Seminari Paul Felix Lazarsfeld y Robert King Merton. (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 2º curso
Asignatura Teories de la Comunicació
Año del apunte 2014
Páginas 2
Fecha de subida 29/10/2014
Descargas 43
Subido por

Descripción

Nuria Torres, Teories de la Comunicació

Vista previa del texto

LECTURA COMUNICACIÓ DE MASAS, GUSTOS POPULARES Y ACCIÓN SOCIAL ORGANIZADA. Paul Felix Lazarsfeld y Robert King Merton.
Paul Felix Lazarsfeld: Es va centrar a estudiar la radio Robert King Merton: Va guanyar un premi Nobel Teoria funcionalista: es troba dins de la perspectiva empirico-analítica de la comunicació mediàtica. Diu que s'acaba produint un equilibri.
Lectura: vivim en una societat de canvis però no a l'atzar, sinó que depèn d'unes variants com la societat i l'economia.
Els mass-media exerceixen una gran influència a la societat.
Conceptes clau: Macro efectes presentats en forma de funció i disfuncions dels mass-media: • Funció Status: donen prestigi i realcen l'autoritat, donen legitimitat. Hi ha reciprocitat entre el mitjà i el que llegeix el mitjà. Un exemple que atorga status per desmèrit serien els reality shows.
• Funció d'Imposició de normes socials: fan de denunciants públics, diuen allò que és tolerable i allò que és desviable. Ex: cas pujol.
• Disfunció narcotitzan: l'accés de la informació està fent a què la gent sigui passiva, molta informació i no acció. Sobresaturació d'informació. És narcotitzan per què et deixa sense opinió, com “atordit”.
3 condicions per complir els objectius socials dins de la propaganda: • Canalització: Les actituds no es poden canviar, es poden canalitzar. Dins del mercat pot haver-hi una necessitat que en si l'objecte te unes característiques comunes que tu vols complir aquelles necessitats independentment de la marca.
• Monopolització: té tot ell la propaganda, no hi ha ningú que li faci front. Seria característic a les situacions bèl·liques. Normalment no es dóna aquest fet per què existeix la contra-propaganda. Una altra situació de monopolització és el d'una animadora soltera, és a dir, si tu transmet informació i no hi ha més informació d'allò, només es creuran la teva informació i per tant no hi haurà un equilibri.
• Complementació: Intentar convèncer algú no serveix de res, la propaganda intenta convèncer a les persones. Un exemple seria el porta a porta de cara el 9N. Recolzen el que diuen els mass-media amb discussions.
– Conformisme social: els efectes socials del mass-media variaran segons qui tingui la propietat d'aquests. Els mass-media estan sustentats per grans complexos del món dels negocis – Gusto popular: s'ha anat degradant en el temps, abans les arts estaven destinades a una elit. . Els efectes socials del mass-media variaran segons qui tingui la propietat d'aquests.
Propaganda per a objectius socials: – Que vol dir que els mitjans de comunicació contribueixen al manteniment del sistema social i econòmic i a limitar la critica: • Conformisme social: manteniment del status quo.
Que vol dir confondre el saber amb el fer: • Disfunció narcotitzan Per què al final diu que estan sobre valorats? Diuen que està sobre valorat per què no és que tinguin aquest poder, és que la imatge que ens hem creat d'ells provoca que li tinguem aquest respecte. Tenen uns efectes limitats. En la lectura ens diu la mirada que tenim dels mitjans però dels punts de vista concrets.
...

Comprar Previsualizar