Malaltia vascular arterial (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Enfermería - 2º curso
Asignatura Infermeria Clínica I
Año del apunte 2016
Páginas 13
Fecha de subida 29/04/2016
Descargas 25
Subido por

Vista previa del texto

CURES INFERMERES A LA PERSONA AMB TRASTORNS VASCULARS: MALALTIES VASCULARS ARTERIALS: MALALTIES VASCULARS ARTERIALS: PREGUNTES FISIOPATOLOGIA: 1. A la palpació del pols arterial, la simetria indica: a) Presencia de pols amb una meitat del cos i a l’altre no b) Presencia o disminució de pols en dues zones contra laterals del cos c) Disminució del pols a una arteria d) Disminució de la freqüència del pols.
2. La causa orgànica mes comú de la IA aguda es: a) Estenosi aòrtica b) Obstrucció per trombus c) Vasoespasme d) Arterioesclerosi 3. Quins són els símptomes més freqüents de la isquèmia arterial aguda extensa? a) Dolos sobtat, coloració, vermella i pols augmentat b) Dolor sobtat, pols augmentat i pell calenta c) Dolor sobtat, pell pàl·lida i freda i pols disminuït d) Totes son certes 4. A quina patologia venosa corresponen els següents signes i símptomes: ingurgitació jugular, fàcies vermell, cianosi i edemes facials? a) Síndrome de la vena cava inferior b) Síndrome de la vena cava superior c) Insuficiència venosa aguda a les extremitats inferiors d) Limfedema 5. En l’estadi 2 (claudicació intermitent) de la isquèmia crònica de les extremitats es pot observar: a) Úlceres als peus pies b) Dolor important durant la marxa c) Manteniment dels polsos arterials per sota de l’obstrucció d) Gangrena de l’extremitat ANATOMIA VASCULAR ARTERIAL: - - Centrífuga: del cor als teixits Ramificació: de vasos grans a petits Zones de bifurcació Característiques:  Elasticitat  Contractilitat Capa externa: túnica adventícia: fibres de colagen Capa mitja: fibres musculars i elàstiques Capa interna: endoteli: epiteli escamós simple i fibres elàstiques ANEURISMES: - Poc infreqüent - - - - Dilatació localitzada en un punt en concret que ja estava afeblit per una malaltia o no Dilatació prominent localitzada que es forma en un punt afeblit de la paret arterial Hipertròfia Es tracta d’un arteria degenerada, que no fa el que faria en situació normal Genera dificultats de coalls (gran formació. Els va deixant anar) i circulació És important saber en quina artèria es troba La gran majoria de les aneurismes es troben a nivell cerebral i a nivell aòrtic (acaba produint la mort).
Complicacions:  Trencament  Hemorràgia AAA (aneurisma dissecant d’aorta abdominal): més greu, més freqüent, més conegut  Dolor abdominal intens sobtat, pal·lidesa, sudoració, hipotensió, taquicàrdia, inquietud, pèrdua de la consciència per hipovolèmia, abdomen pulsàtil  Hi ha poc marge  El pacient acabarà produint un xoc aviat  Inestabilitat hemodinàmica greu  Tota la volèmia queda en l’espai peritoneal La cirurgia cardíaca no té punt intermig. O va bé o no va bé.
Causes:  Hi ha molts desconeguts, que és la major part, i el pacient no sap que el porta  Traumatismes: impacte en els vasos importants pot generar un aneurisma  Arterioesclerosi  Carència hereditària d’elastina  Defectes congènits  Hipertensió severa  Infeccions Per poder confirmar-ho, es realitzen diferents proves diagnòstiques.
Al pacient preoperatori cal informar-lo i preparar-lo.
Monitorització hemodinàmica del pacient, col·locació del catèter arterial.
S’ha d’obrir al pacient per canviar l’artèria. No es pot reconstruir El tub blanc que s’insereix és el que acaba substituint l’artèria.
Es sutura la ferida quirúrgica.
ARTERIOESCLEROSI: - Arterioesclerosi + ateromatosi = obstrucció total de l’artèria (disminució del diàmetre intern de l’artèria) Factors de risc:  Modificables:  Tabaquisme  Diabetis mellitus  HTA  Dislipèmia  Obesitat  Sedentarisme  Estrès  Immodificables:  Edat  Sexe (més freqüent en homes que en dones)  Herència genètica (hipercolesterolèmia familiar) ISQUÈMIA AGUDA: TROMBOSI O EMBÒLIA: - Molt freqüent Interrupció del aport sanguini a una extremitat Isquèmia aguda: sobretot provocada per embòlia o trombosi Trombosi: obstrucció total o parcial d’un vas provocada per un trombo (coall de sang) Embòlia: provocada per un coall, greix (molt freqüent), aire, infeccions importants, tumors. Obstrucció total o parcial d’un vas Isquèmia aguda: disminució o interrupció de l’aport de sang en una extremitat. Sobretot en el cas de les extremitats inferiors per gravetat.
Signes: - -  Pèrdua de vascularitat: des d’on hi ha la obstrucció en endavant, que provoca la pèrdua de sensibilitat i de polsos distals  Dolor intens i sobtat que no cedeix amb el repòs  Dolor: s’ha de saber com es el dolor i on es troba. No cedeix  Pal·lidesa  Fredor  Impotència funcional  Formigueig  Alteracions sensitives  Absència de polsos distals Causes:  Trombosi arterial: degenerativa x arterioesclerosi, inflamatòria, traumàtica  Embòlia  Traumatismes o mecanismes de compressió externa (tumors, síndrome d’aixafament, hematomes) Urgència vital Sense tractament: hipòxia tissular, alteracions endoteli, vasoconstricció, agregació plaquetària, trombosi, acidosi i necrosi: amputació Al passar de cop, es tracta d’una emergència MALALTIA VASCULAR ARTERIAL PERIFÈRICA CRÒNICA: - - - Disminució lenta i progressiva del flux sanguini a una extremitat Xarxa de circulació col·lateral a través de branques arterials secundàries que mantindran la circulació distal Manifestacions clíniques (obstruccions >70%) El pacient ha anat acostumant-se a la situació en la qual es troba i a les molèsties.
No és una emergència perquè es cos es va adaptant Causes:  Arterioesclerosi obliterant (95% casos)  Arteritis  Aneurismes Localitzacions habituals: zones de bifurcació arterial o zones de curvatura  Bifurcació aòrtica  Ilíaques  Femorals Clínica:  Lenta i progressiva  Claudicació intermitent  Dolor muscular constrictiu durant la deambulació que obliga al malalt aturar-se i cedeix amb el repòs.
 Els símptomes es repeteixen quan es camina la mateixa distància i s’escurça en pujar una pendent o pujar escales.
 Comença a tenir dolor muscular a l’hora de caminar. Es cansa. Al cap d’una estona de descansar se li passa però al tornar a caminar, ha de parar pel dolor.
 Tot depèn de la posició del pacient, que va canviant de color. Canvis de coloració són fàcils de detectar  Canvis de color als canvis de posició  Pal·lidesa quan s’aixeca 45º - -  Envermelliment quan es manté en decliu  Pell brillant  Fredor  Retard en l’ompliment capil·lar i venós després d’aixecar l’extremitat  Disminució dels polsos  Trastorns tròfics de la pell  Atrofia muscular  Es poden començar a observar úlceres de primer grau Clínica fases avançades:  Dolor en repòs: s’incrementa amb el decúbit no deixant dormir al malalt (el malalt es frega el peu)  Lesions necròtiques (nafres per isquèmia)  Gangrena: es poden observar si el pacient és molt deixat o si el sistema sanitari no realitza una intervenció o assistència adequada  Seca  Humida Diagnòstic:  Anamnesi: completa, concisa, momentània. No estar molta estona realitzant la anamnesi.
 Exploració física: o Important saber quins polsos són els que estan alterats. Saber la força de l’arribada de la sang en la zona. És imprescindible o Color (pal·lidesa/envermelliment) o Edema o Palpació de polsos (disminuïts o absents) o Canvis de temperatura (fredor) o o Atrofia muscular de la pell i annexes Presència d’alteracions tròfiques, ulceracions o gangrena  Proves complementàries: o Proves no invasives: són les més freqüents o Oscil·lometria: o Pletismografia arterial: al pacient se li posen manguitos en les extremitats superiors i inferiors, en diferents punts. Diu si en algun punt hi ha alguna obstrucció parcial o total. La màquina crea un paper amb una corba, on es pot observar on hi ha una correcta vascularització o una obstrucció.
o Ecografia simple o Ultrasonografia doppler d’emissió contínua o polsada. Identifica canvis de flux sanguini a través de la pell o Índex turmell-braç:  Depenent de la xifra, es pot saber quant té obstruïda el pacient l’artèria.
 Quocient entre PAS del turmell i PAS del braç.
 Doppler + manegots arterials per determinar pressions  Quocient 1 o superior: extremitat sense oclusió  Valors entre 0’5 i 0’8: claudicació  Menors de 0’4: obstrucció greu  Menors 0’3: presència de gangrena isquèmica o El test d’exercici en banda sense fi: cinta de córrer. Es tracta d’una prova d’esforç o ECO-doppler, conèixer la morfologia del vas i presència i direcció de turbulències o Proves invasives: o Arteriografia convencional, visualització a raigs X de l’artèria o Angioressonància amb contrast, amb contrast per delimitar l’anatomia abans de la cirurgia de revascularització.
ARTERIOPATIA DIABÈTICA: - En tot l’arbre vascular, sobretot en el cas dels vasos de baix calibre Sobretot en els diabètics no controlats Angiopatia: més freqüent Neuropatia: problema de la sensibilitat de les zones Clínica:  Pell freda i atròfica (si neuropatia + vasculopatia)  Pell calenta (si només neuropatia)  Disminució del pèl del dors del peu  Engruiximent de les ungles  Increment de la freqüència d’infeccions fúngiques que triguen molt a curar  Atròfia del teixit subcutani  Associació amb neuropatia: parestèsies i disminució o absència de sensibilitat tèrmica i dolorosa.
 Atròfica: es poden començar a observar lesions  Pell calenta: una T una mica elevada del que es trobava en el cas de tenir només neuropatia.
 Engruiximent de les ungles: molt freqüent  No tots els diabètics tenen neuropatia, que aquests no tenen alteració de la sensibilitat.
TRACTAMENT MÈDIC HABITUAL: OBJECTIUS: - Restablir la circulació de l’extremitat afectada Alleujar la simptomatologia Evitar la progressió de la malaltia Reduir el risc de complicacions trombòtiques - Aneurismàtic: l’únic tractament és la intervenció quirúrgica TEP: pot acabar comprometent la vida del pacient Farmacològic  Antiagregants     Anticoagulants Fibrinolítics Vasodilatadors Agents reològics: pentoxifilina - Quirúrgic  Indicacions: o Isquèmia aguda de causa trombòtica o per embòlia o Malaltia vascular crònica amb símptomes progressius greus o incapacitants (estadis de Fontaine IIb, III i IV) o Simpatectomia lumbar o Tècniques desobliterants o Empelts de substitució o Empelts de derivació o Amputació  Només tindrà efecte en el cas que el pacient tingui un trastorn isquèmic agut per causa trombòtica o per embòlia  En el cas de malaltia crònica, ha de ser avançada  Simpatectomia lumbar o Cirurgia hiperemiant o Definició procediment: extirpació de ganglis de la cadena simpàtica lumbar per evitar i suprimir la vasoconstricció a les EEII i mantenir un estat de vasodilatació perifèrica permanent o Indicacions: Arteriopatia oclusiva crònica distal sense possibilitat de revascularització directa o Evitar la vasoconstricció de la zona o El pacient tindrà l’extremitat en vasodilatació permanent.
o És incòmode per al pacient.
o Resol el problema de la isquèmia o Mesura desesperada en el cas de la arteriopatia crònica.
 Tècniques desobliterants: o Eliminar l’obstrucció que impedeix el flux normal de sang a través de les artèries  Isquèmia aguda  Arteriopatia crònica o Percutànies: angioplàstia transluminal percutània. Dilatació llum arterial catèter amb baló  L’angioplàstia transluminal percutània (ACTP) dilatació de la llum arterial estenosada a partir de la inserció d’un catèter proveït d’un baló al seu extrem distal. El catèter s’introdueix fins a la zona ocluïda i s’infla gradualment fins eliminar l’oclusió o Quirúrgiques: intervenció directa. Es vol retirar un trombo a cos obert. S’ha de tenir molt clar on es troba el trombo.
 Endarterectomia: placa ateroma.
 Les caròtides són molt sensibles a acumular trombes. Es reconstrueix l’artèria amb l’objectiu que no hi hagi fugues.
L’artèria no està degenerada.
 És un procediment quirúrgic que extreu del revestiment d’una artèria, la placa que s’ha format mitjançant una incisió quirúrgica en un punt determinat de l’artèria.
 Trombectomia: extracció per la mateixa tècnica però d’un trombus  Embolectomia: extracció quirúrgica d’un èmbol d’una artèria perifèrica a través de conduir-lo amb un catèter fins el punt on es pot fer la incisió i extracció de l’èmbol  Empelts de substitució: retirada o substitució d’un segment arterial ocluït mitjançant la col·locació d’un empelt per restablir la continuïtat de l’artèria o Definició procediment: mantenir continuïtat arterial amb:  Sutura i anastamosi  Col·locació d’una pròtesi sintètica de dacron o politetrafluoroetilè  Autoempelt de vena invertit (generalment safena) o Indicacions:  Aneurisme aortofemorals, aortopoplitis, femoropoplitis i femorotibials  Aneurismes molts grans amb risc elevat de sagnat, no es ressequen totalment, s’obren i es col·loca la pròtesi al seu interior  Empelts de derivació: manteniment d’un segment arterial ocluït establint un nou pont o derivació mitjançant la col·locació d’un empelt per eludir-lo.
o Arteriopatoa crònica de les EEII o Objectiu: portar la sang des d’un de l’artèria anterior a la lesió a un altra punt més enllà de l’obstrucció o Definició procediment: mantenir continuïtat arterial amb:  Pròtesi sintètica (de dacron o PTFE)  Vena safena invertida in situ (en el cas de by-pass femoropopliti) o Complicacions:  IAM  Ictus  Infecció de l’empelt  Embòlia perifèrica  Disminució del apetit sexual  Cures preoperatòries al malalt sotmès a cirurgia vascular: o Cirurgia amb un alt risc cardíac. Identificar risc individual o Proves complementàries habituals i específiques (oscil·lometria, ECO, Doppler, ultrasonografia i TAC abdominal) o Ingrés nit anterior: cirurgia aorta o Casos urgents (aneurismes): monitorització UCI o Dejú preoperatori o Higiene i preparació pell o Reserva de sang o Suspendre tractament antiagregant entre 7 i 10 dies abans de la intervenció quirúrgica  Cures postoperatòries al malalt sotmès a cirurgia vascular: o Constants vitals horàries i ECG per control arítmies o CVC per serumteràpia, medicació, drogues vasoactives i control de PVC o Control de diüresi (sonda Foley + urimèter). Avaluar presència d’hematúria (cirurgia d’aorta). Balanç d’entrades i sortides de líquids.
o Control perímetre abdominal: regla numerada o Control polsos distals: femoral, popliti, tibial i pedi. Comparació d’ambdues extremitats. Avisar si estan absents o són molt febles o Control coloració i temperatura d’EII. Avisar si fredor, pal·lidesa o Avaluació funció sensitiva i motora d’EEII cada hora (primeres 24h). Avisar si dolor agut i parestèsies. Posició EEII per sota del cor o Realitzar extraccions d’analítica programada postoperatòria o Control de dolor i administració de teràpia analgèsica o Valoració característiques i quantitat de dèbit a través del drenatges. Avisar si pèrdua >100ml/h o té aspecte de sang molt vermella o Observar estat de la ferida. Marcar si existeix sagnat o Valoració i control de la via aèria per detectar complicacions respiratòries.
Administració d’oxigenoteràpia o manteniment de la ventilació mecànica si s’escau.
o Repòs absolut amb el capçal aixecat entre 30-45º. Mantenir EEII per sota pla del cor o Administrar la medicació antiagregant i anticoagulant prescrita o En cas de tractament anticoagulant amb heparina evitar les puncions intramusculars i arterials TÈCNIQUES ESPECÍFIQUES: COL·LOCACIÓ ENDOPRÒTESI (STENT): - Dispositius metàl·lics expandibles, que s’insereixen a una artèria per mantenir permeable la llum del vas per evitar que es torni a estenosar o ocluir Col·locada l’endopròtesi vascular començarà a formar-se teixit a sobre d’ella pocs dies després del procediment Per evitar la trombosi, és necessari l’administració d’antiagregants plaquetaris (AAS, clopidogrel) o anticoagulants orals Complicacions:  Sagnat en el punt d’inserció del catèter  Coàgul de sang o lesió al vas en el punt d’inserció -  Coàgul de sang dins el vas tractat amb angioplàstia o endopròtesi (oclusió o dissecció)  Infecció en el lloc d’inserció  Re-estenosi  Arítmies cardíaques  Dolor toràcic Cures d’infermeria al malalt sotmès a angioplàstia i col·locació d’endopròtesi:  Repòs absolut del malalt en decúbit supí a 0º durant les primeres 24h  Constants vitals horàries (ECG, PA, FC, FR, Tª, SaO2)  Observació de l’apòsit compressiu de la zona de punció  Control de polsos perifèrics de l’extremitat puncionada  Valoració de coloració, temperatura i sensibilitat de l’extremitat afectada  Els introductors es retiraran a les 4-6h postintervencionisme  Observar l’emissió d’orina (característiques i qualitat)  Iniciar la tolerància hídrica a les 6-8h postintervencionisme. Al malalt se li prescriurà un bon aport de sèrums per afavorir l’eliminació del contrast  A les 24h incorporació del llit i la sedestació en cadira controlant en tot moment si existeix sensació de mareig ...