants.
La vista és el sentit més precís.
Els seus component són: l’ull, el nucli genicular lateral, el còrtex estriat occipital i el còrtex extraestriat.
L’ull és semiesfèric, té un diàmetre de 2,5 cm i un pes de 7 grams.
Medis diòptrics o medis transparents: són tots aquells medis que d’alguna manera faciliten la visió encara que no està directament relacionats.
! ! ! ! El lòbul ocupar esta format per 3 capes; l’escleròtica, la coroides i la retina: L’escleròtica: capa externa del lòbul ocupar que té terminacions nervioses però a la part de davant es transparent, el que s’anomena còrnia i no hi ha terminacions nervioses. És hipersensible a la temperatura, la pressió i el dolor. És fibrosa i dura. A la part posterior és fosca.
La coroides: conté vasos sanguinis per on es rep l’aliment i l’oxigen. També conté cèl·lules de pigments foscos que absorbeixen els rajos de llum que s’extravien.
La retina: a la retina és on trobem els receptors visuals. Hi ha una part que no té visió (punt cec) que a vegades pot produir al·lucinacions. És la capa més profunda del lòbul ocular on estan els fotoreceptors (cons i bastons).
! La fòvea: petita cavitat on hi ha la màxima concentració de receptors visuals, és on es concentren tots els cons i bastons. Forma una petita depressió a la retina, també és on la imatge és més nítida.
Cons: encarregats d’interpretar el color i l’agudesa visual. Hi ha més al centre de la fòvea, per això són centrals. Hi ha uns 6 milions i hi ha diferents pigments per determinar el color (eritrolabe, clorolabe i cianolabe).
Bastons: encarregats d’identificar la intensitat de la llum. Són més allargats i hi ha més (120 milions) ja que són més sensibles. Hi ha més a la perifèria de la retina. També són responsables i fan possible la visió nocturna i la mirada de reüll.
Epiteli pigmentat: És la capa de la retina que enganxa els fotoreceptors.
També és on hi ha els nutrients que alimenten a aquests.
Segment extern de cons i bastons: És el lloc on es produeix la transducció.
L’energia lluminosa es transforma en energia química. A partir d’una proteïna (opsina) i una molècula (retineno) s’obté la rodopsina, que és una substantiva química.
! Amés dels bastons i els cons trobem les cèl·lules bipolars, ganglionars, amacrines i horitzontals.
Les cèl·lules bipolars s’encarreguen de connectar els diferents cons i bastons, sumar informació i enviar aquesta a les cèl·lules ganglionars, ja que aquestes envien la informació al còrtex visual prim.
Les cèl·lules amacrines connecten amb altres amacrines, amb cèl·lules bipolars, ganglionars i horitzontals depenent de la tasca que han de fer. Són connectores i transmeten informació a diferents zones o cèl·lules nervioses.
La còrnia: actua com a lent i està formada per proteïnes i per aigua, posseeix el 80% de la capacitat d’enfoc que té el nostre ull. No hi ha cap vas capil·lar.
L’humor aquós: és una substancia que hidrata la còrnia, principalment format per aigua i que es va reciclant o renovant cada 4 hores. S’encarrega de mantenir la pressió adequada del lòbul ocular.
L’humor vítric: és una substancia gelatinosa i transparent. El seu objectiu és protegir la forma del globus ocular i s’encarrega de que desapareguin els pigments foscos, recull les substancies que queden flotant o els rajos de llum.
El cristal·lí: es troba darrera de la pupil·la, és un conjunt de proteïnes. Té una forma de lent biconvexa que permet la flexibilitat per ajudar a enfocar, acomodant l’enfoc (el punt pròxim d’acomodació és el punt en que ajuda a regular com es la nostra visió). Esta format per diferents capes i gràcies a la musculatura ciliar pot modificar la seva mida.
La pupil·la: és per on entra la llum i es un forat que hi ha dintre de l’iris, quan hi ha més llum es contrau i viceversa.
L’iris: és una musculatura que dóna color i que es contrau o no es funció de la llum.
! ! Sistema visual: ! ! Ull – nucli geniculat lateral – àrea receptora visual La imatge es passa pels nervis òptics fins al nucli geniculat lateral, allà es creuen totes els sentits (menys l’olfacte) i es passen la informació, posteriorment, va a parar al còrtex visual prim que reorganitza la imatge (ho fan unes neurones).
El nucli geniculat lateral té diferents capes i aquestes tenen diferents funcions. Les capes 1 i 2 tenen la funció de moviment i les capes 3, 4, 5 i 6 tenen la funció d’intensificar color, profunditat i textura.
La informació que prové de la part externa no es creua mentre la interna si que es creua.
! Característiques que es necessiten per tenir una visió normal: 1. Que qualsevol imatge tingui un marge.
2. Canvi en el temps: petits moviments ocular per tal d’identificar on es troba.
3. Energia lluminosa 4. Agudesa visual: de distancia i estatica.
5. Agudesa estàtica: - Identificació: (taula d’shneber) - Detecció: detectar un objecte si es present o no es present.
- Resolució: manera de veure les parts que comparen una imatge.
- Localització: localitzar un objecte respecte l’altre.
! 6. Moviments ocular: mantenen de forma estàtica una imatge dins de la fòvea. Hi ha diferents tipus de moviments oculars: - De visió: aquells on és manté un angle fic i poden ser sacàdics (brusc i breu) o persecució (a distancia).
- ! De vergència: que salten en l’angle de visió.
DISTORCIONS La forma del globus ocupar determina si la visió serà correcta: Miopia: S’enfoca per davant d ela fòvea. El globus ocular està més aplastat per dalt i per baix. No enfoca de lluny correctament.
Hipermetropia: s’enfoca darrera de la retina, es veu borrós d’apropat. El globus ocular és més aplanat per davant i darrera.
Astigmatisme: malformació de la còrnia. No es veu adequadament.
! HUBER I WIESEL Van fer un estudi amb gats i van afirmar que hi havia unes neurones especifiques per cada imatge.
Factor de magnificació aòrtical: al còrtex la imatge és més gran que a la retina. Aquesta imatge del còrtex després es enviada a altres àrees, anomenades, àrees extraestriades.
! Com percebem els colors: Només podem percebre l’espectre visible. Que es mesura amb nanòmetres (mil·lèsima part d’un metre).
400 – 700 nm (Per sobre de 600 són colors càlid, per sota del 600 són colors freds) A la pràctica no sempre veiem els colors com es presenten a la realitat.
! Contrast de color simultani: Quan la retina queda estimulada per dos colors de forma que simultàniament, la qualitat dels colors queda distorsionada i un d’ells es veu amb més intensitat.
Contrast de colors successius: Fenomen en el qual després de veure de forma continuada uns colors determinants, la retina queda sobreestimulada i al mirar una zona neutre veiem els colors contraris. (blan-negre, blau-groc).
Colors subjectius: quan després de visualitzar uns colors i estimular la retina, una imatge en blanc i negre la veiem en color.
Color de memòria: Fenomen pel qual puc veure una imatge d’un color que no es el corresponent però el meu sistema perceptiu interpreta un color memoritzat.
! ! TEORIES DE PERCEPCIÓ DE COLORS: Teoria tricromàtica: Young i Helmholtz intentaven explicar com l’ésser humà pot veure els colors.
Van detectar que existeixen 3 tipus de receptors bàsics (yodospina, critrolabe i clorable) que sincronitzen, processen o són sensibles a diferents longitud d’ona.
LO -> curta -> blau LO -> mitja -> verd LO -> llarga -> vermell Per poder veure la resta de colors es necessiten 20 o més cons. Aquest mecanisme no explica el daltonisme i tampoc, per altra banda, podria explicar com es produeixen les post-imatges.
! Teoria dels oposats: Hering explica que el sistema funcional amb 3 canals encarregats del processament de colors oposats. Quan s’estimula amb excés un color, després es veu el contrari: vermell-verd, groc-blau, blanc-negre.
Aquest mecanisme neuronal funciona amb connectors activadors per a un dels elements de l’aparell i inhibidor per a altres.
! Teoria del doble procés: De Valais i Jacobs fan una teoria fruit de la síntesis dels anteriors. El processament del color implica a nivell perifèric el funcionament de dos mecanismes diferents i successius.
Els cons fan el primer anàlisis del color a partir dels receptors de LO mentre les cèl·lules ganglionars s’encarregarien de processar la informació segons la teoria dels oposats.
...