Tema 16. Relacions ventilació - perfusió (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Fisiologia Humana
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 23/02/2015
Descargas 19
Subido por

Vista previa del texto

Tema 16. Relacions ventilació – perfusió La ventilació i la perfusió són elements essencials per l’intercanvi gasós que han de mantenirse equilibrats amb una relació VA/Q propera a 1. L’afectació d’un dels dos elements, és a dir, una baixa perfusió o una mala ventilació impedirà l’intercanvi gasós.
Hem vist que les diferents causes d’hipoxèmia són l’hipoventilació, els desequilibris V/Q, el shunt i una disfunció en la difusió.
1. RELACIONS VENTILACIÓ / PERFUSIÓ Fins ara s’ha suposat que tots els alvèols es ventilen uniformement i que el flux sanguini és igual per tots ells, no obstant, això no es compleix ni en condicions normals ja que algunes àrees pulmonars estan poc ventilades i poden tenir un flux sanguini excel·lent mentre que altres poden tenir una bona ventilació però no disposar d’una bona perfusió. Aquest fet provoca que encara que la ventilació total i el flux total siguin normals, la ventilació i el flux de determinades àrees pulmonars poden estar afectades induint desequilibris en la relació V/Q.
Clàssicament s’ha considerat el pulmó segons el model compartimental, segons el qual quan el pulmó presenta algun dels problemes descrits anteriorment es poden considerar dos compartiments: un sa i un malalt amb desequilibris V/Q, shunt o problemes en la difusió. Així dons, l’alteració de la pressió parcial d’oxigen seria culpa del compartiment problemàtic.
Per tenir una idea de quina proporció del pulmó està malalt s’utilitza una fórmula que permet calcular la mescla venosa a partir de la relació entre i , és a dir, entre el flux de sang per minut de la zona afectada i el flux sanguini total. La sang venosa que retorna al cor sense ser oxigenada als alvèols es barreja amb la sang oxigenada creant la mescla venosa, que presenta una pressió parcial d’oxigen i una saturació d’hemoglobina disminuïda.
2. TEGIM O MIGET MULTIPLE INERT GAS ELIMINATION TECHNICHE Per conèixer l’estat del pulmó pot utilitzar-se el mètode ja explicat consistent en el càlcul de la pressió alveolar d’oxigen o bé pot utilitzar-se el mètode TEGIM i MIGET, basat en la perfusió per una vena de 6 gasos inerts que no interaccionen amb l’organisme i presenten diferents coeficients de solubilitat. Posterior es mesura la seva concentració en l’aire espirat, en la sang venosa mixta i en la sang arterial.
Els gasos utilitzats són: - Hexaflorur de sofre (SF6) Età Ciclopropà - Acetona ÈterDietílic Enfluorà A partir dels resultats obtinguts es genera una gràfica en què l’eix d’abscisses mostra totes les possibilitats de relacions V/Q i l’eix d’ordenades mostra la ventilació o bé la perfusió. Els valors òptims són al voltant d’1 amb uns valors de ventilació i flux sanguini màxims al volant de 1,5 L/min. Un valor de 0 indica shunt mentre que un valor d’infinit indica espai mort alveolar per absència de perfusió.
A continuació es presenten les gràfiques que s’obtindrien en diferents situacions fisiològiques i patològiques. En negre s’observa la ventilació i els punts blans mostren la perfusió.
 Subjecte sa i jove Distribució estreta i centrada al voltant d’1.
 Envelliment La ventilació i la perfusió eixamplen la seva distribució per la presència de zones amb la ventilació reduïda i zones amb la perfusió afectada.
 Pulmonia Els alvèols poden estar parcialment o totalment col·lapsats, encara que això últim normalment no es dóna gràcies als antibiòtics.
La perfusió en aquest cas és normal i es veu afectada la ventilació. S’observa una franja de ventilació normal al voltant de la unitat, una zona amb V/Q baix pel col·lapse parcial dels alvèols i un punt que representa el shunt i del qual s’expressa el percentatge.
És peculiar de la pneumònia que en funció de la zona afectada el pacient pot ofegar-se en determinades posicions. Per exemple, si la pneumònia s’està donant al pulmó dret i el pacient es col·loca en decúbit lateral tindrà greus problemes per mantenir el quocient V/Q perquè per efecte de la gravetat la sang perfondrà especialment aquest pulmó. Un percentatge determinat de shunt es pot traduir en què aquell percentatge de la despesa cardíaca circula pel pulmó sense dur a terme la seva renovació.
 ARDS, distrés o Síndrome de Dificultat Respiratòria Aguda El distrés és una malaltia en què hi ha edema pulmonar. L’acumulació de líquids als alvèols impedeix el pas de suficient oxigen al torrent sanguini alhora que, per un augment de pes, es veu disminuïda la capacitat d’expansió dels pulmons. El shunt és elevat (35% a la gràfica exemple) mentre que els alvèols funcionals treballen amb una taxa de perfusió normal.
 Vessament pleural L’ompliment de líquid de la pleura provoca que la pressió pleural es torni positiva i el pulmó es col·lapsi. Hi ha una zona de pulmó normal i una zona de pulmó totalment col·lapsada. El drenatge permet millorar la situació.
 Asma bronquial L’obstrucció dels bronquis per l’hiperreactivitat provoca una ventilació disminuïda.
 MPOC. Bronquitis crònica i emfisema La MPOC és una malaltia crònica que inclou dues malalties principals, la bronquitis crònica (problemes en la ventilació) i l’emfisema (problemes en la perfusió). Els pacients normalment presenten una combinació de les dues coses i la gràfica obtinguda és trimodal, amb zones on la ventilació és correcta però sense perfusió, zones normals i zones amb perfusió però sense ventilació.
 Fibrosi Intersticial Difusa Aquesta malaltia es caracteritza pel reemplaçament dels pneumòcits tipus I per pneumòcits tipus II, edema, proliferació de fibroblasts i acumulació de col·lagen provocant un engruiximent de la barrera alveolocapil·lar. El resultat és una baixa relació V/Q i alteracions en la difusió. Els pacients milloren amb oxigen al 100%.
La difusió de l’oxigen, com ja s’ha explicat anteriorment, pot obtenir-se mitjançant el monòxid de carboni. Un mètode alternatiu consisteix en la predicció de la difusió a partir del la pressió parcial d’oxigen que arriba per l’artèria pulmonar, la ventilació alveolar i la pressió parcial d’oxigen que surt per la vena. La coincidència dels valors predits i mesurats són indicatius d’una difusió correcta, mentre que una alteració indicarà que la difusió està afectada.
...

Comprar Previsualizar