Sessió Josep Castellà (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 2º curso
Asignatura Ciències Forenses
Año del apunte 2015
Páginas 13
Fecha de subida 14/04/2016
Descargas 11
Subido por

Vista previa del texto

Ciències forenses Sessió Professional 2: Josep Castellà L'Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) és un òrgan tècnic al servei de l'Administració de Justícia, adscrit al Departament de Justícia i dependent de la Secretaria de Relacions amb l'Administració de Justícia.
L'IMLC té les funcions següents: auxiliar els jutjats, tribunals, fiscalies i oficines del Registre Civil mitjançant la pràctica de proves pericials mèdiques, tant tanatològiques com clíniques i de laboratori, previstes a la normativa vigent de medicina forense; i realitzar activitats de docència i investigació relacionades amb la medicina forense.
A Catalunya només hi ha un IMLC. Tot i que es troba subdividit en diferents divisions, des del punt de vista funcional compleix 3 serveis: 1) Servei de clínica medico-forense: Porta a terme dos funcions. D’una banda, realitza valoracions de danys corporals en persones vives. És on hi ha el major nombre de visites. D’altra banda, en la secció de psiquiatria es valoren als individus amb problemes mentals.
Aquest servei s’encarrega dels peritatges mèdic-legals i, en particular, del control periòdic dels lesionats i de la valoració dels danys corporals que siguin objecte d'actuacions processals, així com de l'assistència o vigilància facultativa als detinguts.
2) Servei de patologia forense: S’ocupa dels morts. Té dos seccions:  Anatomia forense: es fa l’autòpsia macro, és la part del treball que el forense fa amb els seus propis ulls. El forense buida el cos d’òrgans, els disseca i els observa.
 Histopatologia: es fa l’autòpsia micro, és a dir, amb el microscopi s’observen òrgans o restes biològiques.
La funció d’aquest servei és la recerca mèdic-legal en tots els casos de mort violenta o sospitosa de criminalitat que hagin succeït en la demarcació de l'Institut i sigui ordenada per l'autoritat judicial, així com la identificació de cadàvers i restes humanes.
1 Ciències forenses 3) Servei de laboratori: Realitza anàlisis biològiques, clínics i de toxicologia, sense perjudici de les competències de l'Institut de Toxicologia que en aquest sentit actuarà com a centre de referència en matèries de la seva especialitat.
A l’IMLC només es treballa per ordre judicial, són funcionaris públics. Es realitzen 4000-45000 autòpsies a l’any.
Dos tipus autòpsies: - Autòpsies judicials: realitzades per forenses a petició del jutge. No es requereix l’autorització de la família.
- Autòpsies hospitals: realitzades per metges especialitzats a petició de la família per aprofundir en l’estudi de les causes de la mort.
Registre Només arribar els cadàvers, se’ls posa un xip per evitar errades d’identificació (Registre per radiofreqüència.).
També es pesen i se’ls pren la temperatura, dades que resulten rellevants per saber el temps que fa que és mort.
Les sales d’autòpsia es troben a la secció d’Anatomia forense.
Identificació L’espai es divideix en una zona neta i una zona bruta. La família ha de reconèixer al seu familiar des d’una sala contigua a través d’un vidre i no pot entrar a la zona on es troba el cadàver per tal de no afegir ni suprimir indicis. El forense, quan es disposi a entrar a l’espai on es troba el cadàver ha de canviar-se de roba per tal de no contaminar l’escenari.
Radiologia Les proves radiològiques s’utilitzen per casos de fractura i per a la recerca de projectils. D’altra banda, també són útils les radiografies de boca per a identificacions.
2 Ciències forenses Antropologia Els cadàvers en fase de putrefacció avançada s’envien al centre d’antropologia de Barcelona. No se’ls pot practicar una autòpsia normal perquè estan molt destrossats. Per tant, el procediment és diferent: primer s’examina el cadàver i després es fa bullir. Un cop bullit, els ossos queden nets i es pot fer un bon estudi antropològic.
Els canvis en el cadàver comencen de seguida (a causa de la falta de sang, la manca de reaccions metabòliques, etc.). La putrefacció comença a partir de les 36h. La primera manifestació és una taca verda a l’abdomen. Més endavant el cos agafa un color verdós-negroide i s’infla. Al cap de 6-9 mesos, gairebé queden ossos. Passaran entre 2 i 5 anys, fins que només quedi cabell, dents i ossos.
Dels 24-25 cadàvers en estat de putrefacció que arriben a l’IMLC, 4-5 són homicidis.
Secció d’histopatologia És la branca que es dedica l’estudi de teixits amb microscopi. Prèviament, s’ha estret del cadàver, s’ha dissecat i s’ha conservat en formol. Normalment, s’estudien mostres, tot i que si el forense ho considera pot estudiar òrgans sencers.
Personal a C.J.
    7 patòlegs forenses adscrits 10 tècnics especialistes en Patologia Forense 2 tramitació judicial 4 auxili judicial Funcional    Unitats Hi ha 9 taules en el centre. Cada unitat està formada per forense i tècnics. Cada dos autòpsies es fa baixar un forense.
Patòleg forense de guàrdia: informes d’aixecament Hi ha un patòleg forense cada dia de guàrdia que controla tota la documentació, informes d’aixecament de cadàver, etc.
Responsabilitat del patòleg forense a tot el procés El forense a qui li toca una determinada autòpsia, farà la macro, la micro i tractarà tot el procés.
Establiment d’un sistema de centralització de cadàvers: el mateix forense s’ocupa de tot el procediment des del principi fins al final. El problema està en que qui fa l’aixecament no és el forense.
3 Ciències forenses 4 Ciències forenses Causes de mort total població Morts naturals El fet que aproximadament el 50% de les morts que arriben a l’IMLC siguin naturals és estrany perquè les morts naturals les tracten als hospitals.
Les dues raons que ho expliquen són: 1. D’aquest 50%, un 30% són morts sobtades i aquestes s’estudien en els serveis de patologia forense.
2. Hi ha morts que en l’àmbit assistencial no es signen i sobrecarreguen el servei de patologia forense.
En la medicina assistencial hi ha reserves a assignar les defuncions, sobre tot en caps de setmana.
Això fa que moltes morts que s’haurien de certificar no es certifiquin. Per regla general, s’acaba realitzant l’autòpsia judicial, que és innecessària.
Homicidis País tranquil perquè la xifra d’homicidis anuals no és molt elevada: uns 25 homicidis.
Causes de mort per sexes 5 Ciències forenses Morts violentes per mesos: suïcidis Augment de suïcidis en durant les èpoques de canvis de temperatura (abril) i als mesos més calents (juny, juliol.
Morts violentes per mesos: homicidis 6 Ciències forenses Morts violentes per mesos: accidents Aixecament 1. IDENTIFICACIÓ  Pot esperar La identificació del subjecte no és un tema urgent, pot esperar, però és molt important ja que per poder enterrar-lo s’ha d’haver identificat prèviament.
o Reconeixement familiar  Cadàver  Objectes personals o Empremtes (primer obtenció d’indicis). El registre d’empremtes dactilars és dels Mossos d’Esquadra.
o Tècniques antropomètriques, odontològiques, radiològiques, etc.
Les proves odontològiques són una manera molt ràpida d’identificar un cadàver en cas que la persona estigui carbonitzada.
Les fitxes odontològiques s’obtenen per via policial. Si els familiars es neguen a donar aquesta informació a la policia, s’ha d’aconseguir una ordre judicial.
Cal especificar que totes les tècniques relacionades amb l’ADN són mètodes comparatius, el que significa que s’ha de presumir qui és el subjecte per poder tenir mostres i poder-les comparar amb les del mort.
7 Ciències forenses Indicis subunguials Senyals particulars 2. CRONOTANATODIAGNÒSTIC (moment de la mort)  Fenòmens cadavèrics: Es presenten en tots els cadàvers en el moment de morir.
o Refredament  Temperatura ambiental i rectal Les primeres hores la temperatura baixa molt poc, després disminueix més ràpidament fins que s’iguala a la temperatura ambiental (unes 24h després).
Per prendre la temperatura interna, es fa a través de la temperatura rectal o fent una incisió a la zona del fetge (temperatura subhepàtica).
A partir de la temperatura ambiental + temperatura interna + pes -> es pot saber l’hora de la mort aproximadament.
o Deshidratació o Livideses Les livideses cadavèriques són taques vermelles a la pell com a conseqüència que la sang ocupa les zones declius, que segueixen una evolució característica. També serveixen per orientar sobre la data de la mort.
8 Ciències forenses Durant les primeres hores post-mortem, el cos és com un rellotge de sorra: la sang es mou en funció de la direcció del cos. Quan passen les hores, això ja no passa. Les livideses també permeten saber si el cadàver s’ha sotmès a canvis posturals.
o Rigidesa Al cap de 3h (inici lent i progressiu) el cadàver es comença a posar rígid a causa d’una gran contractura muscular. Passades 36h aquesta rigidesa va desapareixent.
o TANATOQUÍMIA  Potassi a humor vitri A partir d’una punció a l’ull, es pot arribar a l’humor vitri, que és un líquid que es troba a dins del glòbul ocular. El potassi d’aquest líquid, dóna informació sobre l’hora de la mort ja que en morir, el potassi augmenta amb les hores de forma similar en tots els individus.
El temps que fa que el subjecte és mort és molt important per a la investigació.
Les autòpsies es fan el dia següent de la mort, excepte en aquells casos en què es realitza en el mateix dia per petició expressa del jutge.
Primer s’han d’investigar els estudis biològics i després es poden prendre les empremtes dactilars.
Cronotanatodiagnòstic    Hora de mort: 17 h -> Impossible tanta precisió Hora de mort: entre 20 i 21 hores -> Molt poc probable Hora de mort: entre 4 i 13 hores del dia X. Probablement entre 7 i 10 h. Interval de confiança del 95% -> Molt possible.
És impossible determinar el temps que fa que un individu està mort. En les primeres 24h, el marge d’error és de 2 - 2.5 hores. La dificultat del cronotanatodiagnòstic es troba en el fet que a partir de la mort, comencen una sèrie de canvis biològics que són diferents en cada individu (No s’ha trobat res que evolucioni en totes les persones igual i amb un patró lineal).
Entomologia cadavèrica L’entomologia forense és l’especialitat dins de l'Entomologia Aplicada que s'ocupa de l'estudi dels insectes i altres artròpodes com a evidències científiques en matèries legals, especialment en casos que arriben a un tribunal de justícia.
En el moment en què comença la putrefacció del cadàver, en funció del temps, de les circumstancies ambientals i del lloc de la mort, els insectes que sorgeixen són uns o altres. D’aquesta manera, a partir dels insectes es pot aproximar l’hora de la mort.
9 Ciències forenses 3. CAUSA DE LA MORT  PATOLOGIA NATURAL o Color de la pell o Orificis naturals  PATOLOGIA VIOLENTA o Zones diana  Cap, coll, extremitats superiors ESTUDI DE LA ROBA -> s’utilitza llum ultraviolada per veure taques.
La causa de la mort pot ser natural o violenta. En cas de ser violenta, pot ser de triple origen: accident, suïcidi o homicidi.
Casos  Degollament o Mort criminal -> tall frontal, horitzontal, net o Suïcidi -> tall lateral, oblic, intents previs  Estrangulació o Estrangulació a llaç criminal o Estrangulació manual  Estrangulació i penjament o Estrangulació a llaç -> gairebé sempre és d’etiologia criminal, homicida. Solc baix, horitzontal, complet i poc marcat.
o Penjament -> gairebé sempre és suïcidi. Solc alt, únic, oblic i molt marcat.
 Immobilització -> una persona que no pot bellugar el pit s’ofega per esgotament i per asfixia perquè no pot respirar.
4. CIRCUMSTÀNCIES  TÈCNICA DE TROBALLA D’INDICIS (sang, cabell, marques de peus, marques de vehicles, etc.) o Línia. Exemple: en casos produïts a carreteres, es fan files de persones per a cada línia per tal de no deixar cap zona sense escorcollar.
o Espiral centrífuga o Quadrícula o Estància per estància Cada indici és marcat, numerat i estudiat un per un.
10 Ciències forenses Quadrícula i centrífuga Taques de sang:    Posar-les de manifest: luminol, floreceïna i llanterna U.V.
Fixació i obtenció Patrons significatius o Lliscament: forma reguerols o Contacte: en superfícies que no impregnen o Impregnació: en superfícies que sí impregnen (exemple: llençols) o Projecció: la sang surt projectada a distància  Taques arrodonides si van caure perpendicularment  Taques allargades si el subjecte anava corrent  Taques rodones i perfectes si van caure des d’una distància curta  Taques que s’esmicolen si van caure des de més de 30cm Quan es troba l’arma amb què s’ha causat la mort de la víctima, el forense pot realitzar un control de qualitat ja que un cop examinat el cadàver, suposa quin tipus d’arma pot haver utilitzat l’agressor (arma ideal), tenint en compte que el cos actua com un motlle. Després, només ha de comparar l’arma ideal amb la que pensava que podia ser i veure si coincideixen.
Si el canó de l’arma entra en contacte amb la persona, els gasos que surten de l’explosió interna de l’arma rebenten la pell i provoquen una lesió molt irregular.
A l’IMLC no hi ha prioritats, les autòpsies es fan en funció de l’ordre d’entrada dels cadàvers. El promig és de 6 cadàvers al dia.
En cas de catàstrofe, no hi ha problemes de personal ja que tots els forenses volen ajudar. El problema és la selecció i gestió de tantes persones.
Els protocols de les autòpsies estan estandarditzats internacionalment i els protocols del servei de l’IMLC es basen en la normativa europea.
11 Ciències forenses Morts violentes segons el mecanisme: suïcidis Morts violentes segons el mecanisme: homicidis 12 Ciències forenses Morts violentes segons el mecanisme: accidents 13 ...