Desenvolupament en l'edat adulta (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 1º curso
Asignatura Psicología evolutiva II: de la adolescencia a la vejez
Año del apunte 2017
Páginas 10
Fecha de subida 11/06/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

Psicologia Evolutiva II. De l'adolescència a la vellesa Eunice Martínez Sintes EL DESENVOLUPAMENT DE L'EDAT ADULTA _______ Noció de l'edat adulta. Noció de l'edat adulta segons 2 criteris: 1. Edat cronològica.
• Edat adulta primerenca o juventut adulta • Edat adulta intermèdia o maduresa (40/45-60/65 anys) • Edat adulta tardana o vellesa *Aquest criteri no acostuma a ser considerat tan rellevant.
2. Rols o vivencies personals. (Rutes evolutives) – Desnormativització en l'edat de les trasicions de rol. Actualment els costums han canviat, degut a la diversitat de cultures i de pensament.
En la trajectòria vital de tot individu hi ha una ruta evolutiva particular que passa per diverses ftes també evolutives. En aquestes, la persona assumeix diferents rols, però aquestes no són necessàriament normatives i generalitzables, sinó que més bé es veuen determinades pel context històric, polític, social, cultural, familiar,etc. Alhora que els trets individuals de cada persona també van dibuixant aquesta ruta. Per tant, té lloc una pluralització de les rutes evolutives (diversitat de situacions, en sentit ampli). Per exemple, abans en el nostre país, una fta evolutiva característica o defnitòria de l'etapa d'adultesa era casar-se i tenir flls. En canvi actualment, potser és prioritzen altres ftes evolutives com l'èxit acadèmic i laboral.
Observem que té lloc una desnormativitazavió de l'edat de les transicions de rol.
-Algunes consideracions“Període de la vida en què els individus duen a terme un determinat conjunt de tasques de desenvolupament que varien segons societat i moment històric, i codifcades d'acord amb un sistema de valors personals i culturals” ____ Havighurst ____ 1972 • Des del punt de vista de la psicologia social, som adults en la mesura que som percebuts com a tal. (Teories de la identitat social) Es consideren algunes tasques de desenvolupament com a pròpies de l'etapa adultesa, com són: • Assumir responsabilitats socials i cíviques • Ajudar els flls a convertir-se en adults responsables i feliços.
• Treballar i matenir una satisfacció amb la feina pròpia.
• Desenvolupar activitats de lleure i satisfacció personal.
• Tenir una vida de relació en parella i afavorir-ne el desenvolupament mutu.
• Ajustar-se a la vellesa dels progenitors i cuidar-los.
Els adults són la “generació al comandament”, són cuidadors del passat i del futur.
Psicologia Evolutiva II. De l'adolescència a la vellesa Eunice Martínez Sintes - Serra, Gómez- Pérez, Pérez-Blasco i Zacarés1998 Aquests autors realitzaran una tasca d'exploració al voltant de la idea que en l'edat adulta és especialment rellevant que es doni una autoavaluació d'esdeveniments vitals normatius i no normatius per part de l'individu.
___ - Erikson 1970 Introducció del concepte de generativitat L'adultesa constitueix el vincles entre el cicle vital individual i el cicle de les generacions, que a més mostra una preocupació per a establir i guiar la seva generació.
Els autors parlen de tres tipus diversos de generativitat, és a dir diferents camps en els quals la persona adulta genera elements de rellevància social i/o personal: • • • Generativitat Parental. (Caràcter procreatiu) L'adult ha de respondre a les necessitats de les generacions més joves, ja sigui com a pares o com a avis.
Generativitat Laboral. (Caràcter productiu) L'adult a de produir coneixement i avenç per deixar una herència a les generacions posteriors.
Generativitat Cultural. (Caràcter creatiu) L'adult ha d'incrementar el potencial cultural.
És auqesta una descripció real de l'adultesa? O un model perfecte de l'adult? (és el model pel què s'aposta) L'edat adulta i la crisi de la meitat de la vida. Implica el fet de qüestionar-te la pròpia vida i esdevé un moment d'oportunitats.
- Levinson1978 Possibles manifestacions • • • • Sentiment intern de fssura personal : les coses no han anat com s'esperava.
Ruptura amb el passat i reorientació: trenca amb el passat i es presenta un nou futur.
L'aparició de símptomes físics com infarts o alteracions del son...
Frustracions i sensació del pas del temps (reavaluació de la vida) - Vaillent2002 Model de transicions • • • Es rebutja la crisi com a esdeveniment normatiu. No tothom la passarà, només aquells que es replantegin la seva vida i realitzin l'autoavaluació.
L'aparició de la crisi vidrà condicionada per els aconteixements que vagim succeïnt al llarg de la vida, per la visió que es tingui d'aquests esdeveniments i per la percepció i opinió dels altres.
Aquelles persones que elaborin autoavaluacions es trobaran amb necessitats de canvi.
Psicologia Evolutiva II. De l'adolescència a la vellesa Eunice Martínez Sintes VARIABLES MEDIADORES DE: CARÀCTER PSICOLÒGIC. Percepció de l'esdeveniment, estratègies d'adaptació i suport social percebut.
CARÀCTER SOCIAL. Representacions socials dels esdeveniments.
TASQUES BÀSIQUES DE L'ADULTESA • Saviesa vs potencia física • Socialitzar vs sexualitzar (durant l'adultesa intermèdia té lloc el climateri (declivi, canvis hormonals, pèrdua de les característiques i l'energia sexual)- cerca d'equilibri • Flexibilitat vs rigidesa emocional (component primordial per a què els individus es puguin adaptar als canvis).
• Rigidesa cognitiva vs flexibilitat cognitiva Durant l'etapa de l'adultesa hi ha certes característiques o tasques, segons les anomenem, que experimentaran certs contrastos. Aquests canvis no impliquen un declivi necessàriament, sinó que es tracta d'un procés de pèrdues i guanys.
___ DESENVOLUPAMENT FÍSIC EN L'EDAT ADULTA  Canvis físics observables: Senescència: comença a fnals de l'adolescència.
A partir dels 20 anys es comença a produir una pèrdua de col·lagen i la pell es va tornant més prima, seca i menys flexible. Aquest fet causa que es comencin a generar arrugues.
En relació als cabells, té lloc l'aparició de les canes i una pèrdua quantitativa i qualitativa. Les canes es produeixen per una pèrdua de les cèl·lules de pigmentació, canvis hormonals i reducció d'irrigació sanguínia.
A partir dels 40 anys, es produeix també una pèrdua d'alçada. Incrementà en canvi el pes en un 40% de les dones i en un 30% en els homes. Circumstàncies que faran imprescindible una alimentació equilibrada, l'activitat física i una hidratació constant. A més, cal esmentar que en aquesta edat s'experimenta també una pèrdua de la sensació de la sed, que farà encara més necessària la hidratació intencional.
 Canvis associats al funcionament sensorial Durant aquesta etapa (al voltant dels 40 anys) tenen lloc canvis en la visió i l'oïda fonamentalment, que afectaran a la vida quotidiana dels individus. Primerament, es donarà una disminució de la mida de la pupil·la , el qual ocasiona que arribi menys llum a la retina. La pupil·la s'obre i es tanca (reflex d'acomodació) amb més difcultat.
A partir dels 40 anys es produeix també una pèrdua auditiva rellevant (pèrdua de sensibilitat a algunes freqüències).
En relació a aquestes característiques del desenvolupament natural dels individus (normativa d'edat) observem que la vivença d'aquestes per part de la persona també es veurà afectada per la representació o perspectiva social (normativa històrica o social). Concretament, s'observa que en les nostres cultures està més acceptat portar ulleres que portar audífons.
Psicologia Evolutiva II. De l'adolescència a la vellesa  Eunice Martínez Sintes Canvis associats al funcionament del sistema reproductor CLIMATERI FEMENÍ.
Per una banda, la dona experimenta canvis fsics, principalment de tipus hormonal, que afectaran a aspectes emocionals i psicològics.
Els canvis físics associat amb el sistema reproductor, rep el nom de menopausia. Aquesta és, en essència, una disminució de la producció hormonal, que ve donada per un descens d'estrògens.
Clínicament la fase de menstruació dura 12 mesos, es dóna al voltant dels 50 anys (l'edat és hereditària) i és precedida per una fase premenstrual.
Aquests canvis en el sistema hormonal reproductor, provoquen una inestabilitat vasomotora (repercuteix en l'equilibri homeostàtic), que afecta directament al mecanisme de control de la temperatura corporal, causant canvis sobtats, suors i acalorament. També és habitual que es donin períodes d'insomni com a conseqüència del desequilibri en la temperatura. Aquests canvis descrits i falta de repòs, revertiran en conseqüències tant físiques – sequetat a la pell, sequtat ocular, escursament del teixit vaginal, disminució de la lubricació vaginal, pèrdua de la massa temporal, pèrdua en el calci(osteoporosis), increment del dipòsit de greixos a les artèries (alteracions cardiovasculars) -,com psicològiques – canvis d'humor.
No obstant, les conseqüències de la menopausa no són universals. Hi ha estudis que demostren que va en funció de l'actitud de la dona enfront els que comporta l'envelliment. Si que s'ha vist que dins d'una mateixa cultura hi ha similituds.
La menopausa és universal, però les conseqüències o simptomatologia d'aquesta no ho és; no és global. Estudis transculturals mostren que en funció de la mirada i l'actitud sobre els canvis, les conseqüències viscudes poden variar.
Al japó, la cultura exalta la vellesa i per tant, la menopausa és rebuda positivament. A la Índia, els canvis són positius en la vida i repercuteixen en els drets de la persona, ja que en deixar de tenir la regla, deixen de ser considerades dones i passen a formar part d'un altre sector de la societat amb uns altres estatuts. A Israel o a la Xina, la pèrdua de la fertilitat pot representar un esdeveniment alliberador (“ ja no és la meva missió fer nens”, deixar de ser impura...) En conclusió, la percepció cultural , social i particular que la dona té de la seva situació en l'evolució o canvis físics (menopausa) que experimenta, repercuteix en la vivença dels símptomes.
 Un canvi universal no té una traducció objectiva i global en la psicologia dels individus.
No existeixen solucions per a canviar aquesta realitat, però sí que hi han aspectes o hàbits que ajuden a minimitzar els efectes d'aaquests canvis i els problemes que comporten: tenir una alimentació equilibrada, realitzar activitat física,etc.
 Tots aquest trasbals psicològic que els canvis físics en el sistema reproductor generen, que són bàsicament canvis hormonals, s'anomena: CLIMATERI Psicologia Evolutiva II. De l'adolescència a la vellesa Eunice Martínez Sintes CLIMATERI MASCULÍ.
Per una altra banda, l'home experimenta també aquest climateri, que es refereix als canvis físics propis del procés d'envelliment, els quals també tenen efectes psicològics en la persona.
Els homes, continuen hormonant de manera constant (aproximadament fns els 60-70 anys d'edat) i després el declivi serà molt gradual.
El nivell de testosterona disminueix en funció que minva l'activotat física i sexual i l'estrés augmenta.
Les ereccions són més problemàtiques. L'esperma reposa constantment, tot i que disminueix en quantitat i moviment.
____ DESENVOLUPAMENT COGNITIU EN L'EDAT ADULTA Des de la perspectiva piagetiana a l'adultesa, regeix el pensament formal i per tant no té interés d'estudi, degut a què un cop assolit aquest, el pensament formal, en l'adolescència, el proces s'estabilitza. No obstant existeixen altres perspectives que aporten altres matisos: PERSPECTIVA PSICOMÈTRICA Strassen-Berger i Thompson (2001) Es basen en les proves experimentals psicomètriques, les quals es fonamenten en la teoria de les intel·ligències múltiples. Aquestes mesuren la velocitat/rapidesa i el processament cognitiu, i són per exemple el WISC-IV, el K-ABC (en infants).
• • La intel·ligència fuïda. És l'habilitat per aplicar aprenentatges i percebre relacions noves, la capacitat de raonar en termes abstractes. Aquesta evoluciona progressivament fns a l'adolescència i inicia el seu deteriorament durant l'adultesa. (part manipulativa del WISC-IV) La intel·ligència cristalitzada. Es vincula i depèn de la informació emmagatzemada i la seva recuperació, dels coneixements adquirits culturalment i del grau d'automatització dels mateixos per realitzar tasques cognitives complexes. Millora amb els anys sempre que hi hagi entorns estimulants i s'estigui mentalment actiu.
L'exercici i desenvolupament cognitiu o de la intel·ligència esdevé, per tant, una activitat social que és necessari anar treballant. (part verbal del WISC-IV) *Respecte a l'adolescent, l'adult/a actiu/va mentalment i amb intel·ligència cristalitzada, obtindrà millors resultats en les proves psicomètriques.
TESI El desenvolupament cognitiu en l'adultesa no comporta un declivi gradual i global de totes les habilitats cognitives. És qüestionen que hi hagi un declivi de totes les habilitats. Els resultats de les proves dels autors, sotenen la tesi de què el desenvolupament cognitiu no mostra un declivi generalitzat en totes les capacitats cognitives; algunes es conserven i d'altres tenen un declivi gradual. Pel que fa a la intel·ligència fluïda si que s'observa un deteriorament, però no té perquè produir-se en relació a la cristalitzada.
Psicologia Evolutiva II. De l'adolescència a la vellesa Eunice Martínez Sintes PENSAMENT POSTFORMAL EN L'ADULTESA _____ - The life's bridge? Born to death?El pensament adult, a diferència de l'adolescent és relativista, en tant que accepta les realitats que també requereixen un compromís i presa de decisions. L'adult és conscient que existeix la contradicció i accepta amb més facilitat els canvis (cosa que és una difcultat en l'etapa de l'adolescència).
El pensament relativista li permet entendre determinats esdeveniments , analitzant-los a partir del cotext en què es desenvolupen, fet que marcarà que no hi hagi una solució única enfront la realitat. No hi ha veritats absolutes sobre com es viu la realitat.
Els adults desenvolupen el pensament dialèctic, és a dir la capacitat de conviure ab els estats d'incertesa.
Tenen la capacitat de captar, adaptar-se i acceptar les contradiccions com a naturals i humanes.
Hi ha diferents punts de vista i la realitat no depèn exclusivament d'un, per tant s'han de respectar totes les opinions.
També desenvolupen el pensament metasistèmic, en tant que accepten que hi ha llenguatges i sistemes diversos (corporal, musical, artístic, químic,etc.) La realitat s'ha de saber interpretar i comprendre que es pot analitzar i estudiar des d'un llenguatge o un altre, no únicament hi ha una representació de la realitat vàlida i possible. Hi ha multiplicitat de representacions de la realitat.
LA INTEL·LIGÈNCIA CONTEXTUAL O PRAGMÀTICA _____ L'estudi del comportament intel·ligent és indissociable dels contextos d'actuació.
Segons Sternberg (1988) es diferencien tres tipus d'intel·ligències en l'adultesa que fan la intel·ligència de l'adult diferent a la de l'adolescent: (analogia amb la rentadora) • • • Intel·ligència o aspecte analític. Vinculada a la capacitat per defnir problemes, per buscar i escollir les estratègies adequades de resolució, cercar indicadors de control,etc. És capaç de defnir el problema , acotar-lo i buscar -hi solucions i estratègies adients. Posa en pràctica indicadors de control (què he de fer realment?).
Intel·ligència creativa. Capactiat per actuar de forma flexible i formular propostes innovadores davant de problemes. És la dimensió de la intel·ligència que en la resolució de conflictes ens permet ser menys rígids/es i mostrar propostes genuïnes i innovadores per a emmotlalr-nos a les circumstàncies.
Intel·ligència o aspecte pràctic. Adquirir, actualitzar i utilitzar coneixements orientats a Psicologia Evolutiva II. De l'adolescència a la vellesa Eunice Martínez Sintes l'acció. “No fer volar coloms” “Mentre que els joves superven els adults i vells en la resolució de problemes abstractes, els adults madurs i vells resolien d'una manera més eficient els problemes concrets.” Denney i Palmer (1981) Defensa i matisa la teoria anterior dient que la intel·ligència durant l'adultesa pot assolir dues expressions: • Estadi responsable. Prendre decisions ajustades i sensates davant de problemes vinculats als seus principals papers socials (no implica que sempre sigui així, sinó que l'adult podria tenir la capacitat).
• Estadi executiu. Prendre decisions amb repercussions importants sobre la vida de molts individus de manera òptima.
Schaie (1977) Amb això no es vol dir que hi hagi un desenvolupament cognitiu diferent entre adolescent i l'adult, sinó que la diferència entre un i altre rau en la perícia o expertesa.
EXPERTS vs PRINCIPIANTS • • • Més coneixements conccptuals i més ben estructurats.
Presenten estratègies més efcaces per a emmagatzemar i recuperar coneixement.
Són capaços de generar models mentals més genuïns.
El grau de perícia assolit durant l'adultesa i la vellesa podria ser compensatori d'altres dèficits.
El declivi es veu minimitzat i compensat amb el grau d'expertesa.
________________ Psicologia Evolutiva II. De l'adolescència a la vellesa Eunice Martínez Sintes EL DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL EN L'ADULTESA L'adultesa és concebuda com “ la generació sandwich”, que es troba en un punt de pressió entre dues generacións: els flls(infantesa i adolescència) i els pares (vellesa). Aquesta posició comporta haver d'assumir la responsabilitat de cuidar als individus de l'etapa anterior com de la següent.
Per tant l'adult treballa entre dos móns i pot sorgir-ne la pregunta: i on sóc jo? - Un terç del nostre temps el dediquem a les relacions interpersonals(per tant cal replantejar la qualitat i importància d'aquestes) En aquesta etapa, l'individu pren consciència del temps i del seu transcurs. S'adona que la vida s'està escursant i reflexiona al voltant del pas del temps i els canvis que aquest comporta.
Hi ha consciència i activació del “rellotge social” - compte enrere- l'individu avalua allò que la societat li exigeix que fagi, és a dir les ftes que aquesta marca per al desenvolupament de les etapes evolutives.
Anteriorment la societat marcava aquestes ftes segons una normativa d'edat que actualment es veu cada vegada més diluïda. Per tant, a l'actualitat s'observa més variabilitat.
El context actual ha canviat - les normatives d'edat s'han desdibuixat-.
Ara cal aprendre a enfrontar aquests nous esdeveniments.
L'adultesa és un pont entre dues generacions: • • Ha de donar resposta a les demandes dels flls Ha d'acomodar-se a la relació amb els pares, que envellits, requereixen d'una altra atenció degut a què tenen unes altres necessitats.
L'adult esdevé la generació de relleu. Ha d'assumir la tasca que fns el moment havia estat la dels seus pares.
A què ens referim quan parlem de ftes evolutives que la societat marca en relació a l'etapa d'adultesa? Un dels “encàrrecs socials” de més rellevància és emancipar-se, per exemple, en què els flls dels adults es fan adults. Un cop es dóna provocarà una sèrie de canvis en la relació que esdevindran irreversibles.
EMANCIPAR- SE v. tr. [LC] [DR] Alliberar de la pàtria potestat, d’una tutela, de la servitud. DIEC Psicologia Evolutiva II. De l'adolescència a la vellesa Eunice Martínez Sintes Aquest procés d'emancipació dels flls dóna lloc al fenòmen del “niu buit” Aquesta situació pot estar seguida per una sèrie de diferents reaccions, que són de gran interés psicològic: 1. Canvis de rols 2. Aquest canvi afecta més a l'adult. Aquest perd aquella que havia sigut la seva tasca de cuidador, protector i educador: es veuen sovint despullats.
3. Pot comportar sensació d'alliberament o oposadament, de pèrdua /dol.
4. L'adult començarà a tenir temps per sí mateix i per la relació matrimonial o de parella. La qual de forma estàndard pot experimentar dos tipus de efectes contraris: “la segona lluna de mel” - en la qual es viu un retrobament de la parella- o una separació/divorci provocat per un truncament de les expectatives o falta d'acceptació dels canvis i envelliment d'ambdós membres.
___ La situació socioeconòmica actual ha creat canvis en les conseqüències de l'emancipació. Les circumstàncies, de gran difcultat, provocaran molts retors a la llar familiar post-emancipació o el retard d'aquesta. Per tant, es donaran dos fenòmens: • • Retard del niu buit Retorn al niu buit (requereix l'adaptació a la nova convivència) No és recomanable per al fll/a el retorn a la llar degut a què pot afectar a la seva autoestima. Tot i que realment es tracta de comprendre que el retorn esdevindrà un nou espai de convivència en el qual la relació pot ser millorada fns i tot, però en cap cas pot continuar essent com era anteriorment a l'emancipació.
Tal i com s'ha esmentat, en l'àmbit de la psicologia es fa ús de l'analogia de la generació sandwich. Per tant, l'adult, a banda d'haver d'adaptar la seva vida al desenvolupament dels flls/es, ha d'adaptar-se a la nova realitat els seus pares. Aquests comencen a necessitar més temps i atenció. En la majoria dels casos serà la dona la que es veurà sobredemandada. D'alguna manera, idealment, en aquesta etapa l'adult torna als pares l'acte de dedicació i amor que ha rebut per part d'ells.
La fgura dels avis pot tenir diferents estils o categories: - segons criteris de temps i responsabilitat• • • Avis simbòlics: veuen ocasionalment als nets i no hi estan implicats.
Avis afables: veuen sovint als nets i en gaudeixen. Han establert una relació de joc i regals en la qual no es tenen responsabilitats sobre els infants/adolescents.
Avis implicats: veuen sovint als nets i actuen de manera implicada en la seva criança (en algunes situacions han fet de pares substituts) Psicologia Evolutiva II. De l'adolescència a la vellesa • • • • Eunice Martínez Sintes Alhora els avis poden desenvolupar quatre tipus de rols: Guardià (perpetua la relació familiar) Tranquil·litzador i estabilitzador de relacions Conciliador (és àrbitre i negociador de valors alhora que concilia els conflictes) Conservador de la memòria històrica-familiar ___ TIPOLOGIES FAMILIARS • • • • • • Nuclear o conjugal: pare, mare i flls/es.
Unipersonal: una persona que esdevé sola i sense flls/es. Pot ser una persona divorciada sense flls, però majoritàriament parlem de dones vidues.
Monoparental: un adult sol amb flls a càrrec.
Reconstruïda: amb nova parella després d'una separació o divorci.
(hi ha diferents factors condicionants en la relació familiar: si tenen parelles anteriors, si aporten flls... Alguns estudis mostren que si aquets flls són dones i adolescents això difcultarà el procés d'adaptació) De Cohabitació: dos adults amb relació de parella però sense flls que viuen junts.
- REACCIONS DAVANT EL DIVORCI I LES SEPARACIONS - En una situació de separació o divorci es poden donar dues circumstàncies inicialment que podran comportar diversos tipus de reaccions: Una persona pren la decisió de separar-se o divorciar-se, mentre que l'altre persona pot no haver sigut conscient dels problemes en la relació o no ha volgut assumir-los. En aquesta situació es poden donar reaccions tals com: • • • • Reacció d'incredulitat.
Reacció d'enuig (respostes de revenja) Reacció d'hostilitat Reacció d'angoixa o incertesa. Interrogant envers què oferirà el futur (després d'haver assumit la situació) D'altra banda, pot tenir lloc la separació o divorci anticipat (de mutu acord i amb situació cordial): • • • • Reacció d'ambivalènica. Reflexió i cert empenediment (què podria haver fet per evitar-ho?) Reacció de fracàs (no s'ha sigut capaç d'assolir la fta) Reacció de baixa autoestima i desànim Reacció de solitud No obstant, les diferents reaccions negatives exposades. observem també que allò que en principi pot ser negatiu pot convertir-se en positiu amb el pas del temps i el tractament i gestió de les circumstàncies. El procés de separació o divorci pot esdevenir una oportunitat més (com ara l'asdolescència ho va ser), de reconstrucció de la identitat.
...

Tags:
Comprar Previsualizar