preparació examen (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estàndard oral i escrit de la llengua catalana
Año del apunte 2014
Páginas 6
Fecha de subida 25/10/2014
Descargas 17
Subido por

Vista previa del texto

1.Que és la correcció d’un text? És la propietat d’un text segons la qual s’adapta a la normativa ortogràfica, morfològica, sintàctica i lèxica. Qualsevol dubte de correcció es pot consultar a les gramàtiques prescriptives (diccionaris). Les més importants són: Pompeu Fabra, 1956 i Antoni M, Badia i Margarit, 1994.
2. Que és l’adequació d’un text? És la propietat d’un text segons la qual s’adapta a la varietat i el registre que demana la situació comunicativa. Per a l’adequació s’hauria de recórrer a les gramàtiques descriptives (manual o llibre d’estil.
3.Que és un manual d’estil? Són compendis que fixen criteris de funcionament, sobretot sobre funcions lingüístiques.
4.Objectius prioritaris dels mitjans de comunicació? -Ser intel·ligibles: claredat, senzillesa i ordre -Ser efectius: s’ha de ser interessant pel lector 5.Que és un llenguatge eficaç? És el que té els efectes que tu vols sobre alguna cosa.
6.Que és un llenguatge eficient? És aquell que té efectes sobre alguna cosa.
7.Quins són els obstacles d’un llenguatge eficaç? -L’obscuritat prestigiada: literatura d’elit i el llenguatge burocràtic -L’abús de discurs buit: parlar sense dir res 8.Com ha de ser un text per que sigui comunicativament eficaç? Un text per ser comunicativament eficaç ha de ser llegible i memoritzable.
9.Quins són els aspectes clau d’un llenguatge eficaç? -Llegibilitat: fàcil de llegir, comprendre i memoritzar.
-Memorització: memòria immediata -Significat global: Quant més significativa és una frase, més es recorda.
-Ordre de la informació: La primera part d’una frase és millor que la segona.
10.De quins factors tipogràfics pot dependre la llegibilitat d’un text? -Mida de la lletra -Tipus de lletra -Col·locació en l’espai 11.Quines estratègies lingüístiques poden ajudar a la llegibilitat d’un text? 1.Procediments lèxics i retòrics: Paraules breus i corrents, conegudes, plenes i actives Figures retòriques per afavorir la comprensió Cal evitar: -Paraules llargues i buides, arcaismes i cultismes, Tòpics periodístics, tecnicismes, perífrasis...
Recomanable: -Frases breus i simples -Frases actives i afirmatives -Ordre canònic (SVOC) 2.Procediments sintàctics: Evitar frases massa curtes, enumeracions llargues, inicis explicatius.
Recomanable: connectors temporals, repeticions, sinònims textuals, ex: jugador/ esportista.
3.Procediments textuals: Evitar sinònims lèxics (habitatge/casa/vivenda) i referències difícils.
Recomanable: col·locació de la informació important en primer lloc, selecció del titulars importants.
12.De quin tipus pot ser el llenguatge oral? El llenguatge oral pot ser de dos tipus: espontani o no espontani Espontani: Conversa o monòleg – No espontani: Recitat o execució oral d’un escrit.
La execució oral d’un escrit pot ser: Per ser dit, per ser dit com si no estigués escrit i no necessàriament per ser dit.
Si no és necessàriament per ser dit pot ser per ser llegit o per ser llegit (com si s’escoltés o es pensés) 13.De quin tipus pot ser el llenguatge escrit? Per ser dit com si no estigués escrit Per ser dit No necessàriament per ser dit: Pot ser per ser llegit o per ser llegit com si s’escoltés o es pensés) 14.Diferències en la senzillesa entre oral/escrit? Oral: Estil senzill però sense una gramàtica pobre, temps verbals en present i pretèrit perfet, absència de pronoms personals forts, substitució de verbs febles per verbs de predicació textual, absència de passives, frases breus (20-25 paraules), modalitat afirmativa, absència d’adverbis –ment.
Escrit: Frases breus, simples, juxtaposades i subordinades, temps verbal en present i passat perifràstic, absència de pronoms, pocs relatius, adjectius amb significat neutre, absència d’adjectius possessius innecessaris, absència de negacions, construccions passives, actives o pronominals, absència d’adverbis –ment.
15.Diferències en l’ordre? Oral: Normalment SVOC, anteposició de pronoms en les formes perifràstiques. Ex: els va portar en lloc de va portar-los, l’adjectiu desprès del substantiu: ex: tema següent en lloc de següent tema. Col·locació del càrrec primer i el nom després, llevat dels casos dels personatges famosos. Tematitzacions per ordenar la informació. Si se cita la font (en primer lloc). El final, tant important com el començament.
Escrit: Construcció directa, ordre lògic (SVOC o SVCO), adjectius amb significat neutre darrere del nom. Mai tematitzacions. La font darrere o enmig. Ordenació informaciópiràmide invertida.
16.Quins recursos són enemics de la claredat? Els tòpics periodístics: Paraula sobre utilitzada que acaba perdent el seu significat original. Ex: preveure, produir, protagonitzar, realitzar, contemplar, efectuar, celebrar, a nivell de...
Els eufemismes: Ex: tercera edat- gent gran, regulació d’ocupació-acomiadaments...
17.Que vol dir corregir un text? Alterar-lo amb l’única finalitat de millorar-lo i controlar que sigui adequat a la normativa oficial i a la situació comunicativa 18.Que cal tenir en compte per determinar la correcció d’un text? Adequació: En textos que han de reunir certs requisits formals, s’han d’incloure i situar de manera adequada les informacions necessàries (data, salutació, comiat, etc.). El tipus de llengua ha de ser adequat al tema, grau de formalitat, canal, propòsit i destinatari.
Estructura: Ha de respondre a un ordre lògic (introducció, exposició i conclusió) d’acord amb la finalitat i el tipus de text.
Cohesió: Les frases d’un text han d’estar relacionades tant semàntica com sintàcticament.
Variació: L’ús del lèxic ha de ser variat i precís.
Gramàtica: No hi ha d’haver errors d’ortografia, morfologia, sintaxi i lèxic.
Uniformitat de convencions: Assegurar la coherència dels aspectes gràfics del text (grafia de noms propis estrangers, neologismes o abreviacions, ús de les majúscules...) Coherència en el contingut: Detectar les possibles incoherències o errors de concepte en el text (noms i dates incorrectes, dates obsoletes o errònies...) 19.Tipus de correcció. Quins són els tres punts de vista per determinar que un text és correcte? Correcció lingüística: Pel que fa a la gramàtica (correcció d’ortografia, morfologia, sintaxi i lèxic) Correcció estilística: Respecte al contingut i a la situació comunicativa (depurar l’escrit dels defectes i les incorreccions com ara la repetició de paraules de la mateixa família lèxica.
dels diversos tipus de lletra (cursiva, negreta, versaleta) i la disposició dels diferents tipus de text com ara les notes i les referencies bibliogràfiques.
20.Quin és el procés de correcció professional? Correcció d’originals: Consisteix a intervenir el text pel que fa a les formes lingüístiques, amb la finalitat que estigui d’acord amb la normativa i la situació comunicativa i les convencions gràfiques perquè estigui d’acord amb la institució que el subscriu.
Correcció de galerades: galerada: prova de la composició d’un text sense els elements gràfics que l’integren ni la paginació. Comprovar que recull totes les esmenes que s’han fet sobre l’original.
Correcció de compaginades: compaginada: prova d’un full que ja incorpora els elements gràfics i textuals que l’integren i la paginació. Comprovar que el full conté totes les esmenes marcades en la galerada.
21.Que funció té el corrector ortogràfic del processador de textos? Revisa automàticament l’ortografia i la gramàtica mentre s’escriu; indica amb un subratllat(ondulat vermell) els possibles errors ortogràfics i els gramaticals(subratllat ondulat verd). També permet utilitzar un diccionari de sinònims i crear un diccionari personalitzat. Però en escriure es poden produir diferents tipus d’errors (ortogràfics, morfològics, sintàctics...), per la qual cosa el procés de correcció no es pot reduir a la simple activació del corrector. Aquest no es tracta d’un sistema infal·lible i té un seguit de limitacions que no li permeten detectar tot el que és incorrecte.
22.Com defineix Josep Pla el llenguatge eficaç? Josep Pla defineix el llenguatge eficaç com aquell que facilita la comunicació de fets i idees amb una redacció clara, concisa, precisa i correcte amb adequació pertinent al tipus de lector.
23.Quins són els quatre factors que segons Richaudeau determinen una bona comunicació? Richadeau estableix quatre factors que determinen una bona comunicació: Originalitat, desig (relacionat amb l’empatia), llegibilitat (grau de facilitat amb que es pot llegir, comprendre i memoritzar un text escrit o oral i talent.
24.De quants mots ha d’estar composta una frase segons Richaudeau per poder recordar-la? Richadeau afirma que les frases han d’estar composades de 15 mots per recordar-les.
25.Quin és el model de llengua que s’ha d’utilitzar en el periodisme? Josep Pla estableix que és més fàcil escriure de manera enrevessada que fàcil. Model de llengua a utilitzar en el periodisme: -Diari ha de transmetre amb claredat i precisió -Llengua fàcil quan el lector no té problemes de comprensió.
-Emprar mots freqüents i comuns -Mots concrets -Explicar els tecnicismes -Paraula més curta -Evitar frases estereotipades -Frases breus i simples -Col·locació de les paraules seguint l’estructura SVP -Evitar ambigüitats i utilitzar frases afirmatives *Sempre que escrivim hem d’utilitzar el llenguatge eficaç, sigui quin sigui el nostre públic receptor.
26.Que/com és la llengua oral? Llengua oral, estil de conversa. Llengua estàndard, correcta, adequada, funcional, en evolució constant, comuna, variada territorialment i pel que fa als registres. En els textos informatius orals procurem acostar-nos a l’anomenat estil conversacional. Locució audible, amb velocitat i ritme, amb el to adequat a la intenció comunicativa. L’escriptura al servei de la lectura en veu alta.
Recepció unidireccional, informació seleccionada segons criteris de pertinència (poc incisos), una frase= una idea (màxim dues), possibilitat d’alteracions sonores i visuals. Estil clar.
Immediatesa temporal i personal (avui, aquí, nosaltres...) Tendència a la precisió, concisió i claredat, absència de paraules homòfones (palada/pelada), absència de paraules innecessàries, repeticions per afavorir la interpretació (certa repetició de mots i conceptes), supressió d’arcaismes, hem d’evitar castellanismes, col·loquialíssimes i vulgarismes, perífrasis.
Cal evitar els conceptes abstractes, absència de sinònims, és recomanable utilitzar verbs d’acció i evitar sempre que sigui possible els més estàtics, temps verbal fonamental pretèrit perfet i present (també és correcte l’ús del perifràstic), verbs positius, absència de pronoms forts, absència de preposicions innecessàries, alternança d’oracions simples i compostes, absència de passives, arrodoniment de xifres i conceptualització de dades, no abusar de les frases fetes, l’adjectiu desprès del substantiu, no posar darrere del verb adv (ja, també, només, encara...), evitar oracions explicatives, si usem oracions compostes no començar amb la subordinada, col·locació del càrrec primer i el nom després, si citem la font ho hem de fer en la primera frase, de primer situem el fet i desprès l’expliquem, el final de la notícia és tant important com el començament. (han de ser intercanviables).
27.Que/com és la llengua escrita? 28.Que és la correcció lingüística d’un text? Es la que es fa per esmenar l’ortografia, morfologia, sintaxi i lèxic. En aquesta fase de correcció val més no fixar-se en el contingut.
29.Que és la correcció estilística? Es la correcció que afecta al contingut i a la situació comunicativa, consisteix a depurar l’escrit dels defectes i les incorreccions que puguin afectar l’estil, com ara la repetició de paraules de la mateixa família lèxica; la utilització de mots genèrics o imprecisos; la redacció enrevessada d’una frase o d’un paràgraf; la impropietat en l’expressió...
30.Davant un estil poc clar o imprecís que canvis haurà de fer el corrector d’un text? Podar el text: eliminar els mots o les idees supèrflues o innecessàries, com ara adjectius redundants o adverbis de farciment.
Buscar la paraula més precisa: Reemplaçar les expressions i els mots generals o imprecisos per altres de més específics, concrets i precisos, així com substituir, sempre que el context ho permeti, les paraules repetides per sinònims.
Restablir l’ordre natural de la frase: Tret que l’autor hagi alterat el text expressament com a recurs estilístic, val més respectar l’ordre lògic de la frase.
Equilibrar la llargada de les frases: Mirar que l’ús de la puntuació i dels connectors sigui equilibrat i que el text no tingui frases massa llargues ni excessivament breus.
Reestructurar els paràgrafs: Procurar que cada paràgraf proporcioni una informació diferenciada respecte dels altres.
31.Que és la correcció ortotipografia? Fa referencia, entre altres qüestions, a l’ús de majúscules i minúscules, l’aplicació dels diversos tipus de lletra i la disposició dels diferents tipus de text.
...