Tema 7 - Crisi Finisecular i Imperialisme (2017)

Resumen Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 2º curso
Asignatura Història Contemporània
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 11/06/2017
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona TEMA 7 - CRISI DEL CAPITALISME LIBERAL I IMPERIALISME A finals del segle XIX, es produeix una greu crisi del sector econòmic, el capitalisme entra en recessió i esdevé una de els raons principals per les quals s’expandeix o es motiva el moviment colonialista. Així aquest tema es centra en analitzar la crisi per després ocupar-se de com aquesta influeix en el colonialisme junt amb altres aspectes i en quines característiques va desenvolupar-se aquest moviment.
DEPRESSIÓ FINISECULAR La crisi s’anomena finisecular ja que es troba a la fi del segle XIX I, tot i que no és la primera crisi econòmica del món, les seves característiques si que seran mai vistes, ja que es tracta de la primera crisi de caràcter industrial. En ser industrial, presentarà unes problemàtiques totalment noves, el que posarà als experts en greus problemes. Es passa d’una crisis de tipus antic a unes crisi de tipus capitalista: Com veiem, el canvi és radical, un trencament d’esquemes, ja que les causes i conseqüencies varien totalment, en certs aspectes son fins i tot oposades. Això complicarà molt la tasca dels Estats a l’hora de posar-li fre. El sorgiment i la superació de la crisi portaran a la creació d’un model nou, d’una concepció nova sobre l’economia i les crisis. L’any més dur de la crisi serà el 1894, en que els preus dels productes es reduiràn en fins a un 62% respecte de l’any 72-73, tot i això, els efectes es notaràn fins 1913, any en que els preus no s’hauran recuperat, restant al 60%.
CAUSES DE LA CRISI La crisi com sabem tindrà caràcter de sobreproducció, el que vol dir que el mercat generarà massa càrrgea productiva saturant els mercats, aquesta acció sembla inofensiva però, acaba generant que els productes perdin valor i que tota l’economia perdi la logica d’acció. Aquesta crisi en concret estarà potenciada per tres principals raons: Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona LA CAUSA MONETÀRIA -> El sistema monetari es basava en la covertibilitat de les monedes en or, l’anomenat sistema patró or. Cada moneda tenia una equivalència en or marcada per l’Estat, el valor de un franc equivalia a X grams d’or, la equivalencia acostumava a determinar la força economica del país en qüestió. En aquells moment, la moneda poderosa i estable per excel·lencia era la Lliura britànica, convertible a 7,32 grams d’or. La realitat era que les monedes es lligaven a la lliura la qual feia de divisa base. Aquet sistema regulava de forma eficaç (en teoria) l’conomia estatal, ja que els governs havien de ser disciplinats i coherents a l’hora d’emetre moneda, ja que les monedes impreses havien d’estar respatllades per l’or del banc central, havien de ser convertibles si fos necessari. Per altra banda, a nivell internacional, s’aconseguia que els tipus de canvi entre divises fossin més estables ja que quedaven fixats segons la convertibilitat en or de cada divisa.
La teoria deia que amb la majoria de les principals economies havent adoptat el patró or, la quantitat de diner que circulava havia de ser igual o quasi igual a la disponibilitat d’or mundial.
Un or que estava en augment, ja des dels anys 40 es descobriren jaciments a Califòrnia i Austràlia, els quals s’explotaren i quasi s’esgotaren, portant al descobriment dels grans jaciments d’Alaska i de Sud-Àfrica. Cada vegada que es descobria un jaciment nou, la quantitat d’or disponible es disparava però, en escassejar, l’economia trontollava. I si no hi havia més or, no podia haver-hi més monedes circulant no? Doncs si, la massa monetària no es va estancar, sinó que va seguir creixent gràcies al creixement dels bitllets de banc i del diner bancari, que van acabar esdevenint el 80% de l’oferta monetària disponible, substituint les monedes d’or i de plata. El creixement del diner bancari, només era possible gràcies a que la convertibilitat era estable, el sistema funcionava bé i els bancs tenien diners quan tocava, pel que la gent confiava que el paper moneda tenia el valor (en or) que se li deia. Així, mentre que l’oferta monetària va créixer de forma exagerada, quasi es va multiplicar per 20 en un segle, l’economia real, el PIB dels països es va multiplicar per la meitat, pel que els preus dels productes van disminuir radicalment. A quest fet cal sumar-li dues raons més.
LA GLOBALITZACIÓ DE LA INDUSTRIA AGRÀRIA -> Les millores agràries es difonen per tot el globus i el mercat comença a acollir cada cop més i més estats capaços de produir a bon preu.
Els països europeus amb treballadors més ben pagats no poden fer front als preus amb els quals els països o territoris colonitzats poden produir. Per tant, el mercat global de la agricultura pateix Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona una davallada de preus molt important, el que fa que certes explotacions de l’Europa avançada no puguin competir, ja que no son capaços de produir a un preu inferior o igual al que els arriba gràcies al mercat. Així el sector agrari entra en crisi ja que no te cap sentit produir si no pots vendre. Per exemple l’Argentina és un nou actor en aquest mercat, aconseguint massificar la cria d’ovelles de la Patagònia per exportar carn i llana en grans quantitats allà on fos comprada.
ESGOTAMENT DE LA PRIMERA INDUSTRIALITZACIÓ -> La Industria europea ja ha arribat a tot arreu, ja ha desenvolupat tota la infraestructura necessària per produir els béns de la primera industrialització pel que no hi ha més camí per créixer. Això genera un esgotament dels sectors líders de la Industria, dels sectors líders de l’economia i genera una competència molt elevada entre productors (baixada de preus again). Les conseqüències d’aquesta competència seran les accions dutes a terme entre empreses per evitar la competència, per exemple amb l’efecte de la concentració d’empreses sota una mateixa, o amb la creació de càrtels i monopolis. Aquestes accions serien a vegades tolerades com a Alemanya i a vegades combatudes com als EUA amb la Sherman Antitrust Act de 1890.
EFECTES I CONSEQÜÈNCIES DE LA DEPRESSIÓ A part de les conseqüències econòmiques, la crisi va provocar una onada de canvis per un món connectat gràcies al mercat comercial. En tractem dos principalment: INTENSIFICACIÓ DE L’EMIGRACIÓ TRANS-OCEÀNICA EUROPEA -> A partir de la dècada de 1880, s’observa com la quantitat de persones que surten dels països europeus és molt més alta de la quantitat de persones que entren. Ja la immigració era un factor conegut a principis de segle, però no passava dels 4 milions en general per dècada, això canvia a la dècada de 1880, en que trobem que el global europeu passa de 8,10 milions d’emigrats a 32. Les raons eren vàries, hi havia oportunitats, l’economia creixia a l’altre banda del atlàntic mentre Europa estava estancada, etc... L’emigració es va centrar als Estats Units, els quals reberen 31 milions d’immigrants al segle XIX, però tota l’Amèrica i els països d’Oceània foren destins escollits.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona CRISI DEL LIBERALISME COM A IDEOLOGIA -> La ideologia capitalista nascuda de Smith i Ricardo al segle XVII s’estava posant en dubte, una crisi no havia estat prevista i encara menys, una crisi de tals condicions. Els ideals de consum i treball individual per promoure el capital que havien portat fins aquest punt començaven e estar qüestionats ja que fallaven, a més amb el srgiment d’ideologies com el comunisme o el socialisme, existia una alternativa. Teories com la de l’avantatge competitiu de David Ricardo, en que s’explicava la regulació del comerç internacional començaven a fallar ja que no explicaven la situació actual.
La obertura del comerç es comença a veure com un fet negatiu, ja que és la causa principal o, una de les causes principals, per la qual existeix la crisi. Per això les economies es comencen a tancar en elles mateixes, a replegar-se en el seu propi mercat interior. A partir de 1880 es comença a produir un retorn cap a mesures ceconomiques de caràcter proteccionista, Alemanya 1879, Itàlia 1887, França 1892, Espanya 1892, etc… Els estats entenen que en eixistir competidors tant potents fora del territori nacional, l’economia en surt prjudicada, sobretot en el sector agràri i, es decideixen a posar aranzels al comerç, per tal de fer pujar el preu de les imprtacions i tornar a fer la producció nacional competitiva.
Com veiem en la taula, els Estats comencen a implementar aranzels a partir de la decada dels 80. El cas de la Gran Bretanya és curiós, ja que no fa el procés proteccionista de la resta de països, el Regne Unit redueix a 0 els seus aranzels en un contravolant. La Raó d’aquesta acció economica recau en l’especificitat del model economic britànic que estava molt més avançat industrialment i pel que la producció de manufactures representava un % molt més alt del total de l’economia que el sector agràri, a diferència de la resta de potències europees en que l’equivalència restava 50/50, Gran Bretanya era de 88/12. Per això les exportacions li seguien portant molts més beneficis que el que gastava important. Dinamarca serà un cas semblant, com a país petit es va especialitzar en el comerç i en la indústria de bens manufacturats per poder competir, raó per la qual es va protegir a principis del segle XVIII i desprès es va obrir quan tots es tancaven.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona A part de l’acció proteccionista, la caiguda del model liberal va portar a una INTENSIFICACIÓ DE LA CURSA COLONIALISTA, de les ànsies dels països desenvolupats per subjugar territoris externs. Les causes d’aquesta cursa son diverses i responen a diferents qüestions, però la bàsica és aconseguir controlar la producció d’un territori per extreure’n tots els beneficis. La necessitat de subjugar territoris prové de la crisi en que es trobava l’economia europea, veient com el volum de negoci havia disminuit, Jules Ferry, explicava que era necessàri obtenir nous consumidors per la producció europea; Cecil Rhodes justificava i demanava imperialisme per solucionar els problemes socials que causava la crisi, explicant que controlant territoris es podia solucionar la sobrepoblació i la falta de consumidors, colonitzant s’aconseguia una terra a la qual enviar persones i vendre productes. A part també sorgeix l’àmbit ideologic sobre la diferència racial, personatges com Arthur de Gobineau o Friedrich Ratzel, exposen la idea o creença en una raça superior i en la teoria de l’espai vital respectivament, justificacions ideologiques i “científiques” per al colonialisme. Dos gran arees seràn objectiu de colonialisme: 1 - Àfrica -> El colonialisme a l’Àfrica neix en la ment del britànic Cecil Rhodes (Rhodesia), el que començarà a impulsar la idea del control territorial del continent. Durant el segle XVIII el continent ja havia estat visitat i investigat però, la relació que s’establia era la del comerç, la d’assentaments portuaris que servissin com enclavament pels vaixells que anaven a l’Àsia o a altres territoris. Molt poques zones restaven sota el control total d’una metropoli. Aquesta idea canvia amb Rhodes i l’expansió es va haver d’organitzar. El 1884 Bismarck convoca la Conferència de Berlin, en que es trobaran el gruix dels representants d’Estat europeus amb la intenció de negociar la conquesta o colonització del continent africà. Bixmarck promou la conferència perquè sap que Alemanya està en una posició dèbil (recent unificada) i que va tard (tots tenen assentaments) ja que la recent unió economica encara no havia fructiferat prou, no tenia colonies antigues com portuguesos i espanyols. La idea és utilitzar el seu poder politic a Europa per transmetre’l en poder colonial a l’Àfrica. Es procedeix, per tant, a la Partition on Africa (1885 - 1914), en que les potències europees es repartiran els territoris seguint interessos comercials i enclavaments portuaris previs. Sempre segons la força de l’Estat.
Pep Rueda Sabala Pep208 2017 Universitat de Barcelona Tot i que la repartició de territoris estava bastant establerta, això no va evitar que en certs casos els enfrontaments o xocs es produissin, per exemple a Fashoda el 1898 s’hi trobaren anglesso i francesos en cami de colonitzar i l’enfrontament es va evitar per molt poc.
MUNDIALITZACIÓ Per primer cop (abans de la IWW) es pot observar que existeix una globalització dels successos mundials. Les notícies s’escampen per tot el món parlant de racons inhòspits més enllà de la imaginació. Les vinyetes satíriques ocupen un gran rol en escampar la informació a nivell mundial.
2 - Àsia -> Al continent asiàtic hi trobem unes característiques diferents, es tracta d’un territori més conegut, en que existeixen institucions administratives pròpies que exerceixen control, Estats amb els quals, fins aquest moment, s’hi havien establert contactes comercials.
El que el feia molt atractiu era que en aquella regió s’hi trobaven més de 600 milions de persones, un gran focus de possibles futurs consumidors. El bloc asiàtic es pot dividir en 3 grans zones en que l’acció va ser diferent per adecuar-se a les condicions: 1. La Índia -> La zona d’acció directa de la Gran Bretanya, amb la qual ja havia tingut molt contacte. El 1858 la corona anglesa agafa les regnes del control de les indies substituint a la Companyia de les Índies Orientals, iniciant el colonialisme real (lligat a un estat metropoli). El control és directe.
2. Indoxina/Àsia Sudoriental -> És una zona molt disputada, en ser illes, la majoria de potències havien establert contacte i ports comercials en diversos punts. Els holandesos aprofiten el contacte previ per apretar el control i estavlir un domini total a Indonesia.
Els francesos comencen establint punts comercials al sud i es van expandint cap al nord durant el s. XIX. USA accedeix i es queda les filipines guanyant-li a Espanya, etc… Estableixen controls totals aprofitant la superioritat.
3. La Xina -> Es tracta d’unImperi enorme, en un moment de descrèdit i deficiència, tant bast que no es pot governar. Es potències es barallen per un lloc a Xina, però sense la voluntat d’establir control directe. La idea és aprofitar al màxim sense malgastar administrativament. Van penentrant lentament dins un Imperi que resistirà fins 1911.
Volen convertir la Xina en un mercat de consum, Guerres de l’Opi.
...

Comprar Previsualizar