Treball sobre el Llibre: El diari Lila de Carlota amb correcions (2013)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Pedagogía - 4º curso
Asignatura Orientació i Gènere
Año del apunte 2013
Páginas 7
Fecha de subida 30/11/2014
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

EL DIARI LILA DE LA CARLOTA Nom de l'alumne: Xavier Soler Martos Data d'entrega: 07-04-2014 Assignatura: Orientació i Gènere Grup: M1 Nom de la docent: Anna Velasco Martínez 1 Recensió de la novel·la El diari lila de la Carlota, de l'autora Gemma Lienas, tracta sobre com el món contemporani està regnat i adaptat per la llei de l'home, i a on la dona ha de fer valer el què és i el que val per reivindicar el seu lloc dintre de la societat, mostrant una igualtat en la formar de fer i conscienciant tant a homes com a dones del llenguatge sexista amb la qual es generalitza la societat, introduint reflexions i anàlisis sobre les diferències, similituds i formes de tracte i de fer, i sobretot, es diuen envers els varis gèneres destacant fonamentalment el masculí i el femení.
Gemma Lienas, nascuda el 16 de gener de l'any 1951, és una autora barcelonina en el nucli d'una família obrera, on el pare es treballador industrial nascut a Catalunya i la seva mare, que era una mestressa de casa nascuda a França. Aquest no han estat els seus únics vincles familiars importants, ja que també hi ha conviscut amb la seva àvia criada a Guadalajara a pesar de ser empordanesa, i amb les seves tres germanes petites, la Bibiana, la Laura i la Mireia.
1 Pel que fa a la seva vida laboral, es autora de més d'una vintena de llibres, per a totes les edats, per a nens i nenes, per als i les adolescents i per la gent adulta, encara que amb els que més fama ha obtingut és amb la col·lecció dels diaris de la carlota(el qual ja en té cinc(groc, taronja, blau, vermell i lila)), però aquest últim a més ha obtingut la menció d'honor de la UNESCO en l'any 2003 a la tolerància.
A través de les múltiples històries de la Carlota, la protagonista del llibre, ens anem trobant amb situacions quotidianes que mitjançant les reflexions i transmissions dels personatges secundaris, però alguns, no menys vitals per al desenvolupament de l’historia com pot ser el seu germà Marc o la seva àvia que facilitaran l'impuls i el suport necessari per a que la consciència individual i social aparegui com a imatge de revolució interna i inconformisme, com a reacció, apareix un intent de posar que la igualtat, a través de la llibertat i la evolució dels personatge i l'entorn en el que es viu, arribi a les persones més pròximes que té(pare, mare, germà, àvia, amics de l'escola i veïns). Gràcies a això, sempre mitjançant les ulleres liles, el mètode ensenyat per l'àvia, les qual mostren una 1 2 Dades biogràfiques extretes de la web personal de la Gemma Lienas Disponible en URL: http://www.gemmalienas.com/presentacion?lang=es Consultat el dia 15 de març del 2014 perspectiva més evident del que són les situacions discriminatòries envers a algú altre, on d’aquesta forma els personatges i els lectors, podem comprovar i fer un pensament de cara a evitar els detalls i la freqüència amb la que utilitzem un llenguatge sexista, on habitualment no tenim cap mena de pudor en utilitzar pel fet que no estem analitzant ni anant amb peus de plom a l'hora de parlar.
L'àvia element fonamental en la lectura ens mostrarà el paper de saviesa, mostrant a la Carlota un seguit de casos arreu del món on les nenes i dones pateixen discriminacions, i agressions, físiques o mentals per tenir una condició determinada, en aquest cas, per ser del gènere femení. En aquests casos en trobem conceptes vitals com la dominació masculina, el masclisme, mirada masculina, l'ablació del òrgans genitals, dignitat o autoestima, conceptes tots ells molt diferents però amb un punt en comú trets característics o bé els processos pels quals han hagut de patir moltes dones, ja que la dominació masculina és clara en el moment en que l'home imposa a la dona què o com ha de realitzar una cosa, o bé obliga i sotmet a la persona del gènere femení a unes condicions no desitjades per si mateixa. En el cas del masclisme i enllaçant-lo amb el concepte del feminisme, que no són oposats sinó una reacció davant de l'altre, primerament, el masclisme representa una forma de fer, ser i de pensar, on es predisposa que l'home té una capacitat superior i per tant, els otorga i converteix en uns ésser superiors, per damunt de la dona. En canvi, erròniament es cataloga el feminisme, com l'oposat d'aquest últim mot, greu error, ja que no simbolitza una superioritat de la dona, sinó que es pretèn una igualtat global dels homes i de les dones, eliminant d'aquest forma qualsevol tipus de discriminació de sexe i gènere.
Talcom es cita a la pàgina 912 del llibre, “L'Estat espanyol ocupa el lloc 9- molt bé! - pel que fa a l'índex de desenvolupament humà, que mesura el grau del benestar de l'ésser humà.
Però! -L'Estat espanyol ocupa el lloc 26 – molt malament! - si es considera l'índex de desenvolupament de la dona, que mesura la disparitat entre els dos sexes en qüestions bàsiques.” Per tant, aquí a Espanya, en un país suposadament desenvolupat, que formem part del món occidental, aquell que n'és tan d'avançat, d'igual i just, l'índex de desenvolupament 2 3 Lienas,G.(2005) El diari lila de la Carlota. Editorial Empuries, pàgina 91.
de la dona fa que hi hagi una diferència de 17 posicions respecte l'índex de desenvolupament humà. Si Espanya fos un país avançat just i sobretot respectuós amb la seva població, l’índex del desenvolupament de la dona no hauria de fer baixar al rànking, sinó que l'hauria d'estabilitzar-ho fins i tot pujar, davant del descens dels altres països, i per tant, lluint uns valors més que actualment ja hauríem d'estar gaudint-los i caracteritzar-nos per ells, el respecte, la justícia i la igualtat. Tot això es podria enllaçar amb un llibre de la mateixa autora anomenat Rebels, ni putes ni submises3, on tracta la discriminació de les dones a través de noticies o fets del dia a dia, on fa una crítica i aporta arguments i coneixements principalment a Espanya, on deixa a veure en els diferents àmbits del país quina situació es viu actualment, i quin grau de llibertat, dignitat i lluita hi ha al carrer.
Un altre tema que apareix en el llibre, concretament en el relat de la Efua, una nena provinent de Somàlia, ens parla de l'ablació, un terme que es ve a referir al procés de mutilació del clítoris femení a les nenes de certs països africans, que es realitza abans d'arribar a la pubertat, i que conseqüentment, fa que en un futur no puguin gaudir de les relacions sexuals. En aquest mateix relat es tracta el cas de la seva cosina, la Zenebú, que és raptada per un home vint anys més gran del seu poble, per tal de que fos la seva esposa(la seva segona), on més tard aquest home parla amb els pares d'ella i acaten el seu casament, sense tenir en compte l'oposició de la nena.
En una situació com la que la Efua relatava, podem donar-nos compte com, una situació tan greu de maltractament físic(l'ablació) que suposa un greu perill per a la salut física i sexual de la dona, que pot provocar-li fins i tot, la mort, ja que a causa de l'hemorràgia es pot perdre molta sang si no es tanca d'una forma adequada, o bé aquesta ferida, s'infecta i no es cura d'una forma correcta, també podem dir que aquesta situació es un maltractament psicològic ja que patir aquesta situació gens agradable, ja que les nenes es resisteixen i lluiten per no patir els danys del fruit que són i del que tenen, una petita part del seu cos, que provocarà una buidor enorme, i una gran pèrdua de llibertat, d'autoestima i de plaer a favor de la gran indignació i impotència.
Per últim el concepte de dignitat, és la pedra angular de la “reducció de la desigualtat” que s'ha anat aconseguint els darrers anys.
Citant el vocabulari final del llibre ens trobem que el mot dignitat té la següent definició: “Dignitat: Qualitat per la qual una persona és mereixedora del propi respecte i del respecte dels altres.”.
3 4 Lienas, G. (2005) Rebels, ni putes ni submises Editorial Empúries En el llibre, la Carlota, junt amb el seu germà impulsen l'ACEMI( Associació Contra Els Models Imposats)4 on tracten de conscienciar a la gent del que està succeint i el que els estereotips estan fent fer a la gent, ja que la societat segueix els models i els estereotips que els imposen, no fos cas que al ser diferents la seva autoestima disminuís i perdessin l’essència “del que són”. L'ACEMI fa una campanya per recuperar la dignitat que els models els volen treure, on la societat i la gent, critica i exclou a les persones que no segueixen uns referents estètics o de forma de ser i de pensar, volen seguir sent ells mateixos i lluitar contra el que la societat els diu, volen conservar la seva identitat, ni amb això la seva pròpia dignitat ja que no perdre el que són, és el primer pas per a respectarse i poder ser respectats pels altres.
Per últim cal destacar el llenguatge sexista que s'utilitza en el llibre, referenciant alguns exemples com “Ets una nena” com a símbol d'inferioritat cap a un nen o bé l'al·legació suposadament positiva cap a una noia comparant-la amb un noi “La teva filla és tot un home”, però realment és un compliment masclista, ja que estàs desvirtuant l'identitat d'aquella persona per transformar-la en una altre que no és. Altres exemple d'aquest estil vindrien a ser “histérica o bé “sentimental”, la primer utilitzada com un djectiu qualificatiu que s'usa en un sentit pejoratiu, mentre que el segon és un adjectiu qualificatiu expresat en un sentit pejoratiu únicament si es realitza des dels valors masculins.
4 5 Lienas G. (2005) El diari lila de la Carlota. Editorial Empúries. Pàgina 74.
Quina és la relació de la novel·la amb la meva experiència i l'aprenentatge durant l'assignatura? Pel que fa a la meva experiència he tingut la sort o la desgràcia de deixar de ser, en algun moment, sigui més o menys gran de la meva trajectòria, qui realment era, deixant-me abandonat i fins i tot, tenint-me despreci i irritació.
La meva experiència comença en el moment que vaig néixer, ja que segons diuen, els infants neixen amb la seva orientació sexual definida. La meva condició sexual m'ha influenciat i ha estat darrere meu els 20 anys que porto de vida, però concretament l'etapa dels 12 als 16 vaig sentir com per culpa de la meva no heteronormativitat, la meva salut i integritat mental, van patir les conseqüències, de ser l'ésser que sóc(incloc salut i integritat mental en el moment en que a una persona t'assetgen constantment a través de burles i de comentaris despectius). En un moment on la teva vida dóna voltes, que tot el teu món és inestable, i a on la teva autoestima i autoconcepte són fonamentals per la teva existència com a ésser humà conscient, un cop tan dur com aquest t'enfonsa i pràcticament et desintegra, et vulnera com a ésser humà i et denigra com a un objecte inanimat, ja que et sents que qualsevol és superior a tu, on consideres que t'has d'adaptar al que et donen i emmotllar-te a la realitat. ETS DIFERENT!(En majúscules, ja que és el que pretenen que s'integri dintre del teu ésser), i si vols encaixar has de canviar, i per supervivència, i per influència de tots, acabes canviant, ja que ni tú mateix acabes sentintte còmode amb la condició amb la que has nascut, a pesar de saber que no has fet res dolent, a pesar de saber que és una condició on ningú s'ha d'involucrar més enllà, ja que cadascú és lliure d'expressar la seva sexualitat, la seva forma de ser i fer sempre i quan sigui amb respecte sense vulnerar a un tercer. Em sentia com un dels personatges dels que parla la novel·la a través de les cartes, de fet, em sentia pitjor encara, ja que jo, com a individu podia fer-hi alguna cosa i no era capaç d'assumir i de defensar el que era, em sentia impotent, desprotegit, vulnerable, però a al vegada em sentia fastigós i odiós, com si fos un ésser que es mereixés l'exclusió i els atacs constants que els individus que suposadament eren els meus companys, em profanaven agressions verbals sense un motiu aparent, jutjant-me sense saber-ho ni tenir-ho del tot clar, denigrant a un humà que 6 com ells, en algun moment havia tingut por, només que a mi, m'estava arribant en aquell moment i no em podia defensar.
Quan van passar els 15 anys(en el meu cas al finalitzar la ESO ja que al ser de finals d'any no havia complert els 16) vaig realitzar el pas mental que varen realitzar la Carlota i en Marc, el seu germà, vaig començar a integrar-me i a coneixe’m, veure qui sóc i lluitar per defensar el que sóc i el que és meu, a actuar davant de les injustícies de la societat, a expressar-me sense cap por, a viure el que soc. Un dia, en meitat de classe em varen preguntar si era gai, pel que jo vaig contestar: “No, no sóc gai, sóc bisexual.(Tot això amb un somriure)” Ho havia dit davant de la societat que en un passat i com a col·lectiu m'havien vulnerat, però ja, en aquell mateix moment es van mostrar sorpresos davant de la meva afirmació, i sobretot, de la meva seguretat davant del que acabava de dir. Davant de la reacció em vaig sentir feliç de qui era. Pel que vaig extreure com a conclusió que amagar qui ets, ocultar i tancar-se en banda no es la millor opció, ja que acabes ocultant i confonent el que ets, i conseqüentment, perdent la integritat i l'essència, i rebutjant la dignitat que la societat et treu.
La reivindicació, la lluita contra la imposició de l'heteronormativitat com a única via d'existència, el desglossar als individus per les seves condicions sexuals o de gènere, la catalogació de classes, és l'única opció per decidir fermament que nosaltres som igual de íntegres i de dignes que els altres, que la discriminació, s'ha d'acabar, i que en l'autoestima, l'individu és qui ha de fer-se valer. No pretenc que “per compensar” tots aquests mals tràngols hi hagi una discriminació positiva cap aquests col·lectius els quals hem patit una exclusió o una pèrdua de llibertats per qui som, ja que no deixa de ser un desequilibri en les igualtats de les persones, pretenc que cadascú, pugui aprendre i gaudir de qui és, tal com vaig aprendre a fer jo.
Molts cops diuen que, per a que et respectin has de saber respectar, el problema d'aquesta oració es que pots saber respectar, però això no t'assegura que aquest individu es respecti a si mateix. Quan l'autoestima i l'autoconcepte són nuls, és necessari sentir i saber com els altres et respecten per començar a respectar-se, ja que, et reforçarà la seguretat i sabràs que tens un suport sobre el qual poder-te elevar i construir una base de respecte, igualtat i integritat.
7 ...