TEMA 4 - Alemanya (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Ciencias políticas y de la Administración - 2º curso
Asignatura Política Comparada II
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 16/06/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

Júlia Mumany Pesarrodona 1 TEMA 4: Alemanya HISTÒRIA I SOCIETAT • Estat – nació amb constitucions canviants en territori canviant: Les fronteres de l’estat d’Alemanya han variat profundament durant el temps.
o 1663 – 1806: El Vell Imperi o 1815 – 1866: Lliga Alemanya o 1871 – 1918: Imperi Alemany § El primer estat-nació a Alemanya es produeix molt més tard que a França o a la resta d’Europa, al 1871-1918. Però, no hi havia gaire consens sobre això.
o 1918 – 1933: República de Weimar § República de 20 territoris amb una constitució democràtica o 1945 – 1949: Sota ocupació aliada § Alemanya dividida pels aliats o 1949 - 1989: les dues alemanyes § La fundació de les dues alemanyes: Occident i Orient amb fronteres inventades.
o 1990 - actualitat: Reunificació § Annexió de la RDA (bàndol soviètic) a la RFA (bàndol occidental) § Les fronteres de llavors encara es conserven Ha sofert constitucions molt diferents i un estat-nació molt tardà i insegur.
• Federalisme constant i necessitat: Si hi ha alguna continuïtat és en la premissa de ser federal, descentralitzat. El 1990 aquesta organització federal es va estendre cap al bàndol oriental de la RDA.
A partir de unificació es renoven i canvien les fronteres definitivament. A partir de 1990 es troben dues cultures polítiques profundament diferents i que encara continua. La part occidental tenia una experiència amb la democràcia liberal de més de 40 anys, mentre que la part oriental, no. A la RDA es va passar de la dictadura feixista a la comunista, i la democràcia va arribar al 1990, no vinculat amb la prosperitat de la postguerra. Això suposa que avui en dia els valors siguin profundament diferents. A la part occidental trobem valors de caràcter postmaterialista, individualista, pro-europa i amb menys orgull nacional. A la banda oriental trobem valors com: igualtat, col·lectiu, nació, disciplina, justícia social, no tant de realització individual sinó de cultura col·lectiva. En conseqüència, trobem que a la part occidental hi ha major participació que a l’oriental.
- Dues societats en vies d’apropament o Classes, religions: Júlia Mumany Pesarrodona § 2 Oest: secularitzada i amb classes. Amb la unificació el domini catòlic va anar minvant i sí que hi ha una majoria protestant.
§ Oriental: pretenien viure en una societat sense classes i lluitaven contra la religiositat.
Si més no, amb la unificació es va anar desecularitzant.
- Les onades migratòries: el bàndol oest va patir profundes migracions, mentre que l’est gairebé gens.
Se’n van produir a: o La postguerra o Alemanys “ètnics” à els jueus o Entre les dues Alemanyes o Refugiats i buscadors d’asil o Treballadors “hostes” INSTITUCIONS Poder legislatiu - 1949: Mai més - El Parlament o Bundestag (dieta federal): establert en la constitució de 1949 és l’actual Parlament de la República Federal Alemanya, situat a Berlin. Actualment hi té una majoria el partit d’Angela Merkel, el CDU, amb el 49,3% dels escons, de les eleccions de 2013. Té una composició de 630 membres.
o Bundesrat (Consell Federal): representant dels 16 Estats Federats (Lander), on manen els governs dels Estats Membres, també situat a Berlin. Els vots que tenen els Estats membres depenen de la població però no són proporcionals a aquesta. No s’ha de confondre amb el Senat. El mínim és 3 i el màxim és 6. La seva composició actual és de 69 i té una naturalesa de caràcter federatiu i legislatiu. Té pràcticament la funció d’una Cambra Alta: té competències per aprovar, rebutjar o sancionar lleis federals que afectin a les competències dels Estats Membres.
- Les cambres són simètriques i asimètriques alhora: algunes vegades són simètriques i d’altres no tenen el mateix pes a l’hora de votar certs aspectes. Hi ha dues classes de lleis, i la Constitució mana a quina cambra li pertoca cadascuna: o Aquelles per les quals les dues cambres tenen el mateix pes. Així doncs, el Bundesrat té un vot absolut. Les lleis més importants s’acostumen a enquadrar en aquesta classe, perquè es busca el gran consens i grans coalicions. A més a més, cada cop s’han anat ampliant més les lleis que exigeixen un vot simètric de les dues cambres.
o Aquelles per les quals la segona cambra només té un vot suspensiu, i, doncs, no tenen el mateix pes.
Júlia Mumany Pesarrodona - 3 La “gran coalició de fet”: Per governar a les cambres cal grans coalicions entre els partits per assegurar-se que els vots seran en bloc. Aquesta eina és important en la praxis política Alemanya.
Poder executiu - Bicèfal: o El canceller i el seu cabinet: actualment és Angela Merkel. La seva funció és molt important i equival al President del govern. És la figura més representativa del país alemany tot i tenir les mateixes competències que tenen les mateixes figures a altres països. Així doncs, per exemple, no té el dret de dissoldre la 1a cambra i convocar noves eleccions, eina que et dóna molt de poder sobre el poder legislatiu. L’única manera que les cambres es renovin és esperant a que s’acabi la legislatura, o si hi hagués una forta crisi del govern.
o El President de l’Estat: el mandat dura 5 anys i pot ser reelegit un cop més. Es convoca una assemblea general exclusivament per escollir-lo, formada per una meitat dels participants de la 1a cambra, i l’altra meitat per delegats dels estats membres. Se li ha donat molt poques competències, sobretot les de representació, però no pas les del dia a dia polític. Simbolitza la federació i és una figura força respectada pel poble.
- El Tribunal Constitucional: és la branca que té més confiança amb la població, la gent hi creu molt més que en el govern i el Parlament.
S’encarrega de nomenar els jutges, que han de trobar mínim un consens de 2/3 per cada jutge en total a les dues cambres. El seu mandat dura 14 anys, i n’hi ha 16 de jutges.
Resol afers econòmics i altres entre els Estats membres i la Federació.
Els casos que els hi arriben bé són via la cadena d’apel·lació o actors que estan legitimitats per presentar els casos davant d’aquest òrgan, com per exemple, el govern d’un Lander, en matèria de drets de la ciutadania, etc. Així doncs, cada ciutadà pot presentar una querella si veu els seus drets constitucionals vulnerats.
Pel seu prestigi i experiència històrica ha estat molt decisiu en certs moments.
El federalisme - L’organització territorial: Federalisme cooperatiu: Alemanya ho és en els dos sentits, tant entre estats membres, com entre aquests i la federació. En la cooperació horitzontal, en últim terme cada estat membre té dret a vet. Si més no, aquesta cooperació propicia que hi ha una auto-coordinació entre ells i, per tant, les regles acostumen a ser molt comunes entre els Landers. El territori és molt més homogeni del que hauria de ser segons el que dicta la Constitució. La cooperació vertical, en canvi, la Constitució la preveu en major terme. Per exemple: els àmbits legislatiu se n’encarrega la Federació i els Estats Membres implementen les lleis i alhora les interpreten.
Júlia Mumany Pesarrodona 4 o Repartiment de competències: la federació és forta en la legislació i els Estats Membres en la implementació, en l’execució. Per a que funcioni aquesta dinàmica necessites cooperació.
Si més no, les competències exclusives només per a cada un d’ells són relativament poques.
A vegades es pot produir que certes competències no estiguin clares a qui li pertoquen.
o Finançament i perequació interterritorial § Les regles dels impostos les fa la Federació § Els Estats Membres cobren els impostos i es reparteixen els ingressos.
§ Perequació financera: procés que redistribueix els diners a nivell horitzontal i a nivell vertical, per tal que no hi hagi gaires diferències entre la capacitat de despesa per càpita segons els Landers. Té uns efectes perversos i és que aquesta pràctica no beneficia a la gent més pobra i els Landers més pobres.
- La dinàmica: menys self rule per més share a la Shared rule. Cada vegada hi ha menys autonomia i més cap el centre, cap a la 2a cambra. Els parlaments del estats membres han perdut molta autonomia, s’han anat desligitimant. Al mateix temps, però, els governs dels estats membres han anat guanyant.
El sistema és 0 competitiu - Un capgirament de la tendència? PARTICIPACIÓ CIUTADANA - No es produeixen referèndums federals, però sí que en poden celebrar els Estats Membres, els quals tenen més mecanismes de democràcia directa.
- Eleccions al Bundestag: són destacades , amb una lògica proporcional parcialment personalitzada.
Els diputats són representants de tot el poble i són escollits per 4 anys. A la pràctica es treballa mitjançant comissions parlamentàries de com a mínim el 5% dels membres de la Cambra, formats bé pel mateix partit o per diferents però que no competeixin en un mateix estat.
- Sistema mixt i proporcional amb component majoritària: és un sistema bàsicament proporcional amb un component personalista. Els candidats es presenten a llistes regionals per cada “estat federat” i amb un candidat directe per cada circumscripció (299 en total). Cada elector té 2 vots: el “primer vot” pel candidat directe, i el “segon vot” per la llista d’un partit. És proporcional perquè és el 2n vot el que determina la grandària dels grups parlamentaris i el seu líder encapçalaria el Govern Alemany.
Hi ha una barrera mínima del 5%, o si treus 3 representants directes. És una mesura per contrarestar si tens més poder a nivell local o a nivell federal.
Des de 2009 és escollit segons el mètode de Sainte- LaguË.
- Hi ha diferències en la participació i els resultats entre el bàndol occidental i l’oriental.
- Vida associativa més aviat corporativista: hi ha un sistema de grups d’interès força corporatiu. Els sindicats són importants, amb molta militància, i adquireixen gran visibilització.
Júlia Mumany Pesarrodona 5 RESUM - Democràcia parlamentària: hi ha un cap de govern i un cap d’estat, unes soles eleccions nacionals que es dirigeixen al Parlament, poca separació de poders, etc. No hi ha capacitat de dissoldre el parlament, l’àmbit judicial té un gran pes respecte la resta de democràcies parlamentàries.
- Democràcia majoritària o de consens?: hi ha pocs elements de democràcia majoritària, amb algun tipus d’assimetria entre cambres, tot i que no molt. Si més no, té molts més elements que la fan catalogar-se una democràcia de consens: sistema multipartidista, amb grans coalicions ens els governs que es van alternant, etc.
- El seu sistema electoral és proporcional - Federalisme cooperatiu: el rol dels Estats Membres és sobretot de compartir govern amb el centre.
...

Comprar Previsualizar