Història del Dret. Tema 9 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Derecho + Administración y Dirección de Empresas o Economía - 1º curso
Asignatura Història del Dret
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 22/04/2016
Descargas 15
Subido por

Descripción

Apunts d'història del dret de la classe del profesor Josep Capdeferro de la universitat Pompeu Fabra.

Vista previa del texto

Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco HISTÒRIA DEL DRET TEMA 9 LIBERALISME I PROJECTES DEMOCRÀTICS. UNES NOVES REGLES PER AL JOC POLÍTIC I SOCIAL: CONSTITUCIONALISME I CODIFICACIÓ. LES SEVES FALLENCES.
9.1 SEGLES XIX-XX: LÍNEES GENERALS A NIVELL HISTORICOJURÍDIC (I) El liberalisme doctrinari (futur model liberal a partir de l’econòmic) pretenia un canvi total del sistema que a la pràctica va acabar sent només una reforma o “refundació” del sistema. Amb aquest moviment ideològic teòric es buscava la llibertat, dignitat i igualtat (formal) de l’individu, proposa un trencament dels vincles entre els individus i els grups o comunitats que els subjectaven (tenir sentit propi i no un membre més d’una cadena—família, gremi, feu, religió).
Una de les reformes proposades es el canvi en les fonts del dret. Es presenten les codificacions com a lleis noves superiors a les antigues (anacròniques compilacions de normes independents d’èpoques anteriors). Aquest codi parteix ex nouo (del no res), mitjançant un acte unitari, clar i intel·ligible. Aquests codis han de tractar tots els aspectes de cada branca del dret de manera completa i coherent amb una part general i una altra d’especial.
El 1804 es crea el Codi Civil francès, Code Napoleón que tenia com a objectiu donar seguretat jurídica.
Es pretenia que el codi fos tan complert que el jutge no tindria mai cap oportunitat d’interpretar d’una altra manera que literalment (importància del legislador). Es creen unes noves normes de dret per - - Família: Gira al voltant de la construcció del matrimoni, i és pràcticament integrada per pares i fills.
Es dona importància a la família nuclear i urbana.
Autonomia de la voluntat: és l’eix vertebrador de tots els compromisos jurídics obligatoris de manera que sempre podran ser revocats pel mutu consentiment o voluntat de les parts que hi intervenen.
Concepció de la propietat:no hi havia cap persona que posseís una propietat enterament , domini útil i propi. Es vol que la propietat sigui plena (tota d’una persona), establint una relació directa entre els individus i els béns.
El gran dubte de l’època era si totes les regions es podien regular per un sol Codi (similars entre les nacions). Hi va haver dues posicions bàsiques enfront aquest dubte , la de Thibaut i Savigny, ambdues basades teòricament en Alemanya.
Thibaut i la seva esperança en una Codificació que permeti unir els pobles germànics (1814) i en canvi Savigny amb la seva fe en la ciència jurídica; l’escola històrica del dret, el Volksgeist que defensava l’esperit del poble; va tenir una reacció contrària front aquesta idea; no es pot codificar com els francesos Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco Alemanya va tenir un sistema universitari molt potent i rígid (estricte i exigent), d’on va aparèixer un corrent anomenat Pandectística. Aquest era un intent de superar el ius commune formant una categorització abstracta del dret; tots els conceptes jurídics jerarquitzats i subordinats segons la matèria.
Aquest sistema va fracassar ocasionat sobretot per les crítiques naturalistes (el dret va canviant i el sistema és massa abstracte per aplicar-ho materialment) i marxistes.
Tanmateix , també es pot considerar parcialment, ja que ja s’acabarà materialitzant al Codi Civil alemany de 1900 (BGB) Aquí es mostra la diferència de mentalitat entre França (model centralista) i Alemanya (model descentralitzat, poliàrquic i federal); com a dues cultures i tradicions completament diferents Tots els països europeus van anar codificant el seu dret, fins que al s. XX s’ha acabat posant en crisi aquest sistema; es dicten lleis especials que queden fora dels Codis (no unitat del Dret). S’ha reflectit la incapacitat de les potències europees per mantenir els sistemes fonamentals i bàsics dels codis nacionals.
Reflexió: qué són ara els drets de l’home? Pels occidentals se’ns presenta com un nou dret natural, tot i que també se’l podria comparar amb el dret canònic secularitzat (semblant a una doctrina que volen imposar a altres civilitzacions).
9.2 BREU HISTÒRIA DEL CONSTITUCIONALISME ESPANYOL CONTEMPORANI Amb el constitucionalisme s’apliquen unes noves regles del joc polític a Espanya, basat en la patrimonialització del Estat per part de la Corona amb les jurisdiccions escindides (règim senyorial) - S’acaba amb la concepció anterior de que la monarquia és preexistent a l’Estat i per això se’l pot considerar el seu patrimoni  l’Estat és lliure i individual, independentment dels règims polítics.
També es vol eliminar la multiplicitat de jurisdiccions en detriment de l’atorgació a l’Estat de totes les potestats públiques (se’ls extreu als privats; senyors feudals i església).
El principal problema que es presenta es trobar els límits d’aquesta extracció, ja que existeixen múltiples excepcions dins de la unitat d’acció (ex. Justícia—militars, estudiants, inquisició..) Aquest problema ha arribat fins a l’actualitat (escala, seguretat,.. pública, privada o semi?) En general en aquest període es volen imposar unes noves normes polítiques; acabar amb la patrimonialització de l’Estat per part de la monarquia. (1) amb les jurisdiccions escindides (2) Per fer-ho es formen les Constitucions que segueixen algunes pautes: - - - Recerca d’un marc institucional adaptat a la nova societat. Els òrgans estan delimitats a les constitucions, juntament amb el maneig de les Corts (bicamerals. El Senat és un residu de l’Antic Règim) per part del rei i el tipus de sobirania del país (reial, nacional, popular). Cas confús de la CE 1812,que s’introdueix afirmant que la sobirania és de Déu i al mateix temps de la població La Constitució no va arribar a ser mai la norma suprema de l’ordenament jurídic (no model Kelsenià), ja que a Espanya amb les crisis polítiques i els cops d’Estat les constitucions no podien perviure gaire.
Finalment es presenten diversos drets i llibertats, tant civils com polítiques. Presenten un problema; no hi ha institucions que els garanteixin.
Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco Molts dels problemes de l’Estat espanyol es van deure a la continuïtat de les guerres carlistes, que van precisar d’una gran quantitat de diners que no es van poder aplicar en la construcció d’un aparell d’Estat.
En general els canvis són més nominals que efectius, ja que a les CE es presenten molts canvis que realment no s’apliquen a la pràctica a la societat.
Per culpa de les guerres carlines l’Estat ha de lluitar contra les particularitats del foralisme navarrès i basc. Finalment aquestes societats no s’integren completament a l’estat liberal; renuncien a alguns drets però conserven algunes potestats com la de negociar la quota a pagar a l’Estat (Llei Paccionada 1841 N/ règims de concert a 1876) i la de recaptar els seus tributs.
Durant la Guerra Civil al s.XX es van guardar els drets forals a Navarra i el País Basc (alabesos) perquè van lluitar a favor de Franco. Després de la Guerra Civil no es van eliminar tampoc pel temor a ETA.
Això general un desequilibri a nivell territorial. Actualment aquesta qüestió encara continua amb el debat del s. XXI sobre la legitimitat històrica de l’autogovern de las CCAA.
9.3 LA CODIFICACIÓ A ESPANYA (S. XIX)SOCIAL Els codis o codificacions eren les noves lleis amb la pretensió de completesa que regulaven totes els branques de l’ordenament jurídic i que tenien dues parts; general i específica.
La creació dels codis produeix una eliminació del dret natural i part del dret diví; arrogància dels juristes que impulsen les codificacions en pensar que l’autoregulació (dret positiu) dels homes no precisava cap altra font de dret.
A Espanya, al llarg de tota l’Edat Mitjana i Moderna hi va haver una gran acumulació de terres en mans de l’Església i la noblesa que eren poc eficients per mitjà de testaments (a canvi de la salvació divina) o herències (fideïcomisos—no es pot vendre la herència).
Com cap dels dos estaments pot gestionar totes aquestes propietats, ni vendre-les perquè estaven fora del tràfic, tot provoca una gran ineficiència de les terres.
Amb el liberalisme es produeixen desamortitzacions i desvinculacions dels “mayorazgos” i fideïcomisos perpetus d’aquests estaments. També es produeixen desvinculacions per etapes d’aquestes herències, però no atemptar contra el dret a l’herència dels successors.
A Espanya hi va haver molts intents de crear un Codi Civil que respectés la tradició castellana i francesa.
Aquests intents van anar fracassant durant el s.XIX per persistència de l’Església (pèrdua de drets) i dels juristes principalment catalans (legitimat per l’Escola Històrica del Dret).
Es presenten diverses resistències forals a admetre el Codi espanyol com a nou dret supletori.
Per superar aquest conflicte es van crear lleis especials com a mitjà de consolidació de la nova concepció de la propietat, es dicten normes alienes al Codi amb el mateix objectiu (dret unificat en petits fragments).
Les diverses resistències forals, contra l’admissió del Codi Civil espanyol, es van voler aplacar mitjançant la creació de 6 apèndixs del Codi per cada foralitat. Tanmateix, en realitat els apèndixs no s’elaboren perquè les foralitats no volen acceptar el Codi com a nou dret supletori en detriment dels dret romà i Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario atorresvelazco canònic. Finalment s’elaboren durant el franquisme (1960. 1. compilació de dret català 2. Codi Civil espanyol).
EXTRA: Dret Mercantil (1829 1885 1868- jurisdicció comuna), penal (1822,1848,1870) i civil i criminal (lleis d’enjudiciament) ...