Fonaments de Psicobiologia - Mòdul 4 (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia
Año del apunte 2014
Páginas 28
Fecha de subida 02/10/2014
Descargas 44
Subido por

Vista previa del texto

Mòdul 4 RESUM PSICOBIOLOGIA Jesús Trocoli Resum Psicobiologia Mòdul 4 PUNT 1: Organització fonamental del sistema nerviós Separats anatòmicament però relacionat en funcions; SNC i el SNP.
Sistema nerviós perifèric: Format:   Nervis perifèrics: Conjunt d’axons en SNP Ganglis: Conjunt de somes Els nervis es poden classificar:   Eferents | SNC → Perifèria.
Aferents | arriba informació SNC.
  Nervis cranials: els que neixen a l’encèfal i intervenen en la part cefàlica.
Nervis espinals: els que surten de la medul·la espinal.
1 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Consta de dos components:   Somàtic: o Neurones que porten informació sensorial a SNC.
(Exteroceptiva i propioceptiva).
o Neurones motores que envien ordres de SNC → Músculs esquelètics Autònom o vegetatiu: o Neurones que porten informació sensorial a vísceres (interoceptiva).
o Neurones que porten ordres de SNC → vísceres (llisa) i algunes glàndules.
L’encèfal i la medul·la espina estan organitzats al llarg dels dos eixos del cos: l’eix rostrocaudal i l’eix dorsoventral.
  Rostrocaudal o neuroeix: Espina dorsal amb curvatura en les cervicals Dorsoventral: Perpendicular a l’eix rostrocaudal. Esquena → abdomen Medul·la espinal:     Rostral o superior: Cap Caudal o inferior: Còccix Ventral o anterior: Ventre Dorsal o posterior: Esquena Encèfal:     Rostral o anterior: Nas.
Caudal o posterior: Clatell.
Ventral o inferior: Mandíbules.
Dorsal o superior: Part superior cap.
A més a més també son útils:    Medial/lateral: Més pròximes a la línia mitjana / Les més allunyades Ipsolateral/contra lateral: Estructures al mateix costat del cos / Costat contrari Aferent/eferent 2 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Protecció del sistema nerviós:   Meninges Sistema de líquid (LCR) Meninges: Tres membranes que recobreixen el cervell i medul·la espinal. D’exterior a interior: duramàter, aracnoide i piamàter.
   Duramàter: més gruixuda i consistent. Passen nombroses artèries que irriguen el teixit nerviós. En algunes zones forma canals venosos o sinus venosos durals on van a parar el contingut de les venes del teixit nerviós i de LCR.
Manca d’espai, però té potencialment dos que es poden obrir en condicions patològiques (hemorràgiques); epidural (entre crani i duramàter) i subdural (entre duramàter i aracnoide).
En canvi el duramàter en la medul·la espinal , hi ha un espai entre la paret del canal vertebral i la duramàter, espai epidural.
Aracnoide: Enganxada a la duramàter i segueix la forma del cervell (solcs i plecs).
Hi ha espai entre aracnoide i piamàter, l’espai subaracnoïdal ple de LCR.
Piamàter: Membrana més interna totalment enganxada al teixit nerviós, segueix plecs Sistema ventricular: Espai subaracnoïdal ple de LCR que comunica amb un conjunt de cavitats internes de SNC. Format per quatre ventricles:     Laterals: A cada hemisferi cerebral, molt gran amb forma de C Tercer ventricle: Estret i ocupa la major part de la regió mitjana del diencèfal Quart ventricle: Entre el cerebel i la protuberància i el bulb. Té conductes que comuniquen aquestes cavitats: - Forat de Monro: Ventricle lateral amb tercer ventricle - Aqüeducte de Silvi o cerebral: Tercer i quant ventricle - Forats de Magendie i de Lushka: Quart, sistema ventricular i espai subaracnoïdal.
Canal medul·lar Líquid cefaloraquidi: Omple l’espai subaracnoïdal i el sistema ventricular. Es troba constantment en moviment ja que circula pels ventricles, canal medul·lar i l’espai subaracnoïdal.
Permet un sistema de flotació en tot el SNC que:   Manté la forma de l’encèfal.
Protegeix SNC de lesions per xoc contra l’os durant moviments bruscos.
Secreció: Entra al sistema pels plexes coroïdals.
Drenatge: Surt del sistema pels sinus venosos.
3 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Plexes coroïdals: Superfície interna del sistema ventricular esta revestida per una membrana anomenada epèndima.
Els plexes coroïdals doncs, es formen quan els vasos sanguinis envoltats per la piamàter penetren cap al teixit nerviós i arriben fins a l’epèndima. La piamàter empeny a l’epèndima cap a l’interior del ventricle i es forma una estructura de “coliflor” formada per l’epèndima, piamàter i els capil·lars.
Plexes coroïdals s’encarreguen de fabricar i secretar LCR.
Barrera hematoencefàlica (BHE): Sistema de protecció contra l’entrada de substàncies estranyes així com tòxiques des de la sang fins al cervell. És selectivament permeable permeten només el pas de molècules petites com aigua o ions, però no el de molècules més gran com proteïnes.
Els vasos sanguinis cerebrals els capil·lars no tenen obertures per lo que moltes substàncies no poden deixar entrar a la sang. Cèl·lules estan molt unides i és una barrera contra el pas de molècules. Les importants com glucosa, son transportades activament per proteïnes especials.
La BHE no és uniforme, per lo que hi ha zones on sí es permeable, estan en contacte amb les parets del sistema ventricular i s’anomenen circumventriculars.
4 Resum Psicobiologia Mòdul 4 PUNT 2: Filogènesi i ontogènesi del sistema nerviós.
Sistema nerviós dels invertebrats:   Tenen sistema nerviós reticular, és a dir, en forma de xarxa difosa.
Els cucs, tendeixen a centralitzar-lo, organitzant un sistema nerviós ganglionar.
o Ventral o Existència d’eix longitudinal amb el cap i cua als extrems o Extrem del cap, agrupació cèl·lules nervioses (ganglis) amb tendència especialització (olfacte, vista...). Ganglis precursors del SNC.
o Inici segmentació (metàmeres) Sistema nerviós dels vertebrats: Compleixen les característiques següents       Desenvolupament a partir del tub neural Simetria bilateral Segmentació Control jeràrquic Sistemes separats (SNC del SNP) Localització de funcions: Certes funcions controlades per certes localitzacions del SNC.
Morfogènesi del sistema nerviós: És el procés pel qual l’encèfal progressivament adquireix la seva forma madura.
En el desenvolupament embrionari, a partir de les res capes ectoderma, mesoderma i endoderma, es formaran tots els teixits i òrgans nous de l’individu,    Ectoderma; Pell, cabells, ungles i SN (neurones i cèl·lules glials) Endoderma: Òrgans viscerals Mesoderma: Músculs i ossos i la formació de SN Formació del tub neural Després de la formació del ectoderma, s’engruixeix per la línia mitjana i sorgeix la placa neural (dia 18-20). A mesura que la placa neural creix es va doblegant pels laterals formant canal neural. Aquest canal quan es tanca forma el tub neural. (No tancament = malformacions).
Les cèl·lules que queden fora del tub neural un cop tancat formen crestes neurals. D’aquí se’n derivarà:     SNC Neurones sensorials SNP Glia del SNP Meninges És a dir, derivarà totes aquelles neurones que tenen el seu cos cel·lular fora del SNC.
5 Resum Psicobiologia Mòdul 4 La part anterior del tub, formarà l’encèfal i la resta la medul·la espinal La cavitat del tub neural donarà lloc al sistema ventricular del SNC Al final de la quarta setmana en el tub neural es distingiran tres vesícules en la regió cefàlica    Prosencèfal Mesencèfal Romboencèfal I una regió caudal del tub neural A partir de la cinquena setmana, el tub neural es distingeixen cinc vesícules en la regió cefàlica:      Telencèfal Diencèfal Mesencèfal Metencèfal Mielencèfal I una prolongació caudal del tub neural.
6 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Histogènesi del sistema nerviós:      Inducció Proliferació Migració Diferenciació i formació de vies Formació de connexions i mort cel·lular  Inducció: Fenomen pel qual algunes cèl·lules de l’ectoderma (placa neural), són induïdes a formar el tub neural i per tant, el SN; mentre que d’altres (epiblast, acaben formant pell, cabell i ungles).
Per a que això es produeixi, es requereix interacció entre el mesoderma i l’ectoderma.
 Proliferació: Procés de divisió cel·lular pel qual a partir de les poques que formen el tub neural es formen milers de neurones i cèl·lules glia del SNC. L’ultima divisió de cèl·lules germinals s’anomena data de naixement de les neurones.
 Migració: Procés pel qual les neurones es desplacen des d’on han deixat de dividir-se fins a la seva destinació final. És possible gracies a la glia radial. Aquestes s’estenen fins on les neurones han de desplaçar-se, i un cop complert l’objectiu, es retrauen i diferencien en astròcits (Com una enredadera).
Per tant glia radia són el suport mecànic de les cèl·lules immadures durant el procés de migració.
 Diferenciació i formació de les vies de connexió: Procés pel qual van adquirint la seva morfologia concreta i també els mecanismes bioquímics particulars.
Con de creixement: Estructura de l’extrem terminal de l’axó que guia a l’axó cap al lloc on ha d’establir la sinapsis. Es pensa que podrien existir molècules de reconeixement entre grups de neurones, marques o senyals específics de reconeixement entre neurones.
Aquestes neurones anirien fins a les molècules, o es repelarien, per lo que els axons anirien marcades per on han d’estendre’s.
Un cop arribades al destí, els altres axons seguirien les rutes marcades per les primeres, fasciculació → MAC; Molècules Adhesió Cel·lular.
 Formació de connexions i mort neuronal: Es produeix una sobreproducció de sinapsis, la majoria provisionals i en una segona fase s’eliminen moltes de les que es realitzen de manera inicial i se’n organitzen la resta. La supervivència de les neurones depèn de l’establiment de connexions amb els seus blancs. Aquests blancs o diana podrien alliberar substàncies tròfiques com factor de creixement nerviós (FCN) promovent el manteniment i supervivència de les neurones en SNP i SNC.
Axons competeixen pels factors tròfics alliberats per les cèl·lules diana i només les que estableixen connexions adequades sobreviuen. Depèn estrès i nutrició mare, factor epigenètic.
7 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Degeneració i regeneració del teixit nerviós  Degeneració neuronal: Després d’una secció d’un axó o grup d’axons es produeix:  Degeneració anterògrada  Degeneració retrògrada Del axó cal distingir:  Segment distal; part d’axó entre el tall i els terminals.
→ → ANTERÒGRADA Morirà ràpidament  Segment proximal; part entre el tall i el cos cel·lular → RETROGRADA o Degeneratius: Disminució mida cos cel·lular, morirà o Regeneratius: Augment mida soma, no garanteix supervivència ja que cal que torni a restaurar els contactes sinàptics adequats.
 Regeneració neuronal: Creixement de les neurones lesionades. En mamífers es difícil. En l’àmbit central és nul·la, i en l’àmbit perifèric en certes ocasions pot tenir èxit.
L’axó comença a créixer però no garanteix ni supervivència ni regeneració.
Les cèl·lules de Schawnn promouen regeneració de SNP dels mamífers, produeixen factors neurotròfics i molècules d’adhesió cel·lular.
En canvi, l’oligodendròglia del SNC no estimula ni guia la regeneració axonal.
Quan un axó degenera, l’altre sana estableix sinapsis als llocs buits que ha deixat l’altre, això s’anomena creixement de brots axònics col·laterals.
Reorganització neuronal No sempre s’acompanya de recuperació funcional. Podria contribuir a la recuperació d’una lesió cerebral però se’n coneix poc. De vegades una lesió cerebral produeix canvis que es poden confondre amb recuperació de la funció. La millora de la funció després d’una lesió pot ser fruit de l’aprenentatge de noves estratègies cognitives o noves conductes i no pas de la regeneració del teixit.
8 Resum Psicobiologia Mòdul 4 PUNT 3: Estructures del sistema nerviós Medul·la espinal: La divisió més caudal SNC. Esta protegida per vertebres, meninges i LCR.
Formada per 24 vèrtebres. Envoltada lateralment pels nervis espines, axons de neurones que entren i surten i la comuniquen amb la resta del cos.
La medul·la espinal és mes curta que la columna vertebral (2/3), per tant aquestes han de trobar sortida per avall, i ho fan formant la cua de cavall.
Cada nervi espinal esta format per una arrel dorsal o posterior i una arrel ventral o anterior.
Cada arrel ventral abans d’unir-se amb la dorsal i formar nervi espinal, s’eixampla i forma gangli.
Les dorsals son fibres aferents que porten informació cap a la medul·la. Tenen el seu cos cel·lular en els ganglis dorsals, son neurones T (pseudomonopolars).
Les ventrals son fibres eferents que porten informació motora de la medul·la als músculs.
Tenen el seu cos cel·lular en la medul·la, son neurones multipolars tipus Golgi.
Dermatoma és una zona del cos innervada per les arrels dorsals dreta i esquerra d’un segment de la medul·la espinal. Cada nervi espinal correspon amb un segment de la medul·la, i cada segment de la medul·la innerva un segment del cos.
Cada nervi porta la informació sensorial i motora corresponent a una meitat del cos.
Organització interna: Seccions transversals poden diferenciar substancia blanca (exterior) i substancia grisa (interior)   Substància grisa: Forma de H o Papallona. Enmig canal central on circula LCR.
Substància blanca: Pot dividir en columnes; dorsal, lateral i ventral. Formada per axons ascendents i descendents que uneixen la medul·la amb l’encèfal.
La informació sensorial arriba a la medul·la per neurones sensorials primàries que tenen el soma en els ganglis dorsals i viatgen per l’arrel dorsal, poden:   Sinaptar amb neurones de la substancia grisa ipsilateral de la medul·la Ó pujar directament sense creuar la línia mitjana fins als nuclis de relleu del bulb La informació motora surt de la medul·la per axons que viatgen per l’arrel ventral i que innerven els músculs esquelètics. Els cossos cel·lulars d’aquestes neurones es troben a les banyes ventrals de la substancia grisa de la medul·la. La seva activitat esta controlada per vies que baixen per la substància blanca medul·lar des d’estructures superiors, i per circuits reflexos de la mateixa medul·la.
9 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Vies ascendents i descendents: Substancia medul·lar blanca podem distingir tres tipus de fascicles:  Ascendents: Porten informació sensorial de la perifèria a l’encèfal que pot ésser exteroceptiva, propioceptiva i interoceptiva.
o Columna dorsal: Són els fascicles de Goll (prim, info d’abaix del cos) i de Burdach (cuneta o cuneïforme, info dalt del cos) que porten informació sensorial de tacte epicrític (tacte fi exacte d’on prové) i sensibilitat propioceptiva conscient que és la informació del moviment i la posició del cos i extremitats. Les fibres que formen aquests fascicles ascendeixen ipsilateralment.
Projecció somatotòpica, l’organització del fascicle es correspon a la del cos.
o   Columna lateral: fascicle espinotalàmic lateral i anterior, espinoreticular, i els fascicles espinocerebel·lós dorsal i ventral.
tracte  Lateral i anterior: Porta informació de dolor i temperatura. Els axons de la neurona que reben aquest tipus d’informació creuen la línia mitjana de la medul·la.
 Espinoreticular: Format per les mateixes neurones que lateral i anterior amb la mateixa informació, forma part del sistema reticular activador ascendent relacionat amb reaccions generalitzades d’activació i el manteniment de la consciència.
Descendents: Porten informació des del tronc de l’encèfal i escorça a la substància grisa de la medul·la. Existeix dos tipus de descendents:  Piramidals o corticoespinals: Instruccions moviment voluntari  Extrapiramidals: Moviments involuntari i reflex Propis: Zones de fibres mielinitzades al costat de la substancia grisa medul·lar.
La medul·la: reflexos sensomotors: Un reflex consta de cinc components; receptor sensorial, via aferent a SNC, una o més sinapsis en SNC, una via eferent de SNC i un efector.
  Reflex d’extensió o miotàtic: Reflex monosinàptic Reflex flexor o de retirada: Reflex polisinàptic (almenys 3 neurones).
Aspectes funcionals.
    Funcionament general del SN tant sensorials com motores Rep informació sensorial tant somàtiques com visceral.
Medul·la fa un primer processament de la informació i l’envia a l’encèfal Medul·la també empra aquesta informació per a fer els reflexos 10 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Tronc de l’encèfal.
Si fem un tall transversal podem identificar tres grans àrees generals    Àrea posterior a l’espai ventricular, l’única que conté teixit neuronal. Regió tectum.
Àrea anterior a l’espai ventricular. Conté algunes vies ascendents i descendents. Regió de tegmentum Superfície anterior al tronc queden exposades algunes estructures, base. Conté vies descendents, feixos de fibres peduncles cerebrals, protuberància basal i piràmides bulbars.
 Aspecte extern: Esta format per tres divisions caudals de l’encèfal  Bulb raquidi  Protuberància  Mesencèfal Des de la superfície ventral (anterior) o o o Piràmides: Formades per fibres descendents.
Decussació de les piràmides: On fibres creuen línia mitjana.
Solc bulboprotuberencial: Límit entre protuberància i el bulb.
Des de la superfície dorsal (posterior) o Bulb raquidi distingeixen columnes blanques dorsals o Protuberància sota el IV ventricle.
o Mesencèfal, quatre petits bonys anomenats col·licles superior i inferior.
Els parells cranials: Al voltant del tronc de l’encèfal no trobem nervis espinals, sinó nervis cranials que son els perifèric de l’encèfal.
Els nervis cranials o parells cranials entren i surten de l’encèfal i proporcionen innervació sensorial i motora.
11 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Podem distingir nuclis dels parells cranials motors i nuclis dels parells cranials sensorials.
Nuclis motors dels parells cranials: On s’originen les fibres que formen les branques motores dels nervis cranials. Soma es troba dins del nucli.
Nucli sensorial dels parells cranials: On finalitzen les fibres de les branques sensorials dels nervis cranials. La lesió del bulb pot causar la mort a l’individu.
Formació reticular. El nom es degut a una intricada de xarxa de neurones.
Es distribueix longitudinalment pel tronc de l’encèfal. Esta organitzat en tres columnes:    Paramediana Medial Lateral També formen part també els nuclis de la rafe i el locus coeruleus.
Neurones tenen funcions similars a les interneurones de la medul·la espinal - Locus coeruleus: En la protuberància, de color blau. Axons llargs que sostenen àrees SNC.
Noradrenalina es sintetitza aquí Nuclis de la rafe: Diversos nuclis que formen una columna grisa. Serotonina es sintetitza aquí.
Ascendents: Caracteritzada per ser un lloc de convergència d’informació, rep aferències de la majoria de sistemes sensorials i te connexions eferents amb tots els nivells de SNC.
Mitjançant aquestes projeccions, majoritàriament al tàlem, la formació reticular intervé en l’excitabilitat de l’escorça cerebral. Es pot definir com sistema reticular activador ascendent.
És essencial per al manteniment d’un estat normal de consciència. Lesió = Coma.
Descendents: Convergeixen en la formació reticular medial.
Funcions de la formació reticular    Cicle son-vigília Sistema motor encèfal i medul·la espinal Regulació de l’activitat visceral.
12 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Altres nuclis  Nucli del sostre o tectum: Trobem col·licles superiors i inferiors o Col·licle inferior: Processament auditiva.
o Col·licle superior: Processament visual. Orientació el cap i els ulls a estímuls que ens envolten.
 Nucli del tegmentum o Substancia grisa periaqüeductual: Integració senyals neuroendocrins i sensorials i intervé amb fibres descendents en la modulació sensorial.
o Nucli vermell: Per al control del moviment o Substància negra: Format per pars compacta i pars reticulata. Funcions motores importants. La seva lesio provoca Parkinson o Àrea tegmental ventral: Entre la substancia negra i el nucli vermell. Població de neurones dopaminèrgiques. Axons acaben en l’hipotàlem.
 Oliva inferior: Envia projeccions al cerebel i les fibres que entren en aquest, fibres trepadores.
Vies ascendents i descendents Ascendents: Les que trobem en el tronc de l’encèfal son la continuació dels fascicles sensorials medul·lars.
    Lemnisc medial: Continuació de Goll i Burdach. Porten informació sobre tacte epicrític i propiocepció conscient.
Lemnisc lateral: Principal via auditiva ascendent. Acaben en el tàlem passant primer pels col·licles inferior.
Fascicles espinotalàmics lateral i anterior: Porten informació de dolor, Tº, tacte protopàtic o pressió. Les de segon ordre creuen la línia mitjana.
Altres fascicles: Espinocerebel·losos passen pel tronc de l’encèfal.
Descendents:   Fascicles piramidal directe i creuat: S’originen en l’escorça cerebral i baixen pels peduncles cerebrals, la protuberància i les piràmides del bulb. No estableixen contacte amb neuromotores.
Fascicles extrapiramidals: Aspectes funcionals Principals funcions del tronc de l’encèfal    Sensorials Motores Altres funcions 13 Resum Psicobiologia Mòdul 4 3.3 El cerebel.
Estructura molt gran, sota els hemisferis cerebrals. Sensomotora. Lesió = Capacitat exactitud moviments.
 Aspecte extern: Unit al tronc de l’encèfal pels peduncles cerebel·losos.
Superfície trobem dos hemisferis i una regió vermis. Els plecs s’anomenen folia.
Distingim tres lòbuls; anterior, posterior i floculonodular.
 Organització interna: La major part de substància grisa se situa en la superfície envoltant la blanca. Quan la blanca es ramifica a la grisa, forma l’arbre de la vida.
o Substancia grisa  Escorça cerebel·losa: Forma plecs que permet augmentar la seva superfície i no el seu volum. Els plecs = folia. Capes:  Capa molecular: Més externa i formada per interneurones; estrellades i les cistell.
 Cèl·lules de Purkinje: Úniques cèl·lules de projecció de l’escorça cerebel·losa.
 Capa granular: Més interna i formada per dos tipus d’interneurones, granulars i les Golgi. S’anomenen fibres paral·leles.
 Nuclis profunds del cerebel: Els arriba informació inhibidora de les cèl·lules de Purkinje.
 Nucli fastigi  Nucli globós + → Nucli interpositiu  Nucli emboliforme  Nucli dentat o Substancia blanca  Fibres aferents a l’escorça i nuclis profunds.
 Axons de les cèl·lules de Purkinje.
 Fibres eferents dels nuclis profunds.
Aferències i eferències Aferències del cerebel: Rep gran quantitat que s’originen en els següents punts:    Medul·la espinal: Envia informació procedent de la pell i músculs i també informació de les ordres motores que arriben a les motoneurones Tronc de l’encèfal: Envia informació sensorial i motora al cerebel. Les que arriben de l’oliva inferior es denominen fibres grimpadores. La resta d’aferents fibres molsoses.
Òrgan vestibular: Fibres vestibulocerebel·loses Eferències del cerebel: Tota l’activitat es conduïda a traves dels axons de les Purkinje, única via de sortida de l’escorça. Les cèl·lules de Purkinje son les úniques de projecció de l’escorça 14 Resum Psicobiologia Mòdul 4 cerebel·losa. Les eferències dels nuclis profunds es dirigeixen al tàlem i al tronc de l’encèfal: nucli vermell, nucli vestibular, formació reticular.
Divisió filogenètica i funcional El cerebel es divideix en tres grups; Arquicerebel, Paleocerebel i Neocerebel.
Arquicerebel el més antic, l’únic component que trobem en els peixos Paleocerebel, format majoritàriament pel vermis, mamífers superiors.
Neocerebel es superiors.
 Divisió funcional o Vestibulocerebel: Corespon amb l’arquicerebel, ajusta to muscular i equilibri.
o Espinocerebel: Correspon amb Paleocerebel, rep informació de la medul·la.
o Cervell-cerebel: Correspon amb neocerebel, rep aferències de l’escorça cerebral Aspectes funcionals: Cerebel com a modulador del control motor   Manté equilibri.
Coordinació muscular.
Les lesions del cerebel produeix alteracions motores sense produir paràlisis.
Lesió en el lòbul floculonodular: Pèrdua equilibri.
Degeneració de l’escorça cerebel·losa: Síndrome del lòbul anterior, Incoordinació.
Síndrome neocerebel·losa: Descomposició de moviments 15 Resum Psicobiologia Mòdul 4 3.4 Diencèfal Centre modulador del control motor. Les seves lesions provoquen alteracions motores.
Els seus components són:     Tàlem: Format per dos cossos ovoides.
o Relleu informació sensorial o Informació motora o Emocions i aprenentatge o Relació amb SRAA Hipotàlem: Ventral al talem i per la base s’uneix al hipotàlem o Control SNA i neuroendocrí o Motivacions Subtàlem: Ventral al talem i lateral a l’hipotàlem o Funció motora Epitàlem: Part posterior del diencèfal o Hormonal o Conducta reproductora o Ritme circadiari o Emocions Característiques generals del tàlem: Té forma d’ou i es el 80% del diencèfal.
La lamina medul·lar interna divideix el tàlem en 3 grans zones:    Grup anterior.
Grup medial.
Grup lateral.
Addicionalment trobem:    Nucli intralaminar.
Nucli línia mitjana.
Nucli reticular.
Classificació funcional     Nuclis específics: Projecten a àrees sensorials o motores primàries.
Nuclis d’associació: Projecten a l’escorça d’associació.
Nuclis inespecífics: Poden creuar límits funcionals de l’escorça.
Nuclis subcorticals: No tenen connexions directes amb l’escorça.
16 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Aspectes funcionals: Nucli Geniculat lateral Geniculat medial Ventral posterior (lateral i medial) Ventral lateral i ventral anterior Anterior Pulvinar i lateral posterior Lateral dorsal Dorsomedial Intralaminar i de línia mitjana Reticular Funció Informació visual Informació auditiva Informació somatosensorial Informació motora Emocions i memòria Integració sensorial Sistema límbic Emocions i memòria (Síndrome Korsakoff) Nivells de consciencia (despertar) i estat d’alerta Coordina activitat de neurones de l’interior del tàlem Característiques generals del hipotàlem: Via de trobada relacionades amb les funcions autonòmiques, endocrines, somàtiques i emocionals. Controla les funcions bàsiques del organisme i els comportaments basics pera la supervivència de l’individu (fugida, alimentar-se, reproducció) Organització interna:   Direcció mediolateral o Zona periventricular o Zona medial o Zona lateral Direcció anteroposterior (o longitudinal) o Regió anterior  Nucli paraventricular o supraòptic  Nucli supraquiasmàtic  Nucli preòptic o Regió intermèdia (o tuberal)  Nucli ventromedial  Nucli Dorsomedial  Nucli arquejat o Regió posterior; sobre els cossos o nuclis mamil·lars Connexions principals de l’hipotàlem   Aferències: o Sistema límbic Eferents: Recíproques a les aferents.
17 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Funcions més importants:     Rep informació per sinapsis i analitza components de la sang (hormones, glucosa...) Centre de control del sistema vegetatiu Manteniment de l’homeòstasi Produeix l’expressió física de l’emoció Subtàlem: En la posició lateral a l’hipotàlem.
Epitàlem: En la part posterior dorsal del diencèfal Format per la glàndula pineal o epífisi, nuclis de l’habènula i les seves connexions   Glàndula pineal: Única, no doble. Producció de melatonina i serotonina. Manca pot produir (TAE) trastorn afectiu estacional. Depressió, menjar molts carbohidrats.
Solució Fototeràpia ja que estimula síntesis de melatonina.
Habènula: Envia projeccions a nuclis de la formació reticular mesencefàlica.
3.5 Cos estriat o nuclis estriats: Regió de substància grisa situada a l’interior dels hemisferis cerebrals. Control del moviment. Son els següents:    Caudat Putamen Globus pàl·lid Connexions més importants:   Neoestriat o Aferències  Escorça cerebral  Substància negra o Eferències  Al nucli pàl·lid Globus pàl·lid o Aferències  Neoestriat  Nucli subtalàmic o Eferències  Nucli subtalàmic  Tàlem Funcions dels nuclis estriats:   Putamen: Circuit extrapiramidal, regula els moviments no voluntaris Caudat: Funcions cognitives 18 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Les vies es poden veure a pàg. 123 mòdul 4.
19 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Trastorns dels nuclis estriats:   Parkinson: Tremolors, rigidesa muscular i dificultat i lentitud per iniciar i fer moviments. Origen en degeneració via dopaminèrgica negroestriada (mort neuronal en substància negra). El deixa sense dopamina. Tractament amb precursors dopamina.
Huntington: Moviments involuntaris ràpids i aleatoris acompanyat de demència.
Origen en la degradació de cèl·lules d’acetilcolina i GABA dels nuclis estriats i escorça.
Amb causa genètica. Tractament.
3.6 Escorça 20 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Morfologia:     Cissura central Cissura lateral Cissura paretoocipital Cissura longitudinal Cissures marquen els límits en la superfície cortical i la divideixen en quatre grans lòbuls:     Lòbul frontal Lòbul parietal Lòbul occipital Lòbul temporal Dins cada lòbul hi ha diferents circumvolucions.
    Precentral Postcentral Cingolada o circumval·lació del cos callós Parahipocampal o de l’hipocamp.
Característiques histològiques de l’escorça cerebral Tipus de cèl·lules:   Estrellades o granulars: Petites i curtes. Principals interneurones corticals Piramidal: Mida variable, de les mes grans del SNC. Principals neurones eferents de l’escorça A l’escorça:    Horitzontals: Interneurones i surten de l’escorça Fusiformes: Capa cortical mes profunda i axons surten de l’escorça Martinotti: Interneurones que estar per a tot arreu. Axons cap a la superfície.
Capes de l’escorça (neocòrtex)       Externa → Interna Capa I / Molecular / Plexiforme: Neurones horitzontals. Moltes fibres aferents Capa II / Granular externa: Receptora i efectora. Envien dendrites a la Capa I Capa III / Piramidal externa: Efectora. Envia dendrites apicals a Capa I i axons a la substància blanca.
Capa IV: Composta per cèl·lules granulars o estrellades. També es denomina capa granular externa.
Capa V / Piramidal interna: Efectora. Envia dendrites apicals a Capa I. Trobem Estrellades, fusiformes i Martinotti.
Capa VI / Polimòrfica: Més interna adjacent a substancia blanca. Efectora.
21 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Substància blanca i connexions    Fibres comissurals: Connecten els hemisferis Fibres d’associació: Connecten regions dins del mateix hemisferi Fibres de projecció: Fibres aferents i eferents Localització funcional: Hi ha dos models, un és el que pensa que cada zona esta especialitzada en una cosa (funcionalista), mentre que l’altre model pensa que el tot actua com un (holística).
La realitat es que ens trobem en que realment és el punt mig d’ambdós.
Àrees corticals: Cada hemisferi formada per les següents àrees: Sensorials primàries, motora primari i d’associació.
Àrees sensorials primàries    Escorça sonestèsica: Informació de sensibilitat general (dolor, tacte, Tº) Escorça visual primària: Informació visual Escorça auditiva primària: Informació auditiva Àrea motora primària: Localitzada al lòbul frontal. S’originen tractes motors descendents.
Àrees d’associació:   Unimodal: Elabora informació que rep del tàlem, més complex Multimodal: Planifiquen moviments i funció intel·lectual superior (escriptura ....) 22 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Àrees sensorials de l’escorça cerebral     Escorça somatosensorial o Àrea somestèsica primària: (Àrea 1,2,3 Brodmann). Sensibilitat general.
Esta situada en la circumvolució Postcentral, rep informació del nucli ventral posterior talàmic i té una organització somatotòpica.
o Escorça somestèsica d’associació: (Àrea 5 i 7). Permet valoració i reconeixement d’un objecte pel tacte i sentit de la posició.
La disfunció provoca agnòsies o en el cas anterior, asterognòsia.
Escorça visual: o Àrea visual primària: (Àrea 17). La representació topogràfica del camp visual contra lateral procedent dels dos ulls s’anomena retinotòpica. La seva lesió provoca aparició de zones cegues.
o Escorça visual d’associació: (Àrees 18, 19, 20, 21 i 37). La seva estimulació elèctrica provoca al·lucinacions molt vives d’escenes del passat, per lo que té un paper en l’emmagatzematge o record de memòries visuals. La lesió provoca agnòsia visual.
Escorça auditiva: o Escorça auditiva primària: (Àrees 41 i 42). Situada en el lòbul temporal, rep informació del nucli geniculat medial del tàlem i té una organització tonotòpica.
o Escorça auditiva d’associació: (Àrea 22). Interpretació del llenguatge. La seva lesió dona problemes de comprensió del llenguatge.
Altres àrees sensorials o Escorça olfactòria (Àrea 28). L’única que no esta a l’escorça, es paleocortical i ipsilateral. Capacitat d’activar records per olor ja que connecten amb el sistema límbic, amígdala i l’hipocamp.
o Escorça gustativa: La seva lesió provoca pèrdua de sensibilitat gustativa.
o Escorça vestibular Àrees motores de l’escorça cerebral: Un àrea motora és equivalent a un àrea sensorial primària. Àrees premotores equivalents a un àrea d’associació Unimodal i contenen dues zones, la premotora i la motora suplementaria.
 Àrea motora primària: (Àrea 4). A la seva capa V, conté les cèl·lules piramidals gegants, estableix ordres motores de quan i com s’ha de moure els músculs. L’estimulació genera moviment involuntari, i la seva lesió la paràlisis de la meitat del cos contra lateral, hemiplegia.
 Àrees premotores: (Àrees 6 i 8). La premotora participa en programació de respostes motores quan es fan moviments guiats per un estímul extern (ex: auditiu).
La suplementària en canvi intervé en la programació i coordinació de moviments complexos (bimanualitat per exemple). La seva lesió provoca deteriorament d’executar una habilitat motora apresa (sense paràlisi), apràxia.
23 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Àrees d’associació multimodal: Involucrades en processos cognitius.
 Escorça parietooccipitotemporal: (Àrees: 39, 40 i parts de 19, 21, 22, 37 i 39).
Relacionada amb funcions sensorials superiors i rep projeccions de totes les escorces sensorials. Crea records. La seva lesió provoca agnòsies, apràxies, problemes relacionats amb aspectes espacials, alteracions del llenguatge i negligència contra lateral.
 Escorça prefrontal: (Àrea 9, 10, 11 i 12). Únicament la tenen primats i humans.
Estudis en pacients amb danys en aquesta zona mostres que és important per prendre decisions, planificar respostes, inhibició conductual, capacitat d’anticipació de les conseqüències del comportament...
Estudis de pacients als quals se’ls ha extirpat aquesta zona per tractar algun problema conductual o neurològic mostres que aquesta regió participa en el raonament abstracte, crític, la iniciàtica, concentració i atenció...
 Escorça límbica: (Àrees 11, 38, 23, 24 i 28). Processos de memòria i emoció. L’actuació coordinada dels intricats circuits corticals de les àrees d’associació o “escorça superior” té com a fruit el desenvolupament dels processos coneguts com intel·ligència, personalitat ...
Àrees del llenguatge: Funció molt lateralitzada, es troba en l’hemisferi esquerre. Tanmateix el dret permet comprensió de paraules senzilles i dels aspectes afectius o prosòdics.
 Àrea motora o expressiva del llenguatge: (Àrea 44 i 45) o Àrea broca.
La afàsia de broca (lesió) provoca dificultats articulatòries i parla i lectura lenta sense fluïdesa  Àrea sensorial o receptiva del llenguatge: (Àrea 22). Comprensió del llenguatge. La seva lesió provoca afàsia de Wernicke. També hi ha la afàsia de conducció que parlen com els de Wernicke però entenen el llenguatge.
Asimetria cerebral:   Anatòmica: alguns zones del hemisferi esquerra és mes gran que el dret Funcional: L’hemisferi esquerra esta més especialitzat en funcions del llenguatge mentre el dret ho està en aspectes emocionals.
L’hemisferi dominant té una capacitat més gran per al llenguatge, elabora informació de manera seqüencial, analítica i temporal, és més eficient en operacions logicomatemàtiques i és més hàbil en l’anàlisi dualista de la realitat exterior.
24 Resum Psicobiologia Mòdul 4 El no dominant, te una capacitat reduïda pel llenguatge, però més emocionals, superior en operacions visuals, espacials i geometricoconstructives, més artístic i musical, i més especialitzat en anàlisi global holística del món extern.
3.7 Sistema límbic Sistema d’estructures relacionades amb respostes emocionals i processos d’aprenentatge i memòria.
Els talls transversals mostren que la formació hipocampal està formada per tres zones: circumvolució dentada, l’hipocamp i el subicle.
L’hipocamp i la circumvolució dentada tenen:   Cèl·lules piramidals Cèl·lules granulars Connexions de la formació hipocampal Aferències van des de l’escorça rínica, per la via perforant. Les Eferències van a l’hipotàlem i l’àrea septal, pel fòrnix.
Consolidació de la memòria L’hipocamp és necessari per a l’aprenentatge declaratiu o explícit, però no pas per al procedimental o implícit.
Complex amigdaloide: morfologia, connexions i funcions El formen 13 nuclis (pàg. 178) Connexions principals Rep tot tipus d’informació sensorial i visceral, i envia projeccions per mitja de l’estria terminal, a l’àrea septal i l’hipotàlem.
La funció general de l’amígdala és donar significat emocional als estímuls sensorials així com:       Resposta emocional subjectiva Respostes endocrines, autonòmiques i conductuals Processos d’aprenentatge i memòria amb component emocional Control de conductes motivades Resposta de l’organisme a l’estrès Comportament social i afectiu La seva lesió sembla provocar absència de por.
25 Resum Psicobiologia Mòdul 4 3.8 Sistema Nerviós Autònom (SNA).
Sistema nerviós controla les funcions de l’organisme, les seves relacions amb el medi extern a través del SNP el qual es divideix en SN Somàtic i SNA.
S’encarrega de l’homeòstasi i funcions involuntàries.
Hi ha fibres aferents (porten informació sobre l’estat dels òrgans interns) i eferents (innerven òrgans efectors).
SNA:   Simpàtic (ex: accelera ritme cardíac) Parasimpàtic (ex: descelera ritme cardíac) Per tant, l’activació del simpàtic serveix per enfrontar-nos a emergències a curt termini, mentre que el parasimpàtic per a les condicions normals i assegurar el benestar, llarg termini.
3.9 Sistema neuroendocrí Hormones hipofisiàries i relació amb l’hipotàlem.
Hipòfisi posterior o neurohipòfisi i Hipòfisi anterior o adenohipòfisi.
L’hipotàlem es comunica per via neuronal amb la hipòfisi posterior, i amb la hipòfisi anterior per via sanguínia.
  Oxitocina: Secreció de llet per les mames durant lactància i contracció uterines en fertilització i part.
Vasopressina o ADH: Reabsorció d’aigua als ronyons per disminuir producció d’orina i control de l’homeòstasi.
Hormones segregades per la hipòfisi anterior:      Hormona adrenocorticotròpica o corticotropina (ACTH) Hormona estimulant de la tiroide o tirotropina (TSH) Gonadotropines Hormona fol·liculoestimulant (FSH) Hormona luteïnitzant (LH)   Prolactina Hormona del creixement o somatotropina (GH) 26 Resum Psicobiologia Mòdul 4 Funcions principals de les hormones tiroïdals:   Processos metabòlics Creixement i desenvolupament Quan hi ha un dèficit (hipotiroïdisme), comporta un retard mental o cretinisme.
Quan és un excés (hipertiroïdisme) hi ha alteracions fisiològiques Hormones del pàncrees:   Insulina Glucagó 27 ...

Tags:


Comentario de xuzyumova en 2016-01-22 19:21:05
Hay información errónea, cosas pequeñas, pero que en un examen pueden ser importantes. Por ejemplo, pone que el ganglio está en la raíz ventanal, pero en realidad es en el dorsal. Por varias cosas así que he visto en los resúmenes de esta persona he acabado de eliminar estos archivos y estudiar con el libro.
Comentario de xuzyumova en 2016-01-22 19:21:49
*ventral